Avui, fem nit al Ripollès a una casa rural prop de Ripoll (El bressol de Catalunya). Ens llevem, agafem forces amb l'esmorzar i posem rumb al santuari de Montgrony. En arribar-hi, visitem les dues ermites; la de Mare de Déu de Montgrony, ubicada just després de l'aparcament.
I seguint les escales vers el cim de la muntanya, trobem la de Sant Pere de Montgrony. A la que li dediquem un parell de fotografies.
La part del davant...
... i una altra per darrere, on hi ha una maca i àmplia esplanada de gespa, just abans de començar el bosc.
Vistos els bonics edificis religiosos, tornem a baixar fins l'aparcament, on agafarem un camí que surt a l'esquerra just on comença aquest i que indica Gombrèn entre altres destins. Per aquest camí, sortirem a una esplanada, on, habitualment, hi ha gent fent escalada a les parets del costat de l'ermita de la Mare de Déu de Montgrony (a la foto de l'ermita, es veu l'esplanada sota de l'edifici, a la seva dreta, amb un escalador mirant-s'ho). Creuem l'esplanada, prenent unes escales amb barana de fusta i, al poc, aquestes escales es tornen corriol. Aquest és el tram més fotut de la petita ruta, més que res per la seva inclinació. Tot anant pel corriol, trobarem un cartell indicatiu a la font de la Mare de Déu, seguint tot recte, i Pardinella a l'esquerra. Prenem aquest últim i el seguim fins a petar a un pista forestal, on, creuant-la, al prat de l'altre costat, trobarem el petit dolmen de Pardinella o Coll de Pardinella.
Es va descobrir cap l'any 1920 mentre es feien tasques de desforestació per guanyar espais de pastura, tot i que oficialment, la seva troballa, se li atorga a Maties Pallarès vers el 1925. Segons hem trobat documentat, fou excavat pels veïns del poble poc abans del 1925 i vers el 1936 per Josep Colomines, que documenta que va trobar quantitat d'ossos humans i diverses restes ceràmiques.
A aquesta cista neolítica amb túmul, que es troba a 1250 metres d'alçada i està prou ben conservada, falten ben poques lloses, i més tenint en compte les dues molt i molt sospitoses que hi ha davant del sepulcre, ajagudes a terra. Pel que fa a la cambra funerària, en sabem que amida interiorment 1.30 metres de llargada, 80 centímetres d'amplada i 70 centímetres d'alçada.
D'altra banda, l'obra tumular fa entre 5/6 metres de diàmetre i no conserva cap resta del cròmlec peristàltic. Per últim, com ja hem indicat, per la seva morfologia, aquesta tomba és neolítica, de vers el 3900-3400 a.n.e.
A dia 29 de setembre del 2018, ens veiem obligats a actualitzar l'entrada ja que s'ha descobert un nou sepulcre a poc d'arribar al santuari de Montgrony. Quan el vam visitar, no vam publicar coordenades a demanda expressa dels arqueòlegs, però creiem que ja és oportú catalogar-lo al nostre espai després d'haver-lo vist publicat a diversos llocs web i algun llibre.
El trobarem fàcilment tot anant per la carretera de Montgrony, que porta als edificis religiosos des de Gombrèn. I uns 300 metres abans de l'últim desviament per anar als edificis, veurem una zona per a deixar el cotxe a la nostra dreta, just després d'un camí que surt de l'altre costat de la carretera. Aquí aturem el cotxe i, a peu, anem direcció oest/sud-oest uns 80 metres. No recordem si hi havia camí o anàvem camp a través, però t'apropes a un mas, on, sense dubte, sabien de l'existència del dolmen d'antic, ja que es troba a només 20 metres d'aquest.
Aquí teniu el dolmen simple dels Camps de Montgrony.
El sepulcre fou descobert per Joan Vigueras, veí de Campdevànol, que donà coneixement al servei de cultura local. Però, de fet, es tenia constància, segons antigues rumorologies, de que a aquestes contrades hi havia un altre "dolmen", a banda del de Pardinella, i així es publicava al llibre Montgrony-Gombrèn editat el 1987 per Ramon Vinyeta.
Segons el GESEART, que són els que van fer el primer estudi del megàlit el mes de maig de 2018, es tractaria d'un sepulcre, segons la seva estructura i a falta d'excavació, d'era calcolítica/Edat del Bronze, vers el 2700-1800 a.n.e. En aquesta tomba, podria ser que apareguessin restes òssies, segons afirma en Josep Tarrús, degut al sòl calcari existent.
Parlem d'un dolmen simple amb la típica llosa rebaixada d'accés a la cambra funerària. Del megàlit, es conserven totes les lloses excepte la coberta, donant unes mesures d'1.97 metres de llarg, per 1.35 d'ample, distància que minva fins l'1.15 a la capçalera, i 1.45 d'alçada. Es troba contingut en un túmul d'uns 8.5 metres de diàmetre.
Amb els comentaris habituals de que segur que hi ha més megàlits a la zona ja quequeda molt bosc per investigar, ens retirem per avui.
