Cap de setmana romàntic amb la Cris, però abans d'anar cap a Santa Maria de Palautordera, on teníem allotjament, volíem passar pel Pla de la Calma a intentar localitzar, per tercera vegada, els gravats que hi ha en un roc a pocs metres al nord del "dolmen" del Pla de l'Ase mort.
Les coordenades trobades sempre ens han portat a aquest roc, el qual es troba al mateix corriol que surt prop del teòric dolmen pujant al turó.
Com teníem més informació, vam seguir buscant per allà, però res de res.
Tornem al cotxe i ens dirigim al poble del Montseny, on es troba actualment l'estela del Pla de la Calma.
Deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha només entrar al poble i, a peu, passem per davant de l'església. Pocs metres més endavant, girem a l'esquerra enfilant un nou carrer i el seguim tot fent una forta pujada. Als pocs metres, trobem un camí preparat i senyalitzat que surt a mà esquerra tot fent baixada, que s'endinsa a una petita vall on veurem, seguint el camí amb bancs i tot, una font d'aigua no potable al vèrtex més profund. Poc després seguint el còmode camí i a tocar de modernes edificacions, veurem un corriol que surt a la dreta pujant al turonet. Per aquest corriol i en uns 100 metres de ziga-zaga, arribarem a l'estela antropomorfa del Pla de la Calma, també coneguda com la Sitja del Llop o Roca Roja
Fou descoberta el 1976 per Antoni Castells Camp integrada a la barraca d'en Ramon (podem veure aquesta barraca de pastor a l'última fotografia de la publicació). Abans de la seva reutilització, el megàlit es trobava al Turó de Paliol, al Pla de la Calma, fins que vora l'any 1950 va ser utilitzada per a construir la cabana.
Es tracta d'una estela antropomorfa que presenta 4 cassoletes amb solcs concèntrics a ella a la cara central. També s'admiren diversos solcs simples sense la cassoleta central, 4 solcs més d'estil regueró a la banda superior esquerra del megàlit, i es documenten diverses cassoletes a la seva part inferior. Segons hem pogut saber, pesa prop d'una tona i té unes dimensions de 1.95 metres d'alçada per 1.05 d'amplada, per 42 centímetres de gruix.
Segons la Generalitat, amb aquests tipus de gravats, s'ha estimat que té una antiguitat d'uns 5000 anys; per tant, fou erigit al Neolític. I segons en Carreras i en Tarrús, aquesta estela va ser erigida vers el 3200 i el 2200 a.n.e., entre el que consideren finals del Neolític i finals del Calcolític. També hi ha qui veu un fons celta als gravats i els posicionen a l'Edat del Ferro.
El més proper que podem trobar al lloc actual d'aquesta estela és el dolmen que va trobar el nostre amic Manolo, el sepulcre de Puig d'Arques de La Costa del Montseny. També baixant, podem visitar coses protohistòriques a Sant Esteve de Palautordera, però queden prou lluny, sobretot el forn iber de Montclús. Dins del poble i aquí ja segons cadascú, un possible menhir, que és sí o sí una fita termenal, resta al costat de la carretera que creua el poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada