Després de Sant Jordi, estrenem llibre de rutes dolmèniques per la Catalunya Central, l'autor del qual sembla ser cosí de l'àvia del Marc (ja hem comprovat que no). Decidim fer una de les rutes, modificant algun trosset, per a veure si hem fet una bona compra.
Anem cap a la zona de Sant Mateu de Bages per la C-55 i ens desviem a l'esquerra a l'alçada de Valls de Torruella per a agafar la BV-3002. Poc abans del quilòmetre 4 i uns 100 metres abans de la masia Les Feixes de Coaner, agafem una pista forestal a mà esquerra que seguirem durant 1200 metres fins trobar una cruïlla. Allà deixem el cotxe i agafem el trencall de l'esquerra. Sense desviar-nos del camí, després d'uns 1150 metres arribarem a la Creu d'Espelta, on hi ha un parell de creus de pedra situades al marge del camí. Des d'aquí, fem uns 350 m. més i trobarem al lateral dret el que queda del dolmen de Coaner sobre un pujolet.
Pel que hem pogut saber sobre el megàlit, es tracta d'un dolmen simple, bastit en gres, amb unes dimensions internes de la cambra de 2.70 metres de llarg, 1.20 d'ample i 90 centímetres d'alçada. Consta d'un túmul de 9/10 metres de diàmetre amb restes de mur de contenció. Sembla ser que el seu mal estat de conservació és degut a l'aixamplament del camí existent avui en dia.
Hem trobat que en Joan Serra i Vilaró el va excavar entre el 1916 i el 1920, i que en documenta unes troballes de: 1 collaret construït amb 15 denes de petxina, 1 tros corbat de bronze i minses restes humanes. Tot el recuperat a l'excavació fou dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Segons l'Enric Carreras i en Josep Tarrús, el sepulcre estaria datat entre el Calcolític i el Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.
Tornem a la Creu d'Espelta i comencem l'ascensió al turonet que queda darrere de les creus. Després d'una pujada una mica penosa, s'arriba a una barraca de pedra seca i, just a sobre, trobem les restes del segon megàlit.
Aquesta cista megalítica per a uns, dolmen simple per a altres, anomenada Creu d'Espelta, és també del Calcolític - Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e. Fou descoberta l'any 2000 per Albert Fàbrega Enfadaque i costa d'unes dimensions de 1.10 metres de llarg, 1 metre d'ample i 95 centímetres d'alçada. Consta d'un túmul circular de 9/10 metres de diàmetre, amb restes de mur de contenció.
No ha estat mai oficialment excavat, ni es documenta cap resta arqueològica recuperada en superfície.
Tornem cap al cotxe i prenem la desviació de la dreta cap al Mas Semís. Després d'uns 1900 metres, agafarem un trencall a la dreta que seguirem durant poc més de 850 metres. A l'esquerra, a una petita zona boscosa, trobarem el sepulcre de la Fossa del General o tomba del General.
La llosa que identifiquem a la fotografia anterior és la de coberta del bonic sepulcre.
Aquesta arca amb vestíbul pou o dolmen simple va ser descoberta l'any 1894 per Lluís Marià Vidal. I fou excavat per Joan Serra i Vilaró entre l'any 1915 i el 1920 amb resultats satisfactoris.
La cambra mesura interiorment 1.90 metres de llarg per 1.50 metres d'amplada i conserva una alçada d'1 metre. Pel que fa al possible vestibul o passadís, mesura 68 centímetres de llarg i 1.40 metres d'ample. La seva alçada no l'hem trobat documentada. Tot ell resta bastit a l'interior d'un túmul de tendència circular de 9/10 metres de diàmetre, del que no es descriu cap resta d'un hipotètic mur de contenció.
Al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, s'hi poden trobar les frestes arqueològiques que va aportar, com hem dit abans, el Mossèn Serra i Vilaró, que són 1 bol sencer de ceràmica a mà llisa, 1 fragment decorat d'estil campaniforme Salomó, 1 fragment informe amb unglades, 2 vores de gobelet i tassa carenada, 1 esclat de sílex, fragments d'una olla d'era altmedieval i 69 dents humanes.
Per últim, dir que segons Enric Carreras i Josep Tarrús, aquesta tomba és pertanyent a l'era calcolítica, vers el 2700-2200 a.n.e.
Anem una altra vegada cap al cotxe i ens dirigim cap a la serra de Cal Marc, continuant una mica més pel camí que havíem seguit, fins a trobar una pista asfaltada. La prenem cap a la dreta i, aproximadament a 1200 metres agafem una pista a l'esquerra cap a la masia de la Cabana, a la que arribarem després de 1500 metres. Deixarem el cotxe per aquella zona i anirem caminant fins el dolmen. Seguim la pista on es troba La Cabana i poc després de la casa, agafem el camí de la dreta fins que s'acaba el prat que hi ha davant de la casa i comença una petita zona de matolls i alguns arbres a la dreta del camí, per on ens endinsarem. A partir d'allà, és difícil explicar gaire, però s'ha d'anar cap a un petit pujolet, ubicat a uns 100 metres del camí, a la part superior del qual es troben les restes del dolmen. Val a dir que nosaltres teníem les coordenades i per això va ser més o menys assequible arribar fins aquí.
Les lloses del sepulcre de la Cabana es troben arrencades, de les que en vam veure facilment 3, no sabem si n'hi ha més, però els arqueòlegs documenten un dolmen simple, amb unes mides internes de la cambra de 1.20 metres de llarg, 75 centímetres d'ample i 40 centímetres d'alçada conservada. Es troba dins d'una obra tumular de 9/10 metres de diàmetre, que en aquest cas sí que conserva restes del mur de contenció extern.
Aquesta tomba del Calcolític inicial - Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e., no ha estat oficialment excavada, i no s'hi ha trobat mai cap resta en superfície. Dit això i amb l'aspecte que té, fa molta pinta d'una clandestina excavació.
Ens dirigim a continuació cap a la masia de la Vena. Des de la Cabana, a la primera cruïlla anirem cap a la dreta i seguirem aquella pista durant 3200 metres. A la cruïlla, agafarem la pista del centre de les tres, és a dir, la primera a la dreta de la que anem. Sense deixar aquest camí, arribarem a la Vena i continuarem baixant per la pista de la dreta uns 1400 metres més. A la dreta del camí i prop del límit del cingle es troben les restes del megàlit.
La primera menció del dolmen de la Vena va ser produïda a l'any 2000, també per Albert Fàbrega Enfadaque.
Es tracta d'un dolmen simple bastit al Calcolític inicial - Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e. que amida interiorment 1.60 metres de llarg, per 1.20 metres d'ample, i 85 centímetres d'alçada d'alçada, que resta al centre d'una obra tumular de 11/12 metres de diàmetre i que conserva restes del seu anell de contenció.
Mai ha estat oficialment excavat i a superficie no s'hi documenta res, però segons en Carreras i en Tarrús, a la terra solta que hi havia al costat de la cambra, buidada d'aquesta per alguna excavació clandestina, van veure diversos ossos humans, així com peces dentàries i una vora de ceràmica a mà llisa.
Des del dolmen, tornem cap a la carretera desfent el camí fins a La Vena i allà s'agafa la pista per on hem arribat, però en sentit contrari, passant per davant de la casa. Després de recòrrer 3300 m. de pista, arribarem a la carretera BV-3002, tornarem cap a la C-55 i la prendrem en sentit Manresa. A l'alçada de Callús, agafarem la sortida cap a Sant Mateu de Bages per la carretera BV-3003, que seguirem fins el quilòmetre 12. Just després del desviament cap a La Figuera, agafarem el desviament de mà dreta. De tots els camins, hem d'agafar el que puja pel turonet. Al cim i senyalitzat, trobarem el dolmen de Castelltallat.
Bonic sepulcre, descobert pel Mossèn Valentí Santamaria, l'any 1923, que com el seus immediats companys, és de tipologia dolmen simple, ja sigui amb vestibul pou o no. L'espai interior que creen les pesades lloses de gres amida 1.60 metres de llarg per 80 centímetres d'ample, i 1 metre d'alçada. D'altra banda, l'obra tumular, que té restes d'un mur de contenció extern, és de forma circular d'uns 8/9 metres de diàmetre.
També cal dir que a la llosa de coberta es documenten 3 cassoletes rituals, i que, segons documentació, el sòl era enllosat, tot i que es dubta prou, ja que a la seva restauració es van fer canvis notables a la fisonomia del sepulcre, com per exemple treure un semicercle de contenció que estava just davant de la cambra.
Els materials recuperats pel mossèn són: 2 fragments de vas campaniforme pirinenc, 2 denes discoïdals de petxina, 2 penjolls en valva de peduncle perforada, 19 anelles de coure i diverses restes humanes, entre les que es documenten 3 cranis. Tot aquest material resta dipositat al Museu Comarcal de Manresa.
La construcció del sepulcre resta datada vers el Calcolític, entre el 2700 i el 2200 a.n.e.
