Dòlmens a Coll de Nargó III

Ruta molt i molt fàcil per a visitar dos sepulcres, que ja vam voler veure un cop, però se'ns va posar a ploure i vam haver d'avortar. Avui sí que els veurem tot fent una passejada.

Per arribar als sepulcres, partim del nucli d'Organyà, prenent l'Avinguda Santa Fe cap a Cabó i Montanissell. És el mateix carrer pel que vam començar la ruta de Dòlmens a Organyà i Cabó i, on als 600 metres, girem a l'esquerra direcció Montanissell, poble al que no arribarem, ja que aturarem el cotxe a una zona habilitada per a deixar-lo que hi ha a una corba a la dreta, com a un 1 quilòmetre d'arribar al nucli. A peu, seguim per l'asfaltat uns 75 metres, lloc on trobarem un camí a la nostra esquerra que va baixant vers les faldes de les muntanyes. A uns 300 metres, ens trobarem amb un espai des d'on surten o arriben diversos camins, nosaltres emprenem el de més a l'esquerra, que baixa pronunciadament pels vessants muntanyosos. Com a un 670 metres, enganxat al camí, per la seva banda esquerra, veurem dificultosament el tarter i part de les lloses del que sembla ser el dolmen de la Devesa del Roget II.

Com hem dit, no és fàcil de veure, sincerament vam intuir que era un megàlit perquè vam veure restes de pedruscall d'un possible túmul, més o menys a la ubicació on deia Serra i Vilaró...

i vam mirar intencionadament dins del brut emboscat on jo, en Marc, vaig veure les tres lloses que es poden veure del sepulcre... la Cris, les va veure més tard, quan li vaig recomanar el punt de vista... podria tractar-se d'una cambra pirinenca, o no? Aquesta amb la coberta estintolada vers el pendent d'un possible túmul.

Segons el departament de cultura de la Generalitat, aquest megàlit data d'entre el Neolític final a l'edat del Bronze, entre el 2500 i el 650 a.n.e. (antiga datació per a nosaltres), tot i que degut al seu esfondrament no el van poder localitzar. És estrany, tot anant pel camí, ja es veu part del seu pedruscall, i a partir d'aquí hi ha poc marge per no trobar les lloses, i els experts de la zona també el donen com a desaparegut... haurem de parlar amb ells, aviam si anem errats i no és res de res.

Josep Colomines i Joan Serra Vilaró (qui el descobrir al 1920) el visitaren, però no l'excavaren, però, com hem dit, en donen una certa ubicació, partint des del germà I que veurem a continuació.

Seguint cercant informació, ja a casa, hem trobat un estudi de l'Institut d'Estudis Catalans dels anys 1915 - 1920, on documenten el megàlit. Les fotografies del sepulcre són molt antigues i no gaire aclaridores, pel que no ens ajuden a veure si ens trobem davant del perdut dolmen. Tot i això, ja esmenten que una de les lloses laterals es va trencar deixant caure la coberta, i també fan esment a uns rocs que podrien ser part del túmul. Pel que fa a la cambra sepulcral, en podem fer una reconstrucció per les dimensions de les lloses que l'I.E.C descriu. Podria mesurar internament 1.50 metres de llarg, 60 centímetres a la capçalera, i entre 70 i 90 centímetres d'alçada.

I ja com a última dada en Carreras i en Tarrús al seu últim llibre diuen que resta desaparegut a partir del 1927, quan el va visitar Colomines, i n'insereixen un croquis extret del seu estudi. També diuen que les coordenades que han trobat els porten a un aflorament rocós, i que segons certs arqueòlegs el dolmen hauria quedat colgat. Pel que no el troben i també el donen per desaparegut.

Extret de: El megalitisme a Catalunya, d'en Carreras i en Tarrús

Segons ells i basant-se a l'estudi de Joan Serra Vilaró, es tracta d'un dolmen simple amb una cambra sepulcral que amida interiorment 1.60 metres de llarg, 1.20 metres d'ample i 90 centímetres d'alçada. Segons els citats autors, el sepulcre fou bastit entre el Calcolític inicial i el bronze antic, vers 2700-1800 a.n.e.

Vist el suposat sepulcre, i pensant que un dia tornarem ben equipats, per a poder arribar a les pedres, i fer-hi una mirada d'a prop, seguim endavant pel camí una seixantena de metres i ens endinsem pel voral del camp conreat que hi ha, també a mà esquerra, trobant el sepulcre de la Devesa del Roget I a uns 25 metres del camí. Aquest megàlit està restaurat i és fàcil de veure.

D'aquest megàlit, descobert per Joan Serra Vilaró al 1920, sí hi ha quelcom més d'informació, però no gaire, la veritat. Només s'esmenta que Serra i Vilaró l'excavà recuperant minses restes òssies, i li atorguen una datació idèntica al germà. També diuen que les pedres del seu túmul han estat utilitzades per fer les feixes... i dono fe que és així.

L'Institut d'Estudis Catalans el va excavar trobant dos fragments de bronze i diversos queixals humans. També donen les dimensions de les lloses, amb el que podem fer la hipòtesi de què es tracta d'una cambra sepulcral de 2 metres de llarg, amb una amplada propera al 90 centímetres a la llosa de capçalera, i una alçada variable segons la llosa en què es recolza la coberta d'entre 90 centímetres i 1 metre.

En Carreras i en Tarrús aporten unes mides internes del sepulcre de 1.66 metres de llarg, 1.20 metres d'ample i 1.12 metres d'alçada, i segons ells es troba a l'interior d'una obra tumular de 7/8 metres de diàmetre bastit a raó de pedres i terra. Pel que fa a la seva cronologia, ells el col·loquen en el temps com el seu immediat germà, vers el Calcolític - bronze antic, entre el 2700-1800 a.n.e.

Amb aquest sepulcre, acabem i tornem al cotxe emprenent camí a La Seu, que comencen a caure quatre gotes i anem a veure la família que tenim allà.

Coordenades UTM(ETRS89):

Devesa del Roget II: 31T 356400 4673365

Devesa del Roget I: 31T 356448 4673343

Possible paradolmen a Arenys de Munt

Ruta arqueològica molt curta i propera a casa, just a la comarca del costat a la nostra, al Maresme, en concret anem al terme municipal d'Arenys de Munt. Nosaltres vam emprendre la C-35, desviant-nos per la C-61 direcció Vallgorguina. Creuem el tranquil i bonic poble, seguint tot rectes, baixant de la part més alta, fins trobar la carretera BV-5031, per la que girem a la dreta direcció Sant Vicenç de Montalt. Tot anant per aquesta, en 4.4 quilòmetres, virem de nou a la dreta pel carrer els Ametllers i, en 280 metres, girem a la dreta prenent el carrer els Castanyers. Aquest empalma amb el de les Mimoses i, des d'aquest, surt a mà dreta el carrer Alzines, que ens apropa al possible jaciment i ens deixa a la part més alta de la urbanització.

Deixarem el cotxe al costat de l'última corba de l'últim carrer del conjunt de cases, i creuant l'asfaltat veiem un desdibuixadíssim corriol que s'enfila bruscament vers el turó de Vilanegra. Aquí és complicat, el millor és anar amb un GPS, però val a dir que el corriol molt desdibuixat que dèiem es veu un xic més clar a moments.

Al final trobarem el bonic, però només possible paradolmen de l'Infern.

L'única referència arqueològica que hem trobat és la del SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques) al seu libre; Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès, que va ser editat per Imma Bassols i Fernàndez, Daniel Daví i Sardanyà, Josep Oriol Font i Cot, Robert Lleonart i Casadevall, i Toni Lou i Martínez.

A ell, s'esmenta la curiosa geolocalització que té vers els grups megalítics del Montnegre i del Corredor, i es fa constància de que, l'any 1987, el mateix Lleonart, estudià aquest possible paradolmen, publicant-ne una fotografia i una planimetria. A partir d'aquí, és inclòs a diverses cartes arqueològiques de la zona.

Extret de Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs

Arquitectònicament parlant, es tracta d'una gran llosa recolzada vers dues més petites, que formen una estança gairebé rectangular. Davant d'aquesta cambra, Lleonart documenta un espai aplanat per mitjà de pedra en sec. A l'interior de la cambra, també es veuen petites pedres a la banda esquerra, que taparien l'espai que les roques naturals no tapaven originàriament.

A dia d'avui, no s'ha excavat, i tampoc es documenta cap troballa en superfície, ni al possible jaciment ni als seus voltants. A causa d'això, no es pot datar el possible jaciment, però per la seva arquitectura, si realment fos un paradolmen, es podria datar entre el Neolític final i l'Edat del Bronze final.

Coordenades UTM(ETRS89):

Possible paradolmen de l'Infern: 31T, 459439, 4606107