Després de la ruta de Llano de Olivares, agafem el cotxe per a continuar baixant per la carretera GR-6100 fins trobar a mà dreta l'aparcament de la ruta d'Hoyas del Conquín, poc després del quilòmetre 12.
Començarem per la part alta de la ruta. D'esquenes a la carretera, a la nostra esquerra sobre un monticle veurem el dolmen Hoyas del Conquín 135.
Aquest dolmen de planta pentagonal té una petita cambra de 1,50 metres de longitud per 1 metre d'amplada i una alçada màxima d'1 metre. Al seu interior, s'hi van trobar restes de vuit persones i restes d'una copa d'època argàrica. Tenint en compte que aquestes sepultures estan datades dins del Calcolític (2200-1800 a.n.e.), aquesta copa demostra la reutilització en l'època del Bronze inicial (1800-1550 a.n.e., moment en que va desaparèixer la cultura argàrica).
Tornem a l'aparcament i enfilem el camí que va cap a la muntanya vers la cinglera. Sense pèrdua, trobem el dolmen més gran de la ruta, el 134, també conegut com a Las Ascensias.
Aquest megàlit té unes dimensions de 3,85 metres de longitud, per 2,60 d'amplada i 2,20 d'alçada, amb un corredor de 0,80 metres de longitud. Com a curiositats, la cambra és excavada a la roca i un dels rocs de la coberta, de forma quadrada, fa 3 metres de costat. A les seves excavacions, s'hi han trobat diverses restes òssies, a més d'un fragment de punxó d'os, restes d'un punyal de coure i alguns trossos de ceràmica.
Seguint el camí cap el nord, el següent megàlit que trobem és el 133.
De cambra pentagonal de 1,65 metres de llargada i 1,65 d'amplada, té una alçada de 0,90 metres i conserva part del cròmlec que l'envoltava. Respecte a les troballes, són àmplies: restes d'adults i nens, fragments de sílex i ceràmica i denes de collarets en os.
Seguint uns 20 metres més al nord, arribem al 132.
Curiosament, aquesta sepultura té un passadís una mica més llarg que la cambra. Mentre la cambra fa 1,70 metres de longitud per 1,40 d'amplada, el passadís fa 1,85 metres de longitud per 0,50 d'amplada. A la seva excavació, s'hi van trobar diverses restes humanes a més d'una petxina de cardium.
Des del 132, podem veure, on s'acaba el camí, el 239, descobert l'any 1998 durant una campanya d'excavació a la zona.
Disposa d'una cambra pentagonal de dimensions 1,56 metres de llargada, per 1,62 metres d'amplada i 1,42 d'alçada. A la seva excavació, s'hi van trobar restes de ceràmica i un parell de puntes de fletxa.
Desfem el camí fins a l'aparcament i travessem la carretera per a fer la part de ruta d'Hoyas del Conquín Bajo. Sense gaire esforç, trobem el megàlit 137 seguint el camí marcat.
Aquest dolmen pentagonal té unes dimensions de 1,60 metres de llarg, per 1, 30 d'ample i 1,35 d'alt. Durant les diverses excavacions, s'hi van trobar fragments de ceràmica, així com ossos humans i d'animals.
El següent sepulcre que trobem és el 138, a uns 75 metres de l'anterior.
Com els anteriors, la seva planta és pentagonal i és de dimensions similars al seu veí immediat, 1,70 metres de longitud per 1,35 d'amplada i 1,35 d'alçada. Conserva restes del cròmlec i algunes pedres de sustentació del conjunt. Pel que fa a les troballes, es van obtenir restes ceràmiques, una dena de collaret de petxina, fragments d'una destral i restes òssies.
Uns 50 metres més endavant, arribem al sepulcre d'Hoyas del Conquín 139.
Aquest petit dolmen pentagonal es trobava molt malmès i en risc de desaparició donada l'erosió del terreny, però va ser restaurat l'any 1999. No disposem de les dimensions, però ja es veu a la foto que és petitó i no conserva gaire alçada. Respecte a les restes trobades al seu interior, només es parla de trossos d'os.
Uns 56 metres més endavant, trobarem el megàlit 140, també restaurat el 1999.
També pentagonal i de petites dimensions, només es van recuperar restes òssies a la seva excavació.
Una miqueta més apartat, trobem el dolmen 141, al costat d'un mirador amb zona de descans sobre el riu Gor. No és el que el camí fet ens faci merèixer un descans, però les vistes des d'allà valen la pena.
Aquest últim sepulcre, difícil de fotografiar per estar situat en una zona en desnivell, és el més gran d'aquesta part de la ruta. La seva planta és trapeizoidal i fa 2,20 metres de longitud, per 1,50 d'amplada i 1,60 d'alçada. En aquest cas, les excavacions sí van donar troballes interessants: una destral polimentada, un fragment de destral de coure, deu sagetes, vuit ganivets de sílex, dos punxons d'ivori, un cilindre d'os esculpit, restes de vasos ceràmics i restes òssies d'animals i humans (d'onze individus com a mínim). Els experts daten aquesta sepultura entorn del Calcolític de la zona (2300 - 1800 a.n.e.).
Després d'admirar les vistes del congost, desfem el camí fins el cotxe i ens dirigim al nostre següent destí, Baños de Alicún.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada