Un divendres que la Cris tenia festa, vam decidir anar a fer un volt pel Corredor a visitar el menhir del Trull, que ja hem inserit amb el seu dolmen a l'entrada pertinent (Cròmlec de Pins Rosers i dòlmens i menhir al Corredor).
De tornada, vam anar a Montmeló, concretament, al Museu Municipal de Montmeló. Està força bé! A la part superior de l'edifici, vam veure una exposició de Montmeló en diferents èpoques, també en la prehistòrica, que és la que més ens interessa (tenen una destral neolítica exposada).
A la part inferior, just davant de la porta d'accés, ens trobem amb aquest gran roc.
És el menhir de la Pedra de Llinàs o de Can Tacó. Es tracta d'un menhir estel·liforme que va ser descobert per Francesc Maspons Labrós l'any 1883, tot i que tirant del fil en sabem que ja en tenien constància d'ell l'any 1347, tot i que el valoraven com a fita entre Montornès i Montmeló. Amb el pas del temps, el monòlit va ser esmentat, però no sempre visitat per quantitat d'arqueòlegs, alguns d'ells indicant que podria ser un dolmen. Un dia dels anys 40 del segle passat va desaparèixer i es va retrobar dins d'una rasa el 3 de Juliol del 1996 durant una visita que van fer Ignasi Cantarell, Manuel Ramal (alcalde de Montornès d'aquella època) i l'arqueòleg Josep Barberà a la zona de la masia de Can Tacó, al peu del turó del mateix nom on es troba el jaciment romà de Mons Observans, on s'estava construint un polígon. Després de rescatar-lo, es va col·locar a un jardinet al costat de l'Ajuntament i posteriorment va ser traslladat a la seva ubicació actual.
Aquest menhir té una alçada de 2.37 metres per una amplada de 0.84 i un gruix de 0.62 metres. Té uns gravats idèntics als del menhir de Castellruf, però al revés, que no es veuen gaire, però si us fixeu bé, a la part superior del megàlit, es veu una línia difuminada, que seguint-la fa com un tres a l'inrevés.
Les dues marques que es veuen molt més són restes d'intents de tallar el megàlit en època més moderna... per moderna vull dir els romans. Se suposa que fou per aprofitar els grans rocs per a la construcció de quelcom.
Per a que veieu bé el gravat del menhir, inseriré un dibuix esquemàtic extret de l'estudi: Els Menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del Menhir de Mollet, de Jordi Bertran i Duarte, Josep Bosch i Argilagós, i Montserrat Tenas i Busquets.
 |
| Extret d'"Els Menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del Menhir de Mollet" |
Si voleu conèixer més informació del menhir o d'altres restes arqueològiques de Montmeló, no dubteu en parlar amb la noia que és a la recepció del museu, és molt amable i en sap molt!
No he trobat datació exacta del monòlit, ja que amb els menhirs és difícil, però, jo que no sóc arqueòleg, ni res... el dato al Neolític, més que res pel gravat, gairebé idèntic al de Castellruf o del Pi d'en Casals, i ho faig perquè el dolmen associat a aquest menhir, és del Neolític segons les restes recuperades a la seva excavació. I ara, en Tarrús i en Carreras em donen la raó amb la datació del monument al seu llibre El megalitisme a Catalunya, col·locant-lo al Neolític final, vers el 3200 a.n.e., tot i que no neguen que es podria haver erigit fins al 2200 a.n.e.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada