Primer de tot, esmentar que aquesta ruta es pot completar amb una altra que encara no hem publicat, però que ho farem en breu. És una ruta totalment a peu que nosaltres no vam completar per motius obvis amb dos nens que encara no tenien 4 anys. Però val a dir que s'ho van treballar.
Comencem pel sepulcre de Putzuzar, de l'estació megalítica d'Igoin-Akola, al terme municipal d'Hernani, com tots els dòlmens que veurem avui. D'aquest poble, sortim direcció sud-est cap al petit nucli d'Ereñotzu per la GI 3410, que va creuant els polígons d'aquest terme municipal. Aproximadament als 230 metres de deixar aquests polígons a l'esquena i endinsar-nos al bosc, trobarem una pista asfaltada que surt a mà esquerra i que seguirem aproximadament 1.9 quilòmetres. A aquest punt, topem amb un desviament-aparcament a la dreta, just després del cartell de benvinguda a l'Aiako Harria, o el que és el mateix, al parc natural de les Penyes d'Aia. És l'aparcament de la zona d'esbarjo d'Akola i allà deixem el cotxe.
Ja a peu, seguim pel caminoi uns 550-570 metres més, lloc on trobem el dolmen de Putzuzar a la nostra esquerra. La seva ubicació no es troba indicada des del camí i cal entrar a un tancat. Nosaltres vam trobar el lloc exacte perquè anàvem amb coordenades, però al sortir vam veure un pas habilitat que no havíem vist anteriorment.
Segons Luis Millán, el megàlit fou localitzat per Lontxo Ugarte López de Bergara durant el mes d'abril de l'any 2014.
Segons ell, del sepulcre original, resten 5 lloses, 2 de la cambra i 3 del corredor d'accés a la cambra sepulcral. Segons les seves mides, podem deduir una cambra mortuòria que amidaria uns 2.55 metres de llarg, per 55 centímetres d'ample i que conserva una alçada màxima de 80 centímetres. Té un túmul de pedres de mida mitjana de 9 metres de diàmetre, del que es poden observar alguns rocs del cròmlec peristàltic, i una alçada màxima conservada de 90 centímetres al seu vessant est.
Aquesta és la planta del megàlit que presenta Millán al seu estudi:
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
L'antiga tomba fou excavada l'any 2019, i es documenta que, el primer dia d'excavació, aparegué l'extrem punxegut d'una punta de sageta i dues pedres fogueres. El tercer dia, aparegué la part de darrere de la mateixa punta. Segons els experts, pel treball constructiu d'aquesta, seria datada vers el 3500 - 3000 a.n.e., vers l'era neolítica.
Cal dir que les úniques restes que podem trobar per aquí són lítiques, ja que qualsevol altre tipus de material es dona per desaparegut degut a l'acidesa que té el sòl en aquesta zona muntanyosa. Per aquesta raó, alguns sepulcres són de difícil datació, i més tenint present la seva reutilització des del Neolític fins a l'edat del Bronze local.
El sepulcre en sí és prou interessant, ja que, a diferència de la immensa majoria de tombes megalítiques d'Euskadi, sembla que clarament tindria un corredor d'accés.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Retornem al camí i seguim endavant travessant un pas canadenc, i, poc després, a la bifurcació existent, prenem el camí de l'esquerra, un xic més atrotinat, i que ens arriba al cim de les petites muntanyes. Just abans d'arribar a la clariana superior, trobem a l'esquerra l'arrasat sepulcre de Sagastietako Lepua II.
Descobert per Luis Del Barrio Bazaco i Nicolás Susperregi el 21 de maig del 1978, d'ell no resta documentada cap excavació arqueològica.
Millán a les seves fitxes documenta 4 lloses, dues d'elles es troben in situ i les altres dues estintolades a terra. No diu res de corredor, pel que per la seva ubicació creiem que les 4 devien ser part de la cambra funerària.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Les dimensions de la cambra funerària no són de fàcil afirmació, ja que, tot i que el seu estat és prou precari, es pot estimar, una superfície de la cambra no menor als 1.90 metres de llarg per 50 centímetres d'ample, i una alçada màxima conservada de 70 centímetres.
Té una obra tumular de 9 metres de diàmetre amb una alçada conservada, al seu vessant sud, de 70 centímetres.
També inserirem un dibuix de Balere Barrero Hidalgo company de Luis Millán San Emeterio.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Segons la revista Munibe, editada per la "Sociedad de Ciencias Aranzadi", a la publicació del sepulcre de l'any 1979, a la visita realitzada es va trobar una ascla de sílex en superfície, i es dibuixa aquesta planta.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Seguim endavant pel camí veient clarament el dolmen Sagastietako Lepua I, ja a la plana superior del cim, i sense arbrat. És el més ben conservat dels tres germans de Sagastietako Lepua.
Aquest sepulcre fou localitzat per Jesús Elósegui Irazusta el 30 d'abril de l'any 1950. I fou excavat per ell mateix, Tomas Atauri i Manuel Laborde el 14 de setembre i el 12 d'octubre del mateix any.
Arqueològicament parlant, és molt interessant, tant per les seves dimensions com per la definició de les seves parts.
El túmul, que, com acabem de dir, és clarament visible i definit, amida 12 metres de diàmetre, arribant als 90 centímetres d'alçada conservada. La cambra conserva cinc lloses, totes elles dempeus. I la llosa de coberta resta pràcticament intacta. Tot i això, el seu estat estructural és un xic atrotinat. Ho podem veure mirant la planta que publica Luis Millán.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Al nostre parer, sabent les dimensions de les lloses, la cambra funerària devia fer, al seu estat original, 2.80 metres de llarg per 2.10 metres d'amplada. A dia d'avui, la seva alçada màxima conservada és d'1.70 metres. La coberta té unes dimensions de 1.90 metres d'ample i una llargada que varia entre els 2.90 al lateral sud i els 1.80 a la banda nord (nosaltres diríem que li falta un tros, veient les dimensions i els dibuixos de Balere Barrero Hidalgo), mentre que el gruix és de 35 centímetres. També de la cambra, podem dir que es va trobar una llosa al seu sòl de 1,75 metres de llarg per 72 centímetres d'ample i un gruix de 13 centímetres, que podria ser un possible enllosat, tot i que els arqueòlegs no en tenen la certesa.
Ja per últim, hem de fer referència a una nova peça megalítica del sepulcre, una espècie d'estela senyalitzadora descoberta el 27 de març de l'any 2009 al vessant nord del túmul.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Ara sí, endinsant-nos en el tema de les peces arqueològiques recuperades al megàlit, podem dir que en són moltes, tant d'ornamenta personal, com de vasos ceràmics, de material lític, etc...
Segons la documentació recuperada de les excavacions del 1950, s'hi van trobar al túmul, però properes a la cambra, tres denes de collaret i una plaqueta polida.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Quan van excavar la cambra, no van trobar res de res... bé, sí, un clau rovellat, que no van passar per C-14, i moltes evidències de que aquesta havia estat utilitzada en època moderna com a galliner, magatzem, amagatall de caça, etc.
En el segon dia d'excavació, sí que es va trobar quelcom dins de la cambra sepulcral, i d'altres restes pel seu túmul. Es documenten ascles de sílex, ganivets, puntes de sageta del mateix material, trossos de pissarra treballats, cristalls, una vèrtebra de xai, un molar d'herbívor i unes bales esfèriques de plom.
Però a banda d'això, també van trobar quelcom diferent, almenys per a nosaltres... unes fites inserides al túmul, volent encerclar el megàlit, totes elles a la mateixa distància de la tomba.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Girant vers la nostra dreta quasi completament respecte com hem arribat, a la clariana superior (des de la que es veu tota la badia de Donosti) i seguint el camí, que es desdibuixa tot enfilant un nou cim (el Collado de Akola), veiem les minses restes de Sagastietako Lepua III.
Ens trobem davant de les restes d'un antic sepulcre erigit a terreny pla, que a dia d'avui es troba totalment arrasat, pel que no es poden fer gaires observacions. Actualment, conserva un túmul de 8 metres de diàmetre i que arriba al 15 centímetres d'alçada. Pel que diu Millán, conserva una petita depressió a la part central.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Segons Balere Barrero, Goyo Mercader, Luis Millán, Xabier Taberna i Iñigo Txintxurreta, ja l'havien vist en diverses vegades en les seves prospeccions a la zona, i segons ells no el van denunciar, degut al seu estat. No és fins l'abril del 2014 que s'oficialitza la seva troballa per part de Luis del Barrio.
I segons hem pogut saber, li atorga al sepulcre les lloses que diu que hi ha a la vora del camí.
Òbviament, no s'ha recuperat cap tipus de resta arqueològica.
Seguim el camí vers el Collado de Akola, que es va fent més estret i desdibuixat, i que s'acaba fent un corriol primer i després una zona rocosa que puja i baixa a la part alta del cim, on els nens s'ho van passar genial. Un cop passat el "collado", ja amb el camí idèntic a com era amb els sepulcres de Sagastietako, veurem una intersecció amb un fàcil camí a la dreta que ens condueix al camí principal de l'inici de l'excursió. El deixem enrere i seguim pel maco camí uns 100 metres més, trobant a la nostra esquerra el dolmen d'Akolako Lepua II.
Fou descobert per Jesús Elósegui Irazusta el 30 d'abril de l'any 1950, i no ha rebut cap excavació arqueològica.
La tomba d'Akola II és construïda al centre d'una obra tumular de 8 metres de diàmetre, arribant a conservar una alçada màxima de 40 centímetres al seu vessant oest.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Ens posem en marxa de nou, emprenent el fort pendent que hi ha durant uns 70 metres, i desviant-nos vers la nostra dreta per una zona plena de les típiques plantes d'Euskadi a l'estiu. Per ella ens endinsem uns 35 metres des del camí que portàvem, tot trobant el dolmen d'Arritxieta.
Megàlit descobert per Francisco Auzmendi i José Miguel de Barandiarán Ayerbe, el 12 de setembre de l'any 1928.
Consta d'un túmul de 10 metres de diàmetre per una alçada màxima conservada de 50 centímetres al seu vessant nord. Tot ell resta remogut a causa d'antigues violacions al sepulcre i, fins i tot, es pot observar una cala il·legal amb buidat tumular des del seu extrem fins el fons de la cambra.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Les seves lloses varien, pel que fa a la llargada, entre l'1.20 metres i els 80 centímetres, tot i que n'hi ha una que en fa 40 centímetres. La seva amplada va dels 70 als 40 centímetres a totes menys a una, que en fa 20 centímetres. Per últim, documentar que el seu gruix varia entre els 20 i els 10 centímetres. Creiem que les dimensions més reduïdes, sinó totes, són trencaments de les lloses originals.
Inserim a continuació el dibuix fet per Balere Barrero Hidalgo.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
No podem dir gaire més del megàlit, ja que a dia d'avui no ha estat excavat oficialment.
Ja anem a per l'última visita de l'excursió matinal, el dolmen d'Akolako Lepua I, tot i que seguint tot rectes podem anar a veure d'altres megàlits, que nosaltres veurem en un altre moment.
Per arribar a, com hem dit, l'últim, tornem al bonic camí pel que hem anant veient sepulcres i el desfem un xic, fins a arribar a aquell clar camí que hem vist abans i que ens apropava al caminoi més principal. Als metres de caminar per ell, ens endinsem al net bosc que ens queda a l'esquerra, trobant el megàlit a uns 40 metres del camí, i al vèrtex mateix del bosc, tocant el camí principal.
Com l'anterior sepulcre, fou localitzat per Francisco Auzmendi i José Miguel de Barandiarán Ayerbe, el 12 de setembre de l'any 1928.
Aquesta antiga tomba consta d'un túmul de 12 metres de diàmetre i una alçada màxima conservada que arriba als 2.30 metres al seu lateral sud. Al seu centre, s'erigeix la cambra funerària, que segons documenta Millán, a l'any 1950 conservava quatre lloses dempeus, tal i com van ser col·locades, i el terra enllosat. A dia d'avui, en resten 2 i del sòl només es poden trobar minses restes, que no trigaran gaire en desaparèixer.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
La coberta del sepulcre resta desapareguda, però es poden estimar unes dimensions de la cambra sepulcral, segons les mides existents, de no menys de 2.15 metres de llarg i 70-80 centímetres d'ample, conservant una alçada d'1.35 metres.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Va ser excavat per Tomás Atauri, Jesus Elósegui i Manuel Laborde els dies 8 i 9 d'agost del 1950. Ells publiquen aquesta planta, on també s'observa un possible cercle de rocs erigits ocults pel túmul, exactament igual que en el de Sagastietako Lepua I.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Els resultats d'aquesta excavació van ser prou interessants, tot i que les excavacions arqueològiques a aquesta era, eren prou dolentes. Es documenta un seguit de material que resta dipositat, a l'igual que el del seu germà, a la col·lecció de la Sociedad de Ciencias Aranzadi, al Museo de San Telmo, a Donostia.
De les troballes, se'n destaquen, 12 ascles de sílex, algunes d'elles de dimensions prou grans, 3 cristalls de roca, 5 còdols de quarsita i 1 làmina de pissarra. També va aparèixer divers i variat material modern com ceràmica, bales de plom, etc.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Amb aquest últim sepulcre, donem la ruta dolmènica per acabada malgrat que, com hem dit anteriorment, n'hi ha bastants més si continues tot recte on nosaltres hem girat.
Tot i això, no acabem les nostres visites a monuments prehistòrics d'avui. Després de dinar, ens dirigim al terme municipal d'Oiartzun a veure els cròmlecs d'Egiar, pertanyents a l'estació megalítica d'Oiartzun – Erlaitz.
Per arribar a aquests monuments megalítics, cal sortir d'Oiartzun direcció est per la GI-2134, carretera que deixarem als 1.9 quilòmetres, quan prenem a la dreta la GI-3454, direcció Inglesaren Gaztelua. Als 1.7 quilòmetres, ens desviem per un camí asfaltat que surt a mà dreta, quasi en paral·lel a la carretera. Nosaltres vam seguir aquesta pista uns 550 metres i vam deixar el cotxe a una zona que hi ha al seu costat dret poc abans d'endinsar-nos a un bosc.
A peu i creuant la pista, pugem el costerut pujol sense arbrat. Arribem al cim per la vora del bosc que dèiem abans, a través d'un corriol que va apareixent a moments, i que és prou més visible a la part superior. Aquest corriol duu directament al conjunt de cròmlecs al ben poc de fer el cim.
Aquesta és la planta del jaciment.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Nosaltres vam arribar pel cròmlec VIII, però hi ha un altre camí que arribes pel número II, que potser sigui més fàcil.
Segons hem pogut saber, foren localitzats el 21 de març de 1909 per Pedro Manuel Soraluce y Bolla, que també els va excavar, conjuntament amb Telésforo Aranzadi Unamuno. Soraluce en va trobar set, però un cop netejada la petita plana inclinada va aparèixer un altre, que, segons documentació, conservava a l'interior una petita cista, aquest seria el vuitè. Anys més tard, el 1967, foren excavats i reconstruïts per Jesús Altuna Etxabe. El vuitè cròmlec era format per petites lloses, que, a dia d'avui, o han desaparegut o es troben soterrades. I per si no n'hi havia prou, segons Millán, hi ha dos possibles cròmlecs més, el denominat com a IX, que es troba a l'est del número VI, i que fa 3 metres de diàmetre, i el X, ubicat al nord-est de l'I i que faria un diàmetre de 8 metres.
Comencem parlant del grup que formen dins la planta del jaciment els cròmlecs I, II i III. Aquest és el número I, que segons Luis Millan fa 5.50 metres de diàmetre i consta de 21 rocs.
A mig metre del cercle, i cap a l'interior del monument s'intueix un altre cercle, format per petits rocs.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
El II, que es troba immediatament al costat, és ovalat i segons Millán amida 6 metres de nord a sud i 5.5 d'est a oest, restant-li 16 rocs de l'antic cercle.
El número III és el més gran de tots els que hi ha confirmats. Mesura 7.5 metres de diàmetre i conserva 20 rocs de l'anell peristàltic, amb la peculiaritat que un d'ells és un menhir estela de 1.78 metres d'alçada.
El següent, el número IV, a pocs metres de l'últim vist, fa 6 metres de diàmetre i conserva 13 rocs.
El que ve ara, el número V, és per a mi un dels macos, tot i les seves reduïdes dimensions, ja que només fa 2 metres de diàmetre i té 6 rocs. I a més, li falta la meitat del cercle, però la definició del tros que en queda, amb les 6 lloses gairebé enganxades entre sí, el fan molt interessant.
Anem a pel VI. Sincerament, a mi, aquest em va costar d'entendre... De fet, ho vaig fer a casa mesos més tard veient les fitxes del Millán. Em va costar d'entendre degut a que aquest és doble.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
El cercle més gran mesura 6 metres de diàmetre, mentre que el petit fa 3.60 metres de diàmetre i està format per molts rocs i una sola llosa treballada.
I per últim, veiem el VII, que fa 6 metres de diàmetre i en resten 24 rocs del total original.
A les excavacions rebudes, no es documenta cap resta arqueològica recuperada.
Amb els cròmlecs vistos emprenem la baixada fent una última ullada a tot el jaciment... és realment impressionant. Inserim una fotografia extreta de les fitxes d'en Millán, feta des del cròmlec número I.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Com a humans, tots tenim gustos diferents, però crec que tothom deu opinar que aquest lloc és preciós.
Deixem els megàlits per avui i tornem a l'allotjament a agafar forces i preparar la ruta per demà.
Coordenades UTM(ETRS89):
