Ja tornem de vacances i, per treure'ns de la sidra, parem un parell de dies a la Rioja Alabesa (Arabako Errioxa en Euskera) i així tornar al gust del vi, jeje.
La parada ja estava pensada per a no fer el viatge des d'Astúries seguit en un dia, són moltes hores. I què millor que aprofitar per parar a una zona amb diversos megàlits a prop. Així doncs en una tarda i mitja hora del matí següent, veiem 8 dòlmens "rex", són de dimensions dinosàuriques!! Tots els exemplars van ser erigits durant el Neolític, cap el 3500 a.n.e. i van ser reutilitzats durant el Calcolític de la zona, vers 2200-1800 a.n.e.
Ens allotgem a Eltziego o Zieko* / Elciego. Des d'allà, ens dirigim a Guardia* / Laguardia, a visitar els tres primers megàlits.
Des d'Eltziego, agafem el cotxe i anem direcció Leza per l'A-3212. Passat Leza, continuem fins arribar a l'encreuament amb l'A-2124 i l'A-124 i tirem recte cap a l'A-2124. Per aquesta carretera, just abans del primer revolt a la dreta, veurem a l'esquerra una entrada cap als camps no conreats. Haurem d'aparcar el cotxe un mica més amunt (hi ha lloc al revolt). Seguint el camí que hi ha, trobem sense cap dificultat el Dolmen de Layaza.
Aquest tros de sepulcre de corredor, descobert l'any 1952 per Domingo Fernández Medrano i excavat per ell mateix 5 anys més tard, és fàcil de veure, tot al contrari que fer-li una fotografia. Només la cambra fa 2.50 metres per 2.30 metres, i és poligonal. El corredor és bastant llarg com es veu a la foto i té una amplada de 75 centímetres. No hem trobat les mides exactes pel que fa a la seva llagada, però si la cambra fa 2.50 metres, calculeu vosaltres mateixos.
Inserim una planimetria extreta del catàleg de dòlmens d'Euskadi, feta, creiem, per la Sociedad de Ciencias Aranzadi.
 |
| Extret del catàleg de dòlmens d'Euskadi, per Aranzadi |
D'altra banda, el túmul que se li documenta és ovalat, bastit a raó de pedres i terra, amb uns diàmetres de 26 metres a la seva longitud més ample i 16 metres a la longitud més estreta.
Aquest sepulcre neolític ha rebut dues excavacions, la primera, que ja hem dit el 1952, i la segona, el 1957, feta per J.M. Barandiarán i J.M. Apellániz. No tenim els resultats exactes de cada una de les accions, però es documenten un total de troballes de 2 fulles de sílex, 15 esclats del mateix material, 2 pedres polides utilitzades com a part de molins de mà, 9 fragments informes de ceràmica i restes òssies molt fragmentades de, com a mínim, dos individus.
Un cop vist el megàlit, anem al cotxe i tornem a la cruïlla, on ara agafem l'A-124 cap a l'esquerra, direcció Guardia. En uns tres quilòmetres, trobem la senyalització del dolmen del Sotillo. Prenent el camí, poc després, ens trobarem un encreuament, en el que girarem a la dreta.
Fou descobert per Domingo Fernández Medrano l'any 1955, i fou excavat per ell mateix amb la col·laboració d'Apellániz i Barandiarán el 1963. La cambra del megàlit és quasi rodona, fent uns 3 metres de diàmetre (3.30 metres per 2.90) i està formada per 9 lloses, de les quals la més alta amida 2.20 metres; pel que fa al corredor, té unes dimensions de 0.60 metres d'amplada i 1.30 d'alçada. D'altra banda, el túmul es documenta ovalat de 11 metres de distància al seu eix llarg i 10 metres a l'eix més estret.
 |
| Extret del catàleg de dòlmens d'Euskadi, per Aranzadi |
A l'excavació, es van localitzar restes òssies d'un mínim de 13 individus amb aixovar força imponent, tot i que amb mostres de violació; d'aquest, es detallen micròlits, ganivets de sílex, làmines del mateix material, raspadors, denes de collaret, una destral polida, diverses puntes de sageta de sílex, fragments de divers material ceràmic i diversos materials metàl·lics, entre ells, un punxó i una punta de sageta de coure.
 |
| Extret del catàleg de dòlmens d'Euskadi, per Aranzadi |
Aquest megàlit té una estranya forma, ja que la cambra comença amb una gran llosa col·locada en el mateix sentit que les del corredor, fent un semicercle al costat oposat, és diferent, ja que la cambra dels seus immediats companys és de tendència circular. Aquesta fa longitudinalment 5.50 metres, tenint una mida d'amplada màxima de 3 metres i una alçada de 1.90 metres. El corredor fa més de 4 metres per 1.30 d'amplada.
 |
| Extret del catàleg de dòlmens d'Euskadi, per Aranzadi |
Per les dimensions del megàlit i la impossibilitat de fer una fotografia decent, vam fer-li un vídeo... no és gaire bo i inclús sembla més petit del que és en realitat, però "vaja"... aquí va.
Es pot observar, tant al vídeo com a la fotografia, l'existència d'una barraca de vinya adossada a un lateral del dolmen.
D'altra banda, es documenta un túmul d'unes dimensions de 26 metres de diàmetre en el seu eix est-oest i 14 metres al nord-sud, amb una alçada de 2.15 metres. A banda, també es descriu una espècie de barrera formada per dues fileres de lloses de 0.80 metres d'alçada i 1.50 metres de longitud protegint l'entrada del sepulcre... pel què ens sembla entendre una espècie de cròmlec puntual a l'entrada, com hi ha alguna mostra a Catalunya.
Fou descobert per José Miguel de Barandiarán i Domingo Fernández Medrano l'any 1956 i excavat per ells mateixos l'any 1964. A l'interior del sepulcre, trobaren abundants restes associades a les etapes neolítica i calcolítica, com diverses denes de diferents estils i materials, làmines, esclats, puntes de sageta i ganivets de sílex, un punyal (del que no s'hi descriu el material), raspadors (no sabem si de sílex o en os), diversos rocs polits amb clares evidències d'ús, diverses destrals polides en diferents materials, divers material ceràmic, 3 esteles en gres, botons i anells en os, uns ossos allargats decorats i treballats minuciosament, 6 cranis humans complets, 10 d'incomplets, diversos ossos humans sense determinar.
 |
| Extret del catàleg de dòlmens d'Euskadi, per Aranzadi |
Tot el material resta dipositat al Museo Provincial de Arqueología de Álava.
Tornem a la carretera i arribem a Guardia. És un poble històric, per al meu gust massa preparat per al turisme, em recorda molt a diferents pobles de la Costa Brava. Com a opinió personal, crec que el poble amb més encant, detalls i menys turisme ociós és Eltziego, però bé, això va a gustos.
Sense entrar al nucli de Guardia, agafem la carretera A-3228 cap a Bilar* / Elvillar. Abans del següent dolmen, encara dins el nucli de Guardia, podem visitar el poblat de La Hoya, assentament habitat entre els segles XII i II a.n.e. És un dels jaciments més importants d'Euskadi, però no el vam poder visitar, ja que estaven mig de festes i feien un horari més reduït de visites, de manera que era tancat quan hi vam anar. Sí que el vam visitar el 17/7/2021, però hem perdut les fotos... les de les esteles funeràries que hi ha al poblat i que aniran a posteriori les hem recuperat del plànol del blog, ja que les vam inserir només arribar a casa.
Bé, l'assentament ens va semblar molt curiós, era el primer (crec) poblat celtiber que vèiem i, sobretot, el que ens va cridar l'atenció va ser la geolocalització del jaciment, totalment en pla. Segons hem pogut saber, l'abandonament del poblat fou degut a un assetjament amb incendi inclòs que, segons es documenta, fou en un dia de mercat d'aquest poblat de la tribu dels Berones, deixant les restes intactes fins que es va descobrir l'any 1936 per un veí de Guardia.
Tot i que la primera excavació es va fer l'any 1950, no es va prosseguir amb aquesta tasca fins el 1973, quan Armando Llanos el va començar a excavar ininterrompudament fins el 1989, ocupant un 15% de l'espai que abasteix el jaciment, uns 40000 metres². Crec que a dia d'avui, se segueix excavant i consolidant.
Inserim una fotografia aèria del poblat de l'any 2007-2009, feta pel govern d'Euskadi.
 |
| Extret de l'estudi "poblado de "La Hoya"", de Geoeuskadi |
A la imatge superior, es pot veure la part excavada central, amb espais ja consolidats, una gran muralla a la part superior, de la que recordo bastants zones intactes, i una petita excavació a la banda superior dreta, tocant el mur defensiu, on es poden veure noves estructures. També podem admirar tot un urbanisme a partir de carrers i places empedrades, que eren caminades per pagesos i comerciants segons documenta el mateix govern d'Euskadi. També es documenten entre les estances diversos espais religiosos i saunes públiques.
La fundació de l'assentament fou a l'edat del Bronze euskera, vers el 1200 a.n.e., i que va perdurar en el temps fins a l'era celtibera, cap al 250 a.n.e., quan just era el moment de màxima esplendor i, com hem dit, va ser assetjat, cremat i mig derruït.
Segons es documenta, el gran canvi va ser al segle V, quan van arribar habitants de procedència centro-europea (celtes), que van aportar una gran revolució social, econòmica i tècnica al poblat fins a aquell moment iber.
Tornarem a aquest poble, per les fotos i per visitar la necròpoli de cistes de La Hoya i un estany ritual celtiber, que es troba dins el poble, i que té una capacitat de 300000 litres.
Als pocs metres de l'entrada del recinte, veurem un centre d'interpretació, amb algunes troballes escultòriques al jardí i, al seu porxo, podrem admirar les dues esteles funeràries recuperades de La Hoya amb motius lineals i geomètrics, tot i que no ens queda clar d'on surten aquestes.
Segons hem llegit, a la necròpoli es van trobar dues i restes d'altres, però hem vist els calcs i no són aquestes. Pot ser que siguin "parts" d'altres, que com es descriu al panell del darrere van ser mogudes fa temps des de la necròpoli i utilitzades com a fites limítrofs de finques privades.
Continuant cap a Bilar, just abans d'arribar al poble, surt un camí asfaltat senyalitzat a l'esquerra que ens durà al dolmen de La Hechicera o la Chabola de la Hechicera. Aquest megàlit és un dels més coneguts de la comarca i va ser restaurat l'any 1974. L'any 2013, es va finalitzar una segona restauració en la qual es va reproduir part del túmul original, que devia de fer uns 16 metres de diàmetre i 3 metres d'alçada.
Descobert l'any 1935 per Álvaro de Gortazar i Carlos Sáez de Tejada, és un sepulcre de corredor amb una cambra construïda per 9 grans lloses, de 4 metres de longitud, per 3.80 d'amplada i 2.70 d'alçada. El seu corredor mesura 1.10 metres d'amplada per 1.50 metres d'alçada i té una longitud aproximada d'uns 5 metres.
 |
| Extret del catàleg de dòlmens d'Euskadi, per Aranzadi |
Aquest megàlit és l'únic de la zona que disposa de panell informatiu (com a mínim, quan els vam visitar). En ell, s'indica que s'hi han trobat restes de fins a 39 individus amb un aixovar funerari prou abundant: puntes de sageta de sílex, esclats, raspadors i làmines del mateix material, petxines amb perforació, diversos fragments de recipients ceràmics a mà, denes de diversos estils, penjolls, diversos percutors, fragments de diversos molins de mà i un petit ídol fet en os.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Gran part d'aquest aixovar resta dipositat al Museu Bibat a Gasteiz (Vitòria) i al Museo de la Sociedad de Amigos de Laguardia.
Agafem de nou el cotxe i creuem Bilar agafant la carretera que va en direcció Kripan* / Cripán i, en un quilòmetre més o menys, veurem la indicació del dolmen d'El Encinal.
Aquest megàlit, de tipus sepulcre de corredor, va ser descobert per Fernández Medrano l'any 1943, qui el va excavar el 1951. Té una cambra de 2.96 metres per 2.50 i 2 metres d'alçada, bastida amb 6 grans lloses, mentre que el corredor fa 3 metres de longitud, amb una amplada d'1 metre, conservant 7 treballats rocs. El túmul es presenta prou arrasat, excepte la banda de la capçalera i un xic els laterals, on, segons es documenta, arriba a tenir una alçada de 1.50 metres.
 |
| Extret del catàleg de dòlmens d'Euskadi, per Aranzadi |
A l'excavació de Fernández Medrano, es documenten 2 destrals d'ofita, 1 percutor de gres, diversos fragments ceràmics, 1 làmina de metall (no analitzat) 1 un esclat punxegut en os. Aquestes restes es troben dipositades al Museo de la Sociedad de Amigos de Laguardia.
També, en el seu dia, vam trobar documentades diverses restes òssies humanes.
De nou a la carretera, seguim direcció Kripan fins a trobar-nos amb la senyalització del dolmen de Los Llanos.
Aquest dolmen, també de corredor i descobert per Zoilo Calleja, va ser excavat el 1982 per José Ignacio Vegas. Té una cambra poligonal de 3 metres per 2.60 i una alçada màxima de 1.62 metres. Per la seva banda, el corredor fa una amplada de 1.03 metres i una alçada de 85 centímetres.
Com ja hem comentat, aquests dòlmens van ser contínuament reutilitzats. En aquest cas, la primera utilització va ser sobre el 3240 a.n.e. en plena era neolítica i va ser utilitzat fins al 2000 a.n.e., ja a l'era calcolítica de la zona.
Els resultats d'excavació als que hem pogut accedir no són gaire definits, només hem pogut saber que a l'interior del sepulcre van sorgir diversos objectes de bronze, destrals i gran quantitat de puntes de sageta. Però ara, segons la Diputación Foral, sabem que s'hi van trobar les restes òssies d'un centenar de persones que foren enterrades al sepulcre durant uns mil anys, amb el seu aixovar a raó d'eines de sílex (gran quantitat d'elles són puntes de sageta), destrals polides, denes de collaret, vidres de roca, i diversos objectes en os, entre ells ídols en os a partir de tíbies de cabres o ovelles. També, d'era calcolítica, van sorgir fragments de ceràmica campaniforme i eines de coure.
Inserim una imatge extreta del web de la Diputación Foral de Álava / Foru Aldundia Arava.
 |
| Extret de https://web.araba.eus/es/patrimonio-arqueologico/dolmenes/rioja-alavesa |
De nou al cotxe, emprenem la tornada cap a Guardia. Abans d'arribar, però, prenem una desviació per anar a un altre dolmen, aquest no senyalitzat a la carretera, però sí a la seva ubicació. Per la carretera A-3228, un cop arribats a Bilar / Elvillar, seguirem uns 3 quilòmetres més fins a trobar una pista ampla i en bon estat a mà dreta. L'agafarem i farem uns 750 metres fins al dolmen, que trobarem a mà dreta.
El dolmen de corredor de La Huesera o Alto de La Huesera va ser descobert per Fernández Medrano el 30 d'agost de 1948. Consta d'una cambra de forma pentagonal de 2.65 metres de diàmetre i un corredor que fa uns 6/7 metres de llarg. Cal dir que aquest dolmen es troba en estat de restauració, però que ja han fet força feina perquè, segons informacions, la llosa de coberta era caiguda dins el megàlit.
Segons Luis Millán, que també publica fotos de tres lloses de coberta al corredor, un cop acabada la restauració, el sepulcre és dins d'un túmul de 20 metres de diàmetre per 2.05 metres d'alçada màxima.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Segons informació del professor Javier Fernández Eraso i José Antonio Mujika, que també el col·loquen cronològicament vers el 3500, reutilitzat fins al Bronze final de la zona, vers el 1500 a.n.e. quan se seguia enterrant al sepulcre, tot i que la llosa de coberta de la cambra ja havia caigut. I segons ells també, el diàmetre original del túmul era de 32 metres per 4 d'alçada. A altres webs, també hem trobat que aquest túmul era de tendència ovalada de 15.90 per 8 metres, i en altres amb diferents dimensions, però també l'asseguren ovalat.
 |
| Extret del catàleg de dòlmens d'Euskadi, per Aranzadi |
El mateix any del seu descobriment, va ser excavat pel mateix Fernández Medrano, que en documenta uns resultats similars als sepulcres companys de necròpoli, o sigui espectaculars. Com amb tots els dòlmens de la contrada, no anem resta per resta, però es van localitzar, diverses puntes de sageta, raspadors, làmines, esclats, nuclis i fulles de sílex, diverses denes de collaret i molts fragments ceràmics. Tot això, es troba dipositat al Museo de la Sociedad de Amigos de Laguardia. Però creiem que això és només part del que va recuperar Fernández Medrano, ja que hem trobat documentat la donada a la llum de les restes de 130 individus, i hem trobat una fotografia que presenta Luis Millán d'una part del sepulcre on compten 13 cossos humans, no sabem si el número d'enterraments és erroni... 130-13, però, com hem dit, és només d'una petita zona del sepulcre (no hi ha cap error, hem trobat imatges de 18 mandíbules inferiors recuperades al dolmen). També, tot i els dubtes que ens han sorgit a l'últim moment, el nom de la Huesera o Alto de la Huesera ens fan pensar de que no anàvem errats amb això de 130.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
També, cal dir, que en aquest jaciment es documenta la primera estela antropomorfa funerària de la necròpoli d'Arabako Errioxa. Fou trobada al lateral dret del corredor entre les lloses 5 i 6, i es tractaria d'una estela de 47.5 centímetres d'alçada, 43.5 d'amplada màxima i un gruix mig de 14 centímetres.
 |
| Fotografia extreta de l'estudi de l'estela de Fernández Eraso |
Just al davant del megàlit, trobem dos grans rocs treballats que ells diuen que són "Lagares" (pedres treballades per elaborar el vi), que podria ser. Jo crec més en la cultura ritual. Opino que són com diem a "la terra", pedres de sacrificis, potser ampliades i modificades a eres històriques... sobretot la segona fotografia, en la que es pot veure un rebaix més profund encara a la zona propera a l'acanalat. Aquests rocs just al costat del megàlit tenen molta pinta de ritual funerari, però a saber si és la seva ubicació original.
Per acabar la jornada, ens dirigim ara a Eskuernaga* / Villabuena de Álava i agafem el carrer San Torcuato a la sortida del poble. Aquest carrer es converteix en pista amb vinyes i horts a la part dreta i no el deixarem fins a trobar a la dreta un altre camí que travessa una riera. Passarem de llarg una primera pista a la dreta i continuarem fins a trobar-ne una segona, que sí agafarem. Nosaltres vam deixar allà el cotxe degut al mal estat de la pista, però un cotxe alt podria pujar una miqueta més fins el final del camí, on trobarem un cementiri ateu (per mi era bastant curiós, a la Cris, bé... diguem que no li va donar bon rotllo). Travessant el cementiri, arribarem a unes vinyes, que travessarem fins a topar amb el sepulcre.
Tot i que ara ho expliquem, el dolmen no el vam trobar en el primer intent i vam tornar el dia següent. El primer dia ens vam quedar a uns 50 metres del dolmen... sí, és molt trist ja ho sé!! Però té una explicació, com just abans del dolmen hi ha el cementiri ateu i just al bell mig del cementiri hi ha un dolmen la mar de maco, però és del segle XXI (es nota), vam pensar, en no tenir informació d'aquest cementiri, que el dolmen neolític era a la muntanya del davant. Vam anar cap allà i vam passar la tarda, bé mitja horeta, buscant sense èxit. Al dia següent, vam tornar amb informació nova i, per una foto d'uns arbres, a la Cris li va semblar que era després del cementiri, així que vam anar directes i, bona vista la de la Cris, allà era el dolmen d'El Montecillo.
El dolmen, també de corredor, fou descobert l'any 2009 per un veí d'Eskuarnaga, un tal Roberto Ibáñez. Consta d'un corredor del qual només queden dues lloses, que determina que l'amplada d'aquest era de 2.50 metres, i una cambra de també 2.50 d'amplada per 2.30 metres de longitud.
D'aquest sepulcre, hem trobat diverses opinions pel que fa a la seva datació; uns que diuen que és del Bronze, altres del Calcolític i la documentació de la Diputación Foral de Álava, que tot i que a l'inici diu que com a mínim és del Calcolític, després especifica que a l'excavació varen sorgir eines de sílex d'era neolítica. Nosaltres, amb aquesta observació, la similitud estructural als altres megàlits de la gran necròpoli i la proximitat entre ells, ens inclinem a pensar que es tracta d'una tomba neolítica, de cap al 3500-3000 a.n.e., sense mullar-nos gaire.
 |
| Extret del web de la Diputación Foral de Álava |
El sepulcre de corredor va ser excavat l'any 2010 per Javier Fernández Eraso i José Antonio Mujika. Els podríem demanar l'informe, però creiem que ja n'hi ha prou amb el què hem trobat.
Com es pot veure a la fotografia, estava en procés de consolidació. Ara ja està reconstruït i tot des de fa anys; de fet, el vam visitar el 2021, però hem perdut les fotografies.
A dia d'avui, i segons la Diputación Foral de Álava, es documenten, com hem dit abans, diversos estris de sílex del Neolític, 1 braçalet d'arquer, 1 punxó metàl·lic, diverses puntes de sageta i ceràmiques campaniformes del Calcolític, i fragments ceràmics amb decoració de ziga-zaga, típica de l'edat del Bronze. També segons un web de la Rioja Alavesa, s'hi van trobar dos ossos humans indeterminats, una vèrtebra i una falange, que podrien aclarir el tema de la datació.
(*Noms en Euskera)
Dia 14-11-2019
Tornem a la zona per un casament de la família de la Cris, i, entre altres dòlmens, visitem el sepulcre de La Cascaja, situat ja a La Rioja, però inclòs a la ruta megalítica de la Rioja Alabesa. De fet, només has de seguir la carretera, bé, això de seguir la carretera segons de quin sepulcre vinguis, però és tot seguint la N-232 deixant enrere Samaniego i Ávalos, i ens desviem a la dreta per LR-424 direcció Peciña. Per ella, seguim 2.5 quilòmetres, aparcant el cotxe al voral de la carretera.
A peu, ens endinsem tot anant en direcció contrària a la que hem vingut als camps conreats de la nostra dreta, on veurem fàcilment un camí desdibuixat que segueix la fi del camp anant paral·lel a la carretera. Finalment, creuem un terreny de males herbes, ja veient el túmul del megàlit i sota l'amenaça de pluja.
Fou descobert per Domingo Fernández Medrano el 5 d'agost de 1953, que ràpidament va afirmar que, com els sepulcres d'Arabako Errioxa, es tractava d'un sepulcre col·lectiu.
Consta d'una cambra sepulcral de forma hexagonal amb corredor d'accés d'uns 2 metres. A la seva excavació, es varen recuperar restes òssies d'uns 31 individus, i més restes òssies animals, restes ceràmiques pertanyents a dos vasos, una punta de sageta de bronze i unes làmines de sílex.
Totes les webs que hem mirat per intentar extreure informació d'aquesta tomba, la situen vers el Neolític sense donar-li una cronologia exacta, però sent, com és, part de la necròpoli d'Arabako Errioxa, ens aventurarem a datar-lo entre el 3500 i el 3000 a.n.e.
Amb la visita feta, ens dirigim als dòlmens de Kuartango, aprofitant que la pluja es resisteix a caure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada