Dòlmens a Llauro

Avui anem a França a fer una visita ràpida al terme municipal de Llauro, al districte de Perpignan, al departament de Pyrénées Orientales. Visitarem dos sepulcres, el primer el dolmen simple, per a alguns, sepulcre de corredor per a altres, de Galuert o Serrat de Galuert, nosaltres vam arribar des del poble de Llauro, tot i que creiem que s'hi pot arribar des del nucli de Vivès, però bé com no ho sabem perfectament indicarem per on vam anar nosaltres.

Des de l'esmentat poble, emprenem direcció sud-oest per la D-615 fins al Coll de Llauro, on just abans de veure el desviament a la D-13 direcció Calmeilles, Taillets i Oms, surt un camí de terra per l'altre costat de la carretera, emprenent el sentit contrari del què hem arribat. Seguim aquesta pista 1.5 quilòmetres fins a trobar, a mà dreta, un cartell sobre el megàlit a peu d'un camí. El dolmen de Galuert es localitza fàcilment seguint aquest camí uns 30 metres de curta pujada i entrant al bosc per l'aclarit que hi ha a la nostra esquerra.

Segons Enric Carreras i Josep Tarrús, es tracta d'un sepulcre de corredor antic, que seria datat vers el 3500-3000 a.n.e. En canvi, els francesos opinen que és un dolmen simple amb vestíbul, que té unes dimensions a la cambra sepulcral de 0.93 metres de llarg, per 0.80 metres d'amplada, pel que el datarien diferent, creiem que entre el 3000 i el 2700 a.n.e. Inserim la planimetria publicada per en Jean Abélanet.

Extret d'"Itinéraries mégalithiques" de Jean Abélanet

També, en Carreras i en Tarrús diuen que: Guy Salles de Llauró el 1990 va comunicar en una carta al diari que amb les informacions de Jean Abélanet s’havia retrobat el Dolmen de Galuert que “no era conegut per la gent del poble".

Segons el rètol informatiu, fou excavat l'any 1952, on van sorgir diversos fragments de sílex gris i negre, i, segons el web de l'ajuntament del poble, es van recuperar un ganivet de sílex i dues perles. Però l'estudi d'en Jean Abélanet diu que ell mateix l'excavà a l'agost de l'any 1957, i que va trobar al seu interior una perla d'esteatita gris (que segons diu no en va trobar més degut als problemes que van tenir a la hora de tamisar les terres). També parla de dos fragments ceràmics corresponents a un vas, que no es va poder reconstruir, una fulla de sílex de 71 mil·límetres i una perla de disc de variscita. Aquests dos últims objectes es mostren a la següent fotografia.

Extret d'"Itinéraries mégalithiques" de Jean Abélanet

Cal dir també que, al web de l'ajuntament, també fan menció a l'estranya orientació del megàlit, ja que és rar trobar dòlmens orientats al nord-oest al Rosselló.

Tornem a Llauro, i emprenem per la carretera de Torderes, que és just la paral·lela a la D-615 més al nord, passant per davant de l'església del poble. Seguint-la en direcció sud-est, veurem que al poc gira cap al nord, i després direcció est. En aquest moment i a uns 1.3 quilòmetres de l'església, la carretera canvia de nom, dient-se Llauro/Cabane del Moro, just al moment on surt una pista sorrenca a la nostra esquera, nosaltres seguim rectes uns 450 metres més fins a trobar un desviament a la dreta, seguint-lo 450 metres més, arribarem a una casa, que té habilitada una zona per a deixar el cotxe just abans d'arribar a ella (creiem que és fet intencionadament) i a escassos metres del sepulcre, que es troba a la part alta del petit puig.

El dolmen de la Cabana del Moro és, al nostre parer, un dolmen simple. Fou descobert per Joseph Jaubert de Réart l'any 1832 i consta d'una cambra sepulcral, que el mateix Réart va dimensionar en 0.9 metres d'amplada, 1.8 de llargada i 0.76 metres d'alçada. També dimensiona la llosa de coberta, a la que li atorga 1.20 metres de llarg, per 1.50 metres d'ample i un gruix d'uns 0.60 metres. Cal tenir en compte que aquestes dimensions són a raó d'un càlcul que hem fet a partir de les mides en peus que donava ell el 1832.

Al llibre d'"Itinéraries mégalithiques" de Jean Abélanet, es descriu el megàlit, la història i l'entorn que ha canviat totalment des del 1966, amb la urbanització de la zona.

Ell ens presenta aquesta planimetria del megàlit.

Extret d'" Itinéraries mégalithiques" de Jean Abélanet

Gràcies al treball d'Abélanet, hem pogut assegurar algunes dades del megàlit que ja ens havia semblat entendre a estudis no tan elaborats, potser la que més ens ha impactat és la seva obra tumular quadrada. D'aquest fet, hem trobat que, segons Lluís Pericot, es documenten tres sepulcres amb obra tumular quadrada als Pirineus nord-catalans, un d'ells la Femno Morto, que ja hem anat a cercar dues vegades sense trobar-lo i que, finalment, es va donar la notícia de que havia estat destruït per maquinària pesada durant l'eixamplament de la pista, i un altre que no anomena.

Extret d'"Itinéraries mégalithiques" de Jean Abélanet

De la inspecció al megàlit del 1949 per part del mateix Abélanet i en J. Pull, es descriuen diversos fragments de ceràmica i unes troballes de: 1 petita destral de pedra polida de color verd fosc i 1 làmina de pissarra de color verd clar amb un bon treball: fa 127 mil·límetres de llargada, 40 mil·límetres a la base i 30 a la part superior, estant polida pels dos costats.

Per la seva tipologia, ens atrevim a datar-lo a finals del Neolític inicis del Calcolític, vers el 3000-2700 a.n.e.

Hi ha una notícia de 1832 que indica que Joseph Jaubert de Réart va trobar un altre dolmen a la població, anomenat Serrat de les Costes, i que resta desaparegut actualment, tot i que podem trobar coordenades aproximades a internet derivades del seu topònim. En Jean Abélanet el publica al seu llibre indicant que tant ell com en Pierre Ponsich van buscar-lo sense sort. L'Abélanet, però, no va marxar amb les mans buides de les prospeccions i va trobar una pedra amb unes cassoletes ben esplèndides. La publica al seu llibre, però no en dona les coordenades, així que nosaltres tanquem la paradeta per avui.

Coordenades UTM(ETRS89):

Galuert o Serrat de Galuert: 31T 479127 4709135

Cabana del Moro o Cabane du Moro: 31T 479517 4711194

Dòlmens i inscultures a Palau-saverdera III

Nova ruta íntegra a peu a Palau-saverdera, la tercera del terme municipal, on visitarem 5 tombes i 7 conjunts de gravats prehistòrics, aquests situats a les planes que hi ha darrere de la zona d'esbarjo, el mirador i l'antiga masia del Mas Ventós.

Així que deixem el cotxe al Mas Ventós, que, per a qui no el conegui, dir que es troba tot anant per la GIP-6041 de Vilajuïga a El Port de la Selva, al que diria que és el punt més alt. Bé, de tota manera, ens menjarem la zona d'aparcament anant per l'esmentada carretera, ja que és a tocar d'ella a mà dreta, poc després del desviament cap al dolmen del Bosc de la Margalla (no està senyalitzat). Creuem la zona d'esbarjo i comencem la baixada per l'altre extrem de la plana, per un costerut i pedregós, però clar, estret camí, que seguirem 900 metres deixant enrere el desviament senyalitzat cap als dòlmens i la cista de La Sureda, ja que per fer la ruta començarem pels megàlits més allunyats del Mas Ventós. Al poc de passar el desviament, en trobarem un altre a la dreta, que mena en pocs metres al dolmen de la Muntanya d'en Caselles.

Aquest sepulcre fou documentat per primer cop per Isidre Macau el 1934, i es tracta d'un sepulcre de corredor bastit amb gneis, on la cambra sepulcral amida 3 metres de llarg, 1.80 metres d'ample i 1.45 metres d'alçada. Aquesta obra és sustentada per un túmul circular de 9/10 metres de diàmetre, del que no hi ha restes de cròmlec peristàltic.

Extret de la tesi doctoral de Josep Tarrús Galter 

Pel que fa a un possible aixovar de la tomba, tenim constància de dues excavacions, el 1934 i el 1942. La primera, com és de suposar, d'Isidre Macau, en la què no es documenta cap troballa a l'interior del sepulcre, però sí al camp d'oliveres del costat, on va trobar quatre destrals que resten conservades a l'ajuntament de Palau-saverdera.

Destral recuperada per Macau, extret de la tesi doctoral de Josep Tarrús Galter

De l'altra, d'August Panyella i Miquel Taradell, no es documenta res de res, pel que no sabem quant de fructífera va ser.

Per últim, segons Carreras i Tarrús, podem dir que aquesta tomba fou bastida al Neolític, vers el 3400-3200 a.n.e.

Un cop vist el bonic sepulcre, anem a pel següent, el dolmen de la Barraca del Rec del Mas Ventós, una mica difícil de localitzar, tot i que des del sepulcre anterior es veu si és que saps on és. Val a dir que a partir d'aquest primer sepulcre és molt recomanable l'ús de GPS... més ben dit indispensable, ja que les marques grogues que marquen el camí no són ben visibles i és el que toca quan no es reobren els camins amb una certa assiduïtat.

El trobarem seguint el corriol que ens ha dut a la Muntanya d'en Caselles en la mateixa direcció, tot i que, quan hi vam anar nosaltres, el marcat corriol desapareixia, però es notava trepitjat. Seguim rectes fins trobar-nos el rec, que molt probablement porti aigua (com va ser el cas) si és que ha plogut recentment. A partir d'aquí, el millor és anar per coordenades, ja que les indicacions que hi devia haver s'han perdut. Dir que es troba a pocs metres del rec havent-lo creuat des d'on veníem i enfilant-nos pel pendent, just en línia recta respecte l'anterior megàlit.

I aquí teniu el dolmen de la Barraca del Rec del Mas Ventós.

Si, és una cabana de pastor, tot i que, per la llosa de coberta ja ens podem imaginar que l'interior de la barraca és molt diferent. Aquest sepulcre és d'estil indeterminat, encara que veient els veïns, ben bé es podria tractar d'un sepulcre de corredor. És el dolmen de la zona descobert més recentment, en concret el 22 d'abril del 2012, quan Marc Ayter Coderch i Pere Ayter Oliveras el van localitzar a l'interior de la cabana.

La cambra sepulcral amida 1.90 metres de llargada, 1.22 metres d'amplada i 1.40 metres d'alçada, i s'ha de dir que a dia d'avui no queda cap resta del seu túmul peristàltic que molt possiblement deuria tenir entre 10 i 12 metres de diàmetre.

Inserim la planimetria del megàlit per Carreras i Tarrús.

No hem trobat documentada cap excavació, en part és comprensible: la seva recent descoberta, el difícil accés, la gran quantitat de sepulcres del mateix estil a escassos metres, el seu reaprofitament com a barraca, l'orografia del terreny, que fa pensar que les possibles restes prehistòriques haurien acabat al rec, etc. Tot i això, sí que el podem col·locar a la línia temporal pel seu presumible estil arquitectònic, que segons Carreras i Tarrús seria al Neolític, vers el 3400-3200 a.n.e.

Ara tornem enrere fins al camí que mena del Mas Ventós, i el seguim a l'esquerra fins el desviament que hem vist abans a les tombes de La Sureda. Seguint-lo uns 200/215 metres en direcció est/sud-est, trobarem un desviament senyalitzat a mà esquerra que ens durà en 65/70 metres més a la cista i al primer dolmen de La Sureda.

Comencem visitant la cista.

Aquesta sepulcre, una petita cista neolítica amb túmul, és el més antic de la contrada, vers el 3600-3200 a.n.e. Fou descoberta pel GESEART (Carreras, Tarrús i Piñero) el 9 de febrer de 1987. Dir que aquesta tomba comparteix túmul amb el sepulcre megalític de La Sureda I.

Extret de la tesi doctoral de Josep Tarrús Galter

No hem trobat documentada cap excavació, ni troballa a superfície, però el que sí tenim són les seves dimensions per cortesia, com sempre, de Carreras i Tarrús. Fa 0.80 metres de llarg, 0.60 metres d'amplada i 0.80 metres d'alçada.

A escassos metres més a l'est, com hem dit, compartint obra tumular, veiem el sepulcre de corredor de La Sureda I.

El sepulcre de corredor fou descobert molt abans que la cista del costat, el 1934, per Isidre Macau. Resulta curiós que no veiés la cista del costat, potser estava coberta per la vegetació.

De la morfologia, en sabem que consta d'una cambra sepulcral que mesura 4.50 metres de llarg, per 2.30 metres d'ample i una alçada de 1.70, i resta bastit dins d'una obra tumular de tendència circular de 11/12 metres de diàmetre, amb restes d'un anell de contenció a raó d'un mur de pedra en sec.

Extret de la tesi doctoral de Josep Tarrús Galter

Exactament, no sabem quantes excavacions ha sofert, però sí sabem que només s'hi ha recuperat divers i prou fragmentat material ceràmic a mà. Per últim, dir que aquest sepulcre fou bastit vers el Neolític, entre el 3400 i el 3200 a.n.e.

Ara tornem enrere fins al corriol principal i el seguim tot rectes fins a veure a mà dreta les restes de l'antiga tomba.

De nou, un altre sepulcre de corredor descobert pel GESEART, tot i que per algun altre membre del grup que en el cas anterior (Bofarull, Carreras i Piñero), el 27 de maig de l'any 1985. Com es pot veure, ens trobem davant d'un megàlit enrunat, fet que fa difícil atribuir-li un estil arquitectònic. El seu estat és degut molt probablement a les feixes de vinya comuns a Catalunya durant el segles XVIII i XIX; de fet, l'obra tumular també és molt incerta, ja que la cambra estaria integrada a una paret de les feixes, però igualment en Carreras i en Tarrús li veuen senyals de que amidava uns 8/9 metres de diàmetre. Pel que fa a la cambra sepulcral, sabem que, com a mínim, feia 1.10 metres de llarg, 1.40 d'ample i 1.30 metres d'alçada.

Extret de la tesi doctoral de Josep Tarrús Galter

Pel que fa a troballes arqueològiques, no ens consta cap excavació, però igualment, després dels intensos treballs agrícoles que ha rebut la zona en els últims segles, creiem que les esperances a trobar quelcom deuen ser més aviat poques. Tot i això i l'estat del megàlit, en Carreras i en Tarrús, que opinen que es deuria tractar d'un sepulcre de corredor, li atorguen la datació pertinent a aquest estil de sepulcre, vers el 3400-3200 a.n.e., durant el Neolític català.

Havent visitat aquest últim dolmen, tornem a la pista principal i tornem al Mas Ventós, on després de dinar, cercarem i trobarem les inscultures que reben el nom del mas.

Les primeres que vam veure, les denominades com a números 4 i 5 del Mas Ventós, que les trobarem fàcilment seguint un ampli camí que surt del Mas Ventós, i que va paral·lel a la carretera, direcció dolmen del Bosc de la Margalla. Es troben a un aflorament rocós quasi tocant la carretera asfaltada, a uns 75 metres a l'esquerra de les escales que hi ha a la zona d'aparcament que toca la GIP-6041.

Algunes d'elles resten prou difuminades i ocultes pel liquen que hi ha les roques. Vam buscar les inscultures sense conèixer exactament el què trobaríem i ha estat a casa, mirant-nos una ruta de wikiloc del company Montagut, on hem pogut saber tot el què hi ha i on és.

Aquest va ser l'únic gravat que vam veure amb claredat, i mira que l'altra creu que hi ha en aquest roc es troba a escassos centímetres.

Les segones, el conjunt de les roques 1, 2 i 3, les localitzem uns 12 metres al sud. Es veu des del primer conjunt, just l'aflorament rocós que hi ha per sota. No hi ha possibilitat d'equivocar-se de roc, ja que tot ell resta gravat amb cassoletes.

El roc que es veu més a l'esquerra, sota el matoll, presenta un conjunt de cassoletes que realment es veuen molt clarament.

La del seu costat dret també presenta un gran nombre de cassoletes, però es troben més degradades, potser són més clares un parell o tres ran de terra. I la tercera és tot el gran roc que hi ha per sobre aquests dos als dos costats que resta ple de cassoletes més desgastades, però que hem pogut admirar gràcies a una fotografia d'en Montagut amb el Sol idoni i és realment espectacular. Veient les fotografies d'en Montagut, ens hem adonat que tot això és només la pedra 1, i que les altres dues són uns altres rocs, que hi ha d'haver al costat. Una pena perquè ja que hi érem ens hagués agradat veure la 3, en la què hem vist tres creus molt ben definides i ran de terra.

I ara anirem a cercar les últimes, que són la 6 i la 7, i es troben prou més lluny en comparació (275 metres). Per trobar-les, tornem a l'ampli camí i el seguim en la mateixa direcció fins a la seva fi, on just després de la tanca veurem un corriol ben definit a la nostra esquerra, que va direcció oest/sud-oest. Seguint-lo uns 230 metres i a uns 10 metres a l'esquerra d'ell, sobre un nou aflorament rocós, trobarem els gravats.

A aquestes vam poder mig veure diverses creus, i algunes cassoletes molt clares i ben definides.

La resta d'inscultures que vam veure en aquests rocs, les inserirem a la seva fitxa corresponent.

Amb aquests gravats, donem per tancada la ruta d'avui i retornem cap a casa prou satisfets.

Coordenades UTM(ETRS89):

Muntanya d'en Caselles: 31T 512226 4685176

Barraca del Rec del Mas Ventós: 31T 512089 4685345

Cista de la Sureda: 31T 512455 4685064

La Sureda I: 31T 512460 4685063

La Sureda II: 31T 512474 4684911

Inscultures de Mas Ventós 4-5: 31T 512158 4685973

Inscultures de Mas Ventós 1-2-3: 31T 512151 4685963

Inscultures de Mas Ventós 6-7: 31T 511906 4685859

Sepulcres a Tavertet IV

Nova publicació d'aquest preciós poble i entorn: la quarta a Tavertet. Tot i els múltiples sepulcres que ja hem visitat, sabem que n'hi ha més que han estat estudiats i tornats a sepultar, i creiem que encara n'hi deu haver d'inèdits. Bon exemple d'aquesta afirmació són els que veiem avui, que es troben a un lloc de pas i han passat desapercebuts fins fa ben poc.

Començarem la caminada on ja l'hem començat diverses vegades, el Mas de Rajols, on deixem el cotxe a la zona d'estacionament. Emprenem la pista que puja al coll de Rajols i, un cop al cim del coll, tenim diversos camins. El de la dreta ens porta al túmul que conté els dòlmens d'El Padró. Al davant, ens queda una plana on, pel que hem pogut saber, hi ha una tomba que fou estudiada i tornada a tapar, la de Collet de Rajols o Rajols II; i uns 150 metres més endavant, es trobava la de Rajols, desapareguda a dia d'avui. I nosaltres seguim rectes pel camí que davalla, direcció el Torrent de l'Abeurador.

Creuem l'esmentat torrent, que a aquesta alçada no acostuma a dur molta aigua, i seguim el camí recte fins el sepultat dolmen de La Rambla. A aquesta alçada, ens enfilem a la part dreta del camí, tot seguint el filat que hi ha als metres i el seguim en la mateixa direcció que portàvem fins a trobar-nos un nou tancament per al bestiar, aquest amb més cara i ulls, i el creuarem per un pas d'aquells estrets que fan ziga-zaga. Seguirem rectes, però mantenint-nos a la dreta del camp, trobant un bonic camí enllosat, a trossos, per la roca mare. Al poc, sortim en un nou camp per al bestiar i poc després el camí gira vers la nostra esquerra, emprenent direcció el Mas Monteis. Doncs bé, com a uns 100 metres de fer el gir, on els arbres s'aproximen més al camí, és on començarem a veure obres tumulars.

La primera que vam veure, l'hem trobat documentada com a Túmul 11 del Pla de la Soca Negra. Realment, les restes són més que evidents per a documentar-la com a sepulcre i, de fet, inclús podem dir de quines tipologies podria ser, i, en conseqüència, li podem atorgar unes dates constructives. Per a la confirmació, però, caldria que s'efectués una excavació.

La trobarem a la vora esquerra del camí que discorre entre els prats i que duu a Monteis. Si ens hi fixem, es dibuixa una petita obra tumular amb un parell d'arbres al seu cim. Pujant el petit desnivell i al centre de l'obra, veurem les lloses que resten d'una clara cista.

Nosaltres creiem que, per la zona on es troba i el que podem veure, podria ser una cista neolítica amb túmul, bastida entre el 4500 i el 3900 a.n.e. o bé una cista megalítica bastida vers el Calcolític-Edat del Bronze antic, vers el 2200-1800 a.n.e.

Ara retrocedim uns 15 metres i també a la vora esquerra del camí, trobem l'anomenat com a Túmul 12 del Pla de la Soca Negra, sense lloses visibles, però que el geòleg i la historiadora de l'art que van trobar aquests jaciments van determinar com a "no natural".

Continuem el camí que duu al mas passant de nou pel Túmul 11 i, a uns 250 metres d'ell, aquest cop a la dreta del camí, veurem un imponent monticle. Pugem a ell i, quan som a la part superior, comencem a veure lloses estintolades arreu i clares evidències tumulars. Ens trobem al cim del Túmul 13 del Pla de la Soca Negra.

Per nosaltres, es tracta d'una clara obra tumular erigida al cim d'un turó.

Baixem del turonet i continuem pel camí uns 370 metres més, fins a trobar-nos una zona rocosa prou planera a la dreta del camí. Dalt d'aquesta plana natural i al seu centre, trobarem el documentat com a Túmul 14 del Pla de la Soca Negra, aquest amb un forat a l'interior, que possiblement sigui o hagi estat el cau d'un guilla.

Ara, a casa mirant-nos la foto, veiem que hi ha un parell de rocs sobresurten de la part més alta del túmul.

La primera informació sobre aquests possibles túmuls fou donada als agents rurals de la zona pel geòleg i la historiadora de l'art abans esmentats (dels quals desconeixem els noms). Els van indicar que aquelles obres no podien haver estat creades naturalment. El febrer de 2024, els agents rurals van visitar la zona i van inventariar un mínim de 4 túmuls prehistòrics de possible datació neolítica. 

Tornem al camí i el seguim tot rectes direcció Monteis. A mig camí, passem per una balma realment espectacular, anomenada Balma Grossa de Monteis, que fa una pinta boníssima de jaciment Neolític, però de la que no hem trobat cap menció prehistòrica, només com a antic tancat per a bestiar.

Seguim el camí, encara amb la balma al cap i, quan ja veiem de lluny el mas, ens trobem a la dreta del camí un altre que surt d'ell vers la seva dreta. Just a la convergència dels dos, veiem un gran amuntegament de rocs amb una espècie de negatiu central i diverses lloses estintolades de mitjanes dimensions.

No n'estem segurs, però es podria tractar d'un sepulcre de grans dimensions, més modern que les cistes neolítiques típiques d'aquesta zona.

L'hem trobat esmentat a un article antic de l'Albert Fàbrega i el Josep Agustí, però en Josep Tarrús i l'Enric Carreras el desestimen com a tomba al seu compendi megalític de Catalunya. Nosaltres el deixem com a possible perquè sí podria ser que fossin pedres acumulades extretes dels camps adjacents per a poder-los conrear, però el negatiu no ens encaixa del tot amb aquesta teoria. A més, hem trobat referències de l'indret com una necròpolis anomenada Taules de Monteis, on s'identificaven lloses clavades verticalment. A l'article de Fàbrega i Agustí, aquest últim recorda haver vist alguna llosa allà, però que ja no van localitzar a la visita conjunta, donant la necròpoli com a desapareguda. Nosaltres, amb les seves coordenades en mà, tampoc vam trobar rastre.

I sent allà, passejant pels bonics prats, ens va cridar l'atenció un gran roc horitzontal, amb dos rocs més petits a sobre, un d'ells quasi a la seva fi, tipus roca en equilibri. Amb les rutes que hem fet i el pas dels anys, sabem que aquestes solien ser utilitzades per a insculpir gravats, sobretot d'estil pedra de sacrificis, així que ens vam apropar i al pujar vam trobar això.

No sabem si és natural o ha rebut treball humà, però aquí deixem l'evidència.

Comencem la tornada gaudint de la tranquil·litat de l'entorn i, uns 150 metres després del túmul 14, veiem a la dreta uns arbres que s'aixequen sobre un petit monticle que bé podria ser un altre túmul. L'hem anomenat possible Túmul 15 del Pla de la Soca Negra. 

I amb això, ara sí que donem la recerca per acabada i retornem al cotxe. Si teniu ganes de més, us podeu acostar molt fàcilment als esmentats dòlmens del Padró i la Rambla, així com a la Font de la Vena i Can Tafura seguint els enllaços referenciats més amunt.

Coordenades UTM(ETRS89):

Túmul 11 del Pla de la Soca Negra: 31T 452898 4650771

Túmul 12 del Pla de la Soca Negra: 31T 452897 4650790

Túmul 13 del Pla de la Soca Negra: 31T 452890 4650519

Túmul 14 del Pla de la Soca Negra: 31T 452924 4650150

Possible dolmen de Monteis: 31T 452588 4649809

Possibles inscultures de Monteis: 31T 452690 4649876

Possible Túmul 15 del Pla de  la Soca Negra: 31T 452919 4650301

Poblats, pintures rupestres i sepulcres al Matarranya I

L'estiu del 2012, vam decidir conèixer el que tenim prop de casa, i què millor que gaudir d'aigües clares i fresques com les del Matarranya. Així doncs, agafem el cotxe decidits a passar cinc dies pel que els catalans i alguns aragonesos denominem com La Franja (de fet, els noms dels pobles, els rius i gairebé tot són en català i castellà oficialment i la gent parla en les dues llengües).

Després de visitar diversos pobles, rutes pels rius Matarranya i Ulldemó, amb bany inclòs, decidim fer un dia més cultural i cercar un xic de la prehistòria de la comarca, i, des de Vall de Roures / Valderrobres, que és on ens trobàvem allotjats, ens dirigim per l'A-231 direcció Tortosa, en la qual agafarem un desviament a l'esquerra indicant l'A-1413 que porta a Calaceit / Calaceite passant per Queretes / Cretas. Poc abans d'arribar al poble, veurem a l'esquerra la indicació del poblat de San Antonio i de l'ermita de San Cristóbal.

En la fotografia superior es pot veure part del poblat iber de San Antonio en primer terme i, en un segon, a la muntanya del davant, la gran ermita de San Cristóbal.

A la inferior, es pot veure l'estructura de part del poblat que ha estat mig reconstruït.

Les primeres excavacions de San Antonio són de Juan Cabré el 1902-1903, seguides per les de Bosch i Gimpera el 1915. Aquestes excavacions constaten que el poblat consta de dues etapes d'ocupació, ja documentades per Bosch i Gimpera el 1916. La primera és dels segles V - IV a.n.e., que ocupava només la part superior del turó; i una segona al segle III a.n.e., en la qual es va ampliar molt el poblat i es va construir una muralla amb diverses torres defensives i, fins i tot, una espècie de cisterna tipus bassa per a la recollida de l'aigua de pluja. A la part inferior del poblat, s'ha pogut constatar que les cases eren de dues altures, aprofitant el desnivell de roca.

L'abandonament del poblat fou causat, segons diuen els experts, per la conquesta romana, que en aquest punt geogràfic va ser cap el segle II a.n.e.

Hem trobat aquesta idealització al web d'iberosenaragon, i molta informació arqueològica del poblat, on es documenta gran quantitat de troballes iberes i d'importació, de les que no en farem menció perquè es faria inacabable. Però si que podem dir que inicialment l'extensió del poblat era d'uns 2000-2200 metres², amb un únic carrer central i una trentena de cases, i que després va ser ampliat fins a 3000 metres², per a la segona etapa d'ocupació.

Extret de: https://www.iberosenaragon.net/

Es tracta del poblat més important de la comarca del Matarranya, i hem cregut adient inserir una planimetria, a banda de la idealització, extreta d'un estudi de Pierre Moret, José Antonio Benavente Serrano i Alexis Gorgues, per Iberos en el Bajo Aragón.

Extret d'"Iberos del Matarraña"

A destacar de la planimetria, l'imponent sistema defensiu que disposava el poblat. Segons l'estudi al que hem het referència abans, a la primera fase d'ocupació, aquest assentament estava protegit per dues torres (números 29 i 81), tot i que algun autor n'identifica cinc més, entre les estances, sense aportar gaires criteris.

I veient la planimetria completa del poblat, barrejada amb la idealització, ens fa la sensació de que, amb l'ampliació, es va erigir una tercera torre i es va crear un altre pas vulnerable per als atacants en cas de voler accedir a la part més antiga del poblat. A banda, segons es dibuixa a la idealització, també s'afegeixen dues torres més als extrems del poblats, fortificant les noves estances construïdes vers el segle III a.n.e.

Tornem al cotxe i tirem per l'A-1413 un quilòmetre enrere direcció Queretes, punt on veurem la senyalització del poblat iber de Tossal Redó a mà esquerra, indicant 2.4 quilòmetres. Ens hi endinsem, però el primer que visitarem no és l'esmentat i senyalitzat poblat, sinó el recentment consolidat petit nucli iber de Vall o Val de Cabrera, que es troba a mig camí del Tossal Redó.

Per arribar-nos-hi, enfilem per la pista durant uns 750 metres, tot fent de camí dues corbes prou contundents. En aquest punt, aturem el cotxe i ens enfilem a la petita elevació que queda a l'esquerra del camí, i ja estem trepitjant el petit jaciment.

Concretament, es va publicar el dia 10 de març de l'any 2022, després d'una excavació parcial i posterior consolidació del jaciment. S'ha de dir que es creia que era un jaciment buidat d'antic, ja que es coneixia des de 1915, quan Bosch Gimpera, al comandament de l'Institut d'Estudis Catalans, el va localitzar i excavar. Com hem dit, es creia, ja que a la part no excavada pels catalans, van sorgir 1 molí barquiforme, un altre amb forat central, tots dos intactes, i també van sorgir trencats 5 molins més, una destral i una bola de pedra. Aquestes troballes resten dipositades al Museo de Teruel.

Segons Iberos en el Bajo Aragón, aquest poblat fou erigit a l'etapa ibera, vers els segles VII-VI a.n.e.

Tornem al cotxe i seguim tal i com veníem uns 150 metres més, trobant un camí vers la nostra dreta. Aquest ens portarà cap el poblat, ara sí, de Tossal Redó, a la part superior d'un turó.

Investigant, hem trobat que realment hi ha dos poblats, també ibers, de Tossal Redó. El Tossal Redó, que és el que es troba arreglat i explotat turísticament per la comunitat aragonesa, i un altre molt proper anomenat Petit Tossal Redó, que està en runes (podria ser que parlessin del de Vall de Cabrera). Ara, també hem trobat dos Vall de Cabrera (el gran i el petit). Sovint, en textos antics, els noms es canvien segons l'autor.

Urbanísticament parlant, és clavat al seu veí San Antonio a la primera fase, un carrer principal, amb les cases als dos costats. Aquest "només" té una cinquantena de cases i és datat del segles VII i VI a.n.e. Després de molt buscar, no hem trobat cap data d'abandonament del poblat, però amb la proximitat del poblat de San Antonio, jo diria que, poc a poc, els habitants van emigrar cap aquest, i més tenint en compte l'ampliació que aquest va rebre segles mes tard.

No disposem de més informació, ja que totes les dades que s'han pogut extreure del jaciment es troben incloses en un llibre editat pel Gobierno de Aragón, en dos volums, i no hem sabut trobar res d'informació del poblat, a nivell públic cercant per Internet. Ens quedem amb una planimetria del poblat que hem extret del web d'iberosenaragon.

Extret de: https://www.iberosenaragon.net/

Ja de tornada cap a Vall de Roures, parem a Queretes i agafem un camí de terra, però molt bo, que mena cap al poblat dels Castellans passant per les pintures rupestres del Gascons i la Roca dels Moros, i un túmul protohistòric.

Aquí veiem el Túmul.

Segons el planell que hi ha allà, és el túmul d'una cista ibera de tipus baixaragonès. D'aquest enterrament no havíem trobat cap referència, tot i que, ara, a 29 d'abril del 2025, en sabem el nom, és el túmul de la Bassa d'en Perler, però bé, només hem pogut saber això i que la tomba data del 500 a.n.e.

Seguim endavant i a mig camí, parem en veure el rètol de La Roca dels Moros. Sorpresa la nostra quan ens trobem això:

Clarament, les han arrancat. Bé, continuem el camí a peu, una mica emprenyats i a poca distància arribem a Els Gascons.

Buffff. M'emprenyo fent l'entrada del bloc, i ja fa anys d'aquesta ruta.

Investigant, hem trobat que aquestes pintures van ser venudes al Museu d'Arqueologia de Barcelona (actualment Museu d'Arqueologia de Catalunya, MAC), per a la seva conservació. Ja ho podrien haver venut als d'Aragó, que són d'ells. A més, a l'arrencament de la pedra del seu lloc original, les pintures dels Gascons van ser destruïdes parcialment.

Temps més tard, hem pogut admirar les pintures de la Roca dels Moros, que com hem dit abans, resten conservades al Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Segons el mateix Museu, aquestes pintures són datables a l'Epipaleolític i el Neolític, vers el 10000 i el 5000 a.n.e.

Aquestes foren les primeres pintures identificades com a art rupestre Llevantí. El descobriment fou l'any 1903 per Joan Cabré, i fou venut a la Junta de Museus de Barcelona el 1918, per 14000 pessetes.

Però com no s'acaben de veure bé, tot hi haver retocat la llum i els contrastos de la imatge, inserim una reposició del dibuix original extret del web de Rock Art.

Extret de https://3dscanner.es/matarranya/

I també inserim la restitució de les pintures dels Gascons, també per Rock Art, que són datades de la mateixa època.

Extret de https://3dscanner.es/matarranya/

Per baixar-me una mica els fums, posaré unes pintures rupestres que vam veure dos dies abans, tot caminant pel Matarranya, són a mig camí entre Beseit i El Parrissal i s'anomenen La Fenellassa. Tranquils, no cal caminar des de Beseit, pots anar amb cotxe, al final hi ha una zona d'aparcament previ pagament.

Així doncs, caminem una estona, seguint els rètols indicatius cap al Parrissal, fins veure la indicació de La Fenellassa. Creuem el riu per un pontet rudimentari i admirem els grafitis rupestres.

Es veuen tres homes pintats en vermell, just a sota de la marca d'humitat de color negre. Realment, es veuen 8 figures i part d'una altra, però en fotografia és difícil de veure. S'ha de tenir en compte que aquestes pintures daten, per la seva morfologia, des del Neolític fins a l'Edat dels Metalls. I també inserim la restitució del jaciment segons Rock Art.

Extret de https://3dscanner.es/matarranya/

Ara sí, continuem fins al poblat iber d'Els Castellans. Aquest poblat m'agrada i això que no hi vaig arribar (em feia mal la cama en pujar un fort pendent que porta al poblat), però la Cris sí que va pujar.

I l'entrada al poblat és espectacular, bé, a mi m'ho sembla!

Aquest poblat va ser habitat entre la segona meitat del segle VI i el segle II a.n.e., i, buscant informació sobre ell, hem trobat que l'accés aquest fotografiat, no és l'accés principal, sinó la porta del darrere, que anava coberta per una porta de fusta; la principal donaria accés al poblat a través d'una rampa d'accés i una escala amb diversos murs esglaonats.

El poblat en sí no és gaire gran, uns 70 metres de llarg, per 30 d'ample, i la distribució urbana és idèntica als seus veïns, un carrer central amb l'accés a les estances a banda i banda. Ara, sobta la imponent muralla que arriba a mesurar 9.5 metres de potència, essent totalment massissa. Segons hem pogut saber aquest petit assentament no arribaria ni als 2000 metres², i molt possiblement només estaria habitat per la part aristòcrata de la societat de l'era.

Igual que el poblat del Tossal Redó, no hem sabut trobar res de res d'informació arqueològica detallada, però si sabem que fou declarat bé cultural d'interès a l'any 2001.

Ara sí, tornem al cotxe i anem a descansar a Vall de Roures, fent una volta pel poble.

Coordenades UTM(ETRS89):

Poblat de San Antonio: 31T 263281 4543098

Poblat de Vall o Val de Cabrera: 31T 264699 4542759

Poblat de Tossal Redó: 31T 265520 4542970

Túmul de la Bassa d'en Perler: 31T 264355 4535915

Pintures de la Roca dels Moros: Museu d'Arqueologia de Catalunya, seu BCN

Pintures dels Gascons: Museu d'Arqueologia de Catalunya, seu BCN

Pintures de la Fenellassa: 31T 263946 4519666

Poblat dels Castellans: 31T 260617 4540124