Després de tornar a la rutina, decidim trencar-la fent una ruta i aprofitar l'ocasió per a visitar alguns dels dòlmens propers a casa.
Ens dirigim primer de tot a Castellterçol aviam si trobem dos dòlmens que no és la primera vegada que cerquem. Una vegada a Castellterçol, agafem la carretera de Granera, BV-1245, i aparquem el cotxe a l'esplanada que queda a mà dreta aproximadament al quilòmetre 3.6 (la mateixa que per anar al dolmen del Criac, Dòlmens de Castellterçol (II)). Prenem el camí i en poc temps passarem l'esmentat dolmen. Nosaltres seguirem sense desviar-nos del camí principal fins a trobar uns cartells de la Diputació que assenyalen una cruïlla de camins. Poc abans dels cartells, veurem a mà esquerra un turonet on, dalt de tot, trobem les minses restes del dolmen de Mas Vilanova II.
Com es veu a la foto, poc queda a banda del forat... alguna pedreta dispersa i algun tros de roca... Això, evidentment, dificulta la seva datació perquè no es van trobar gaires restes durant la seva excavació i la seva morfologia tampoc no ajuda. Podria ser o un sepulcre de fossa del Neolític Final (vora el 3000 a.n.e) o bé una cista del Calcolític (2700 - 2200 a.n.e.). Respecte a les dimensions, la cambra feia 1,50 per 1 metre.
Però avui, a dia 10/10/2022, amb motiu de les fitxes que volem fer de tots el jaciments visitats, actualitzem l'entrada amb informació moderna. Segons en Josep Tarrús i l'Enric Carreras, es tractaria possiblement d'una caixa megalítica tancada, que en el seu origen devia fer 1 metre de costat, conserva una obra tumular de 5-6 metres de diàmetre, sense restes d'anell de contenció. Ells el daten vers 2700-1800 a.n.e., entre el Calcolític i l'Edat del Bronze antic.
Ells presenten aquest croquis, al seu llibre d'El Megalitisme a Catalunya: Una visió actualitzada.
Tornem al camí i prenem la pista de la dreta a la cruïlla. Durant una estona, seguirem el GR-177 fins que fa una corba pronunciada a l'esquerra. Allà, deixarem el GR i prendrem la pista que surt davant nostre, que no deixarem fins que no tinguem un altre remei que triar dreta o esquerra. Triarem el de la dreta i pujarem fins que veiem a la nostra esquerra que surt un caminet tallat per grans pedres i tancat amb un filat. L'obrirem (evitant que ens passi el corrent) i continuarem fins a trobar, a l'esquerra del camí, un túmul clarament visible entre els arbres.
El dolmen de la Clusella, Closella o Crusella, que pertany a Castellcir, era catalogat com una cista megalítica.
Però com amb l'anterior company, l'actualitzem segons la nova font d'informació que tenim. I segons Tarrús i Carreras, es tracta d'un dolmen simple amb accés frontal per llosa rebaixada, i consta d'una cambra sepulcral amb unes dimensions internes de 2 metres de llarg per 1.85 metres d'ample i que conserva una alçada de 1.35 metres, aquesta cambra es troba a l'interior d'un túmul de 8-9 metres de diàmetre, sense senyals de cròmlec peristàltic.
Dir també de les excavacions sofertes que van ser dues, una sense resultats positius, pel Sr. Sala Molas de Vic abans del 1920, i la de Batista que dèiem abans, on es van recuperar 11 dents humanes, aquestes foren dipositades al Museu Episcopal de Vic.
La datació varia un xic, del 2700 al 1800 a.n.e. (abans es datava vers el 2200-1800), que segons les noves datacions temporals correspondrien a els inicis del Calcolític fins a l'Edat del Bronze antic.
Tornem cap el cotxe per on hem vingut i, com és d'hora i fa bo, decid-im pujar fins a Santa Maria d'Oló a menjar-nos l'entrepà, visitar el poble i, de pas, fer una parada a una cista situada poc abans d'arribar al nucli urbà. Per anar de Castellterçol a Santa Maria d'Oló, ens dirigim cap a la C-59 direcció Moià i l'Estany. Passat aquest darrer, deixarem a la dreta el desviament cap a l'Eix transversal i continuarem per la carretera BP-4313 fins que, aproximadament el quilòmetre 18,6, surt un camí a la dreta. En poc espai, el camí fa una esplanada i, just després, quan torna a ser camí, a la dreta, trobarem el Sepulcre del Pla de la Bassa de Can Garriga.
Aquesta cista del Neolític final - Calcolític antic (3500 - 2500 a.n.e.) té unes dimensions de 2 metres de longitud per 1.10 d'amplada i 1 metre d'alçada màxima conservada.
El setembre del 1987, Maria Àngels Petit l'excavà, i, tot i l'espoli, es van trobar 30 fragments ceràmics corresponents al Neolític i nou restes òssies d'un individu jove.
Com avui estem de sort i no se'ns resisteixen els dòlmens, de tornada cap a casa, decidim tornar a la masia del Verdaguer de Castellcir, on prop del dolmen al que la casa dóna nom, havíem llegit que també hi ha una cista. Així, que, tal com expliquem a l'entrada del dolmen de la casa nova del Verdaguer (Dolmen a Castellcir), a l'alçada del polígon de Castellterçol, agafem el camí que porta cap a Castellcir. Seguint el camí, agafarem el pont que apareix a la nostra esquerra i continuarem fins a arribar a una cruïlla de quatre pistes amb el senyal indicatiu de la masia del Verdaguer i la Casa Nova del Verdaguer. Allà a la dreta deixem el cotxe i ens endinsem al bosquet que surt davant nostre. Sense gaire esforç, trobarem dos túmuls amb algunes lloses a sobre, es tracta dels Enterraments del Bosc de Can Verdaguer.
El primer ens queda a la dreta, que conserva una obra tumular de uns 15 metres de diàmetre, i que conserva dues lloses no gaire grans, d'uns 50 cm d'alt per 30 de gruix, col·locades paral·lelament. Fent la volta al túmul, observem, a la seva part posterior, l'interior del túmul, ja que hi ha un forat fet per espoliadors (no sabem si van trobar quelcom a l'interior...).
Si ens col·loquem mirant les dues pedres, a la nostra esquerra queda un el segon túmul amb un munt de lloses més grosses, però sense cap tipus d'ordre, com si fos un dolmen caigut o també espoliat.
Donat l'estat en què es troben els dos túmuls i la manca d'excavació, és difícil poder-los datar. Però bé, prehistòrics són.
Tornem a la pista i caminem fins la Casa Nova del Verdaguer. Aquesta vegada no tenim tanta sort i no hi ha ningú a la casa que ens pugui ajudar, així que ens hem de buscar les garrofes. Amb una explicació no gaire bona del patmapa i sense fotografies ni coordenades, cerquem entorn la casa i prop del dolmen, però sembla que no hi ha sort. Quan ja estem tornant resignats cap al cotxe, un cop passada la bassa i molt a prop del camí, a mà esquerra, veig unes pedres, tres com deien les indicacions, col·locades sospitosament. Per si de cas, fem unes quantes fotos i decidim buscar més informació a casa.
Efectivament, es tracta del sepulcre de fossa de la Casa Nova del Verdaguer (per una vegada, l'he trobat jo i no el Marc!!). Tot plegat és una mica confús, perquè tant el dolmen de l'altra vegada com aquest es diuen Verdaguer o Casa Nova del Verdaguer... jo ja no sé quin és el nom correcte de cadascú... Bé, tornant al nostre megàlit, podem dir que les seves dimensions màximes són d'1,3 m. de llargada per 0.7 d'amplada. Pel que fa a l'època de construcció, igual que per als enterraments del bosc, no es té cap informació.
Ara sí, tornem cap a casa, avui, orgullosos del nostre èxit en la recerca dolmènica!
Túmul II del Bosc de Can Verdaguer II: 31T 428476 4625765
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada