Dolmen a Moià I

A la fi hem trobat el dolmen del Puig Rodó, i això que no era difícil. Però se'ns resistia el primer dia de cerca, no va acabar amb bons resultats (no era com ara, 11 anys més tard, que anem amb el GPS i no acostumem a fallar un sepulcre ja donat a coneixer). El segon dia, vam decidir que era millor utilitzar les noves tecnologies, i val a dir que va ser bufar i fer ampolles, ens va portar directes, gràcies als companys de wikiloc.

Per arribar-hi cal agafar el GR-3 que passa per l'Estany, on podem deixar el cotxe. Caminem pel GR fins arribar al turó del Puig Rodó, meravellosa vista, per cert. No pugem al turó i el deixem a mà dreta, i quan l'acabem surt un caminet també a mà dreta, l'agafem i quan arribem a la primera corba, ens parem i mirem a la nostra esquerra, el dolmen és allà, dalt del turonet existent al costat esquerre de la corba (es veu des del camí). Just davant hi ha una bassa pels bombers.

Amb aquesta vista , el poc que sabiem llavors de sepulcres prehistòrics i la informació que vam trobar ens vam quedar la mar de a gust, dient, segons la informació que vam trobar, que era un dolmen simple, de l'estil cambra pirinenca, on la cambra en si fa 1.70 metres de llarg per 1.25 metres d'ample i una alçada conservada de 1.30 metres. Amb un petit vestíbul de 0.92 metres de llarg per 1.13 metres d'ample i que consta d'un túmul del de 7 metres de diàmetre. I que és datable al Calcolític, entre el 2200-1800 a.n.e.

El dia 16-12-2017, tornem a la zona amb en Manolo i la Fina, ja que ens havia arribat que l'havien restaurat i desbrossat el turonet on es troba. I amb  anys més d'experiència i sumant-li la restauració i neteja, ja vam veure que anavem totalment errats amb la informació que haviem escrit al blog.

Segons Enric Carreras i Josep Tarrús, es tracta d'una galeria catalana... després de les feines de recuperació, es veu perfectament el corredor d'accés, mes baix que les lloses de la cambra. També segons ells el sepulcre fou descobert l'any 1920 per Josep Gudiol Cunill, i també ells en documenten unes dimensions internes de la cambra de 2.10 metres de llargada, 1.30 metres d'ample i 1.20 d'alçada.

Pel que fa al corredor li atorguen 2 metres de llarg, per 1 metre d'ample i 70 centímetres d'alçada. El túmul fa 9/10 metres de diàmetre i no queden restes visibles de cap tipus d'anell de contenció.

Cal dir que el gravat en forma de creu de la coberta, indica l'intent de cristianització del megàlit, però el sepulcre també consta de diverses cassoletes prehistòriques.

A les excavacions fetes al megàlit, es va extreure divers material ceràmic d'estil campaniforme pirinenc decorat, ceràmica llisa a mà, 1 fragment de punta de sageta bifacial de sílex, 2 denes discoidals de petxina, 1 braçalet, 1 punyal petit de bronze i nombroses restes humanes, a destacar 4 cranis humans i 6 dents humanes. Totes les restes recuperades foren depositades al Museu Episcopal de Vic.

Per acabar i segons els autors anteriorment citats, aquesta tomba també seria corresponent a l'era cacolitica, tot i que segons la seva nova datació, entre el 2700 i el 2200 a.n.e.

Com ultimament fem acabem la publicació fent menció als propers jaciments arqueològics, a aquest últim, i en aquest cas, no són pas pocs. Podem visitar megàlits a L'Estany, com el del Serrat de l'Horabona I, i a Moià, com Puig Espelta, les Umbertes, Can Parès, el Cuspinar i les coves del Toll, per citar els jaciments més propers.

Coordenades UTM(ETRS89):

Puig Rodó: 31T 427639 4633201

Megàlits a Vilalba Sasserra

Un altre diumenge ennuvolat... què fem? Anem a veure un dolmen? Apa, som-hi!!

Aquesta vegada, anem cap a Cardedeu i agafem la carretera de La Roca a Sant Celoni (C-35). Abans d'arribar a Vilalba Sasserra, agafem un desviament a mà dreta que va paral·lel a la carretera i no ens costarà gaire trobar el dolmen de Pedra Arca sota un enorme-gegant pi pinyoner. De fet, amb aquesta referència, és fàcil localitzar des de la carretera el dolmen, fent de límit entre Llinars del Vallès i Vilalba Sasserra.

El dolmen de Pedra Arca, tot i que sembla petit perquè es troba enfonsat respecte el terreny, amida 1,75 metres de longitud per 1,40 metres d'amplada.

Fotografia feta el 05-05-2019

Amb motiu de la rehabilitació d'urgència que es va fer l'any 1992, es va localitzar divers material de sílex, divers material treballat, elements ceràmics i un parell de monedes, una de cinc cèntims de l'any 1878 i un ardit del 1624 - 1655, lògicament encunyat a Barcelona.

Com a curiositat, a la llosa de coberta s'hi poden veure fins a 19 cassoletes inscrites a la pedra. El megàlit està datat a l'època del Calcolític (2200 –1800 a.C.).

Aquesta foto és del 29 de Desembre del 2014, que vam decidir fer un tomb per la comarca.

Abans d'ahir, dia 7-12-2017, tornem per enèsima vegada al megàlit, aquest cop, però, anem de passada, seguim pel mateix carrer tot anant direcció al polígon. Just creuar l'autopista per sota, virarem a l'esquerra per una pista sorrenca en bon estat i la seguirem direcció els masos de Can Janer, Can Pau Rector i Can Freginals.

Passem el desviament d'aquest últim i seguim per la pista, que poc a poc va empitjorant, fins que arribem a un lloc on ja no podem passar amb el nostre cotxe, que sí que podríem amb un 4x4, i fins i tot amb un SUV, que no és el nostre cas. Si anem amb un cotxe alt, seguim fins a trobar a la nostra esquerra una trialera.

Jo vaig pujar amb mon pare (la Cris es va quedar amb el nens i ma mare), que té un SUV, fins aquí.

Enfilarem a peu per l'atrotinat camí-corriol, que arriba a la part alta del cim, on surt un corriol ben definit a la nostra esquerra i que ens acosta al megàlit. Al principi és costerut, però, al poc, planeja pel cim de la muntanya, fent-nos anar en direcció contrària de la que hem arribat. Al poc i després d'una baixada, trobarem a mà esquerra, veient-lo entre els petits arbres que hi ha, el menhir de Can Freginals.

Monòlit de recent troballa, fou Teresa Benet, guarda forestal del parc del Montnegre i el Corredor, qui el trobà l'estiu del 2011 amb motiu de la senyalització d'una ruta per BTT.

Té unes dimensions de 2.20 metres de llarg per 1.15 d'amplada i un  gruix de 0.40 metres. La part superior del menhir resta trencada per un dels laterals, igual que un dels laterals del que en el seu dia fou la base. Es documenta a la seva part bocaterrossa una cassoleta gravada, que no es podrà estudiar fins que no es plantegi el seu re-aixecament.

 Coordenades:

Pedra Arca: UTM(ETRS89): 31T, 452964, 4611261

Menhir de Can Freginals: UTM(ETRS89): 31T, 454905, 4609058

Dolmen a Sentmenat

Cap de setmana negre, ara plou,ara no. Diumenge pel matí fa millor dia i decidim anar a veure un dolmen, però ràpid, no sigui que torni a ploure.

Així que anem per feina i agafem el cotxe per anar cap a Sentmenat. Un cop allà, agafem la carretera que va cap a Castellar del Vallès fins arribar a la urbanització de Can Vinyals. Per la part esquerra d'aquest nucli, busquem el carrer de la Serra Cavallera i un xic més amunt girem pel carrer de la Llosa. En aquest carrer, enfilem per un costerut camí "cimentat", en el que quan arribem a la part alta, just quan aquest canvia i es torna sorrenc de terres rogenques, trobem un ample, però atrotinat caminoi que surt a mà dreta (i que probablement es va obrir quan es va pujar la grua per a restaurar el megàlit). Al poc de seguir-lo, arribem al sepulcre, que es troba al primer replà que hi ha al turó.

Tot i que prou costerut, és fàcil d'arribar, a més, el dia que nosaltres hi vam anar estava tot el camí marcat per "mini-dòlmens".

Aquesta cambra pirinenca, de nom Serra Cavallera, que fou descobert per Daniel Rossell el 25 d'abril del 1961, ha estat excavada diverses vegades, sense cap resultat. Es té constància que a la primera d'elles a l'any 1977, caigueren un parell de lloses del sepulcre, però fou re-excavat i reconstruït els dies 4, 11, 18 i 27 de desembre de l'any 2006 pel col·lectiu GESEART.

Fotografia feta el 12-01-2020

Les dimensions de la cambra són de 2.10 metres de llarg per 97 centímetres d'ample, i conserva una alçada 1.15 metres, i per a veure millor la seva morfologia inserim una planimetria de Josep Tarrús i Enric Carreras extreta de l'informe i memòria de l'excavació i restauració del sepulcre, feta per al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Ara, donem la volta al sepulcre i inserim una fotografia prou aclaridora, parlant del seu túmul, el qual Tarrús estima sobre uns 8 metres de diàmetre i de forma ovalada.

Fotografia feta el 12-01-2020

Com s'observa a la banda esquerra de l'anterior foto, el túmul és encara prou evident i també se'n veuen restes a la banda dreta, això sí, molt més difuminades...veient el terreny, és prou factible que gran part del túmul se n'hagi anat turó avall. Tot i que del seu cròmlec peristàlit no s'hi ha trobat quelcom clarament definit, Tarrús afirma que per les minses restes de lloses que hi va veure a l'extrem del túmul, deuria de tractar-se d'un anell de contenció tipus mur de pedra en sec.

Inserim una nova planimetria, aquesta del túmul, també extreta de l'informe del sepulcre de Tarrús i Carreras.

A aquest megàlit, se li han donat diverses datacions; nosaltres, però, ens en fiem d'en Tarrús, que el data, per la seva tipologia, vers finals del III mil·lenni a.n.e., a inicis de l'era calcolítica, Edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a,n.e.

Per la zona, no tenim res, prehistòrica-ment parlant, el que queda més a prop és el poblat de la Torre Roja o del Puig Castellar, que resta definit com a Iber, però on s'hi van trobar vestigis de l'Edat del Ferro i l'Edat del Bronze.

Coordenades UTM(ETRS89):

Serra Cavallera: 31T 426348 4608786

Dolmen a Dosrius

Tot tornant cap a casa des de Santa Cristina d'Aro després de veure el dolmen de Mas Bousarenys, vam decidir pujar al Parc del Montnegre i el Corredor a visitar el dolmen de Ca l'Arenes. Per arribar-hi, s'ha d'accedir al Corredor per la carretera de Llinars a Dosrius (B-510). Després de fer uns 3.8 quilòmetres, en arribar a una bifurcació, s'ha d'agafar la pista de l'esquerra i continuar-la fins a la masia de Ca l'Arenes, on cal deixar el cotxe, ja que la pista passa a ser prohibida per a cotxes. Des d'allà, caminem per la pista fins a trobar un corriol a l'esquerra indicat com a SL-C 80 i amb cartells indicatius fins al dolmen, al què arribarem en 900 metres.

Descobert per Joan Manel Riera i Vidal l'any 1997, podem dir que es tracta d'una galeria catalana restaurada l'any 2006, quan es trobaven totes les lloses caigudes i podem afirmar que la seva construcció és del Neolític final - Calcolític inicial, vers el 3000-2700 a.n.e. Les dimensions internes de la cambra, que aporten Carreras i Tarrús al compendi de l'any 2022, són de 1.90 metres de llargada, per 1.20 metres d'amplada i 95 centímetres d'alçada. Pel que fa al corredor d'accés, amida interiorment 1.30 metres de llargada, 1.04 metres d'amplada i 94 centímetres d'alçada.

Segons la informació de la què disposem i hem comprovat a l'hora de fer la fitxa, el megàlit consta de 2 anells peristàltics, un d'intern bastit a raó de grans blocs a un 2.5 metres del centre de la cambra, que només es veu a un dels costats, potser per a falcar la tomba vers el pendent existent; i l'exterior, d'un 10-11 metres de diàmetre bastit amb un mur de pedra en sec.

Fotografia a dia 28-08-2022

Excavat i restaurat entre els anys 2006-2007 pel Grup de Prehistòria del Museu de Mataró, ells en documenten unes troballes de 3 fragments de coure o bronze, 3 fragments de sílex i també 3 fragments ceràmics. Tot resta dipositat al Museu de Mataró.

Proper a aquest dolmen, hi ha gran quantitat de megàlits, el Parc del Montnegre i el Corredor n'està ple. Ara, els més propers són el menhir de Can Freginals, que no hem fet la prova, però els mapes indiquen que, si segueixes la pista per la què hem arribat al sepulcre, acabes creuant amb la que puja fins al monòlit. També hi ha el possible menhir de Ca l'Arenes III, que té una cara que fa bona pinta, i l'altre no tant (s'hauria d'estudiar), que està al mateix camí que et duu al dolmen estintolat just a la vora d'aquest, i el possible dolmen de Ca l'Arenes II, que es troba tot anant a la part alta del turó que hi ha just abans d'agafar el camí a peu de Ca l'Arenes.

Coordenades UTM(ETRS89):

Ca l'Arenes: 31T 455109 4608478

Megàlits a Romanyà de la Selva I i Santa Cristina d'Aro I

Maca excursió la que vam fer per la part més interior de la Costa Brava. Bé, excursió, excursió, no gaire, vam fer la ruta dels Gegants del bosc de Romanyà de la Selva, molt ben acompanyats, per cert, per en Roc i en Duc, dos gossos que no coneixíem, als quals vam batejar ràpidament. La caminada està molt ben senyalitzada i és gairebé impossible no veure els dos dòlmens que inclou la ruta.

La primera parada, però, és un menhir, el de la Murtra, datat a l'època del Neolític recent, principis del Calcolític (3000 - 2500 a.C.), tot i que Xavier Niell li dona més possible antiguitat 4000 - 2500 a.C. Sí, sí, ho sembla i és així, té forma fàl·lica. És un enorme penis de 2.35 metres d'alt.

El menhir de la Murtra fa una longitud completa de 3.05 metres (visible + soterrat), sent així el menhir més gran del Baix Empordà. Fou publicat per primera vegada per Manuel Cazurro l'any 1912 i va ser aixecat de nou l'any 1952, per Lluís Esteva, amb l'ajut del mossèn i rector de Bell-lloc, Gumersind Vilagran.

El lloc on es va trobar el menhir i els seus voltants no han estat mai excavats, pel que no hi ha cap tipus de resta relacionada.

Deixem l'enorme penis a la nostra esquena, sempre vigilant perquè a un penis, i més d'aquestes dimensions, no se li dona mai l'esquena, i continuem cap a la següent parada.

Aquest és el preciós dolmen de la Cova d'en Daina, reconstruït per tota la gent del poble, sota les ordres de Lluís Esteva l'any 1956. És molt espectacular, de fet és BCIN, Bé Cultural d'Interés Nacional, no és d'estranyar, ja que van reconstruir tant el dolmen, com el cròmlec i certa part del túmul.

Fou descobert a finals del segle XIX pel propietari de les terres, Pere Cama i Casas. Fou excavat per ell i el seu germà Josep, trobant moltes restes associades al megàlit. Fou publicat l'any 1894 a un setmanari de Sant Feliu de Guíxols.

Com hem dit abans, Lluís Esteva i la gent del poble el van restaurar l'any 1956, però en Lluís ja portava temps excavant-lo 1954 - 1956.

Aquest dolmen, una galeria catalana, data, segons Xavier Niell, vers el 3000 - 2500, tot i que segons informació que hem pogut trobar, d'altres autors el daten del 2700 al 2200 a.C., per tant podria ser datat al Neolític o bé al Calcolític. Amida 7.60 metres de llarg per 1.70 d'ample i 1.50 d'alçada màxima. Amb aquestes dimensions, què difícil és fer-li una foto on s'agafi sencer i es vegi la seva magnitud!!

La cambra en concret fa 4.35 metres de llarg, 1.60 d'ample i 1.50 metres d'alçada, pel que té un corredor relativament curt, comparat amb Mas Estanyet, per exemple.

El cròmlec resta intacte, encara té els 37 rocs que fan contenció a les terres i pedres del túmul d'11 metres de diàmetre.

De la gran quantitat de restes localitzades, hem sabut que entre elles hi ha diverses restes humanes, fragments ceràmics amb decoració incisa i sense, divers material lític de sílex, moltes denes d'esteatita i cal·laïta, dues plaquetes de fibrolita, dues de sorrenca, dos punxons de metall, una dena de collaret de vidre i diversos fragments de ceràmica iberoromana.

Creuant la carretera, en una espècie de parc, amb caminets molt ben definits, ens trobem sense cap tipus de complicació amb la Cista de la carretera de Calonge.

Aquest sepulcre és d'epoca neolítica mitjana final, aproximadament datada del 3400 - 3000 a.C. És un sepulcre de tipus cista megalítica i mesura 2.50 metres de llarg per 1.00 metre d'amplada i una alçada màxima de 0.75 metres.

A la seva excavació es recolliren, entre d'altres restes, fragments de ceràmica a mà llisa.

Els nostres companys d'aventura, en Roc i en Duc ens abandonen en aquest punt, possiblement era l'hora de la teca!! Nosaltres seguim endavant!!

Tornem direcció Romanyà, agafem el primer camí que surt a mà esquerra passat el poble, a pocs metres a mà dreta, a tocar del camí, ens trobem amb el dolmen del Camp d'en Guitó.

Conegut temps ençà per Josep Mª Cama, però no fou fins al 1952 quan Lluís Esteva i Ricard Pla l'excavaren i el restauraren. Aquest paradolmen consta d'una cavitat interior de 2.20 metres de llargada per 0.70 d'amplada i té una alçada d'1.00 metre.

Davant seu hi ha unes lloses estintolades que em va donar la sensació que devien de formar part del megàlit. Aquesta impressió ha estat confirmada per en Xevi, que ho documenta en el seu llibre de la zona, com a restes del corredor. Segons ell també, a una de les lloses del sepulcre hi ha gravada una cassoleta.

A l'excavació de Lluís Esteva va sorgir un sol tros ceràmic prehistòric.

No hem trobat datació d'aquest paradolmen, però en general, es daten durant l'època calcolítica i l'edat del bronze (2200 - 700 a.C.).

Tornem al cotxe i anem cap a la urbanització Roca de Malvet de Santa Cristina d'Aro. Ens dirigim a la parcel·la número 95 (carrer dolmen Mas Bousarenys). No és tan fàcil de trobar com sembla perquè els números de les parcel·les no són correlatius... a saber per què!! La parcel·la es troba a la dreta del carrer i hem d'anar rectes i girar a l'esquerra per a ficar-nos darrere de la casa de la parcel·la del costat. És realment gran (la llosa de capçalera fa 2.36 metres d'alçada) i gairebé es pot recórrer per l'interior sense ajupir-se gaire. Es conserva força bé, tot i ser la zona d'esbarjo preferida per als nens de la zona. De fet, vam treure del seu interior unes quantes branques de palmera que havien col·locat com a decoració.

Aquest megàlit fou esmentat per primer cop per Manuel Cazurro, l'any 1912, catalogant-lo com a galeria coberta. Anys més tard al 1918, un alemany resident a Sant Feliu de Guíxols l'excavà recuperant un gran aixovar, que fou cedit al Museu d'Història de Sant Feliu vers el 1974. L'any 1953, Lluís Esteva i un grup de col·laboradors el van restaurar, i el 1957 l'excavà cientificament.

El megàlit de Mas Bousarenys amida en total uns 6 metres de llarg, 4 d'ells a la cambra, que fa 1.80 d'amplada, per 1.70 d'alçada. Del túmul, d'uns 9 - 10 metres de diàmetre, en queden restes visibles, el cròmlec també és visible en diversos punts.

Les troballes arqueològiques d'aquest sepulcre foren prou nombroses, entre elles, fragments d'òssos humans i l'aixovar que acompanyava als difunts, del que destaquen deu ganivets de sílex, sis puntes de fletxa, diversos fragments ceràmics campaniformes i una vintena de, grans de collaret, una placa de pissarra i diversos objectes lítics. També pels volts del megàlit s'hi ha trobat ceràmica ibera, iberoromana i un tros d'una fíbula romana.

Xavier Niell Ciurana data el monument entre el 3200 i el 3000 a.C.

 Coordenades:

Menhir de la Murtra: UTM(ETRS89): 31T,498859, 4633916

Cova d'en Daina: UTM(ETRS89): 31T, 499400, 4633901

Cista de la carretera de Calonge: UTM(ETRS89): 31T, 499390, 4633737

Paradolmen del Camp d'en Guitó: UTM(ETRS89): 31T, 498371, 4633804

Mas Bousarenys: UTM(ETRS89): 31T, 499730, 4631101