Heu tingut alguna vegada la sensació de voler jugar més i més a algun joc de taula, el bingo o a les escurabutxaques? Doncs els caçamegàlits segur que la teniu a Carnac. Hom té el concepte de que a Carnac hi ha uns magnífics alineaments, i és cert, però no només hi ha alineaments... nosaltres vam visitar 33 monuments i encara ens en vam deixar moltíssims.
Bé, anem per feina! Des de Vannes, on ens allotjàvem, ens dirigim directament al centre d'interpretació dels alineaments de Carnac. Per arribar-hi, ja travesses un dels alineaments, ja que la carretera el talla sense pietat. Un cop allà, fem temps per a que obrin el centre visitant el cròmlec de Le Ménec, situat al principi del conjunt, i gaudint de l'espectacular alineament del mateix nom. Espectacular és poc!!
Les 71 pedres que resten del cròmlec de Le Ménec es troben mig camuflades entre les cases del barri del mateix nom, formant un oval de 91 per 71 metres. El seu eix menor està orientat de manera que assenyala la posta de sol al solstici d'hivern i la sortida al d'estiu. També podem dir que el més gran de tots els menhirs, anomenat Gegant de Le Ménec i de 3.50 metres, es creu que és anterior a la construcció de l'alineament. Inserim una planimetria del jaciment, a la que es pot veure el perquè d'aquesta creença.
 |
| Extret de http://www.prehistoricjersey.net/ |
Com podem veure, el primer o últim menhir de les fileres de la 1 a la 4/5 va col·locat en direcció directa a dividir el cròmlec. Si seguim rectes amb la seva alineació, i a partir d'aquesta última filera, comença una lleugera davallada per a evitar-lo, tal com es veu clarament a la zona indicada amb el número 25, dins el cròmlec, que deuria d'estar ocupada per monòlits.
Arribada l'hora d'obertura del centre d'interpretació, ens hi acostem a preguntar pels horaris, però les visites en espanyol (no en tenen en Català) només es fan un dia a la setmana i en anglès era bastant més tard. Així que agafem un plànol i un fulletó informatiu i fem la visita per lliure, tot i que d'aquesta manera no es permet entrar als recintes dels diferents alineaments durant l'estiu per tal de preservar el paisatge, quina pena!! Per a poder seguir millor la ruta que vam fer, a continuació incloem el plànol dels recintes... brutal, eh!
Comencem per l'alineament de Le Ménec, contigu al cròmlec del mateix nom, des d'on es veu una vista espectacular del conjunt. Al llarg de poc menys d'1 quilòmetre, trobem 1050 menhirs de diferents mides, organitzats en 11 fileres. Aquest fou construït vers el Neolític, cap al 4000 a.n.e.
Seguint cap a l'est, just després de la cruel carretera que talla els alineaments, trobem el petit conjunt de Toul-Chignan. És el més desconegut dels recintes d'alineació de menhirs, ja que només fa uns 100 metres de llarg per 70 metres d'ample, sent de 2 metres els monòlits més alts, i pot ben ser, com esmenten algunes fonts, una prolongació de Le Ménec. Com a tots el alineaments, el cataloguen com a jaciment Neolític de més o menys el 4000 a.n.e.
Pel que fa als seus monòlits, no hem trobat quants menhirs el formen, però el que sí us podem dir és que comparteixen hàbitat amb els moutons, les típiques ovelles bretones, que pasturen entre els menhirs i mantenen la gespa en la seva justa alçada. Si us hi fixeu, veure alguna a la foto.
Però sí que hem trobat una planimetria que ens ajuda a entendre aquest jaciment i el seu cròmlec i la seva més que possible adhesió a l'alineament de Le Ménec. Ho podeu veure a aquest enllaç: Planimetria dels jaciments de Le Ménec i Toul-Chignan.
Seguint per la D196, arribem a uns enigmàtics rocs formant un altre cròmlec. No podem assegurar-vos el nom perquè hem trobat que es pot dir de Toul-Chignan o Ménec est. Es digui com es digui, és un cercle de 24 menhirs del que només es conserva la part oest, i que nosaltres no vam saber identificar.
Just després, a banda i banda de la carretera, veiem quatre blocs ben voluminosos que formen el quadrilàter irregular de Kermario.
Uns 450 metres després, arribem al recinte de menhirs més visitat de tots, el de Kermario. Format per tres nuclis separats per camins i cobrint una longitud de 1128 metres, es reparteixen 1029 menhirs en 10-11 fileres. Curiosament, s'organitzen per mides, els més petits, de només 50 centímetres, es troben a l'est, mentre que els més grans, de més 6 metres, es localitzen a l'oest. Aquesta diferència de mida també fa que l'amplada màxima del conjunt de rengleres variï dels 96 metres a l'oest fins els 36 a l'est. Es pot dir, doncs, que la seva distribució és semblant a un feix de llum, molt curiós!
Com a última dada sobre aquest jaciment, podem dir que, dins l'alineament i les dades que hem donat, es trobaria l'alineament de Kerloquet, que seria com Toul-Chignan amb Le Ménec.
A la cantonada sud més occidental del conjunt, hi trobem el sepulcre de corredor de Kermario, datat sobre el 3500 a.n.e. És un sepulcre de 8.70 metres de longitud, amb una amplada variable que va de 1.40 metres a l'entrada del corredor fins a 3.50 al fons de la cambra. Al seu interior, s'hi van trobar destrals, sílex i ceràmica.
Finalitzada la visita de Kermario, on un es torna boig de tantes fotos, abandonem el camí dels alineaments i ens dirigim al nucli de Kerluir, pertanyent a la comuna de Carnac, per a visitar el dolmen i el menhir del mateix nom.
Deixem el cotxe sota el cartell indicatiu del dolmen i anem a un prat on trobem el menhir de Kerluir.
Aquest inclinat menhir mesura 3 metres d'alçada, per una amplada de 1.20 metres i un gruix aproximat d'1 metre.
Des d'allà, fem unes quantes voltes per a trobar el dolmen, ja que es troba d'esquenes al menhir entre uns matolls, en un punt que hi ha un petitíssim turó.
El dolmen de Kerluir té l'aspecte de trílit, amb una altra pedra caiguda al seu costat. Veient com són els dòlmens propers, està clar que aquest pobre ha estat prou maltractat.
Tornant a la carretera que ressegueix els alineaments, continuem fins arribar a la desviació cap al túmul de Kercado. Deixem al cotxe i, sorpresa, una caseta amb un nen que cobra entrada barren el pas al recinte. Paguem els 2 € de rigor a canvi del passi i una informació plastificada i en castellà del túmul i ens endinsem al bosquet que duu al sepulcre.
El túmul de Kercado, de 25 metres de diàmetre i 5 d'alçada, es troba coronat per un menhir de 1.55 metres que sembla que no és a la seva ubicació original.
A més, està envoltat per un cròmlec del que resten 27 menhirs dempeus. El dolmen disposa d'un corredor de 6.50 metres de longitud i 1.20 metres d'amplada, mentre que l'alçada varia de 1.50 metres a l'entrada fins els 2.70 a la cambra. Aquesta cambra mesura 2.90 metres de longitud per 3.20 d'amplada i algunes de les lloses estan gravades amb motius linials i la típica destral. Aquest túmul va ser excavat i restaurat l'any 1925. De l'anàlisi de materials trobats al seu interior, es desprèn que el túmul ja existia cap el 4675 a.n.e.
Retornem a dinar a Carnac i després ens acostem al proper menhir del Chemin de Pouldevé, ubicat al pati d'una casa al carrer del mateix nom.
En acabar la visita furtiva, seguint les indicacions presents al poble, anem al túmul de Saint Michel amb la il·lusió de visitar el seu interior, però fa uns anys que no és possible.
Com es pot veure a la foto, el túmul és tan impressionant que hi cap la capella de Saint Michel a sobre. Les seves dimensions són 125 metres de longitud per 60 d'amplada i 10 d'alçada. Simplement, impressionant. Sota del túmul, es troba una petita cista de només 2.40 metres de llarg per 1.80 d'ample i una alçada de 95 centímetres, i doncs per a què tant túmul? Doncs bé, resulta que envoltant aquesta tomba, hi ha 15 cambres funeràries més d'estil "arc-bouté". Ha estat excavat i estudiat per diversos arqueòlegs, que li han donat una antiguitat corresponent al Neolític Mitjà, cap el 3800 a.n.e.
Inserim una planimetria de l'immens túmul, però val a dir que cercant informació per internet hem vist una antiga fotografia on es podien veure dues entrades a l'obra tumular, aquesta just al costat de l'existent avui en dia.
 |
| Extret de http://www.prehistoricjersey.net/ |
Amb la imatge que acabem d'inserir, podem veure les 14 tombes, que es documenten al centre de l'obra tumular, més 1 que queda isolada a la nostra dreta.
Ara, tornem al recinte més imponent de Carnac i continuem la visita als camps de menhirs i altres elements megalítics. Seguint el plànol, el primer que visitem és l'alineament de Le Manio, compost per diverses rengleres de menhirs col·locats sobre un turó en el que temps ençà hi hagué tombes. Dalt de tot, es troba un gran menhir de 3.50 metres d'alçada. Llàstima que no es pugui accedir al recinte perquè les fotos de lluny no fan gens de justícia.
Seguim paral·lels a la carretera fins trobar una hípica, on es desviem pel sender marcat a l'esquerra en direcció al Quadrilàter i al Gegant de Manio, aturant-nos primer al quadrilàter.
Segons sembla, aquest recinte gairebé rectangular són les restes d'un túmul desaparegut. Les seves dimensions són uns 37 metres de longitud per 10 metres a la part més ampla i 7 metres a la més estreta i està format per pedres d'un metre d'alçada. A la part més ampla, es poden observar el que podrien ser les restes de l'entrada d'un dolmen de corredor.
El jaciment va ser restaurat a principis del segle XX.
Uns 45 metres cap el sud, trobem l'imponent Gegant de Manio.
A aquest menhir de 6.50 metres d'alçada, depèn de com s'agafi, se li distingeix clarament un enorme rostre, d'aquí el seu nom. No hem trobat informació al respecte, però per l'actitud de diverses persones que hi havia al seu voltant, deu ser una forta font d'energies, ja que un parell de senyores s'estaven allà abraçades agafant l'energia del menhir... per a gustos, els colors.
Retornem pel camí fins la carretera i poc després trobem el cròmlec i l'alineament de Kerlescan.
El cròmlec, de forma quadrangular de prop de 90 metres de costat, és el millor conservat de tot el recinte i consta de 39 pedres. Al nord d'aquest recinte, es conserva un alt menhir de 3.70 metres d'alçada que reposa on va existir un túmul que contenia diversos enterraments, que a dia d'avui es troben destruïts, però dels que es conserven algunes petites pedres.
A continuació i seguint la carretera, trobem l'alineament de Kerlescan, format per 13 fileres de menhirs repartides en una longitud de 140 metres.
En total, 55 menhirs es reparteixen a la superfície de l'últim dels recintes més visitats de Carnac, i a banda consta d'una obra tumular just a sobre del quadrilàter, començant a la fi de l'alineament. Per a comprendre millor el conjunt, inserim una planimetria segons Aubrey Burl.
 |
| Extret de "Megalithic Brittany", d'Aubrey Burl |
Arribant al final de Kerlescan, hi ha un camí que el voreja per la part nord i que ens porta cap a la galeria coberta del mateix nom. Per a arribar-hi, seguim el camí que va per la part superior de l'alineament i, cap a la meitat, ens apareix a la dreta un camí que hem de seguir uns 100 metres i després un altre, de nou a la dreta, que hem de seguir uns 50 metres més entre arbres.
El dolmen de Kerlescan, força ocult entre la vegetació, es troba en un estat una mica deplorable tot i haver estat restaurat, ja que va servir de pedrera. Tot i això, es pot intuir la seva entrada lateral a la banda esquerra de la fotografia. El túmul és de tendència rectangular, d'uns 70 metres de longitud. El petit corredor dona pas a un passadís de 16.50 metres de longitud i només 1.60 metres d'amplada. Aquest passadís, en realitat, donava accés a dues cambres, pel que la tipologia d'aquest megàlit és de dolmen transsepte.
A la planimetria, podem veure fàcilment les cambres funeràries, una a cada costat d'una llosa rebaixada que dividia el corredor d'aquesta espectacular tomba megalítica.
 |
| Extret de http://www.prehistoricjersey.net/ |
Va ser excavat el 1858 i restaurat parcialment amb pedra seca el 1887, 9 anys després de que gran part de les seves pedres fossin venudes com a material per a la construcció (tota la coberta).
Tot i que, com hem dit, Kerlescan és l'últim dels jaciments més coneguts de Carnac, una mica més enllà, a l'altra banda de la carretera D186 i ja al terme municipal de La Trinité sur Mer, trobem el conjunt més bonic (pel nostre gust). Desfem el camí fins a l'alineament i travessem el petit nucli de Kerlescan per a buscar l'esmentada carretera D186, que seguim cap a l'esquerra fins veure a la dreta una pista asfaltada que duu a La Métairie i Keriolet. Després de 360 metres, trobem a la nostra dreta un corriol per dins del bosc que ens permet descobrir l'alineament de Le Petit Ménec.
Com ja hem comentat, és el que ens va semblar més maco, ja que se li ajunten diversos factors: es troba dins del bosc i no a ple sol, es pot passejar entre els menhirs i està molt menys massificat, ja que queda apartat de la resta de ruta. Realment, aquí es pot gaudir d'un passeig agradable.
Avui en dia, es conserven 8 línies irregulars de menhirs amb un centenar de pedres dretes. Lamentablement, també va patir l'acció humana durant el segle XIX, ja que alguns dels petits menhirs es van utilitzar per a la construcció del far de la Belle-Île. Posteriorment, es van comptabilitzar 85 pedres dretes i 184 de caigudes (informació de l'any 1874), mentre que actualment només en queden prop d'un centenar en total.
Hem canviat de terme municipal i aquest dia encara vam veure un munt de coses més, així que deixem aquí la primera part per a fer-ne una segona i que no es faci tan feixuc. Podeu consulta l'entrada Megàlits al districte de Lorient IIB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada