Ruta arqueològica molt curta i propera a casa, just a la comarca del costat a la nostra, al Maresme, en concret anem al terme municipal d'Arenys de Munt. Nosaltres vam emprendre la C-35, desviant-nos per la C-61 direcció Vallgorguina. Creuem el tranquil i bonic poble, seguint tot rectes, baixant de la part més alta, fins trobar la carretera BV-5031, per la que girem a la dreta direcció Sant Vicenç de Montalt. Tot anant per aquesta, en 4.4 quilòmetres, virem de nou a la dreta pel carrer els Ametllers i, en 280 metres, girem a la dreta prenent el carrer els Castanyers. Aquest empalma amb el de les Mimoses i, des d'aquest, surt a mà dreta el carrer Alzines, que ens apropa al possible jaciment i ens deixa a la part més alta de la urbanització.
Deixarem el cotxe al costat de l'última corba de l'últim carrer del conjunt de cases, i creuant l'asfaltat veiem un desdibuixadíssim corriol que s'enfila bruscament vers el turó de Vilanegra. Aquí és complicat, el millor és anar amb un GPS, però val a dir que el corriol molt desdibuixat que dèiem es veu un xic més clar a moments.
Al final trobarem el bonic, però només possible paradolmen de l'Infern.
L'única referència arqueològica que hem trobat és la del SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques) al seu libre; Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès, que va ser editat per Imma Bassols i Fernàndez, Daniel Daví i Sardanyà, Josep Oriol Font i Cot, Robert Lleonart i Casadevall, i Toni Lou i Martínez.
A ell, s'esmenta la curiosa geolocalització que té vers els grups megalítics del Montnegre i del Corredor, i es fa constància de que, l'any 1987, el mateix Lleonart, estudià aquest possible paradolmen, publicant-ne una fotografia i una planimetria. A partir d'aquí, és inclòs a diverses cartes arqueològiques de la zona.
 |
Extret de Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs |
Arquitectònicament parlant, es tracta d'una gran llosa recolzada vers dues més petites, que formen una estança gairebé rectangular. Davant d'aquesta cambra, Lleonart documenta un espai aplanat per mitjà de pedra en sec. A l'interior de la cambra, també es veuen petites pedres a la banda esquerra, que taparien l'espai que les roques naturals no tapaven originàriament.
A dia d'avui, no s'ha excavat, i tampoc es documenta cap troballa en superfície, ni al possible jaciment ni als seus voltants. A causa d'això, no es pot datar el possible jaciment, però per la seva arquitectura, si realment fos un paradolmen, es podria datar entre el Neolític final i l'Edat del Bronze final.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada