Avui, a dia 27 de desembre de l'any 2024, tot anant destinació Favara (Saragossa) / Fabara (Zaragoza), ens aturem a Caseres, a la Terra Alta, encara dins de Tarragona. Podríem haver anat per un altre camí, més directe, però volíem tornar a veure els poblats i necròpolis que hi ha al terme municipal, i fer-ho amb temps, ja que els túmuls no es troben un al costat de l'altre; aquest cop, intentarem veure'ls tots, cosa que no vam fer a la visita de principis de l'any 2018.
Per arribar-hi, nosaltres vam agafar l'AP-7 fins a Riudoms, i allà vam emprendre la N-420 durant 78.8 quilòmetres, arribant al terme municipal de Caseres. Sortirem de la carretera quan veiem la sortida amb una illeta que et duu al poble a la nostra esquerra, però no anirem per ella, sinó que emprendrem vers la nostra dreta, uns metres abans seguint les indicacions del jaciment de La Gessera. És un camí que, a tocar de la carretera, passa entre mig de dues cases en runes. Als 180-190 metres, emprenem per un nou camí a la nostra esquerra que duu al poblat iber de la Gessera i aturem el cotxe uns 850-860 metres més tard. En aquest punt, surt a mà esquerra un camí i escassos metres abans trobem les restes d'una necròpoli a la dreta del camí, sobre un promontori, formada per dos túmuls.
Aquesta fotografia és del 2018, i val a dir que el sol no ens va permetre fer una millor fotografia, tot i que en aquesta es veu perfectament el límit d'una de les obres tumulars en l'ombra i les restes del segon túmul il·luminades.
La petita necròpoli és formada per dues obres tumulars sense restes de cista. Un dels túmuls fa uns 3 metres de diàmetre i l'altre, més petit, fa uns 80 centímetres de diàmetre. Al seu voltant, s'observen diverses restes que podrien ser més túmuls encara més malmesos.
Per l'estil arquitectònic i la seva ubicació tan propera a La Gessera, nom que s'ha atorgat també a aquesta necròpoli, seria coetània al poblat, és dir, ibera (del segle VI al II a.n.e.). Ara, també podria ser que realment fossin tombes associades al poblat de l'Edat del Ferro del Puig, que es troba just a sota del poblat iber del Puig, a la falda de la muntanya, pel que serien un pèl més antigues, vers el 1000-900 a.n.e.
Es tracta d'un petit poblat o residencia fortificada iber, descobert cap el 1902 per Juan Cabré, arqueòleg aragonès. Del que segons la Universitat Rovira i Vigili, la primera ocupació del jaciment es remunta al segle VI a.n.e. Aquest resta localitzat en un lloc immillorable, tant defensivament (només hi ha accés per la banda nord-est), com per controlar la zona i el riu Algars. A més, la seva localització li permet tenir contacte visual amb altres poblats de l'era, de més enllà del riu.
Després de ser estudiat per Cabré, Bosch i Gimpera el va excavar completament l'any 1914. 100 anys més tard, el 2014, l'Ajuntament de Caseres va engegar un projecte amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) per a excavar-lo de nou i museïtzar-lo.
Morfològicament parlant, es tracta d'una residència fortificada aïllada que podria haver estat erigida poc abans de l'època ibera on hi haurien viscut individus de cert nivell social. Tot i que en parlarem després, havent visitat la molt propera zona del Puig, pensem que bé podria ser un habitatge de classe alta pertanyent al poblat iber del Puig.
 |
| Extret d'un estudi de la secció d'arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili |
Com es pot observar al plànol anterior, el jaciment es composa d'un carrer central amb estances a ambdues bandes del carrer. Curiosament, aquest carrer s'il·lumina completament durant els equinoccis i la llum arriba fins a l'habitació final (G al plànol), que envaeix una part del carrer central (pensem que fet expressament) i que és molt diferent a la resta d'estances. Segurament, es tractaria d'una sala amb un ús diferent, possiblement cultural segons els estudis.
 |
| Extret d'un estudi de la secció d'arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili |
Les excavacions efectuades han donat llum a molta ceràmica i altres elements, com una fíbula de bronze i diversos trossos de ferro, que es troben a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). D'aquestes restes, en destaca la troballa d'una copa de vernís negre que el MAC atribueix a La Gessera, però que no està documentada als estudis de Bosch i Gimpera. A l'excavació del 2014, tampoc no es va trobar cap resta de ceràmica d'aquest color, pel que els últims estudis posen en dubte que el MAC la tingui ben identificada, possiblement per moviments de materials mal gestionats durant la Guerra Civil o, fins i tot, per una barreja de restes feta pel mateix Bosch i Gimpera.
 |
| Extret d'un estudi de la secció d'arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili |
Com a nota final, esmentar que, només arribar i just davant del poblat, vam veure uns rocs amb unes cassoletes, que ens van semblar típicament iberes.
Tornem al cotxe i anem a l'asfalt, i el seguim en la direcció que anàvem deixant enrere el desviament al nucli de Caseres. A uns 360 metres d'asfaltat, ens desviem, de nou a la dreta, per un costerut i malmès camí i deixem el cotxe a la seva primera corba. A peu, seguim l'ascens pel camí que gira a l'esquerra en no arriba als 40 metres i que ens deixa a la plana en 30 metres més, just al costat del túmul I del Puig.
Es documenta que és de tendència circular de 3.60 metres de diàmetre màxim i 1 metre d'alçada. Conté una cista formada per tres lloses, de les quals només hem pogut trobar les dimensions de l'est, que fou recol·locada el gener del 2016 per la Universitat Rovira i Virgili. Segons es documenta, aquesta llosa fa 1 metre de longitud per 80 centímetres d'alçada màxima i 20 centímetres de gruix.
Bosch i Gimpera esmenta l'existència d'aquest jaciment, que va ser confirmat en una prospecció de la zona el 1999. Com ja hem indicat, el 2016 va ser estudiat per la universitat tarragonina. A cap de les actuacions, es van trobar restes arqueològiques associades, molt possiblement degut al fet de què havia estat clarament violat amb anterioritat.
Inserim una planimetria de Núria Rafel i Fontanals, per cortesia del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona, d'abans de la reposició de la llosa desplaçada.
 |
| Extret de Monografies 4 del MAC Barcelona |
Visitat de nou el túmul ja conegut per nosaltres, ens dirigim a visitar coses noves i començarem per la necròpoli del Puig II. Per arribar-hi, seguim rectes pel camí 100 metres més, lloc on trobarem un corriol que va vers la nostra dreta i que duu a uns camps de conreu que resten esglaonats al marge esquerre del camí. Bé, doncs al límit del primer dels camps vers el segon, veurem un nou corriol a mà dreta del camí, que seguint-lo ens aproparà als túmuls de la necròpoli II. El primer és a uns 120 metres de distància del camp, en línia recta. Molt recomanable l'ús de GPS, però bé, és seguir el corriol que s'enfila pel puig.
Nosaltres, però, veiem primer una roca gravada. A mig camí de la necròpoli, al moment que ens enfilem per una gran roca estintolada al camí, el corriol fa una petita bifurcació. Tot anant per la dreta, podrem veure la següent inscultura en un roc a uns 17 metres.
Tornem a la bifurcació i enfilem ara per l'esquerra per a arribar a la necròpoli. Les úniques informacions que hem trobat sobre ella ens indiquen que fou descoberta el març del 2017 per un veí de Caseres, i que el febrer del 2020 es va realitzar una intervenció d'urgència per l'arqueòleg territorial per tal de frenar l'espoli que s'observava. S'indica que es tracta de 6 túmuls (3 excavats i consolidats, i 3 més de pendents), però no descarten que hi hagi més. De fet, nosaltres, en vam comptar uns 8 sense buscar gaire. No tenim gaire informació arqueològica, però suposem que aviat en sortirà. Les restes de vegetació amuntegades als laterals per les feines realitzades eren força recents, pel que possiblement s'ha fet alguna actuació més amb posterioritat a la del febrer del 2020. Degut a aquesta falta de bibliografia, els hem numerat seguint l'ordre en què nosaltres els vam veure.
Seguint el camí a l'esquerra des de la bifurcació, arribem ràpidament a una plana on es troben els primers túmuls. El primer, que veiem molt fàcilment, és la tomba I, a la vora esquerra del corriol.
Observem un túmul lleugerament ovalat (ens estranya que no sigui circular) d'uns 2.50 per 2.90 metres amb una cista tipus baixaragonès, les dimensions de la qual són d'1 metre de longitud, per 70 centímetres d'amplada i 60 centímetres d'alçada màxima.
En aquest cas, el túmul, també ovalat, fa 3.80 per 3.20 metres. També conserva la cista, de dimensions màximes d'1.30 metres de longitud.
Segons la minsa informació arqueològica, a l'excavació d'urgència d'aquestes dues cistes, van aparèixer restes òssies molt deteriorades, fragments de ceràmica i aixovar, com denes i polseres de bronze.
Des d'on ens trobem, veiem una acumulació de pedres a la nostra esquerra amb disposició clarament tumular. Són les restes del que anomenem túmul III.
Resta molt malmès i arrasat, però l'hem trobat documentat i amb una fotografia, així que la nostra intuïció no és dolenta. En aquest cas, no hi ha restes visibles de cista, però el túmul fa 2.30 per 2.10 metres. Caldrà esperar a una possible excavació per a saber-ne més.
Seguint el desdibuixat corriol, trobem poc després el que anomenem túmul IV. Per la nostra sorpresa, ens el vam trobar restaurat.
És clarament un túmul sense cista, d'aquests tipus "Loculus" per a encabir una urna en un petit espai, i que ens va deixar dubtes pel que fa a la morfologia del seu túmul, ja que, com es veu a la imatge, podria ser quadrangular (mirat de l'altra banda, sembla circular o ovalat). Segons la informació d'Invarque, és un túmul rectangular.
Creuant el sepulcre, trobarem el que vam considerar un claríssim túmul protohistòric. En aquest cas i tenint en compte que no l'hem trobat catalogat enlloc, l'anomenem túmul V de la necròpoli del Puig II.
La foto no fa justícia, com sempre, perquè allà i amb volum, s'identifica un túmul ben clar.
I ara, el que vam considerar com a túmul VI, que es troba just a la dreta tal i com hem arribat al V (entre el V i el II).
Aquest resta tot emboscat, per la qual cosa no s'acaba d'admirar bé, però, in situ, es veu quantitat de rocs que surten del terra, fa una petita elevació de terreny i, inclús, es veu alguna pedra més gran en posició no natural.
De nou, tornem al corriol principal i deixem aquest grup. Just en sortir d'ell, encara a l'alçada del túmul V-VI veurem dues grans lloses planeres clavades a terra, una d'elles trencada per la meitat. No podem definir que és, però entre elles hi un rebaixat del sòl, una clara excavació potser buscant una possible connexió entre elles?
Un cop fotografiades les lloses, seguim caminant pel corriol i, a pocs metres, veurem a la dreta del camí un cau, possiblement d'una guineu.
Vist així no té gaire pinta, sembla més una acumulació de rocs dels altres túmuls a conseqüència de les violacions que han rebut les tombes, però mirant al terra ens va semblar, que algunes sorgien de l'interior del terra, però bé, s'hauria d'excavar. Les dimensions que hem trobat són d'una el·lipse de 2 per 1.50 metres.
Havent vist això i amb l'orografia del terreny per la que estàvem caminant, ens vam dir que segur que n'hi havien més dels que crèiem, i seguim caminant fins a trobar un camp amb arbres fruiters, que ens va fer pensar quants túmuls es devia haver endut la maquinària agrícola. I més sabent que a l'altra banda del camp hi ha les restes d'un túmul catalogat, al que no vam anar per una descoordinació entre nosaltres, ja que hem trobat catalogats dos túmuls satèl·lit més, un d'ells a cada costat de les necròpolis I-II. Com tot i que vam fer una jornada ben completa, no es hem acabat els jaciments ni molt menys, ja els veurem quan tornem.
Bé, en arribar al camp de fruiters, girem a l'esquerra sense entrar a ell i, tocant el penya-segat i l'anomenat camp, ens trobem amb això, un clar túmul afectat per les feines agrícoles.
L'hem denominat túmul VIII i té un diàmetre d'uns 70 centímetres.
Seguim direcció oest per un corriol que hi ha i, en res, ens trobem amb una altra sorpresa, aquesta amb encara més suposicions, tot i les dues lloses paral·leles caigudes i una altra de sospitosa davant d'elles.
Ara creuem el mur i seguim pel corriol que es veu a la part superior de la fotografia que, per cert, té un "encaix" diguem-ne que curiós en aquest extrem. En pocs metres, arribem al conegut corriol i tornem al cau que hem vist abans. Al costat del cau, veiem un nou corriol que s'enfila vers el turó i el seguim. Es troba força desdibuixat i embardissat, però ens duu al cim del puig, on trobem les restes del Túmul de la Serra de la Gessera.
Localitzat el 1983 durant l'elaboració de la carta arqueològica de la Generalitat, es tracta d'un túmul molt malmès de 2.20 metres de diàmetre. En l'estudi del 2004, es van localitzar restes de ceràmica de pasta depurada que podrien ser d'una urna.
La Núria Rafel, en el seu estudi sobre les necròpolis tumulars de tipus baixaragonès, indica que la seva ubicació no permet aclarir si es trobava associat a La Gessera o al Puig. Per nosaltres, com també indica l'Invarque, estaria associat al poblat del Puig, ja que hi ha un barranc per arribar a La Gessera i, com hem comentat, aquell jaciment sembla ser una residència aïllada i no un poblat estàndard.
Pel que hem llegit, molt probablement, aquest seria el túmul més antic del conjunt del Puig i La Gessera, juntament amb el Túmul I del Puig, datant-se al Bronze final - Ferro antic.
Baixem del turó i seguim fins al camp de conreu, tornant per on hem vingut. A continuació, ens dirigim a la necròpoli del Puig I, pel que sortim del camp conreat per l'altra banda del camp i ens endinsem al bosc. És per on vam veure millor accés, ja que els túmuls i les inscultures que volem veure es troben al límit d'aquest bosc amb un petit penya-segat.
De camí, veiem unes cassoletes iberes que ja havíem vist el 2018, quan estàvem buscant la necròpoli, que, per cert, no vam trobar, ja que estava coberta per la vegetació i anàvem amb un xic de pressa perquè se'ns feia fosc.
Per arribar a la primera d'elles, seguim el camí muntanya amunt uns 120 metres. A aquest punt, prenem un corriol que surt davant nostre i el seguim un 80 metres. I, just a la cinglera, veiem les primeres cassoletes.
Trobem la segona, d'uns 10 centímetres de diàmetre, a 15 metres al NW.
Avançant una miqueta més, arribem a la necròpoli del Puig I, de la què inserim la planimetria també presentada per la Núria Rafel a l'estudi promogut pel MAC de Barcelona.
 |
| Extret de Monografies 4 del MAC Barcelona |
El Túmul 1 és el que resta més complet i, per tant, és el que es veu millor.
Fa uns 3.90 metres de diàmetre i conserva restes de l'anell exterior. Només hi resta la llosa que seria la posterior de la cista.
 |
| Extret de Monografies 4 del M.A.C. Barcelona |
Avançant uns 5.50 metres més, trobem les restes del Túmul 2.
Té un diàmetre de 3.50 metres i conserva restes de l'estructura tumular.
 |
| Extret de Monografies 4 del M.A.C. Barcelona |
Just al seu costat, trobem el Túmul 3, el més malmès del conjunt.
Per les restes conservades, devia de tenir un diàmetre d'entre 3 i 4 metres.
 |
| Extret de Monografies 4 del M.A.C. Barcelona |
Durant un dels estudis de la necròpoli, es van trobar petites restes ceràmiques per la zona. Això i la tipologia d'enterraments, permeten datar les tombes al Bronze final - Ferro inicial.
Un cop vistos els malmesos sepulcres tornem al camp i, de nou, cap al corriol que passa per davant del túmul I del Puig. Ara el seguim a la dreta, deixant el túmul a la nostra esquena i passant arran del petit penya-segat on es troba la necròpoli I. Seguim avançant per a trobar les restes del poblat del ferro del Puig, ubicades a uns 180 metres de la bifurcació del camí i als peus del puig que dona nom al jaciment.
Es conserven diversos murs que corresponen a una desena de cases.
Nosaltres, però, hem d'anar a dinar i seguir camí cap a Fabara, així que deixem la visita aquí amb força cosa pendent, com el poblat iber del Puig i com a mínim dos túmuls més, que ja tenim mig localitzats.
Coordenades UTM(ETRS89):
Túmul I de la necròpoli del Puig II: 31T 268339 4547475
