Com teníem uns dies de festa durant les vacances de Nadal i ens falta ben poc per anar, com diem, a nosaltres fer el pingu, vam decidir anar a la zona de Quercy, per visitar els megàlits d'allà. És la zona on hi ha la més gran concentració d'Europa, uns 1000 dòlmens i que, estranyament, no consta de gaires menhirs, només uns 80. A més, curiosament, totes aquestes tombes, són bàsicament de la mateixa estructura i morfologia. Com acabem de dir, tots els dòlmens són pràcticament idéntics... cambra simple de tota la vida, alguns amb petites variants, com podria ser una subcambra al mateix túmul. Això sí, més petita, encara que del mateix estil arquitectònic.
De camí a Quercy, ens aturem al departament d'Aveyron, però a la seva part sud-est, dins la zona del Parc naturel régional des Grands Causses. Concretament, caminarem pels voltants del poble de Millau, on a banda dels dòlmens, veurem el fantàstic pont atirantat d'aquesta població; ens quedarem impressionats per la seva amplada, llargada i alçada.
El primer que fem és provar de visitar la necròpoli de Saint Martin du Larzac... que ja dic, que no vam veure tots els sepulcres que anàvem amb intenció de veure... encara no tinc el peu com per tirar coets i no em venia gaire de gust quedar-me enganxat amb els tancats que hi ha per tot arreu.
Bé, al tema... vam parar a fer un mos a La Cavalerie i després d'omplir l'estómac, prenem de nou el cotxe per prendre la carretera principal del poble com si vulguéssim tornar a l'A75, però a la rotonda que hi ha just abans de l'autopista, sortim per la sortida d'abans, prenent la D809. Seguirem aquesta fins a trobar un desviament a la dreta amb un rètol que indica St. Martin du Larzac, Pierrefiche. Anem tot rectes per ella passant un encreuament amb un cartell d'una cabra, i a sota un altre indicant La Blaquière, seguint igual que fins ara pel camí deixarem un desviament a l'esquerra, aparcant el cotxe a un espai habilitat a l'esquerra de la carretera al quilòmetre d'aquest últim punt.
Tot caminant seguim un tros de carretera i arribem a una creu de terme on s'indica Saint Martin de Larzac i dolmen. Girant a l'esquerra a aquest punt per un camí sorrenc, ens endinsem al bell mig de les dues o tres cases que hi ha al que sembla un antic mas. Anant pel camí definit, passarem les cases i ens endinsarem al bosc típic d'aquesta zona, sense gaires arbres i bastant rocós, però això sí amb un tel de gespa per tot arreu. En uns 560 metres caminant pel camí i havent deixat un altre a la nostra dreta, arribarem a una petita zona boscosa... per dir-ho d'alguna manera. A l'esquerra del camí, allà trobarem el dolmen de Saint Martin du Larzac B.
Tot caminant seguim un tros de carretera i arribem a una creu de terme on s'indica Saint Martin de Larzac i dolmen. Girant a l'esquerra a aquest punt per un camí sorrenc, ens endinsem al bell mig de les dues o tres cases que hi ha al que sembla un antic mas. Anant pel camí definit, passarem les cases i ens endinsarem al bosc típic d'aquesta zona, sense gaires arbres i bastant rocós, però això sí amb un tel de gespa per tot arreu. En uns 560 metres caminant pel camí i havent deixat un altre a la nostra dreta, arribarem a una petita zona boscosa... per dir-ho d'alguna manera. A l'esquerra del camí, allà trobarem el dolmen de Saint Martin du Larzac B.
Ho sento, però dels dolmens d'aquesta zona és complicat trobar informació, i després de molt cercar, no hem trobat res. L'únic que hem pogut trobar és que daten de l'Edat del Bronze.
El donem per visitat i seguim pel caminoi uns 30 metres, trobant un tancat a la dreta, aquí està el dolmen de Saint Martin du Larzac C, que realment està millor del que sembla a la foto, de fet és l'únic que té llosa de coberta del conjunt, el que passa és que hi ha tota una necròpoli de tombes tipus cofre, datada a l'era medieval, tant dins del tancat com fora. Això crea aquesta visió un xic caòtica.
Per aquesta raó, aquest sepulcre és molt i molt interesant, ja que també es documenta enganxat a ell un cairn de l'edat del Ferro, que fa uns 11 metres de costat, essent aquest quadrat. En aquesta època també, es reutilitza l'antic megàlit per enterrar-hi dos cossos, tancant la cambra del megàlit amb un mur de pedra en sec encara visible.
Després de visitar l'interessant conjunt de tombes de Saint Martin du Larzac D, seguim endavant, ara pel camí molt més desdibuixat, tot girant uns pocs graus a l'esquerra, i en uns 100 metres, a una aglomeració boscosa com les d'abans trobarem el dolmen de Saint Martin du Larzac D.
