Aquest cop tornem cap al Solsonès, realment la zona m'agrada bastant... llàstima els incendis que ha patit, però el lloc on es conserva verge es preciós, molta natura, molts arbres, diversos rius i rierols que abeuren els boscos. A la zona hi ha quantitat de dòlmens, cistes, menhirs, etc... És un bon lloc per a fer una ruta de dissabte, sense caminar gaire, que últimament el temps està molt estrany... de fet aquest dia, després de visitar el primer sepulcre volíem veure un menhir que hi ha prop del santuari de Pinós, i mireu com estava...
La foto, la vaig fer amb el mòvil... però no és que no es vegi el cel perquè la càmera fos dolenta... és que era núvol... i ara inseriré una altra per acabar de rematar...
Increïble... pensant que veníem del primer dolmen... que sí, feia ventet... però tres sota zero a les 11:53 quan veníem del sol total!!
Bé, anem pel primer sepulcre del dia. Per arribar-hi, prenem la C-55, de Manresa a Solsona, desviant-nos a l'esquerra cap a Saló i Pinós, seguirem per aquí fins a arribar a Vallmanya. Just després del rètol de benvinguda al poble, veurem dos camins, seguirem el de la nostra esquerra, seguint la mateixa carretera, la que no deixarem, fins passar l'església de Sant Pere de Vallmanya a la nostra dreta. Tot anat per aquest camí, veurem un nou cartell de Vallmanya i una pista que surt a l'esquerra cap a Matamargó i diverses masies, entre elles Cererols. Girem per aquí i seguim tot rectes fins arribar a aquesta masia. Aquí deixem el cotxe.
A peu, creuem el mas pel camí principal i passem davant d'una bassa, on el camí fa un gir a la dreta. Seguirem per aquest camí vora els 900 metres fins a trobar una corba molt tancada a la dreta, amb fort pendent, anirem per aquí tot rectes deixant un coll a la nostra esquerra. Al passar aquest coll, aneu mirant al marge del camí de la nostra esquerra, a uns dos metres del camí es troba, juntament amb el mig destruït promontori de la Creu dels Albats, el que queda de la cista de la Creu Dels Albats.
Aquesta cista es data com a destruïda ja fa molts anys, documentant un sepulcre que ja estava enderrocat als anys 20, segons Mossèn Serra Vilaró.
La llosa gran que queda de la cista amida 2.30 metres de longitud per una amplada de 1.00 metres i consta d'un gruix de 40 centímetres, ara que pel seu voltant hi ha diverses lloses que bé podrien ser de l'antiga costrucció funerària. Mañé li suposa una cambra de 2.50 metres de llarg, 1.50 d'amplada i una alçada de 1.20 metres. Al seu interior, s'hi van trobar un collaret de denes de pecten (la vieira gallega de tota la vida) i dos cranis humans. D'altra banda Antoni Mañé, a la seva visita va trobar superficialment un raspador de sílex.
Segons la tipologia del sepulcre, el datem a principis del Calcolític, entre el 2200 i el 1800 a.n.e.
Tornem al cotxe i ens dirigim a la carretera LV-3002 de Cardona a Solsona i passat Su, abans d'arribar al Miracle, prendrem una desviació a Sant Just d'Ardèvol. El sepulcre es troba a un quilòmetre del desviament a mà esquerra del camí, just on creua un camí atrotinat.
La cista de Can Gangolells va ser restaurada l'any 1995, on li van col·locar la llosa de coberta, abans però, s'excavà el sepulcre recollint divers material ceràmic i peces de sílex. La cambra d'aquesta és rectangular, amb unes dimensions originals de 1.90 metres de longitud, 0.77 d'amplada màxima i 0.60 metres d'alçada.
Per la seva morfologia, datem la Cista de Can Gangolells en període del Neolític mig, vers el 3500 - 3000 a.n.e.
Ens acostem a dinar a El Miracle, que amb el fred i vent que fa, no ve gaire de gust menjar-se un entrepà al mig de la muntanya. Un cop dinats, prenem la carretera LV-3002 direcció Cardona i ens aturem a visitar el menhir de Gangolells. Situat poc després del quilòmetre 8, a una entrada per a cotxes a la nostra dreta, el megàlit és a tocar de la carretera.
El més que prominent roc amida 4.20 metres d'alçada, 1.00 d'amplada i uns 0.40 metres de gruix. Podríem datar el megàlit com el seu company sepulcre, cap al 3500 - 3000 a.n.e. Aquest menhir va ser traslladat uns 40 metres de la seva ubicació original.
Tornem al cotxe i seguim endavant uns 200 - 300 metres fins que veiem la pista de Can Gangolells, just allà aparquem el cotxe i tornem a peu per la carretera, en direcció el menhir, i en uns 50 - 100 metres, ens endinsem als camps llaurats de la dreta, on, a la primera rasa, veurem caigut al terra i trencat en dos el menhir d'Ardèvol.
A dia d'avui, 12 de març del 2022, aquest gran monòlit es troba al Santuari d'El Miracle, on l'estan estudiant i restaurant dins del projecte "Gegants Immortals".
El megàlit amida, segons la prospecció del Servei d'Arqueologia de la Generalitat feta el 1995, 1.81 metres de llarg, 1.04 d'ample i de 40 a 26 centímetres de gruix. Datem el megàlit al Neolític, entre el 3500 - 3000 a.n.e.
Tornem a fer carretera en la mateixa direcció i, al quilòmetre 7 d'ella, veurem una entrada a mà dreta, allà deixem el cotxe, al costat de la Creu de la Llordella. A peu, ens dirigim al bosquet que hi ha just a la nostra dreta quan hem deixat l'asfalt. Al poc veurem, les restes del dolmen de Coma de Fontelles.
El sepulcre està del tot caigut, des de ja fa anys. De fet, Serra Vilaró, en fer l'estudi del megàlit, ja comenta que es troba en estat ruïnós, només es poden veure grans amuntegaments de pedres, en el què, posant un xic d'imaginació, re-ajuntant les lloses, em va semblar fer un petit dolmen de cambra simple, però com es diu en espanyol, "para gustos, los colores". Segons estimacions de GESEART i Albert Fàbrega, aquest megàlit faria en el seu dia 1.70 metres de llarg, 1.00 d'amplada i 1.00 d'alçada.
Menhir d'Ardèvol: 31T 379061 4639351
Coma de Fontelles: 31T 85641 4638281
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada