Pàgines

diumenge, 2 de novembre del 2014

Inscultures a Barcelona i Santa Coloma de Cervelló

Avui anem cap a Barcelona, en concret a la carretera de l'Arrabassada, i la seguim fins trobar la bifurcació de Vallvidrera i Sant Cugat. Agafem la que va cap a Vallvidrera i deixem el cotxe a l'aparcament dels Jardins del Viver de Can Borni, que és a uns 100 metres de la bifurcació.

Ens posem a caminar vers la bifurcació, pel carril que han fet pels vianants, i a una cinquantena de metres travessarem la carretera agafant un caminet amb un intent d'escales, d'aquestes que posen una fusta en forma de tronc, per fer com de "dic de contenció" de la terra que té per sobre. Ens endinsem i just fer la petita pujadeta toparem amb un caminet en terreny planer, girarem a la dreta agafant un corriol que surt allà mateix i que ens durà a la pedra de Collserola. Cap l'esquerra anirem a la font de la Salamandra.


Com es veu a la fotografia, aquest gran roc consta d'una desena de cassoletes i reguerons. Tot i que sigui anomenada "pedra", aquesta té unes dimensions aproximades de 1.5 metres de llarg, 1 d'ample i un mig metre de gruix.

Aquest roc va ser treballat segons l'Antoni Mañé, en els principis de l'era calcolítica, sobre el 2200 a.C.

Tornem al cotxe i ens dirigim a Santa Coloma de Cervelló. S'ha d'anar al carrer de la Ginesta, que nosaltres per arribar-hi vam fer una volta de nassos, anant per la muntanya, però resulta que és dels pocs camins que hi ha per anar-hi. Però crec que, si aparqueu a la urbanització de Can Via, s'hi pot arribar.

Partint des del carrer Dolça de Provença, on hi ha una parada de bus, agafarem el camí de la dreta, deixant el corriol que surt darrere de la parada. El seguirem fins a trobar la primera bifurcació, a la que agafarem el camí de l'esquerra que s'endinsa a la muntanya i seguirem el camí tot recte deixant enrere diversos camins a l'esquerra i algun corriol a la dreta. Seguirem caminant fins que ens trobem un camí a la nostra dreta i el que nosaltres estem fent tancat amb una cadena, travessem la cadena i seguim rectes per aquest camí deixant en una cantonada un gran dipòsit d'aigua. Després d'un pendent i un revolt, arribarem a l'ermita de Sant Antoni. Creuarem el terreny de l'ermita en la direcció a la que arribes i, al costat d'uns bancs, veurem un corriol que carena els cims de les muntanyes; el seguirem i, en no gaires metres, veurem a la part dreta del corriol, a 1.5 - 2 metres sota d'ell una roca amb gravats, la qual rep diferents nom, entre ells, Roca sagrada de Montpedrós.


He inserit diverses fotografies, perquè, almenys a mi, em sembla impressionant!!


A la primera fotografia, si l'amplieu, veureu a la part superior del roc unes cassoletes, que curiosament coincideixen amb els cinc dits de la mà dreta.


No es té un datatge concret d'aquest roc, però és d'època prehistòrica. 

Segons F. Anguas, A. Fàbrega, J.M. Huélamo, J.M. Solias, el bonic gravat és datable per la seva similitud a d'altres gravats catalans a les eres del Calcolític o Bronze. S'ha de dir que el primer que hem citat fou el seu descobridor.

El que sobta només el veus és el bon estat del conservació del gravat, per ser d'era calcolítica, gran part d'aquest fet, és la duressa que té el tipus d'esquist del que és compón el roc, juntament amb la localització del roc i el seu clima. D'altre banda també es documenta un més que provable regravat amb útil i martell a l'era preromànica o inclús medieval.

El roc em recorda bastant a l'estela del Pla de la Calma, que és datada d'ara farà uns 4000 - 5000 anys. Però per la forma de l'acanalat, sembla com a molt de l'Edat dels metalls.

Finalitzada la visita als gravats, anem a la part oposada de l'esplanada de l'ermita, des d'on es divisa bona part del litoral del Barcelonès i el Baix Llobregat.

Refem el camí fins el cotxe i tornem cap a casa, que estem cansats de tant caminar (jejeje).


Coordenades:

Pedra de Collserola: UTM(ETRS89): 31T, 426712, 4586701
Roca amb gravats de Montpedrós: UTM(ETRS89): 31T, 416550, 4580358

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada