Pàgines

dijous, 6 d’agost del 2015

Megàlits als districtes de Redon I, Rennes I i Vannes V

Penúltim dia de vacances megalítiques, de fet, ja fa un parell de dies que anem tornant de la part més allunyada de Bretanya... però avui és l'últim dia que veurem dòlmens. I per acabar, res millor que visitar el dolmen més gran i majestuós que he vist mai... la Roche aux Fées, que vol dir la roca de les fades, situat al terme municipal d'Essé.


La gran galeria coberta de la Roche aux Fées està considerada com la més llarga d'Europa, fent un total 19.50 metres de llarg, té una amplada vora els 6 metres, i una alçada interior de la cambra que ronda els 2 metres. Consta d'uns 40 rocs amb un pes variable entre 5 i 45 tones, que són les parets i sostre de l'antiga galeria... aquesta està dividida en tres grans sales i una altra porticada al seu inici. El més curios és que per la tipologia de les roques, aquestes van ser transportades des de 4 quilòmetres, d'un lloc conegut com el monticle de Piqueliers, al bosc de Theil... quina feinada!

Inserirem un imatge extreta de la wikipedia, d'un estudi sobre el megàlit, on podrem veure totes les lloses i la seva funció. Esmentar que la posició del megàlit no és fortuïta, ja que durant el solstici d'hivern, el sol entra pel pòrtic d'entrada a la gran cambra, arribant la llum a la paret més posterior del megàlit.



A la imatge, es veu el suport "A", desplaçat fora del gran sepulcre, que és on realment es troba a dia d'avui, i s'identifica com a lloc "A'" on aniria realment. La resta de les lloses són col·locades al lloc on ho serien quan la gran tomba fou erigida, vers el Neolític final, entre el 3000 - 2500 a.C. Tot i això, de restes no se'n documenta cap, sincerament, no crec que hi trobessin res, ja que... i això sí que es documenta, fou buidat ja a època romana, com constaten els fragments ceràmics trobats a la seva excavació.

Quan acabem amb l'immens i preciós sepulcre, anem a Saint Just, també al departament d'Ille et Vilaine, a visitar els alineaments de Grée de Cojoux o du Moulin. Certament, és com una gran zona per on passejant pels camins definits, vas veient tot de rocs alineats, alguns erigits com a menhirs, altres com a simples rocs, i entre ells algun sepulcre. Realment podria ser un sol alineament... no sé, és una cosa rara.

A poca distància de començar és ple de dòlmens, que nosaltres per desconeixença no vam visitar. Aishh!! Els teníem a tocar!

Comencem pel primer que veiem tot seguint el camí marcat a partir de l'aparcament, l'alineament de Grée de Cojoux C o du Moulin.


Alineament de rocs no fal·liformes de 14 grans rocs, la majoria de quars blanc, que té una llargada de 120 metres, i amb la curiositat que al vell mig d'ell hi ha dos petits cofres, coneguts com els Coffres funéraires du Moulin. A la fotografia surten els dos, no vaig voler creuar el petit filat que hi ha definint el camí... i tampoc no sabia que n'hi havien dos.


Tal i com veiem a la fotografia, just davant del gran roc blanquinós, que és la coberta d'un dels cofres, veiem una altra llosa, una mica més marronosa, aquesta és la paret nord de l'altre cofre... si ens hi apropem, es veuen perfectament els dos sepulcres, que daten de l'edat del Bronze i conserven encara restes de l'antic petit túmul. Es creu que es van construir aprofitant un menhir caigut o un roc erigit a l'era original de l'alineament.

Just al davant seu, a la nostra esquena, hi ha l'alineament més maco de tots els que vam veure... no sé el temps que aguantaran dempeus els menhirs... quan hi vam anar, hi havia un adolescent intentant tirar-ne un a terra, animat i recolzat per tota la família... prou penós.



Es tracta de l'alineament de Grée de Cojoux B o du Moulin, un conjunt d'11 treballadíssims menhirs de diferents colors, que ocupen una línia de 65 metres. El més alt de tots ells, a la part de mig-darrere de la fotografia, amida 4.10 metres d'alçada.

Seguim el camí tot arribant-nos a una bifurcació a la esquerra, l'agafem i passem pel davant de l'alineament de Grée de Cojoux A o du Moulin, que ens quedarà a l'esquerra del camí, i a la dreta veurem amb certa dificultat, l'alineament de Petites Roches Piquées. Comencem per les restes de l'alineament "A".



Que és el que em desquadra la teoria de que fos un sol alineament, ja que va de sud a nord, o inversa, i la resta va d'oest a est o inversa. Però segons hem pogut saber, es valora l'alternativa de que totes les línies tinguessin el mateix punt d'inicial, on per cert, es va localitzar una gran urna amb les restes d'un individu. Aquest fet, que juntament amb altres evidències i les datacions d'aquestes, ens permet marcar cronològicament l'ús d'aquesta obra d'art vers el 4000 i el 2000 a.C.

Tot creuant el camí, veiem el que queda de l'alineament de Petites Roches Piquées, que realment no he trobat gaire informació d'ell. Però bé que està marcat, com a alineament.




La veritat, no sé perquè hi ha tan poca informació de l'alineament, ja que és més aviat gran; em suposo que deu ser per l'estat al què es troba... almenys el que jo vaig veure. Aquest monument prehistòric té, o "tenia", més de 300 menhirs d'esquist, en un filera que s'allarga 210 metres, d'est a oest, on segons es diu, a part dels grans rocs, hi havia diverses tombes. Es documenta la seva semidesaparició, culpant als conreus.

Tornem al cotxe tot parant al voral de la carretera que surt a l'esquerra de Saint Just conforme mirem el plànol i acaba a la D67. El dolmen de la Rocher de Tréal o Grotte aux Fées, que jo el veig com a una Roche aux Fées en petit, es troba, si no recordo malament, tot pujant per un inclinat i senyalitzat senderó, que acaba a un bonic bosc, amb el sepulcre justa abans d'aquest.

Per cert, a poc de fer cim del turó i trobar-nos el sepulcre, vam deixar unes formacions rocoses a la dreta, que em van semblar prou peculiars.


Aquest és el dolmen de Rocher de Tréal o la Grotte aux Fées, un curiós megàlit amb entrada lateral al que seria una galeria coberta de 15.50 metres de llarg, per 1.20 metres d'ample, que fa la impressió que ha estat restaurada no fa gaire. La paret de més al nord té 13 rocs conservats que aguanten la coberta, la paret de més al sud però, només en conserva 11, els mateixos que la coberta. Aquest sepulcre seria completat molt possiblement amb un túmul de terra.

D'aquest, també em sembla factible posar una fotografia que vaig fer al malmès plafó informatiu.


Inserim una fotografia del petit corredor d'accés al llarg sepulcre, que en el seu temps seria cobert per una llosa.


Aquesta és l'entrada del dolmen, col·locada a 90 graus i gairebé a l'inici de la llarga galeria.


La galeria coberta de Rocher de Tréal era enllosada, fet que va ajudar a la conservació d'algunes restes, mitjantçant les quals, s'estima un antiguitat del sepulcre de 5000 - 4500 anys, a plena era neolítica. A l'interior, s'hi van trobar ceràmica, puntes de fletxa de sílex, penjolls de pedra i cristall de roca.

Pel que se sap, l'aflorament rocós principal, per a fer aquesta construcció és a uns centenars de metres.

D'altra banda, el descobriment d'un pou proper a aquest dolmen va contrastar que aquestes terres ja eren habitades com a mínim des del 3500 a.C., ja que es va trobar diversa ceràmica i sílex datat d'aquesta època. Per tant, s'assegura que al quart mil·leni a.C. aquí ja hi vivia gent.

Els afloraments rocosos que deia abans, que eren tot pujant a la dreta... doncs resulta que és un lloc conegut com a Poundingue Monfort, una petita tartera utilitzada per a la construcció dels sepulcres de la zona.

Continuem amb el megalitisme i ens dirigim a la comuna de Monteneuf, on visitarem la galeria coberta de la Loge Morinais, tot anat per un corriol desdibuixat, per un bonic i atapeït bosc.


De nou, es tracta d'una galeria coberta, molt malmesa pels pas dels anys, amb una longitud total de 13.50 metres i una amplada que va oscil·lant entre 1.50 i 2.00 metres, feta amb pissarra local... potser li caldria una certa restauració.

No hem trobat informació de l'excavació arqueològica, si és que n'ha rebut alguna.

Sense sortir de la comuna visitarem, per mi, un dels llocs més macos que he vist mai, megalíticament parlant, el conjunt de menhirs de Monteneuf. Un espectacular camp de menhirs de més de 6 hectàrees, amb uns 400 blocs d'esquist. Aquest gran descobriment va tenir lloc a finals dels anys 70 a causa d'un incendi a la zona i el senyor Yannick Lecerf la va excavar l'any 1989.


Aquesta foto està un pèl cremada, el sol ja era bastant baix, i era difícil... però cremat a banda, la fotografia és impressionant. La gran concentració de menhirs és un xic ordenada, amb diversos alineaments que van de nord a sud i d'est a oest, que a dia d'avui es poden veure gràcies al re-aixecament fet per Yannick, ja que el grans rocs van ser abatuts, segons es creu, a l'Alta Edat Mitjana o cap a l'any 1000 de la nostra era, quan encara es denunciava i destrossava qualsevol tipus de "culte pagà".


A dia d'avui, en alguns trossos, sí que hi havia definit un antic alineament, de diverses mides, però en altres era una anarquia posicional i semblava que sorgissin de terra sense cap finalitat. Recomano anar a visitar-lo sense cap tipus de presa.

Les escasses restes trobades a aquest monument apunten a una utilització des de la fi del Neolític vers l'Edat del Bronze, entre el 3000 i el 1800 a.C.

I ja per acabar ens dirigim a visitar el proper i bonic sepulcre de Bordoués, també anomenat Grée-Basse.


La galeria coberta de Bordoués es troba al vell mig d'un preciós bosc... però no és gens difícil d'arribar-hi, el camí està senyalitzat. Aquest tros de sepulcre amida 8 metres de llarg, per una amplada de 1.50 metres, que només conserva 1 roc de coberta. Part del sòl d'aquesta cambra està cobert amb un paviment prou gruixut. D'altra banda, té un petit corredor aporticat d'entrada, de només tres lloses com es pot veure a la part inferior de la fotografia.

S'excavà l'any 1976, on es va trobar divers material prehistòric, entre el que destaquen 5 destrals de pedra polida. Té tota la pinta d'una tomba col·lectiva de l'era neolítica.

Bé, per avui ja n'hi ha prou, anem a descansar, que demà ens esperen un munt de quilòmetres, que ja tornem a casa... i jo particularment quan sóc fora un temps, vaig desitjant sentir enraonar català.


Coordenades:

La Roche aux Fées: UTM(ETRS89): 30T, 619128, 5310475
Grée de Cojoux C o du Moulin: UTM(ETRS89): 30T, 577002, 5290676
Coffres funéraires du Moulin: UTM(ETRS89): 30T, 576900, 5290689
Grée de Cojoux B o du Moulin: UTM(ETRS89): 30T, 576907, 5290658
Grée de Cojoux A o du Moulin: UTM(ETRS89): 30T, 576763, 5290652
Petites Roches Piquées: UTM(ETRS89): 30T, 576734, 5290648
Rocher de Tréal o Grotte aux Fées: UTM(ETRS89): 30T, 574493, 5291802
La Logue Morinais: UTM(ETRS89): 30T, 560142, 5304153
Alineaments de Monteneuf: UTM(ETRS89): 30T, 560915, 5303536
Bordoués: UTM(ETRS89):30T, 561712, 5302854

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada