Ara anem cap a Tossa de Mar, per la carretera de Sant Grau d'Ardenya (GIV-6821). Cap al quilòmetre 9.5 de la carretera, a una corba a l'esquerra, veurem un senyal de velocitat màxima a 40 i un avís de nens per la zona. Allà aparquem el cotxe deixant la GIV.
Comencem a caminar pel costerut camí que surt a mà dreta a pocs metres. Tot i que comença amb pujada, la ruta és maca i curta (uns cinc quilòmetres), ideal per anar amb nens. La ruta la vam fer utilitzant wikiloc, però no és difícil fer-la, els camins estan molt ben definits, són amples i en bon estat. Ara, per localitzar algun dels dòlmens és millor anar amb sant Wikiloc o un GPS.
Arribem a la primera tomba, un paradolmen, de nom Pedra sobre altra, es troba entrant en un petit trencall que surt del camí principal, però bé el corriol és mínim, només treure el cap ja veus la tomba prehistòrica.
En aquest, ens vam trobar una cosa que no ens podíem imaginar que ens passaria mai, just al mig del passadís d'entrada al dolmen, hi vam trobar un conill mort, encara estava calent com qui diu, no ens va semblar possible que el pobre animaló tingués la sort o la desgràcia de morir fortuïtament allà.
Aquí el teniu, el paradolmen de Pedra sobre altra, recordem, està constituït aprofitant una part natural. En aquest cas, té tota la pinta que s'ha aprofitat la petita cova que forma el gran roc que fa de teulada. No m'imagino els pobres habitants del poblat neolític movent el tros de roc aquest! Fou descobert per Esteve Fa cap a l'any 1977.
La llargada interior del sepulcre és de 6.60 metres comptant el passadís, d'uns 4 metres. Pel que fa a la seva amplada, és de 0.63 metres i té una alçada conservada de 1.25. D'altra banda, la cambra mesura 3.40 metres de profunditat, 2.60 d'amplada i 1.25 metres d'alçada. Calñ dir que també es documenta un menhir, desaparegut als voltants del 1990, situat a la banda esquerra del passadís, a l'inici d'aquest. Els experts daten el jaciment vers el 2700-2200 a.n.e., a plena era Calcolítica.
A les excavacions del megàlit (1977 per Esteve Fa, i el 1979 ja oficialment per Tarrús, Esteva i Fa), es van trobar diversos fragments de ceràmica a mà, esclats de sílex, dos fragments de vas carenat i un tros de fulla de sílex de color marró. Segons tenim entès, les restes són dipositades al Museu de Tossa de Mar.
Tornem al corriol i continuem endavant fins a arribar a un camí més ample, que prenem cap a l'esquerra. Poc després, arribem al menhir d'en Llach.
Aquest fal·liforme monòlit, descobert per Esteve Fa i Tolsanas l'any 1981, fa 2.20 metres d'alt, per 0.74 d'ample i 0.76 metres de gruix. S'ha de tenir en compte que la part soterrada d'aquest menhir és de 0.45 metres, per tant les dimensions longitudinals del megàlit serien de 2.65 metres.
Tot i que no s'han excavat els voltants, en Xavier Niell el situa, per la seva morfologia, vers el 4000-2500 a.n.e., i vers el 3400-2700 a.n.e., segons l'Enric Carreras en Josep Tarrús.
Ara anem a caminar, no us penseu que gaire, per anar al paradolmen d'en Garcia. Aquest paradolmen es troba al vell mig d'un bosquet, bastant emboscat, tot i que sembla que deu tenir bastants visites el nostre amic dolmènic. La pedra que fa de coberta, a mi particularment em va semblar espectacular; com es veu a la fotografia, sembla que tingui com un reguerot, que em va semblar molt curiós per ser natural.
El paradolmen fou descobert el 1974 per Agustí Garcia. A dia d'avui, encara es veu l'obra tumular, tot i que prou malmesa. Consta d'unes dimensions de 2.50 metres de llarg per 2.30 metres d'amplada, i fou construït vers el 2700-2200 a.n.e.
A la seva excavació, varen sorgir diversos fragments de sílex.
Tornant al camí, continuem fins a arribar al menhir de Montllor.
Aquest menhir antropomorf, també fou descobert per Fa Tolsanas l'any 1979. Segons es documenta amida 2.45 metres d'alçada tenint en compte el tros soterrat, per 0.90 d'ample i 0.68 metres de gruix. Un altre cop, segons Tarrús fou erigit cap al 3400-2700 a.n.e.. Xavier Niell el col·loca dins un ventall més ampli, des del 4000 al 2500 a.n.e.
Segons apunten Carreras i Tarrús a la revisió megalítica del 2022, l'any 1988 va ser consolidat, per Emili Soler i Vicenç, veí de Llagostera, ja que es trobava pràcticament descalçat. A banda d'aquesta menció no es documenta cap troballa, no cap excavació arqueològica del jaciment.
Desfem el camí fins el cotxe i ens dirigim de tornada a Llagostera. Poc després del punt quilomètric 9, a la nostra dreta, trobem una pista (per no dir autopista) que duu a la masia abandonada de Can Cabanyes. D'esquenes a ella, en un petit turonet, hi trobem la pedra de sacrificis de Can Cabanyes de Montagut, un bloc de granit amb gravats geomètrics.
El roc amb gravats de Can Cabanyes amida 1.20 metres de llargada per 1.15 d'amplada. Ningú dubta de les inscultures, però hi ha debat amb la seva datació, ja que alguns el cataloguen dins el Neolític, entre el 4000 i el 2500 a.n.e., d'altres al Calcolític - Edat del Bronze, entre el 2200 i el 1800 a.n.e., i fins i tot hi ha els que diuen que com a poc una part és d'era medieval.
Aquí ampliem la ruta, aprofitant el llarg pont, el 6 de desembre de 2017, on tornem a visitar aquesta zona per a veure un parell de coses més molt properes a la masia en runes. Ja que està mig núvol i es poden fer bones fotos, fem una fotografia en detall de la pedra dels sacrificis.
A pocs metres al sud-est d'aquest roc, trobem el conegut com a paradolmen de Can Cabanyes, un possible sepulcre que encara resta sense excavar.
Consisteix en una petita cavitat natural formada per un roc de dimensions mitjanes que es recolza sobre blocs més petits. Davant seu té unes pedres col·locades artificialment a mode de tancament formant un passadís d'uns 65 centímetres de longitud. L'espai interior, de forma rectangular, mesura 1.45 metres de longitud per uns 0.50 d'amplada i 0.40 d'alçada màxima.
No ha estat mai excavat, pel que no es pot confirmar la seva autenticitat tot i que té molts números per a ser un paradolmen megalític.
Ara ens dirigim al mas i agafem la pista que discorre a l'esquerra del seu límit i que baixa cap a l'abocador de Solius. Uns 185 metres més endavant i a l'esquerra, surt un corriol que ens duu directes a la cova de Can Cabanyes.
Igual que el paradolmen, aquesta cova era coneguda d'antic per investigadors locals de Llagostera, i tampoc no ha estat mai excavada, pel que no es pot datar ni confirmar el seu ús a la prehistòria. A una de les seves lloses laterals, hi ha un gravat en forma de regueró d'1 centímetre de profunditat i 25 de longitud que culmina amb dues cassoletes laterals i que, per la seva morfologia, pot ser d'època posterior a la prehistòrica.
Pel que fa a les seves dimensions, amida 1.80 metres de longitud, per 1.33 d'amplada i 0.80 d'alçada màxima. Per últim direm que aquest possible jaciment va ser publicat el 1994 per Jordi Merino, Lluís Esteve i Casellas, i Xavier Rocas.
Cal dir que també forma part d'aquest espai megalític, el menhir de Montagut, que el vam visitar l'any 2014, ja que va ser traslladat al poble de Llagostera
Per acabar la jornada, agafem el cotxe i anem cap a Calonge, per a cercar el dolmen i el menhir de Puig ses forques, situats a la urbanització que els hi dona nom, al seu punt més elevat.
El dolmen és un sepulcre de corredor de cambra semicircular datat aproximadament cap el 4200-3400 a.n.e., segons en Carreras i en Tarrús 4000-3500 a.n.e. segons en Xavier Niell, el que fa que sigui dels megàlits més antics de la comarca. Té unes dimensions de 1.70 metres de llarg, 2.00 metres d'ample i 1.80 d'alçada, i també es documenta una obra tumular de tendència circular d'uns 8/9 metres de diàmetre sense cap restes de cròmlec peristàlit
Era conegut d'antic pel Sr. Bofill de Palafrugell, que va informar a en Manuel Cazurro vers l'any 1912.
A les nombroses excavacions rebudes (1919, 1958, 1964 i 2012), van treure a la llum diversos i abundants materials, entre els que destaquen: un tros de vas campaniforme, un de vas carenat, diversos fragments de ceràmica, fragments d'ossos, dents humanes, ascles de sílex, 17 denes de collaret d'esteatita i un penjoll de pissarra.
D'altra banda, i segons en Xevi Niell, prop de la cambra hi ha una llosa amb dues cassoletes, però nosaltres no la vam veure, en Carreras i en Tarrús també parlen d'ella, dient que és una roca que és una llosa caiguda, al llevant de la cambra.
Uns 25 metres més amunt, al cim del turonet, es troba el menhir de Puig ses forques, que podem dir que no es troba a la posició on es va localitzar, ja que va ser traslladat uns metres amunt d'on es trobava estintolat a terra, al moment del seu re-aixecament, el 23 de març de 1958 per Lluís Esteva i Cruañas i els seus ajudants.
Tot i això val a dir que el descobridor, també fou Bofill, que el va ensenyar a Manuel Cazurro.
Xavier Niell, Enric Carreras i Josep Tarrús documenten un total de 19 cassoletes esculpides a la cara nord-est del monòlit.
Segons en Xavier Niell, fou erigit cap al 4000-3500 a.n.e., i amida 2 metres d'alçada per 1 metre d'ample, i 0.70 metres de gruix. La datació per en Carreras i en Tarrús és pràcticament la mateixa, vers el 4200-3400 a.n.e, sent també Neolític, amb l'únic que veig diferència és que el bo d'en Xevi el documenta de tipus estel·liforme, mentre en Carreras i en Tarrús el cataloguen com a antropomorf.
El dia 13 de gener del 2018, tornem a la zona a fer una visita ràpida i de nou ampliar la ruta, anem just al carrer de sota, on visitem la Barraca de Ca n'Oller.
Un conjunt rocós existent a la parcel·la número 37 de la urbanització, situada a l'avinguda Mont-Ras, que per sort no està edificada.
Descobert el 1961 per Pere Caner, Manel Clara i Joan i Miquel Cama, és un conjunt de blocs caiguts formant un espai d'estil paradolmènic de forma triangular, que segons en Xavier Niell, amida uns 2 metres de llargada per 1 metre d'amplada i 0.70 metres d'alçada, i que consta d'una pedra solta a l'entrada, que fa que aquesta quedi dividida en dues de més petites.
A l'excavació realitzada el mateix any de la seva descoberta i produïda per ells mateixos, va donar a llum un fragment de ceràmica a mà amb decoració incisa, decoració típica del Neolític Antic-Epicardial, pel que podrem datar aquesta troballa entre el 4900 i el 4600 a.n.e., 8 fragments de ceràmica a mà informes, 1 còdol amb clares mostres d'utilització (percussor) i 3 fragments ceràmics més, aquests a torn.
Entre les troballes no hi ha cap resta òssia, però tenint en compte les troballes i la seva morfologia, podríem estar parlant d'una antiga tomba paradolmènica del Neolític antic.
Coordenades UTM(ETRS89):
Paradolmen de Pedra sobre altra: 31T 495047 4623198
Menhir d'en Llach: 31T 494604 4623051
Paradolmen D'en Garcia: 31T 494038 4622236
Menhir de Montllor: 31T 494064 4621951
Pedra dels sacrificis de Can Cabanyes de Montagut: 31T 495271 4624247
Paradolmen de Can Cabanyes: 31T 495283 4624253
Cova de Can Cabanyes: 31T 495236 4624568
Puig ses forques: 31T 508964 4633990
Menhir de Puig ses forques: 31T 508959 4634016
Possible paradolmen de la Barraca de Ca n'Oller: 31T 509079 4633912
