Dolmen a Collsuspina

Avui anem a Collsuspina, a veure si trobem les restes del sepulcre calcolític de L'Espina.

Així doncs, emprenem la C-17 direcció Vic des de Mollet del Vallès fins la sortida de Taradell-Collsuspina-Moià. Passem Collsuspina i ens desviem cap a la urbanització de Puigsagordi fins a trobar la casa de la Collada, on agafarem el desviament de la dreta direcció el Serrat Rodó. Per aquest camí que es pot fer amb cotxe seguirem fins que desaparegui la cinglera de la nostra esquerra, on el camí es fa un pèl més ample i no gaire després trobarem tot d'esplanades de gespa amb un petit bosquet a mà dreta del camí. El dolmen de l'Espina es troba dins d'aquest bosquet.

Ens trobem davant de les ruïnes d'un dolmen simple, del que es documenten in-situ totes les lloses, això sí, caigudes a terra. Aquest sepulcre va ser estudiat per Ricard Batista l'any 1961, tot i que tampoc va aportar gaire, ja que diu que és difícil determinar les dimensions del sepulcre, i li atorga una obra tumular circular i molt erosionada, sense donar dimensions. Cal dir que sí aporta una planimetria de les restes de l'antic sepulcre.

Planimetria de Ricard Batista

Descobert el 1920 per Josep Gudiol (segons el centre excursionista de Vic), que el va excavar el mateix any. Per les troballes obtingudes, el dolmen fou erigit al Calcolític, vers el 2700-2200 a.n.e., i tenia unes dimensions de 2.40 metres de llarg per 1.50 metres d'ample i una alçada màxima de 1.55 metres. Havíem trobat d'aquest megàlit que es tractava d'una cista, i val a dir que, per les seves dimensions, no ens acabava de convèncer aquesta afirmació, fins que ara en Carreras i en Tarrús, com hem dit, el cataloguen com a dolmen simple. A banda, també fan esment de la seva obra tumular d'uns 8/9 metres de diàmetre, sense restes d'anell de contenció, i donen les dimensions de la cambra funerària escrites anteriorment.

De les troballes, hem trobat documentades un total de 138 fragments ceràmics de diferents estils calcolítics, 26 botons prismàtics, 1 de piramidal, 1 fragment de punxó, 3 denes de collaret en os, 1 fragment de punxó de coure i, antropològicament parlant, van sorgir 2 falanges, 2 queixals d'adult i 2 fragments cranials. Aquestes restes es troben al Museu Episcopal de Vic.

Com aquesta visita és ràpida, recomanem complementar-la anant a veure els propers dòlmens de Balenyà.

Coordenades UTM(ETRS89):

L'Espina: 31T 432019 4629145

Balma a La Bisbal de Falset

Aquest cop anem al Priorat. Arribem al poble de la Bisbal de Falset, tot anat per la T-713, és el poble següent a Margalef.

Ens endinsem al poble per una pronunciada rampa d'accés per als cotxes i els tractors dels pagesos, que es troba just després d'un aparcament que hi ha a la vora dreta de la carretera. Allà deixem el cotxe, i ens enfilem pel desnivell agafant aigua, per si de cas a una magnífica font, que es troba just a mitja ascensió de la rampa. En acabar la rampa, creuem el poble tot rectes pel mateix carrer. En acabar-se aquest, ens trobem una carretera, la T-703, i agafarem un camí  a la nostra dreta que es troba just creuant la carretera, aquest camí al seu inici és asfaltat, però al poc s'acaba. Per anar a peu a la Balma de Santa Llúcia és per aquí.

Però s'hi pot arribar amb cotxe sense cap problema tot seguint la T-703, que és la continuació de la T-713  en direcció la Palma d'Ebre. Al poc de començar la carretera, veurem un desviament a l'esquerra senyalitzant la cova de Santa Llúcia. La cova es troba a un quilòmetre del poble.

Aquesta cavitat natural té unes dimensions de 50 metres de llarg per 15 d'alt i 10 metres de fondària. Segons el Dr. Salvador Vilaseca de Reus, a la Balma de Santa Llúcia es trobaren eines de sílex d'època Magdaleniana, al Paleolític superior. Donant suport a aquesta hipòtesi, a la cova de la Taverna, just al poble del costat, Margalef, han trobat el gravat més antic de Catalunya... lògicament del Paleolític. Altres informacions també donen la possibilitat de lloc d'hàbitat al Neolític.

Entre el 1936 i el 1939, durant la Guerra Civil, es va utilitzar com a hospital de campanya de les brigades internacionals amb 80 llits, però a la fi s'atenia a tothom... soldats republicans, presoners de guerra i població civil. S'entén perquè van escollir aquest entorn per a instal·lar l'hospital, la balma els salvaguardava de les bombes franquistes.

Coordenades:

Balma de Santa Llúcia: UTM(ETRS89): 31T, 308819, 4573152