Diumenge ben d'hora al matí, però tot i les poques hores de son, estava ben content. No sabia on anàvem, la Cris m'havia preparat una sorpresa.
Em va comentar que m'abrigués, jo ja m'imaginava una ruta de les nostres, però em va sorprendre molt i molt... Jo sempre li havia dit que tenia il·lusió per veure un dolmen amb neu, i ho va intentar.
Sortim de Mollet i anem direcció les pistes de La Molina a la Cerdanya. Quan hi arribem, començo a pensar que faré el meu somni realitat. Hi ha bastant neu i Alp no està del tot lluny... ja veurem.
Realment no se ni com vam arribar... pregunteu-li al gps. Bé, des de les pistes, agafem la carretera GIV-4082 en direcció Alp. Gairebé arribant a l'estació de tren de La Molina - Alp, passem per sota del pont de la via i veiem a la dreta un senyal de fusta indicant el Dolmen de la Paborda (el cotxe es pot deixar davant de l'estació de tren). Pugem pel turonet fins la plana i a mà esquerra el trobarem sense cap mena de dificultat.
El sepulcre megalític de la Paborda està situat en un petit collet elevat, a la confluència de la vall de la Molina i la vall de les Pletasses. El riu que travessa la vall encara té neu, però el dolmen res de res, una pena!
El sepulcre megalític de la Paborda està situat en un petit collet elevat, a la confluència de la vall de la Molina i la vall de les Pletasses. El riu que travessa la vall encara té neu, però el dolmen res de res, una pena!
Fou construït a l'era calcolítica, vers el 2000 – 1800 a.C. Va ser retrobat l'any 1954, però no va ser excavat i restaurat fins el 1980. Es tracta d’una cambra simple que segons diuen els que l'han estudiat millor que jo, té tres reguerons i dos cassoletes gravades a les seves lloses, jo no les vaig veure (a dia d'avui, no se m'escaparien pas).
Les dimensions del megàlit són d'una longitud de 2 metres, per una amplada de 1.50 i una alçada de 0.95 metres.
Això de matinar té els seus avantatges... encara és d'hora per anar a dinar! Així que busquem a internet la nostra següent "víctima". Ja posats i tenint a prop la temptació de dinar a Llívia, decidim passar la frontera i anar a Brangoly, poble de la Catalunya Nord. Continuem per la GIV-4082 i seguim les indicacions cap a Puigcerdà. Allà, anem direcció Llívia, però just després d'entrar a França, ens desviem a l'esquerra cap a Ur, el passem i arribem a Enveitg, on just davant de correus i el restaurant Mirasol surt el desviament a mà dreta cap a Brangoly. Sense deixar de pujar per aquesta pista, arribem a una plana amb unes bones vistes de les muntanyes del voltant i una cruïlla, on prenem la direcció Feners i Brangoly. Tot i que el dolmen és entre aquests dos nuclis, nosaltres vam arribar fins al castell de Brangoly, convertit en hotel i vam entrar a preguntar, doncs no el vam saber veure. Allà, els responsables de l'hotel en un més que correcte català amb accent francès ens van indicar on era. Vam deixar allà el cotxe i vam desfer el camí fins arribar a la indicació del dolmen, visible només en aquest sentit i situada a uns 500 - 600 metres del castell. Prenent el corriol indicat, s'arriba en un parell de minuts al sepulcre.
Les dimensions del megàlit són d'una longitud de 2 metres, per una amplada de 1.50 i una alçada de 0.95 metres.
Això de matinar té els seus avantatges... encara és d'hora per anar a dinar! Així que busquem a internet la nostra següent "víctima". Ja posats i tenint a prop la temptació de dinar a Llívia, decidim passar la frontera i anar a Brangoly, poble de la Catalunya Nord. Continuem per la GIV-4082 i seguim les indicacions cap a Puigcerdà. Allà, anem direcció Llívia, però just després d'entrar a França, ens desviem a l'esquerra cap a Ur, el passem i arribem a Enveitg, on just davant de correus i el restaurant Mirasol surt el desviament a mà dreta cap a Brangoly. Sense deixar de pujar per aquesta pista, arribem a una plana amb unes bones vistes de les muntanyes del voltant i una cruïlla, on prenem la direcció Feners i Brangoly. Tot i que el dolmen és entre aquests dos nuclis, nosaltres vam arribar fins al castell de Brangoly, convertit en hotel i vam entrar a preguntar, doncs no el vam saber veure. Allà, els responsables de l'hotel en un més que correcte català amb accent francès ens van indicar on era. Vam deixar allà el cotxe i vam desfer el camí fins arribar a la indicació del dolmen, visible només en aquest sentit i situada a uns 500 - 600 metres del castell. Prenent el corriol indicat, s'arriba en un parell de minuts al sepulcre.
Personalment, el dolmen de La Cova del Camp de la Marunya o Marunyes, em sembla preciós, és força impressionant, tant per la seva morfologia com per les seves dimensions. El tros de dolmen té unes mides internes de 2.80 metres de llarg per 1.62 d'ample i 1.85 metres d'alt. Pel que fa al roc de coberta, és realment espectacular, ja que la llosa fa 2.30 metres per 2.70 per 0.50 metres de gruix. El sepulcre consta de dos grans rocs, que feien la funció de porta d'accés. Esmentar també que a la llosa de coberta hi ha gravades una quarantena de cassoletes que per la similitud amb la roca de les Empardines, situada molt a prop, ajuden a datar el dolmen entre el 2000 - 1700 a.C.
A l'excavació realitzada al 1950, s'hi varen trobar diverses restes òssies.
Deixem la Catalunya Nord i anem de baixada passant pel túnel del Cadí, però farem una paradeta a veure un megàlit que a mi sempre m'ha agradat molt, més que pel megàlit en si, per la ubicació d'aquest. Per a arribar-hi, prenem la carretera B-400, també coneguda com la carretera de Saldes, direcció Gósol, i aparquem el cotxe al quilòmetre 13.4, en un desviament que surt a la dreta, just passat el revolt on hi ha la intersecció de Molers. Tornant a peu una mica enrere i travessant la carretera, a mà dreta, un camí duu al sepulcre. El dolmen de Cal Xisquet (o Cal Cisquet), també dit de Maçaners o de Molers, es troba situat 100 m. al nord de la casa del mateix nom i 60 m. al sud de la carretera de Saldes.
A l'excavació realitzada al 1950, s'hi varen trobar diverses restes òssies.
Deixem la Catalunya Nord i anem de baixada passant pel túnel del Cadí, però farem una paradeta a veure un megàlit que a mi sempre m'ha agradat molt, més que pel megàlit en si, per la ubicació d'aquest. Per a arribar-hi, prenem la carretera B-400, també coneguda com la carretera de Saldes, direcció Gósol, i aparquem el cotxe al quilòmetre 13.4, en un desviament que surt a la dreta, just passat el revolt on hi ha la intersecció de Molers. Tornant a peu una mica enrere i travessant la carretera, a mà dreta, un camí duu al sepulcre. El dolmen de Cal Xisquet (o Cal Cisquet), també dit de Maçaners o de Molers, es troba situat 100 m. al nord de la casa del mateix nom i 60 m. al sud de la carretera de Saldes.
Aquí vam tenir una experiència de les que no s'obliden... el Pedraforca i el dolmen vist a través dels ulls d'un emporrat (massa emporrat). Va ser com una classe d'arquitectura avançada... posant-li molta imaginació!! Agraïments per la fotografia!!! En arribar nosaltres, era assegut damunt del dolmen amb el seu "peta", mirant-se el "Pedra" del tot relaxat.
No es pot dir que el megàlit no sigui català... amb el Pedraforca al fons. I també es nota que som al segle XXI, passa un cable elèctric, just per sobre, que ma mare ha tret amb Photoshop.
El dolmen simple de Maçaners consta d'una enorme llosa de coberta, amb unes marques prou sospitoses en el seu gruix, tancant amb les lloses laterals el sepulcre megalític. Les lloses laterals fan 2.35 metres de llarg, 1.82 d'alt i 0.44 metres de gruix i 2.05 metres de llarg, 1.75 d'alt i 0.44 metres de gruix. El 1920, fou excavat per mossèn Joan Serra Vilaró, que era el director del Museu Episcopal de Solsona. A la intervenció arqueològica de Serra Vilaró, es documenten unes troballes d'un anell de bronze, dos ganivets de sílex, fragments ceràmics i restes òssies humanes.
El dolmen simple de Maçaners consta d'una enorme llosa de coberta, amb unes marques prou sospitoses en el seu gruix, tancant amb les lloses laterals el sepulcre megalític. Les lloses laterals fan 2.35 metres de llarg, 1.82 d'alt i 0.44 metres de gruix i 2.05 metres de llarg, 1.75 d'alt i 0.44 metres de gruix. El 1920, fou excavat per mossèn Joan Serra Vilaró, que era el director del Museu Episcopal de Solsona. A la intervenció arqueològica de Serra Vilaró, es documenten unes troballes d'un anell de bronze, dos ganivets de sílex, fragments ceràmics i restes òssies humanes.
El 1991, es va fer una nova excavació, per fer la fitxa del patrimoni, en la que es varen trobar diverses restes. A destacar trossos ceràmics de tres vasos que es van poder refer i un gran ganivet de sílex blanc.
El 2002, es torna a excavar i es fa una rehabilitació del dolmen que es trobava en molt mal estat. En aquest cas, les troballes arqueològiques aconseguides foren una dena de collaret de mol·lusc, un collaret d'ambre, diversos fragments ceràmics i de sílex, i noves restes òssies humanes; 166 peces dentàries, corresponents a 26 individus.
Aquestes troballes permeten datar el megàlit a l'edat del Bronze, cap el 1500 a.C.
Aquestes troballes permeten datar el megàlit a l'edat del Bronze, cap el 1500 a.C.
Coordenades:
La Paborda: UTM(ETRS89): 31T, 414390, 4688513
De Marunyes: UTM(ETRS89): 311T, 410025, 4703838
Maçaners: UTM(ETRS89): 31T, 397859, 4675994
