Dòlmens i menhir al districte de Figeac I

Per fi ens podem dedicar a visitar megàlits de Quercy, ja que ahir vam arribar de nit, car ens vam aturar a la zona de Millau a ampliar la cerca de dòlmens... perquè menhir, ni un! Avui, però, sí que en veurem un... n'hi ha més, però bé, que no és com a Catalunya que n'hi ha gairebé a cada cantonada.

Bé, comencem el dia justament visitant l'únic menhir francès que veiem en els dies d'estada, cal dir que és prou gran, sobretot si el compares amb algun menhir de la terra. Aquí tenim el menhir de Bélinac o Peyro Lebado, també conegut com a Pierre Levée, situat a l'esquerra de la carretera D802, pujant del poble de Bélinac, direcció Livernon. Per arribar-hi, sortirem de la D802 a la sortida de Bélinac, tot girant a la dreta just quan ens desviem. Seguirem el camí eorrenc paral·lel a l'esmentada carretera i als 370 metres girarem de nou a l'esquerra, prenent un altre camí sorrenc, que, en 220 metres més, ens durà al gran roc.

Té unes dimensions de 3.55 metres d'alçada per una amplada màxima d'1.90 metres. És el menhir més gran del departament de Lot, amb un pes d'unes 7 o 8 tones. Com a anècdota, esmentar que el menhir es documenta des de l'any 1831, juntament amb un altre menhir a una treitena de metres d'aquest, que va ser abatut per la gent de la contrada, que creien que a la seva base trobarien un tresor. Aquest menhir avui en dia resta desaparegut.

Donant per visitat el menhir, tornem a la carretera, tot fent cap al poble d'Assier. Allà aparcarem el cotxe al camí del costat del camp de futbol i a peu seguirem per ell, tot anant paral·lels a les vies del tren. El camí es torna corriol, i seguint tot rectes, arribarem a un punt on hi ha un filat, amb canvi de desnivell. El dolmen es veu des d'allà estant a la nostra esquerra. Vam passar de fer el perillós salt, ja que la caiguda seria sobre de moltíssimes bardisses, però el vam fotografiar des d'allà. Les coordenades, com sabem on era, les hem agafat des del Google Maps. Aquí teniu el dolmen de Mons I, Champ du Belair C o Cazelle.

Jo diria, des de la meva posició, que el megàlit es troba un pèl enfonsat, i pel que he trobat, sembla que no vaig gaire errat. Fou catalogat l'any 1899 i té unes dimensions de 4 metres de llarg, 2 d'ample i una alçada conservada de 50 centímetres. Pel que sembla, la cambra està construïda a partir de lloses i murs de pedra en sec, i segons es documenta, aquest mig ensorrament que jo he esmentat abans, és degut al deteriorament de les lloses.

Segons hem trobat en diverses descripcions del megàlit, aquest té una considerable cassoleta a la seva llosa de coberta.

Després d'estar una bona estona barallant-nos amb els filats, desnivells i camps, intentant visitar els tres sepulcres de "de Mons", ho deixem córrer, ja que encara no les tinc totes amb el peu. Tot i que la nostra informació diu que són tres dòlmens i un menhir, acabo de trobar informació on asseguren quatre dòlmens i dos menhirs.

Reprenem la ruta tot anant al dolmen de Garivals, encara a terme d'Assier. Per arribar-hi, desfem el camí i agafem la D92, que seguim tot creuant les vies del tren uns 800 metres, fins trobar a mà dreta un camí que dóna a un gran aparcament de terra. Aquí deixarem el cotxe, al final de tot de l'aparcament que és tancat per un filat, ja tocant el bosc. A peu i seguint el filat, ens dirigim a la cantonada sud del gran aparcament, on poc abans d'arribar a la seva fi, on hi ha un altre camí sorrenc, trobarem un espai on podrem travessar el filat fàcilment. El dolmen de Garivals es troba a uns 50 metres d'aquest punt, al verdós i desdibuixat, tot i que ample camí que delimita la banda oest del prat existent.

De la cambra simple de Garivals, puc dir que amida 2.90 metres de llarg per 1.50 tant d'ample com d'alt. Aquests ortòstats donen lloc a una cambra de 2.30 metres de llargada per 1.15 d'amplada i 1.20 metres d'alçada. A més del modern mur que el travessa i un altre de petit, jo diria que modern, que hi ha just davant seu, té una estranya pedra triangular a la seva coberta, que per cert, no cobreix la cambra sencera, ja que només mesura 2 metres de llarg.

Seguim amb la ruta, caminant en direcció nord, pel costat esquerre de camí desdibuixat que dèiem abans, tot resseguint-lo uns 240 metres, trobant després d'un petit mur que ens barra el pas, el dolmen de Bois de Boeufs.

Per mi, un dels més macos de Quercy... com a poc és el més peculiar, el túmul es conserva gairebé íntegrament, ocultant la cambra. El citat túmul fa 20 metres de diàmetre i conserva una alçada de vora els 4 metres. D'altra banda, l'ensorrada cambra fa uns 3 metres de llarg, 1.50 d'ample i només 30 centímetres d'alçada conservada, pel que crec que deu estar intacte, tot i que és monument històric des de 1889.

Cal destacar l'enorme llosa de coberta... hem trobat que fa 3.70 metres de longitud, 2.60 d'amplada i 0.30 de gruix, donant un pes d'unes 8 tones.

Ara, anem a Assier, a visitar l'antic castell del poble, datat de principis del segle XVI. Sincerament em va agradar bastant, com ja he comentat diverses vegades, tot això de les esglésies, castells, fortificacions, etc. m'agraden mig derruïts, i aquest ho està. De fet,l'única ala del castell que resta dempeus és la que hem posat a la fotografia de baix, on hi fan diferents exposicions.

Tornem al cotxe i emprenem camí vers la sepultura de la Table de Roux, sortint d'Assier per la D653.  Tot just passades les vies del tren de nou, girarem a la dreta per una carretera sorrenca, deixant una zona deforestada amb pinta de zona d'aparcament a l'esquerra i les vies a la dreta. Als pocs metres girarem de nou a l'esquerra, tot seguint una altra pista. Seguirem rectes per aquesta via deixant desviaments a dreta i esquerra uns 600 metres. Llavors trobarem un altre camí que surt a la dreta i que seguirem uns 500 metres fins que veurem una zona un xic més ampla a la nostra dreta, amb uns porticons de fusta, que donen pas a un corriol, senyalitzat en groc. Caminant per aquest caminet, en no gaire estona, trobarem el dolmen de La Table de Roux, conegut pels locals com Toulo del Roux.

El megàlit fa uns 4 metres de longitud, tot i que la seva coberta mesura 3.30 metres de llarg, 2.50 d'amplada i 30 centímetres aproximadament de gruix, amb un pes d'unes 5 tones. L'amplada de la cambra varia entre 1 i 1.40 metres, sent més ampla a la capçalera, i l'alçada interna és d'1 metre.

De nou al cotxe, anem a visitar el dolmen més conegut i important de la zona, el sepulcre de Pierre Martine.

El més fàcil és tornar fins a les passades vies del tren de fa una estona, i seguir per la D653, direcció Livernon. Seguirem per ella tot rectes creuant una rotonda i al poc travessarem Livernon. Quasi bé quan s'acaben les cases, girarem a la dreta, prenent la D2... en uns 500 metres veurem un rètol indicant la Pierre Martine per un camí asfaltat que surt a l'esquerra de la D2. Seguirem aquest camí uns quilòmetres fins a veure una zona habilitada com a aparcament a la dreta de la carretera, des d'allà i tornant a peu a la carretera, veurem a la dreta de l'aparcament, una porta, crec recordar que de fusta, que dóna pas a un corriol que mena cap el sepulcre.

Però no vam arribar al sepulcre sense sorpreses, ja que a mig camí, una mica a la dreta d'aquest, vam trobar-nos amb tota una pedrera neolítica.

Realment impressionant el que admirem ara mateix... brutal!

Com es pot comprovar, el tipus de roca és l'utilitzat en tots els dòlmens de la regió i es veuen clarament els negatius de les lloses extretes anteriorment, inclús se'n veuen un parell que finalment no es van utilitzar, ja preparades per al seu ús.

Seguim endavant pel corriol desdibuixat, però fàcil de seguir... són prats amb arbrets punxeguts, fins que després d'un tram final amb un cert pendent de pujada, trobem el megàlit de la Pierre Martine.

A aquesta foto he decidit posar-m'hi jo també, crec que és la millor forma de que es vegin les seves grans dimensions. El megàlit amida 7 metres de llargada per 2 metres d'amplada. Cal destacar la immensa llosa de coberta que malauradament es va trencar en dos... d'aquí els dos monòlits de ciment que es veuen als costats del sepulcre.

Bona passejada des del cotxe... hem vist una pedrera i un grandiós dolmen en menys de cent metres... però aquí no s'acaba tot... saltem el filat que hi ha just darrere del sepulcre, i al bell mig del camp del davant visitarem el dolmen de Rougié o Pierre Martine II.

Aquest sepulcre té unes dimensions prou més petites que el company immediat, però tot i això no és el que podríem dir "petit", fa uns 3 metres de llarg per una amplada que deu rondar el 1.20, 1.30 metres... ho sento, no vam mesurar cap megàlit en aquest viatge.

Tornem al cotxe amb la sensació de que només per aquest racó, ja val la pena desplaçar-se fins aquí.

Tornem fins a la D2 i seguim la carretera en la direcció que portàvem, fins topar-nos amb la D802, a la que girarem a la nostra esquerra. En uns 4.5 quilòmetres, creuarem una cruïlla de carreteres, a la que girarem a l'esquerra i als pocs metres girarem de nou a la nostra dreta. Seguirem aquest camí fins a topar-nos amb una moderna granja a la nostra esquerra, deixant un aeròdrom a la nostra dreta. Allà aturem el cotxe.

A peu, continuem tot rectes pel camí fins trobar una porta a la nostra esquerra, al que podríem denominar com el cim d'un petit turó, i que dóna accés a un camí d'amplada automovilística, que crec que porta a un altre mas. A no gaire distància, ens trobarem que el camí queda tallat i al costat una paret mig natural que encercla el prat de sobre.

A partir d'aquí, feu-vos-ho com vulgueu, però l'antiga tomba de Verdier Petit es troba al bell mig d'aquest prat que comentàvem. Nosaltres vam escala el mur mig natural per visitar el dolmen.

El sepulcre que tenim davant, crec que deu ser el megàlit més fotografiat de la regió de Lot, juntament amb la Pierre Martine. El fet de tenir aquests rocs a la coberta provinents del camp del voltant fa certa gràcia al turisme que ve a la zona.

Per estrany que sembli, no he pogut trobar res sobre el megàlit, només que se li estima un pes d'unes 20 tones.

Tornant al cotxe, tirem vers Espédaillac, tornant a la D802 i prenent la direcció de la que venim... Assier, Livernon... al primer encreuament de carreteres, virarem a la nostra dreta, prenent la D40 fins al poble d'Espédaillac. Als 3.5 quilòmetres, més o menys, just veure les primeres cases del poble, a la nostra dreta, veurem una carretera secundària, també asfaltada. Seguirem aquesta i en uns 700 metres passarem un camí, que a peu ens durà fins el sepulcre de Place del Sol o Pierre Levée en poc més de 40 metres.

Com es pot veure a la fotografia, aquest dolmen està enganxat a un modern mur de separació de terres, creant un camí que segons he trobat a internet, és reservat a les ovelles.

El dolmen en si està molt ben conservat, tot i que no li resta ni un xic d'obra tumular. Encara que es documenta a molts llocs, no hi ha informació sobre ell, ni dimensional, ni arqueològicament parlant, només sabem que la llosa de coberta té un pes aproximat de 4 tones.

Per n-èssima vegada, tornem al cotxe i ens dirigim vers Grèzes, tot prenent la D146, que surt del carrer principal d'Espédaillac. Quan s'acaba la carretera, virem a la dreta i als pocs metres girem a l'esquerra, endinsant-nos per la D13. En uns 200 metres, prendrem una carretera que surt vers la nostra dreta... em sembla recordar que al poc és sorrenca. Seguint per aquí, arribarem a un conjunt de cases. Bé doncs nosaltres vam aparcar el cotxe arraconant-lo al mateix camí abans d'arribar a elles (és una propietat privada). El megàlit de Custalou es troba just sobre el camí.

De fet, la fotografia la vam fer des del camí, tot perquè no ens cridessin l'atenció... i és que el dolmen de Custalou es troba al bell mig del camp, just davant de la casa.

Com es mig veu a la fotografia, el que limita la cambra per la part de capçalera és un mur de pedra en sec... modern, ja que just darrere d'aquest, hi ha les restes, encara clavades al sol, de l'ara trencada llosa que crec que feia aquesta funció. Pel que he trobat cercant informació sobre ell, és bastant més gran que la resta dels companys més propers. Des de lluny almenys, ja la feia, aquesta sensació.

A més d'això, malauradament no he aconseguit trobar res més... amb els catalans, sí que s'hi troba informació d'excavacions, planimetria i de més, però els francesos no ho fan gaire això de publicar aspectes arqueològics.

Fem la volta i tornem a la D13 direcció Grèzes; en un 500 metres i amb el nucli a la nostra esquerra, girarem a la dreta per la D38, sguirem per aquesta uns 900 metres, girant a l'esquerra per un camí sorrenc entre dues cases xules i girarem a la dreta a la cruïlla que hi ha al poc de passar-les. Tot anant per aquí, en uns 500 metres aturem el cotxe davant d'un mas amb diverses construccions per al bestiar. A l'altre costat de la carretera, a la nostra dreta i al prat que hi toca, trobarem el dolmen de Cloup des Periès o Ramades. Està tancat, però la mestressa de la casa ens va dir que podíem saltar.

D'aquest sepulcre sí he trobat alguna cosa... tampoc penseu que molt... però bé, la cambra té unes dimensions d'uns 3 metres de llarg, per 1.50 d'ample. D'altra banda, el gran roc de coberta fa 2.85 metres de llargada per 2.60 metres d'ample, i té un gruix de 30 centímetres.

Continuem la llarga ruta tornant a la D13, a la que girarem a l'esquerra, com si volguéssim tornar cap Espédaillac, però passem la sortida per la que hem vingut abans d'aquest poble, tot seguint rectes per la carretera, que ara canvia de nom, dient-se D653. Seguirem aquesta carretera gairebé dos quilòmetres, fins trobar un bonic camí sorrenc que surt a la nostra esquerra, franquejat per arbres que li donen ombra, tot just després d'una casa construïda a peu de carretera també a l'esquerra. Per aquest caminoi, continuarem uns 800 metres, on després de passar unes cases xules a mà dreta, aparquem el cotxe, enganxat al voral. El dolmen de Fourques Basses es troba a l'esquerra de la carretera uns 10 metres de distància d'ella.

De l'amic megàlit, només he pogut trobar que la llosa un xic inclinada de capçalera fa 8 metres quadrats.

Tornem a la D653 i la prenem en la mateixa direcció que portàvem per veure el penúltim dolmen del dia, el de Mas de l'Artillou. En no arriba a 1 quilòmetre, girarem vers la nostra dreta prenent la D40B i la seguirem fins a trobar a la dreta el desviament cap a la D40. En poc més de mig quilòmetre, veurem a la dreta un camí de terra amb el cartell indicatiu de Mas de l'Artillou. Ens endinsem pel camí i al primer camí que veurem a l'esquerra, girem tot seguint-lo, al poc passarem un parell de cases... el dolmen es troba al prat que hi ha al costat de les cases, un cop passades aquestes.

Aquest com a poc és curiós, a part de majestuós. El maco dolmen del Mas de l'Artillou té a la seva llosa cobertora, de 5.30 metres de llarg, uns 2.50 d'amplada i un pes de aproximat de 20 - 23 tones, estranys reguerons i cassoletes, però no vam poder fer fotos perquè està massa alt, car la cambra té una alçada interna de 1.80 metres. L'amplada de la mateixa és de 1.50 metres i té una longitud d'uns 4 metres. Tot i haver d'entrar, de nou, a una propietat privada, val molt la pena visitar-lo, tant pels gravats com pel dolmen en si.

Ara sí, anem a per l'últim sepulcre del dia, per a mi, un dels més impressionants, per no dir el més de tot el viatge a França: El dolmen de Peyrefit, de nom clarament occcità, ja que Peyrefit és una derivació del mot Peira Ficada, que podríem traduir com a Pedra Clavada.

Per arribar a l'impressionant sepulcre, seguirem pel camí al que som, en la mateixa direcció fins a creuar amb un altre camí, al que girarem a la nostra dreta. Al poc ens trobem una bifurcació a la dreta... la seguim, i en uns 650 metres veurem una entrada al camp de la dreta, el megàlit de Peyrefit es troba al bell mig d'aquest... i sense haver de saltar cap tanca!!

El sepulcre, que conserva gran part del seu túmul de 10 metres de diàmetre, tot ell protegit per arbrets punxeguts, té una immensa roca de coberta, de 5 metres de llarg per 2.50 d'amplada i 1 metre de gruix, el que dóna un pes aproximat de 25 tones. És sens dubte, la coberta més espectacular de tot Quercy.

Segons he pogut esbrinar, també té un conjunt de 3 cassoletes col·locades triangularment que no vam veure... amb la falta de gravats a gairebé tots els dòlmens vistos, ja ni ho mirava; a més, era prou impressionat mirant-me el roc de coberta.

Respecte a la cambra, mesura 3.90 metres de longitud, 1.20 d'amplada i té una alçada de 1.50 metres.

M'agradaria aclarir que no es documenta la datació de cap megàlit en particular, però la zona megalítica de Quercy és datada en global del 3000 al 1800 a.C. No és com a Catalunya que tenim diversos megàlits de diferents èpoques, allà tots són prou semblants pel que fa a l'antiguitat, i clar, en l'estil arquitectònic.

Donem per acabades les nostres visites a Lot... per avui. Tornem al cotxe i cap a l'allotjament, on ens esperaven unes vistes des del menjador, magnifiques del tot.

Coordenades:

Menhir de Bélinac o Peyro Lebado: UTM(ETRS89): 31T, 409491, 4943073

De Mons I o Champ du Belair C: UTM(ETRS89): 31T, 409793, 4947934

Garivals: UTM(ETRS89): 31T, 409207, 4947558

Bois de Boeufs: UTM(ETRS89): 31T, 409350, 4947744

Castell d'Assier: UTM(ETRS89): 31T, 411100, 4947445

Table de Roux: UTM(ETRS89): 31T, 409515, 4946852

Pedrera neolítica de Piere Martine: UTM(ETRS89): 31T, 406571, 4945792

Pierre Martine: UTM(ETRS89): 31T, 406519, 4945948

Rougié o Pierre Martine II: UTM(ETRS89): 31T, 406495, 4946024

Verdier Petit: UTM(ETRS89): 31T, 403522, 4947785

Place del Sol o Pierre Levée: UTM(ETRS89): 31T, 403311, 4944201

Custalou: UTM(ETRS89): 31T, 405890, 4941974

Cloup des Periès o Ramades: UTM(ETRS89): 31T, 406990, 4941070

Fourques Basses: UTM(ETRS89): 31T, 405558, 4939900

Mas de l'Artillou: UTM(ETRS89): 31T, 403745, 4940968

Peyrefit: UTM(ETRS89): 31T, 404101, 4941635