Dòlmens a L'Estany, Moià V i Sallent

Avui anem a L'Estany, tot creuant Moià pel bell mig per la C-59, seguirem la carretera fins a trobar el poble. Deixem el cotxe on el vam deixar temps enrere per a visitar el dolmen del Puig Rodó, a la ruta Dolmen a Moià I (al costat de l'església). A peu, prenem la carretera sortint del nucli de cases, en la mateixa direcció, i agafem el primer camí que veiem a la nostra dreta (GR-3 i GR-177). Per aquesta pista, caminarem tot rectes uns dos quilòmetres fins a trobar una bifurcació a la dreta. La seguirem i, als pocs metres, pujarem mig camp a través per una clariana, fins a trobar, uns metres més amunt, un sender que carena els colls i porta al Serrat de l'Horabona anant en direcció contrària a la que hem vingut pel camí principal. Cal dir que, en finalitzar el primer coll, el sender ja ni es veu, però bé, s'ha d'anar fins dalt.

Ara bé, si voleu anar com nosaltres, vam calcular els turons, i vam pensar... dos turons abans del dolmen del Puig Rodó, ja que aquest es troba després del Puig Rodó en la direcció que portem... i en arribar al què crèiem que era, que és just quan el camí fa una corba a l'esquerra, vam pujar camp a través fins al cim del turó. Allà dalt, a una zona bastant neta, comparat amb la resta, vam localitzar la cista megalítica del Serrat de l'Horabona I.

És la I perquè, segons diversos autors, existia una altra cista a poca distància, destruïda avui en dia.

La fotografia... com sempre, la vaig intentar fer de manera que sortís en ella el que jo crec que són lloses del sepulcre... davant de la cambra estirades al terra. A banda d'això, la cista megalítica del Serrat de l'Horabona fou excavada pel Centre Excursionista de Vic l'any 1923, però no es va documentar cap troballa.

Aquesta cista és datada entre el Neolític mig i final, vers el 3500 i el 2200 a.n.e., i consta d'unes dimensions de 1 metre de llarg per 1 metre d'ample.

A dia 01/07/2022, i segons Tarrús i Carreras, el sepulcre consta d'un túmul circular sense senyals de peristàlit de contenció, i amb un diàmetre de 4-5 metres. Pel que fa a la cambra sepulcral, té unes dimensions de 1 metre de llarg, 85 centímetres d'ample, i 70 centímetres d'alçada, i la consideren una cista neolítica amb túmul, de  vers el 3900-3400 a.n.e.

Cal dir que la seva tipologia canvia segons l'autor, n'hi ha que diuen que és una cista neolítica solsoniana, d'altres un sepulcre megalític, i d'altres com en Tarrús i en Carreras, una cista neolítica amb túmul.

Tornem al camí principal i el seguim rectes passant pel costat del dolmen del Puig Rodó, fins a arribar a una bifurcació de camins. Allà nosaltres girarem a la dreta, tot agafant un camí, amb cert desnivell de baixada, en el que passarem davant d'una casa molt xula a la nostra dreta, en no gaires metres. Seguirem pel camí fins la seva fi, on n'hi ha un altre que el creua, GR-3. Aquí, tornem a girar a la dreta, prenent el GR, seguint tot rectes fins veure, al marge esquerre del camí, un promontori amb l'anomenada Creu Vermella.

Doncs el dolmen es troba al turó que hi ha just després en el sentit de la marxa. Creuem un filat a la vora esquerra del camí i anem pujant cap al cim del turó, per un sender desdibuixat a no gaires metres del camí principal. És difícil de trobar per les seves petites dimensions, però bé, amb paciència, és localitzable seguint el desdibuixat corriol que hi ha, fins que veiem una petita pujada a l'esquerra. Endinsant-nos al net bosc uns 50 metres, trobem el petit sepulcre del Puig Espelta.

La petita cista neolítica va ser descoberta a inicis dels anys 60 per J. Surroca i fou excavada per ell mateix poc després, trobant en el seu interior un esquelet humà sencer, diversos fragments ceràmics i una petxina de pecten amb perforació. Té unes dimensions de 1.30 metres de llargada i una amplada de 0.70 metres. D'altra banda, els experts daten el sepulcre al Neolític entre el 3500 - 2700 a.n.e.

D'aquí tornem a L'Estany, i dinem uns entrepans al parc que hi davant l'església, per reposar forces.

Ara sí, prenem de nou el cotxe i anem a agafar l'eix, direcció Manresa. Seguirem la carretera deixant l'Estany i Moià a la nostra esquena. Ens sortim de l'Eix a la sortida d'Avinyó (la 154), passem el poble tot anant per la BP-4313 direcció a Balsareny. A aquesta carretera entre el quilòmetre 34 i el 35, veurem un camí sorrenc que puja per la dreta cap a Can Serarols. L'agafarem i, en tres-cents metres, a una corba a la dreta que té un espai on hi caben dos cotxes aparcats, deixem el cotxe. A peu, agafarem un sender que surt a l'esquerra del camí, quasi al començament de la corba, i, en uns 30 metres a mà dreta, trobarem el sepulcre de Can Pregones o de Cornet II.

Aquesta cambra pirinenca és datada, segons les troballes obtingudes i la seva morfologia, a l'edat del Bronze, entre el 1800 i el 1500 a.n.e. i consta d'unes dimensions (teòriques) de 1 metre d'amplada per 1 metre de llargada. Tot i que ha estat reconstruït als anys 70, canviant la llosa de coberta, es conserva una alçada de 0.90 metres.

A dia 01/07/2022, actualitzem l'entrada documentant que segons Tarrús i Carreras, es tracta de un dolmen simple amb accés frontal per llosa rebaixada, atorgant-li unes dimensions internes a la cambra de 1.35 metres de llarg, per una amplada de 60 centímetres i una alçada de 80, i el col·loquen temporalment vers el Calcolític antic i l'Edat del Bronze, vers el 2700-1800 a.n.e.

En ell, s'hi va localitzar un bon grapat de troballes; entre elles, una punta de sageta de sílex, un fragment de làmina de sílex, fragments de dos ganivets del mateix material, una petita rodella d'os i una altra de petxina, un cargol marí foradat, un fragment de penjoll de peduncle i dos fragments d'anella de bronze .

Després d'aquest, tornem a Avinyó... juga el Barça.

Coordenades UTM(ETRS89):

Serrat de l'Horabona I: 31T, 426907, 4634167

Puig Espelta: 31T, 428245, 4632217

Can Pregones o Cornet II: 31T, 412170, 4637860

Dolmen i menhir a Montmagastre, i necròpoli a Gerb

Tot s'acaba... comencem l'últim dia de semi-vacances que ens havíem agafat per la Noguera, serà qüestió d'aprofitar el temps al màxim avui!!

Ahir a la nit, vam estar mirant si hi havia quelcom que ens cridés l'atenció per aquí a prop, a part del què ja portàvem nosaltres cercat, i vam trobar una necròpoli prehistòrica al poble de Gerb, que és a tocar de Balaguer. Vam decidir anar a fer un cop d'ull. Així doncs, ens dirigim cap allà. Un cop a Gerb, preguntem pel cementiri a la poca gent que hi pel carrer... la necròpoli de La Colomina es troba just davant d'aquest.

Denominada com a necròpoli tumular d'incineració, La Colomina és datada entre el 850 - 650 a.n.e. i consta d'un conjunt de túmuls sense elevació d'entre un i cinc metres de diàmetre. Òbviament, els han reconstruït, però crec que encara queda molt per excavar.

Sobre els còdols que veiem, que ja dèiem que eren reconstruïts, anava un altre empedrat enllosant el túmul. Al bell centre, una petita fossa amb una "àmfora" contenia les restes incinerades de l'individu i el seu aixovar. Just sobre seu, es col·locava una pedra en posició vertical per a senyalitzar la tomba. Aquesta senyalització no es conserva a totes les tombes.

L'any 1965 es van documentar setze túmuls i disset urnes, i l'any 1987, fent treballs per igualar el nivell de terres per a poder conrear, van aparèixer trenta túmuls més, aquests en perfecte estat.

Agafem de nou el cotxe i ens dirigim a Montmagastre tot anat per la C-26 fins a Artesa de Segre, on endinsant-nos al nucli, buscarem la L-512 direcció Tremp. Just al quilòmetre vuit de la carretera, girarem a la dreta prenent una carretera que ens portarà a Montmagastre. Parem el cotxe a l'última casa (Cal Donzell) que hi ha abans d'arribar al cartell de benvinguda al poble (uns cinc quilòmetres), just sota el castell. A peu, continuem per la carretera, en la mateixa direcció i als pocs metres veurem un cartell indicador, a la dreta del camí, senyalitzant la direcció en la que trobarem el megàlit, que, tot i les seves grans dimensions, està mig amagat.

He fet la fotografia des de lluny... volia que sortís la immensa llosa de coberta, és la del davant, amb unes marques sospitoses de picapedrer. La volia fer una mica lateral, però la vegetació no em deixava.

La cambra sepulcre amida 3.45 metres de llargada per una amplada de 1.60 metres i una alçada de 1.20 metres a la capçalera. L'amplada va disminuint vers l'entrada fins a arribar prop dels 1.50 metres... fins on vam poder mesurar. L'alçada varia segons el punt, ja que el megàlit no ha estat excavat, i a més, està col·locat a un lloc amb un lleuger pendent.

La llosa de coberta fa és de forma rectangular i amida 4.40 metres de llarg, per 2 metres d'ample i 40 centímetres de gruix

El túmul que l'envolta és poc visible a dia d'avui, però Tarrús i Carreras documenten que deuria ser força complex, bastit amb grans rocs i lloses radials que ara només són visibles, arran de terra, a la vessant sud-est. També estimen una obra tumular de més de 8 metres de diàmetre i molt possiblement amb un cròmlec bastit a base de murs i lloses.

El més estrany d'aquest sepulcre, però, és la seva tipologia, ja que és una galeria catalana, un estil gents habitual per aquestes terres. Els autors abans nombrats li atorguen una cronologia de vers el Neolític final i el Calcolític antic, cap al 3000-2700 a.n.e.

Tornem al cotxe i anem enrere per on hem vingut, vigilant per la vora esquerra del camí, perquè quan portem més o menys un quilòmetre, veurem el majestuós menhir de Montmagastre.

Aquest menhir ha estat desplaçat diverses vegades, és a dir, que no es troba al lloc original. Té una alçada de 2.85 metres, el seu gruix varia d'entre 8 a 17 centímetres i una amplada d'entre 40 i 65 centímetres. Segons Josep Tarrús i Enric Carreras, que l'anomenen Pedrafita de Montmagastre, el citat monòlit es podria tractar d'això, una pedra fita medieval o inclús moderna, però conclouen que no es possible de determinar, i que si es tractés d'un monòlit prehistòric, seria datat per la seva morfologia, d'entre el Neolític final i el Calcolític antic, vers el 3400-2700 a.n.e.

Just al costat, veiem una pedra... com a poc curiosa.

No creiem que sigui un menhir, però, si ho fos, no tindria cap relació amb el de Montmagastre, recordem que aquest ha estat mogut com a mínim tres vegades.

Coordenades UTM(ETRS89):

Necròpoli de La Colomina: Davant del cementiri de Gerb

Montmagastre: 31T 344983 4648369

Menhir de Montmagastre: 31T 344576 4648273

Possible Menhir de Montmagastre II: 31T 344576 4648274

"Dolmen" a Puigverd d'Agramunt

De retorn a casa després de l'escapada de relax per la Noguera, fem l'última parada. Després de dinar a Agramunt, prenem la carretera L-303 (C-352) cap a Puigverd d'Agramunt i Cervera. Poc després del quilòmetre 19, agafem la pista que surt a la nostra dreta i la seguim uns 400 metres. Ja a peu, travessem el prat que queda a l'esquerra en direcció a una petita illa d'arbres, on trobarem les minses restes del dolmen de Lo Tossal.

Tot i que és difícil determinar les seves dimensions i la seva tipologia, podria tractar-se d'un sepulcre de corredor força malmès de l'edat del Bronze (1800 - 650 a.C.).

S'han fet dos estudis del dolmen, un l'any 1964 i un altre el 2004, evidenciant una gran degradació entre ambdós informes. A l'estudi inicial, es parla d'un corredor de 10,85 metres de longitud i 0,60 d'amplada mitjana, amb unes lloses que sobresurten del terra entre 50 i 70 centímetres. En canvi, en Josep Oriol Font comenta al seu informe de prospecció del 2004 que sembla endevinar-se un corredor amb quatre lloses d'una banda i una a l'altra entre la vegetació. Pel que fa a les mides de la cambra, el segon estudi indica una longitud de 3,10 metres per 0,85 d'amplada, amb dos ortostrats a la capçalera i tres més a cada banda, conservant-se només a la seva posició original els tres del costat nord. Respecte a la coberta, tot i que l'estudi del 1964 cita tres lloses de grans dimensions, només resta un tros dins de la cambra que podria ser una part d'una de les tres lloses.

Per acabar, s'han documentat diverses troballes: fragments de ceràmica decorada de l'edat del Bronze i ibèrica, abundants restes de sílex i alguns fragments de destrals de pedra polimentada.

Vist aquest sepulcre, emprenem el retorn cap a casa, que tinc classe d'anglès i al Marc li toca fer classe de català a la veïneta.

Afegim un paràgraf a data juny 2024 per a indicar que, segons Tarrús i Carreras al seu compendi "El megalitisme a Catalunya: una visió actualitzada", no podem parlar d'Lo Tossal com un dolmen. De fet, esmenten dos Lo Tossal, tot i que no n'han visitat cap dels dos. El primer, ubicat a uns metres del que nosaltres vam visitar, no el consideren sepulcre per les dimensions. El segon, que fou l'estudiat per Josep Oriol Font, tampoc no el consideren per la disposició de les lloses. Així doncs, deixem el dolmen de Lo Tossal com a molt dubtòs.

Coordenades UTM(ETRS89):

Lo Tossal: 31T 343193 4626511

Megàlits a Tossa de Mar II

Avui anem a Tossa de Mar. Abans de començar, ja dic que aquesta ruta és una ampliació de Paradòlmens i menhirs a Tossa de Mar I i dolmen i menhir a Calonge. Ho dic perquè passarem per diferents megàlits dels que no penjaré cap fotografia, ni donaré les coordenades (són a l'altra entrada).

Aparquem al mateix lloc on temps enrere vam deixar el cotxe, en fer l'altra ruta, prenent el mateix camí. Òbviament, ens vam apropar de nou al maco paradolmen de Pedra sobre altra.

Després de la ràpida visita, tornem al camí i continuem en el sentit que portàvem. Seguirem tot rectes sense girar per cap altre, passant per un lloc on el camí s'estreny tornant-se un sender, amb vegetació exhuberant a banda i banda, i algun arbre caigut pel mig. Poc després que aquest sender giri cap l'esquerra, ens endinsem per la natura, també a la nostra esquerra tot buscant el paradolmen del Senglar, però no el vam trobar. Al cap d'una bona estona, ens rendim i tornem al sender, seguint en la direcció que portàvem. Deixant camins i corriols a la nostra esquerra, agafem el primer desviament que surt a la dreta, pel que caminarem rectes fins a parar a un camí més ample en què tirarem  de nou a la dreta. Llavors, prenem el segon desviament a l'esquerra, després el primer a la dreta, i el seguirem fins a veure a la nostra esquerra un camí que porta a les restes d'un poblat medieval i, a posteriori, al Puig de Cadiretes. La cista de Cadiretes es troba just davant, a l'altre costat del camí pel que anem, a una clariana a poca distància d'aquest.

Fou descoberta a la dècada dels 80 per Joan Planella, que no informa de la troballa fins l'any 2000. La cista de Cadiretes fa 2 metres de llarg per 0.90 d'ample i 0.60 d'alçada conservada. No ha estat mai excavada, però en el tros de terra que la separa del camí, s'hi van trobar diverses peces de sílex i una mica més enllà, passada la bifurcació del puig de Cadiretes, es va localitzar una destral polimentada. Per la morfologia del sepulcre es podria datar, entre el 3500 i el 3000 a.C.

Tornem per on hem vingut i, al camí on abans hem fet l'últim gir a la dreta per arribar-nos a la cista, continuem rectes. A l'estona, veurem a mà esquerra a pocs metres del camí, darrere un arbret, la covatxa de ses Pinyaques.

Per nosaltres, la covatxa no té res de prehistòric; de fet, hem estat buscant informació i no hem trobat res. Al nostre parer, sembla ser una curiositat natural sense gaire interès (per part nostra). L'arqueòlehg, Xavier Niell Ciurana, el cataloga com a dubtós, ja que mai ha estat excavat.

Seguim pel camí fins veure un altre que surt a la dreta. Per aquesta cantonera de camins, buscarem algun corriol desdibuixat que ens portarà al paradolmen d'en Garcia (teniu les coordenades a l'altra ruta). Un cop arribats al paradolmen, ens endinsarem per la natura tot seguint la direcció del que seria el corredor, si en tingués. Al poc, virarem a la dreta tot vorejant un gran roc i, enganxat a aquest, trobarem el curiós roc del Narigut.

Després d'admirar aquesta curiosa formació natural, tornem al camí d'abans i seguim la marxa en la mateixa direcció, fins creuar amb un altre camí, en el que seguirem vers la nostra dreta. Al poc, deixarem un altre a la nostra dreta, seguint rectes i passant de llarg el menhir de Montllor a la vora dreta del camí. Seguirem uns metres pel camí fins que després d'una pujada veurem, a la dreta del camí, un possible menhir caigut amb una marca del GR-92 en ell.

Tornem fins al camí que surt, ara a l'esquerra després del menhir de Montllor, el prenem fins a creuar amb un altre en el que girarem, de nou, vers la nostra esquerra. Ara seguirem uns 220 metres i després d'una minsa corba a l'esquerra, veurem a mà esquerra del camí, just sota seu, el Paradolmen del Reig. A mi em va semblar força maco... si amplieu la foto es poden veure quantitat de gravats en el roc principal del paradolmen.

Descobert per Joan Planella el 1986 i excavat el 2002 per dos membres de l'Universitat de Girona; David Ortega i Joaquim Soler, l'excavació no va aportar cap tipus de material arqueolòlic, fet que dona dubtes de la seva funcionalitat i del seu datage. Però jo, amb els gravats que té, i veient la resta de paradòlmens que hi ha a la zona, no dubtaria de la seva autenticitat.

La cambra resultant amida 2.50 metres de llargada per 2 d'amplada i 1.05 metre d'alt, la capçalera de l'habitació és construïda amb un mur de pedra en sec.

Tornem al camí i seguim per la pista tal i com anàvem abans. Crec recordar que girarem a la dreta pel tercer camí que veiem (penso que era el menys clar dels tres), i, al poc, veurem també a mà dreta del camí el paradolmen de Les Rates. Impressiona per les seves dimensions internes i el clar posicionament de lloses per aconseguir tancar la cambra.

Conegut de sempre per la gent de Tossa, i publicat per primer cop per Tarrús i Chinchilla el 1992. Com havia dit abans, em va impressionar la gran cambra (la coberta també). Queda una cavitat és de 11 metres quadrats amb una alçada mitjana de 1.30 metres.

L'any 2002 es va excavar, de nou per l'Universitat de Girona, i els arqueòlegs van datar el megàlit cap el Neolític final - Calcolític, entre el 3000 i el 2200. D'aquesta època es van extreure molts fragments ceràmics a mà, un parell d'ascles i un còdol de sílex. Posteriorment, a l'edat del Bronze, es torna a utilitzar el sepulcre, trobant d'aquesta edat diversos fragments ceràmics. Però aquí no s'acaba la vida d'aquest paradolmen, ja que s'han trobat al seu interior fragments de ceràmica vidrada i també de metall... troballes que daten un últim aprofitament del sepulcre en era ja històrica.

Refem el caminet que ens porta al paradolmen i seguim pel que veníem, en la mateixa direcció, tot desviant-nos per la primera pista a la dreta, seguirem per ell fins a trobar diversos desviaments junts, on nosaltres girarem pel primer a la nostra dreta, tot baixant a la vall. Comencem la pujada deixant camins i corriols a dreta i esquerra, fins a trobar una corba molt pronunciada a l'esquerra, on surt un altre camí a la dreta, tot just abans d'aquesta. Em sembla recordar cert grau d'inclinació en aquest últim camí... el seguirem fins trobar a mà esquerra la Caixa de la Vall del Roc. La veureu fàcilment, ja que és just a tocar de per on caminem, com a un petit promontori, degut a un esfondrament de terra a la seva dreta.

Diríem que això és una cista i més en saber que el terra és una gran llosa posada en horitzontal. Però segons excavacions efectuades el 2002, el més antic que es va extreure va ser un tros de ballesta de ferro per a matar ocells del segle XX. Amb aquestes dades, la Generalitat descarta la idea de la cista megalítica, però jo segueixo pensant que té tota la pinta (hi ha arqueòlegs que també ho pensen, tot i l'excavació).

Per últim, donem les dimensions de la teòrica cista de la Vall del Roc; aquesta fa 1.50 metres de llarg, 1.00 d'amplada i 0.75 metres d'alçada.

Fem mitja volta i tornem a la corba pronunciada, en la que seguirem cap amunt tot agafant el primer desviament a la nostra dreta i tot seguit el primer a l'esquerra en una bifurcació. Seguirem uns metres fins trobar un altre camí vers la nostra dreta, el qual, seguint-lo, ens durà, poc abans de l'encreuament de camins al Menhir de l'Avi, al qual s'accedeix per un corriol molt ben definit que surt a la dreta del camí pel que veníem.

Conegut de sempre per la gent de la contrada, i anomenat l'Aví, té unes dimensions de 1.77 metres d'alçada, per 1.25 d'amplada i un gruix de 0.30 metres. Dir també que el menhir té soterrats 40 centímetres. No es pot assegurar l'edat d'aquest monòlit, però ens inclinem per una època semblant a la dels altres monuments de la zona, datant-lo entre el Neolític vers el 4000 - 2500 a.C.

A la part del davant, a l'altra banda del camí, hi ha un conjunt de pedres, on algunes fonts afirmen que és un paradolmen... jo no vaig veure res que m'ho semblés.

Continuem girant a la dreta a l'encreuament que dèiem abans, tornem a pujar i, en un bon tros, només fem que caminar deixant corriols. Seguirem fins que el camí es bifurca en dos, seguint el de la dreta. Al poc, hi ha un camí ample i ben definit a la nostra dreta, el qual deixarem, tot seguint pel camí que anàvem, fins a trobar el següent encreuament, en el que girarem a l'esquerra. Pocs metres després, veurem el menhir de Can Llach.

D'aquí, ens endinsem per un camí-corriol que surt davant del menhir a l'altra banda de la pista. El seguirem, tot saltant, a la seva fi, al camí que hem fet abans per intentar trobar el paradolmen del Senglar, aquest cop, però, girem a l'esquerra tot fent el camí a l'inrevés d'abans. Tornem a passar pel maco sender amb arbres caiguts pel mig, passem per davant del paradolmen de Pedra sobre altra i ja som al cotxe de nou.

Suposo que, amb l'explicació, de vegades és complicat, però és que aquesta zona de Cadiretes és plena de camins, bifurcacions i corriols... és tot un laberint!!

Coordenades UTM(ETRS89):

Cista de Cadiretes: 31T 494179 4622890

Roc del Narigut: 31T 494032 4622220

Possible menhir caigut: 31T 494139 4621938

Paradolmen del Reig: 31T 493575 4622193  

Paradolmen de Les Rates: 31T 493323 4622112

Cista de la Caixa de la Vall del Roc: 31T 493549 4622491

Menhir de l'Avi: 31T 493455 4623319