Cista a Castellolí

A dia 20/10/2024, fem una trobada entre alguns amics "dolmènics". A la ruta que vam preparar, visitàvem 7 o 8 jaciments, però, de fet, l'únic del què parlarem a aquesta publicació és el que teníem marcat com a primer objectiu: la cerca i retrobament de la cista de Can Muset. Això sí, al final d'aquesta entrada, inserirem els enllaços als jaciments ja vistos per nosaltres que vam tornar a visitar.

Per arribar a Can Muset, anem fins a Castellolí per l'A-2 i ens apropem a les piscines del poble. D'elles, surt el camí del cementiri i, al poc d'emprendre'l, surt una nova pista asfaltada a la nostra esquerra, tot fent un abrupte gir, que porta fins la Masia de Cal Jaume. Aquesta la deixem a la nostra dreta seguint el camí fins a la fi de l'asfalt, on veurem a la nostra dreta l'aparcament habilitat per a les visites del Castell de Castellolí, que s'hi arriba per la primera pista sorrenca que hem vist a la nostra esquerra en arribar a l'aparcament, i que, per norma, resta tancada al trànsit rodat. Nosaltres, havent deixat el cotxe a l'aparcament, enfilem caminant pel segon camí sorrenc, que ens portarà, en uns 200 metres, al mas que li dona nom al sepulcre. La casa de Can Muset és, com a poc, curiosa, ja que té una part modernista i una altra de típica masia de cap al 1800.

Just davant de la masia (part 1800), veurem un gran prat, que no estava conreat quan hi vam anar, però que té tota la pinta d'haver-ho estat. La cista es troba en aquest prat, just a la seva fi, on maquinària pesada va fer més extens aquest camp temps ençà.

I aquí teniu el que queda del megàlit, que clarament ens deixa veure la seva tipologia.

Quan vam arribar no estava així. Com es pot veure, la part dreta de la coberta resta caiguda davant del sepulcre. Hem marcat el negatiu de la llosa en requadre vermell i, als peus de la tomba, la part de la llosa de coberta.

També s'ha de dir que, que de les lloses laterals que es veuen només mirar el sepulcre, la de la banda de la nostra dreta també havia cedit. En Manolo i la Cris la van intentar recol·locar, clavant-la de nou dins el negatiu encara existent, que si ens mirem detingudament la fotografia, sembla que només era una llosa lateral, que va ser trencada i que ha anat cedint vers la nostra dreta amb el pas del temps.

En Josep Castany i Llussà documenta el sepulcre de Can Muset a la seva tesi, però, com gairebé totes les pàgines que hem trobat, el dona per desaparegut.

En Castany indica que la cambra sepulcral era de 1.20 metres de llargada, 50 centímetres d'amplada i 90 centímetres de fondària, i, segons Colomines, tenia un petit túmul de pedres.

Extret de la tesi de Josep Castany i Llussà

Segons la informació que hem pogut extreure, es varen recuperar ossos d'un individu, 3 denes de variscita, 1 vas ceràmic a mà, 1 nucli de sílex, 2 fragments d'una fulla de sílex marró i dues destrals d'amfibolita. Aquestes troballes resten dipositades a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia.

Per la tipologia de les restes, estaríem davant d'una tomba del Neolític mig - final, entre el 3500 i el 2700 a.n.e.

Extret de la tesi de Josep Castany i Llussà

Sabíem que devia ser a les proximitats del mas i vam trobar el megàlit gràcies a una fotografia de l'antiga tomba del febrer de l'any 1985. La veritat és que no pensàvem trobar-la, ja que, com hem dit, Castany la documenta com a desapareguda a la seva tesi, publicada el 12 de desembre del 2008, i, com també hem dit, els altres llocs web també la donen per desapareguda amb anterioritat.

Però bé, el dia va ser molt profitós, un nou megàlit retrobat, i la visita a tots aquests jaciments que no queden pas lluny: el primer, el túmul de la Serra de Rubió; tot seguit, vam anar a les tres cistes de Cal Pessetero; i, per finalitzar, vam veure els túmuls de la Serra de Clarena i, des d'ells, una maca vista del dolmen de Cal Marquet de Grevalosa.

 Coordenades UTM(ETRS89):

Can Muset: 31T 393048 4604611

Dòlmens, menhir i poblat a Pinell de Solsonès III

El dia d'avui anem al Solsonès, a la zona de Pinell. Provarem de visitar algunes cistes, tant solsonianes com megalítiques. Les cistes solsonianes són dels sepulcres més ben conservats, si no les han arrasat, tot i que daten del Neolític mitjà, gràcies a que no s'erigia un túmul artificial tapant la cambra, sinó que es feia un clot per a encabir-la. Dins del forat, hi ficaven les lloses en els laterals, fent que la coberta coincidís amb el nivell del sòl. I, en algunes, s'hi ha trobat el terra de la cambra enllosat.

Comencem per aquest, el Serrat de la Fossa o Santes Creus de Bordell. El megàlit es troba ben a prop de l'ermita del mateix nom. De fet, nosaltres vam deixar el cotxe a l'ermita i vam anar a la cerca del megàlit a peu, desfent un tros de pista i prenent el camí que ara surt a la nostra dreta. El seguim fins que creua amb un altre, en el que seguirem caminant cap a la nostra esquerra, fins que veiem un monòlit a la dreta del camí, just on el camí s'obre fent-se més ample. Al principi d'aquesta ampliació, uns metres abans d'arribar al monòlit, ens endinsem al bosc de la nostra esquerra. En ell, seguirem un corriol prou desdibuixat uns metres arribant a la fi del bosc i el principi de les terres conreades. Just allà, a la fi del bosc, trobarem la cista solsoniana del Serrat de la Fossa o Santes Creus de Bordell.

Es tracta d'una cista megalítica situada a 775 metres sobre el nivell del mar i a uns 300 metres de l'ermita. Fa 1.64 metres de llarg, 0.77 metres d'ample i té una alçada de 0.95 metres. A la seva excavació, es varen trobar algunes restes òssies en un munt de terra de fora el sepulcre, reafirmant una antiga espoliació del megàlit.

Inserim la planta i les seccions que presenta Josep Castany i Llussà a la seva tesi doctoral.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

Anem a buscar els altres sepulcres, però de camí, tot anant per una carretera secundària que mena a la C-149,  veiem un plafó informatiu a la dreta, que senyalitza el poblat del Serrat dels Moros o Camp dels Moros de la Codina, i ja que hi érem... jejeje (Som de fàcil convèncer).

Durant les tres primeres campanyes d'excavació, es va poder constatar la seva utilització vers l'etapa ibera, romana i medieval, tot i que hem llegit que aquest va ser construït vers l'Edat del Bronze final, ja que s'hi ha trobat ceràmica d'aquesta era.

Però el moment de més rellevància del poblat, es creu que fou a l'era ibera, ja que es denota una clara especialització del nucli en la metal·lúrgia. Prova d'això, va ser la descoberta d'un gran forn per a treballar aquest material, i la troballa d'una mina a celobert d'argiles riques en hidròxid de ferro.

No estem segurs de les dimensions del poblat: als primers informes que hi ha, es diu que fa un perímetre de 0.4 hectàrees.

S'ha de destacar la plana existent davant dels murs de pedra seca, ens va cridar l'atenció, i tot passejant per ella vam veure diferents forats a terra, tipus sitja, però amb un gran obertura a nivell del sòl.

No hem trobat gaire informació de l'estructura del poblat d'era ibera; ara, sí que n'hi ha, i molta, de l'era medieval. El que sí que hem trobat és que a la etapa protohistòrica fou abandonat, pacíficament, vers el segle II a.n.e., per la irrupció romana, tot i que també s'hi han trobat materials d'aquesta era.

Un cop visitat el poblat, anem a cercar els dòlmens del Camí de Madrona o els Trossos dels Perers i el de Santes Masses. Dic els anem a cercar els dos junts perquè no es troben al seu emplaçament original, ja que l'any 1989 van ser "desmuntats" i tornats a muntar a la dreta del camí que porta a Mas Llobet, i són ben bé l'un davant de l'altre.

El primer en el que ens vam fixar va ser el del Camí de Madrona o els Trossos dels Perers, més que res perquè el corriol que prens des del camí principal acaba just davant seu. Aquest megàlit fou erigit originàriament prop del mas Estany de Madrona.

Fou descobert l'any 1978 pel propietari del mas en crear un hort, fou excavat per ell mateix i la seva excavadora... li molestaven les pedres... aishhh!

Té unes dimensions de 1.20 metres de llargada, 0.90 metres d'amplada i una alçada de 0.65 metres. Òbviament, no s'ha trobat cap resta.

Cal parlar de la magnífica estela que li fa de coberta, que fa 1.65 metres de llargada per una amplada de 1.50 i té un gruix de 0.25 metres.

Nosaltres vam comptar 23 cassoletes, algunes amb formes rectangulars, quadrades, etc. però segons la documentació de l'excavació n'hi ha unes quantes més.

A dia 10/06/2022, inserim la planimetria que presenta Josep Castany i Llussà a la seva tesi doctoral, que és bàsicament un estudi dels megàlits prehistòrics del Solsonès.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

Ara, ens mirem la petita cambra pirinenca de Santes Masses... el Sol no ens deixava fer una foto millor, "és el que hi ha".

Aquest dolmen també ha estat traslladat de prop del mas Llobet. Quan es va localitzar, estava molt mal conservat i erosionat. Té unes dimensions de 1.50 metres de llarg, 1.20 metres d'ample i 0.70 metres d'alçada. Al megàlit, li falta una llosa lateral, i la coberta, ja d'antic. També sabem que quan el sepulcre era al seu lloc original, s'observava un túmul circular de 6 - 7 metres de diàmetre, construït amb terra i pedres. De l'antiga tomba, es recuperaren les restes òssies de tres individus, fragments ceràmics, denes de collaret en petxina i un botó d'os.

Segons Josep Tarrús i Enric Carreras al seu llibre del megalitisme a Catalunya, aquest megàlit data del que ells denominen Calcolític recent - Bronze antic vers el 2700-1800 a.n.e. 

Quan enllestim els dos megàlits, anem a visitar uns que ja havíem provat, però no vam poder passar, ja que la natura s'havia menjat els camins i era del tot impossible arribar-hi, la necròpoli de la Costa dels Garrics, que es troba a uns 1500 metres del mas Caballol de Madrona. De fet, per arribar-hi hem de seguir el camí que passa entre mig de les cases del mas... nosaltres li vam demanar informació a la senyora, que era davant la porta del mas.

La primera cista és uns metres per sobre el camí, ara sí transitable, just quan aquest s'amplia fent com una petita plaça. A la nostra esquerra i ben visible des del camí estant, trobem el dolmen de la Costa dels Garrics I.

El sepulcre es troba en un molt bon estat de conservació, sobretot gràcies als treballs de consolidació i rehabilitació que ha rebut. També es conserva un tros de túmul, molt i molt visible a la seva banda nord-oest. S'estima que aquest faria uns 8 metres de diàmetre.

Fou descobert a causa d'un incendi als anys 40 i té unes dimensions de 1.70 metres de llarg, una amplada de 0.86 metres i una alçada de 1.10 metres.

Inserim planimetria i fotografia de l'aixovar del sepulcre, de la tesi doctoral de Josep Castany i Llussà.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

L'any 1987, fou excavat per Josep Castany, Fina Alsina i Lluís Guerrero, arqueòlegs del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. A ella, es van trobar senyals inequívoques d'una antiga violació del sepulcre. Tot i això, Guerrero va trobar un esquelet d'un home d'uns 25 anys, bastant alt per cert (1,78 metres), sobre de les fines argiles artificials col·locades al terra del megàlit, fent de sòl. Amb això, també es va extreure el seu aixovar funerari, que és prou extens: Quatre peces geomètriques de sílex, un nucli del mateix material, una fulla també de sílex, un estri d'os polit i tres banyes de senglar, també polides. Tots aquests materials es troben dipositats al Museu Comarcal i Diocesà de Solsona.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

Tornem al camí i seguim en la mateixa direcció. Tot just quan s'acaba aquesta petita plaça "natural", baixem a la part dreta del camí, on, en uns metres seguint un corriol definit, trobarem el dolmen de la Costa dels Garrics II i el menhir just a sobre seu. Aquest últim deuria presidir la necròpoli de la Costa dels Garrics, per tant, el caigut menhir rep aquest nom.

El primer que admirem és aquesta preciosa i restaurada cista solsoniana, descoberta quan estaven excavant la companya número I. De dimensions, és bastant semblant a l'altre megàlit: 1.75 metres de llarg, 0.90 metres d'ample i 1.00 metres d'alçada. Això sí, en aquest, no s'observa cap obra tumular.

Aquesta fotografia és de la nostra segona visita a la necròpoli, el dia 29 de setembre de 2024.

Inserim la planimetria de Josep Castany i Llussà, extreta de la seva tesi doctoral  "Els megàlits neolítics del solsonià".

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

També esmentar que la coberta era desapareguda i que les dues lloses de que disposa tancant el megàlit són d'era actual.

L'any 1988, s'excavà pels mateixos arqueòlegs que el company I, on varen trobar, a més dels gravats a la part exterior del sepulcre, avui en dia molt difosos, dos nivells d'inhumació. Al primer nivell, aparegueren un home de 14 - 16 anys, un altre de 25 - 30 i dos cossos de sexe indeterminat, un d'uns 20 - 30 anys i un altre d'uns 45 - 50. Al segon, sorgiren les restes d'un infant d'uns 8 anys, una dona d'uns 18 - 23 i un home d'uns 20 - 30 anys.

De l'aixovar funerari del nivell 2, es documenta de l'home: Una bola d'ocre, una fulla de sílex, dues peces geomètriques del mateix material, tres fragments ceràmics, un punxó d'os, un ullal de senglar polit i una dena de fusta carbonitzada. De la dona: Dues peces geomètriques de sílex. I de l'infant: quatre peces tubulars d'os. El del nivell 1 no hem aconseguit localitzar-lo, creiem que no deu estar publicat.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

A uns 3 metres al nord, veiem, sobre d'un petit túmul, aquest gran roc en posició horitzontal. S'ha de dir que aquest gran roc a dia de la primera actualització de l'entrada (2021) es trobava al santuari d'El Miracle a l'espera de la seva col·locació, després d'una forta restauració, dins del projecte "Gegants immortals".

És l'estela menhir de la Costa dels Garrics que, amb 2.20 metres de llargada, 1.15 d'amplada i 0.35 metres de gruix (dono les dades com si encara fos en peu), presideix la necròpoli.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

Del gran roc, que resta trencat per la meitat, se suposa que per l'acció d'un llamp, s'han trobat bocins en la part inferior del túmul que aixecava l'estela, túmul que fa, a dia d'avui, 1.20 metres d'alçada per 2 metres de diàmetre.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

I ara, el dia 29 de setembre del 2024, tornem a la zona per a veure el megàlit restaurat i tornat a col·locar, ara verticalment.

També, ja que hi som, ens apropem a mirar-nos una possible estela o coberta d'un desaparegut sepulcre, que hi ha a escassos metres. Ja l'havíem vist a la nostra primera visita el 2015 i ens va semblar un roc peculiar, però no vam fer cap fotografia. Tampoc no sabíem realment què era i, de fet, ni els arqueòlegs ho tenen clar encara. L'anomenarem megàlit de la Costa dels Garrics III, ja que sixí l'hem trobat en algunes fonts.

A nosaltres ens sembla treballat. Ara, podria ser la coberta desapareguda de la cista II de la Costa dels Garrics, tot i que com es pot veure fàcilment, la llosa seria exageradament gran per a la reconstruïda cista. Igualment, s'ha de dir que l'Inventari de patrimoni arqueològic de la Generalitat li dedica una fitxa i esmenta que podria ser la coberta d'una cista no descoberta o desapareguda.

Segons descriuen, la gran llosa fou localitzada estintolada a terra i fou aixecada per tal d'examinar-la. Podem veure a la fotografia anterior, els rocs col·locats estratègicament per a falcar-la. Segons ells, amida 2 per 1.70 metres i té, com podem veure, un dels seus cantons molt arrodonit. La daten vers el 3500- 2500 a.n.e.

Comentem també que aquesta segona vegada vam tornar a coincidir amb la mestressa del Mas Caballol, que ens va fer passar al vestíbul del mas, on es troba la col·lecció Caballol. Aquesta col·lecció consta de tres vitrines amb moltes restes d'aixovar de diferents sepulcres de la zona que havien estat recollides pel seu avi. 

La comarca del Solsonès, és abundant pel que fa a enterraments. Aquests són els més propers que hem visitat nosaltres, encara que ens en falten alguns i també es documenten uns quants de desapareguts. És normal, ja que, com esmentat abans, les anomenades cistes solsonianes no tenen túmul. A més, per les petites dimensions i la seva antiguitat (4100-3400 a.n.e.), és prou probable que qualsevol maquinària pesada se les hagi endut per davant, tot i que també en poden quedar soterrades.

Si ens queden ganes, sempre podrem visitar tot tipus de jaciments a la zona, però potser els més propers són el dolmen del Camí vell de les Cases, el de Viladebaix juntament amb els companys de publicació.

Coordenades UTM(ETRS89):

Serrat de la Fossa o Santes Creus de Bordell: 31T 360191 4645081

Poblat del Serrat dels Moros: 31T 363628 4644070

Camí de Madrona o els Trossos dels Perers: 31T 360494 4647720

Santes Masses: 31T 360502 4647720

Costa dels Garrics I: 31T 362423 4649041

Costa dels Garrics II: 31T 362478 4649038

Estela-menhir de la Costa dels Garrics: 31T 362478 4649039

Megàlit de la Costa dels Garrics III: 31T 362458 4649035

Coves i dòlmens als districtes de Sarlat la Canéda III i Périgueux

Nou dia per la Dordogne francesa. He de dir que, personalment, avui és un dels dies que esperava amb més ganes, tot i que ja sabíem que seria un dia de més cotxe que caminar. Comencem anant a visitar les coves de Font de Gaume, que es troben al poble de Les Eyzies de Tayac-Sireuil, que pot ser que no us soni gaire el nom, però si parlem d'alguns dels molts jaciments que té la cosa canvia, el més conegut potser és l'Abri de Cro-Magnon. Nosaltres, que trobem molt interessants les pintures, vam preferir començar per la cova, que, per cert, cal agafar les entrades per internet a Centre des Monuments Nationaux (sé que hi ha més webs, però bé, nosaltres les vam agafar per aquesta).

Com és de suposar, no es poden fer fotografies a les representacions, ja que aquestes són les originals. També per això, has de comprar les entrades per internet, i amb un cert temps d'antelació, ja que el nombre de visites diàries és limitat a 78 persones al dia, i les visites es fan en 30 minuts, més que res per a mantenir l'estabilitat climàtica i microbiològica de la cova. Als anys 60-70, es podia arribar a 1500 persones al dia, ja que no estava limitat.

Es tracta d'una cova santuari descoberta el 12 de setembre del 1901, i resta catalogada com a monument històric francès i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Fou utilitzada al Paleolític Magdalenià, cap al 15000/14000 a.n.e. Aquesta cova ha estat clarament habilitada com a santuari per a venerar la cacera i no com a hàbitat; prova d'això són les prop de 230 imatges que decoren les seves parets. Cal destacar d'aquest nombre d'expressions gràfiques el bisó, que és el més reproduït amb un total de 84 figures, i en menys mesura cavalls, cabres, mamuts, rens, felins, un os, un llop, rinoceronts llanuts, negatius de mans, una representació humana, i diversos gravats "tectiformes", que són típics de les coves de la contrada.

Inserirem les imatges que tenen a un dels webs oficials de La cova de Font-de-Gaume.

Extret de La cova de Font-de-Gaume

Segons el citat web, aquesta cova mesura uns 250 metres de llarg (part d'ells no són visitables), i arriba a una alçada propera als 10 metres.

Com hem dit abans, a banda dels bisons, hi ha diferents animals representats. Una de les representacions que crida l'atenció és la d'un parell de rens en actitud afectuosa, que no només sobta perquè el ren és un animal poc representat a l'art parietal, tot i ser l'animal més consumit, sinó també per l'actitud de pau que denota l'escena entre els dos exemplars.

Extret de La cova de Font-de-Gaume

Es pot veure el ren negre a la nostra esquerra llepant el front del ren vermell de la nostra dreta. Seguint amb el tema que dèiem abans, de les poques representacions de l'art parietal d'aquest animal, cal dir que la cova compta amb una quinzena de representacions.

Seguim la visita veient expressions gràfiques de cavalls, que al contrari dels rens, és l'animal més representat d'aquest estil artístic del Paleolític.

Extret de La cova de Font-de-Gaume

Segons la informació que es dona d'aquesta escena, hi ha dos cavalls amb actitud dinàmica, com si estiguessin saltant, de nou una actitud poc representada a l'art rupestre.

A banda de les representacions gràfiques, podem dir que aquesta cavitat fou habitada per ossos de les cavernes, animal que podia fer tres metres d'alçada i pesar 800 quilograms de pes, per fer-nos una idea, tres vegades l'os bru actual. Aquest animal es va extingir cap el 23000 a.n.e. Es té constància d'aquesta ocupació per les troballes de les excavacions del 1967 i el 1968, on, a banda de diverses marques de les urpes, es van localitzar restes d'una desena d'individus, joves i femelles, que van morir durant la hivernació.

Extret de La cova de Font-de-Gaume

També es documenten marques de sílex als ossos dels animals que han pogut recuperar, prova d'un descarnament per part de les tribus humanes de fa 40000 anys. Així mateix, s'hi van recuperar tres puntes de sílex de fa uns 20000 anys, restes dels estris utilitzats per a la producció de les escenes, restes del Neolític i l'Edat del Bronze, com fragments ceràmics, puntes de sageta amb peduncle i aletes, i una bonica agulla de bronze.

L'entrada també va ser utilitzada com a mirador a l'era medieval, i inclús es documenta que també va ser parcialment utilitzada com a granja al segle XIX.

Amb la impressionant visita acabada, anem cap a l'altre costat del poble (té una forma de "V" amb un illeta a la intersecció), per mirar si podem entrar a l'Abri de Cro-Magnon. 

Que sincerament tampoc no li vam trobar gaire al·licient, tot i la seva importància prehistòrica. Però bé, no deixa de ser un abric, com el que podem trobar a qualsevol muntanya. Per això no ens vam ni molestar en comprar entrades per anticipat, de fet, de poc ens hagués servit, ja que estava totalment tancat.

Bé, què hi farem... dinem a un dels restaurants que hi ha al davant, i anem a fer la ruta dolmènica que havíem preparat per avui. Comencem pel dolmen de Cantegrel, situat al terme municipal de Saint Chamassy; de fet, el megàlit és conegut com a Cantegrel o Saint Chamassy, però també l'hem trobat identificat com a des Clotes o Roc del Cayre.

Per arribar a l'anomenat poble, anem per la D47 com si tornéssim a la Font de Gaume, i, a la illeta que hi ha, ens desviem emprenent la D706 direcció sud-oest com si anéssim a Lalinde o Bergerac. Seguim tot rectes uns 6 quilòmetres, on veurem a l'esquerra un desviament a la D703, per la que seguim 4.2 quilòmetres, lloc on ens desviem a la dreta direcció Audrix per la D31e2. Un cop al poble, ens desviem a la nostra esquerra per la Rte. de Saint Chamassy, que es troba just davant de l'església del poble. 1 quilòmetre més tard, arribem a un altre petit nucli i has de decidir si esquerra o dreta; bé, doncs a la dreta, 900 metres després, girem a l'esquerra per la carretera C1 i la seguim 1.8 quilòmetres. Allà es bifurca la carretera i nosaltres emprenem per la dreta seguint el Chemin de Cantegrel. 550 metres més endavant, veurem el camí del dolmen. Nosaltres vam deixar el cotxe per aquí, i vam fer a peu la resta, que són uns 90 metres. Després, girem a la dreta i seguim el camí 80 metres més, i, de nou, girem, aquest cop a l'esquerra, per a veure l'antic sepulcre en uns 60 metres més.

Segons la informació que hem trobat, es tracta d'un dolmen simple bastit al Neolític, tot i que a cap lloc es dona una datació exacta, que amida 1.20 metres d'ample i fins a 2.34 metres de llarg. Cal destacar també la llosa de coberta, que arriba als 2.50 metres d'ample i 3.50 metres de llarg.

La primera menció és de la investigació duta a terme pel doctor Testut el 1881. Fou excavat per Louis Gouzot a càrrec seu, tot i que cal dir que, des d'aquell moment, ha estat excavat en diverses ocasions. Gouzot documenta un esquelet humà complet, però sense cap, i una fulla de sílex. Anys més tard, va tornar a ser excavat per Émile Rivière, que va extreure un esclat del mateix material. Tot i això, no va excavar la part inferior.

Sabem que és catalogat com a monument històric francès des de l'any 2008, i cercant més informació per internet, hem trobat una reproducció tridimensional, que ens ajudarà molt més que una simple fotografia per a veure la morfologia del sepulcre. L'extraiem d'aquest web poly.cam.

Anem a pel segon, el bonic dolmen simple de Bonarme, situat al terme municipal de Saint Pardoux et Vielvic, també a Sarlat la Canéda. 

Per arribar-hi, tornem al Chemin de Cantegrel i el seguim en la mateixa direcció. Als 500 metres, desemboca en un altre que seguirem vers la nostra dreta i el seguirem rectes fins a topar amb la D51. Seguim aquesta carreter 5.3 quilòmetres entrant en un petit nucli de cases, on toparem amb la D703, que seguirem cap a la nostra dreta direcció Sarlat. En 2.4 quilòmetres i havent creuat el riu Dordogne, toparem amb una illeta, on ens sortim per la primera emprenent la D25, direcció Bergerac entre d'altres, i la seguim fins 3.1 quilòmetres trobant a aquesta distància el desviament cap a Urval. Seguim aquesta carretera tot rectes 15.3 quilòmetres. Just en aquest punt, hi ha una casa a mà dreta i just després una pista sorrenca en bon estat, que seguim amb el cotxe uns 70 metres, lloc on veurem una zona habilitada per aparcar a la dreta i el preciós dolmen a l'esquerra.

Dolmen simple localitzat pel senyor Secondat l'any 1942, datat al Neolític, vers el 3300-3000 a.n.e. Val a dir que d'aquesta tomba no es va fer una investigació gaire acurada i, de fet, per això, hi ha diversos estudis més. Segons l'estudi en el què ens basem a l'hora de donar informació del sepulcre, la cambra té una llargada màxima de 3 metres i una alçada de 75 centímetres.

Però el més destacable és la seva coberta, que és de dimensions considerables (3.3 metres de llarg i 2 metres d'amplada) i que consta d'un pes d'unes 8 tones. A ella, es poden identificar tres zones. 

Extret d'ArkeoLog83_EG_Bonarme.pdf

A la part superior, es documenta el gruix més important de cassoletes de les 35 que té en total, i que van de 2 a 11 centímetres de diàmetre.

Extret de ArkeoLog83_EG_Bonarme.pdf

La part central consta de diversos motius serpentiformes i cassoletes aïllades del grup de 26 que hi ha a la banda més a l'oest del roc que hem identificat abans.

Extret d'ArkeoLog83_EG_Bonarme.pdf

I la part inferior que, pel que hem entès, era destinada a polir les cares de destrals i les puntes de sílex blanc i groc translúcid de la zona.

Anem a pel tercer, el dolmen de Cayreleva, que es troba al jardí d'una casa del terme municipal de Siorac en Périgord.

Per arribar a aquest és ben fàcil, ja que és el terme del costat. Tornem a la D52 i desfem 300 metres del camí fet abans. Girem a la dreta cap a Siorac en Périgord i seguim aquesta nova pista 400 metres, lloc on es bifurca i nosaltres seguim 550 metres més per la dreta. En aquest punt, a la casa que ens queda a mà esquerra, veurem el bonic dolmen simple de Cayreleva o Cayre Leva.

D'aquest dolmen simple que resta mig enfonsat, en sabem que és bastit en gres, que en algun lloc hem llegit que fa 1.5 metres d'alçada. No hem trobat les dimensions de la cambra, però sí les dimensions de la seva coberta, que amida 2.50 metres per 2.10 metres, sent de forma quasi quadrada, i té un gruix d'uns 60 centímetres. Té tres cassoletes insculpides a la seva cara superior.

Extret dels estudis de Michel Leduc

Dues lloses caigudes han quedat sota la coberta, mantenint-la aixecada del terra, que deuen ser dels laterals, ja que a 2 metres es pot veure una altra que seria part de la de la capçalera. Igualment, falten moltes lloses que resten desaparegudes.

A l'excavació, no s'hi va trobar res de res, però sí que s'hi va trobar una destral polida a sota de la coberta. Podem dir que diuen com a frase final a la informació a la que hem accedit que es recomana una neteja del lloc, cosa que ja s'ha fet veient antigues fotografies i vídeos, ja que ara mateix resta molt més net i és molt més fàcil veure i interpretar.

Per l'estil arquitectònic, ens aventurem a dir que és Neolític, com tots els dòlmens simples de la zona. I aprofito per dir que no estic gaire segur de l'explicació de la seva morfologia: que sí, que clarament és un simple, però no acabo d'entendre la disposició de les lloses al megàlit, clar que tampoc no ens vam poder apropar.

I per acabar la jornada, visitem el dolmen de Fontanelles ja de tornada, també conegut com a Cabanes, al poble de Paunat, al Périgueux, Dordogne.

Hi arribem seguint la D52 direcció nord, tot buscant la D25, que seguim direcció nord-oest tal i com hem arribat abans. 4 quilòmetres després, dins el poble de Lo Bòisson de Cadonh i just abans de creuar les vies del tren, girem a l'esquerra per la D51e, en direcció Périgueux i la seguim 1.4 quilòmetres, creuant de nou el riu Dordogne i emprenent la D51 vers la nostra esquerra, seguint en direcció Périgueux. Als 2.1 quilòmetres, l'anomenada carretera fa un desviament a l'esquerra, que nosaltres agafem i seguim per ella 1.6 quilòmetres més vorejant el riu Dordogne, i creuant el Vézère. A una seixantena de metres de creuar aquest últim riu, fem un abrupte gir a l'esquerra emprenent la D31 i, als 550 metres, la deixem emprenent la Route de Touron que surt a mà dreta. 1 quilòmetre després, emprenem la Route de Capelière i avancem 350 metres, agafant a aquesta distància la Route des Etangs durant 1.1 quilòmetres. Llavors veurem un camí que surt a la nostra esquerra, on deixarem el cotxe.

El dolmen es troba a uns 45 metres en línia recta, tot i que has de pujar per la costeruda muntanya, arribant a la part superior on creues una part planera. El dolmen es troba força malmès i emboscat, així que no és de fàcil trobar... ja sabeu, coordenades.

Els dos cercles en vermell són les dues lloses laterals de l'antiga cambra sepulcral, i ens fa la sensació que, de la de coberta, un tros ha caigut, deixant el nucli del roc, més vermellós, a plena vista.

D'aquest sepulcre, no hem trobat informació arqueològica, només sabem que la llosa de coberta fa 2 metres de llargada per 1.75 metres d'amplada, i també hem trobat, com hem dit fa un moment, que les dues lloses laterals es poden veure estintolades a terra.

Amb aquest últim megàlit, acabem la ruta del dia i anem al càmping a fer un bany a la piscina, jugar una estona amb els nens, sopar, dormir, i demà més.

Coordenades UTM(ETRS89):

Grotte de Font de Gaume: 31T 344475 4977645

Abri de Cro-Magnon: 31T 343017 4978233

Cantegrel o Saint Chamassy: 31T 335615 4969576

Bonarme: 31T 339668 4962278

Cayreleva o Cayra Levada: 31T 339872 4963130

Fontanelles o Cabanes: 31T 332037 4974255

Megàlits al districte de Brive la Gaillarde II

Segona ruta de les vacances pel districte francès de Brive la Gaillarde, a Corrèze. Visitarem molt tranquil·lament 3 dòlmens i una espècie de cròmlec, que no fa mala pinta, però deixem-ho en que com a poc és molt curiós (per a nosaltres). 

Comencem pel sepulcre de Bos Ayretié o Rochesseux, al terme municipal d'Aubazines. Per trobar-lo, ens apropem al poble que li dona nom per la D48. Un cop al poble, emprenem pel carrer Rochesseux (és el carrer central del poble) direcció est sortint del petit nucli. Al poc, la carretera asfaltada es bifurca i seguim per la dreta. Uns 300 metres més tard, trobem un nou camí asfaltat a l'esquerra, al que aparquem als pocs metres, al voral esquerre on hi ha una entrada d'una casa o cobert.

Deixem el cotxe i a peu continuem pel camí asfaltat tal i com hem arribat fins trobar una entrada a mà dreta que ens deixa al mig del bosc i on veurem fàcilment el dolmen de Bos Ayretié, i que, com hem dit, també rep el nom del poble i el carrer.

Ens trobem davant d'un dolmen simple bastit al Neolític, durant el III mil·lenni a.n.e. Conserva una cambra que mesura 1.90 metres de llargada, 82 centímetres d'amplada i 95 centímetres d'alçada. La llosa de coberta és de forma triangular i fa 3 metres de longitud màxima per 1.5 metres de base. Aquesta va ser recol·locada l'any 1944 per part de la "Société scientifique, historique et archéologique de la Corrèze de Brive", ja que es trobava caiguda a terra, recolzada a la cambra a la seva banda nord.

Tot i el bon estat del sepulcre i la seva fàcil localització, la datació del sepulcre és donada per la seva tipologia, ja que a l'excavació efectuada no aparegué cap resta associada que permetés la col·locació a la línia temporal.

Seguint el caminoi, sortim de nou al de Rochesseux, que seguirem vers la nostra esquerra i seguirem fins a arribar a una casa (per a mi espectacular). Aquí, l'ampli camí es torna un caminoi que ens enfila vers la muntanya de Puy de Pauliac. Quan arribem al cim (tranquils no és gaire alta), el caminoi gira vers l'esquerra, deixant a l'esquena un mirador i un conjunt de blocs rocosos de grans dimensions. Al poc de començar la davallada, a mà esquerra, trobarem un lloc curiós, l'antiga casa de l'ermità de la contrada, tota ella bastida en pedra seca, i que conté diversos edificis.

Tornem al camí principal de baixada i el seguim tot rectes fins a petar al cròmlec, no té pèrdua. A la fotografia, es pot veure el camí de baixada del cim, i les lloses del gran cròmlec, classificat com a monument des de 1899.

Aquest gran cròmlec, com ja hem dit, ens va sobtar, ja que el cercle no és només de lloses clavades, també té un conjunt de grans rocs naturals al seu perímetre (es pot veure a la fotografia superior, al final de la part de rocs alineats), semblants als que hem vist al cim del puig. Tot i això, l'encerclament és prou evident, essent de 40 metres de diàmetre.

Segons hem pogut saber, és Neolític, afirmació de la que no estàvem convençuts fins que vam veure el menhir central, estintolat a terra, amb senyals de treball humà.

Es documenten un total de 44 lloses clavades envoltant un menhir que, com hem dit, consta clarament de treball humà, es veu prou bé a la part que queda més cap a nosaltres a la fotografia anterior.

D'aquí, ens disposem a visitar un altre sepulcre, el bonic dolmen simple de la Cabanne de la Feé, al que arribarem fàcilment tornant enrere vers el poble de Rochesseux. El deixarem enrere seguint per la D48 i, al ben poc, trobarem un encreuament on girarem a la dreta direcció Chastang. Als 50 metres, girarem a la dreta emprenent la D175 direcció Palazingues i Albignac, per la que seguirem 3 quilòmetres i, a aquesta distància, dins de l'esmenat poble, veurem un desviament a l'esquera cap a Beynat, tot seguint la mateixa carretera, que continuarem 1.9 quilòmetres més. A aquest punt, s'acaba la carretera i hem de girar a esquerra o a dreta; nosaltres anem vers la nostra esquerra direcció Beynat per la D130. Als 3.2 quilòmetres, toparem amb un encreuament de diversos camins i nosaltres agafarem el de més a l'esquerra direcció Brugeilles. Seguirem per aquí 1.8 quilòmetres, lloc on veurem a la nostra dreta, un passadís d'uns 100 metres entre el camps de conreu, habilitat per anar a visitar el dolmen.

El dolmen de la Cabanne de la Feé és considerat i protegit com a monument històric des del 1992 i, per tant, és patrimoni francès des d'aquell any.

Sabem que el sepulcre és Neolític, segons documenta el mateix govern francès, i que la coberta mesura uns 3 metres de llarg per 2.5 d'ample.

Va ser excavat pocs anys després del 1865 i es van trobar fragments ceràmics molt rudimentaris. Anys més tard, un tal senyor Rupin, el va tornar a excavar i va extreure una "fusain", que és un bloc de carbó vegetal, que resta exposat al Musée de Brive.

Cal dir també, que hem trobat fotografies on el dolmen restava molt més recte, més que res, la llosa lateral de la nostra dreta, que fent comparatives ara ha cedit prou vers l'interior de la cambra, i en poc temps, ja que les fotografies de les que parlem són prou actuals.

I acabem el dia megalític amb un últim sepulcre tot anant de camí a l'allotjament. Visitem el sepulcre de Puy de la Ramière, que es troba al terme municipal de Noailhac.

Per arribar-hi, tornem a allà on hi havia el nus d'encreuaments, per on ens acabem de desviar per arribar al dolmen de la Cabanne de la Feé i emprenem per la segona carretera de la nostra esquerra, una que indica Le Frustier i Le Moulin à Papier. Seguim aquesta carretera fins a la D921, on girarem a la dreta en direcció Lanteuileuil i Brive E. La seguim fins a trobar la D14 a 3.7 quilòmetres a la nostra esquerra i, per aquesta nova carretera, només farem uns 600 metres i en desviarem a la dreta seguint indicacions cap a Neix i Le Breuil d'entre altres. La seguirem vorejant aquests dos poblets mencionats i arribant al nucli de La Bitarelle, on creuarem el petit poble pel mig sortint a la D150. En 1 quilòmetre, arribem a un nou encreuament on girem a la dreta cap a Le Puy de la Ramière entre d'altres, i, en 900 metres més, girem a l'esquerra, on veiem una zona per a deixar el cotxe just girar i així ho fem.

Per acabar d'arribar, és tan fàcil com seguir el caminoi que surt des d'on hem deixat el cotxe; de fet, està senyalitzat.

Quan hi vam anar, estaven tallant els arbres, fet que ens vam trobar diverses vegades durant el nostre viatge. Per això, les fotografies no van acabar de ser tan bones com ens agradaria, però bé, prefereixo una mala foto que un arbre a sobre. Ara, si podeu, admireu-lo bé, és espectacular.

Ens trobem davant d'una tomba col·lectiva erigida vers el III mil·lenni a.n.e. La cambra construïda excèntricament dins d'un túmul allargat, el fa del tot espectacular, a banda de les dimensions de les lloses laterals. La capçalera del megàlit, en canvi, és bastida a raó d'un mur de pedra en sec, mentre, com veiem a la fotografia, la llosa porta resta fora del seu lloc original.

Inserim la planimetria aportada per J. L. Couchard, publicada al butlletí de la "Société scientifique, historique et archéologique de la Corrèze" de l'any 1968.

Extret del web: noailhacpatrimoine.fr

Segons en J. L. Couchard, l'excavació del megàlit no va ser gaire fructífera, però segons ell era molt necessari fer una excavació a l'obra tumular.

Acabem dient que, segons el web Noilhac, el fet de que s'erigís un sepulcre d'aquestes dimensions indicaria que en aquesta zona hi havia una gran població, ja que feia falta prou gent per moure les lloses d'aquesta tomba, també de grans dimensions, per poder encabir-hi gran quantitat de restes humanes.

Ara sí, tornem a l'espècie de càmping on érem allotjats, i a refrescar-nos a la piscina!

Coordenades UTM(ETRS89):

Rochesseux: 31T 396281 5003561

Cròmlec de Puy de Pauliac: 31T 396545 5004296

Cabanne de la Feé o de Brugeilles: 31T 398742 5000039

Puy de la Ramière: 31T 391506 4993583