D'aquest megàlit només queda el forat, la llosa de la nostra dreta, i un xic de llosa de l'esquerra, bastant deteriorada... sí, està fet pols, però bé, n'he vist d'aquí, Catalunya, molt més fets "caldo", com a mínim això sembla un antic sepulcre, del qual, com era d'esperar no he trobat res d'informació.
Hi ha més dòlmens de Saint Martin du Larzac, i de fet són a prop del cotxe, però ja us he dit que vam passar de saltar el punxegut tancat.
Un cop visitada una part de la necròpoli, tornem de nou prop de l'autopista A75, més que res perquè l'hem de seguir per arribar a l'allotjament que tenim contractat, però com encara ens dóna temps a visitar alguna cosa, posem rumb al dolmen de Soulobres.
Per arribar, tornarem enrere fins la D809, a la que girarem a la nostra dreta, i en uns 5 quilòmetres arribarem a Martiel. A aquesta alçada passarem tot rectes una rotonda amb un McDonald's al seu costat esquerre. Uns metres més tard, en trobarem una altra a la que girarem a la dreta, prenent la primera sortida, tot anant per la D41, la que seguirem uns 14 quilòmetres, tot passant per sota l'autopista. Just passar per sota, deixarem un camí que va cap a la dreta seguint tot rectes fins al següent camí que trobem a la nostra dreta. On surt aquesta pista, hi ha dos esplanades on la gent aparca els cotxes, nosaltres també ho fem i ens posem a caminar per la pista atrotinada. Tot caminant per ella uns 450 metres, toparem amb un accés als boscos i camps llaurats de la dreta, ens hi endinsem i camp a través cerquem i trobem el dolmen de Soulobres a uns 300 metres de la pista.
Com no era d'estranyar no podem dir res del megàlit, l'únic que recomanem cercar-lo amb el GPS, es troba força amagat.
Després d'aquest, anem fent via cap a la necròpoli de Brocuejouls, aturant el cotxe a mig camí per admirar l'impressionant viaducte de Millau.
Tot i que és una obra moderna, val la pena fer-li una ullada des del camí pel que anem. Aquest impressionant pont fou inaugurat per Jacques Chirac el 14 de desembre del 2004, batent diversos rècords dimensionals, però el més destacable, és el de viaducte més alt del món, ja que es troba a 321 metres d'alçada del terra de la vall que crea el pas del riu Tarn.
Per arribar-hi, prenem el cotxe tot seguint el camí sorrenc que portàvem abans d'aparcar, en la mateixa direcció uns 2.30 quilòmetres, deixant darrere el mas de Soulobres a la dreta i un pas per sota l'A75 a l'esquerra i tot anant paral·lels a l'autopista. Aturarem el cotxe a la banda dreta del camí quan comencem a tenir una visió com la de la fotografia del viaducte. Per trobar la necròpoli, a peu, seguim pel camí que ara va entre dos camps de conreu, estil al de la fotografia anterior... entrarem per la part de sota del camp conreat de la nostra dreta, on hi ha un accés que es veu des del mateix camí. En aquest camp trobarem al bell mig el malmès sepulcre de Brocuejouls B.
La veritat és que el dolmen està bastant fet pols, de fet nosaltres ens el vam haver de mirar amb paciència una bona estona per aconseguir construir mentalment un dolmen amb l'amuntegament de lloses que hi ha. Si ho penses, és una llàstima que no s'hagi respectat al llarg del temps... és una tomba!
Com és ja típic, d'aquest no hi ha res d'informació, no com el proper company, el de Brocuejouls A, que el trobarem a uns 200 metres seguint pel camí, a mà dreta... es veu. Han construït murs de pedra en sec cap al costat i al davant, aprofitant el dolmen com a graner de dues habitacions i porxo!!
Potser el més espectacular de la tomba de Brocuejouls A és la gran llosa de coberta, que amida 4.30 metres de llarg per 4.00 metres d'ample i té un gruix de 60 centímetres. D'altra banda, la cambra amida 2.07 metres de llargada per una alçada conservada de 1.60 metres; l'amplada, la desconeixem, però ben bé farà 1.50 - 1.80 metres.
Del sepulcre cal destacar dos grans rocs, la coberta, que com ja hem dit abans, és molt gran, de fet cobreix també, l'habitació del costat del megàlit, i la llosa del costat esquerre del dolmen, que amida 3.30 metres de llarg, essent així molt més llarga que la seva companya del davant, amb la que juntament amb la llosa de coberta, formen la cambra sepulcral.
Ara visitarem l'últim monument del dia, que hem d'anar tirant cap a Lot. Desfem part del camí que hem fet passant per sota l'autopista pel pas que hi ha abans del mas de Soulobres, i en creuar-la girem a l'esquerra. Al poc, trobarem un camí sorrenc a la dreta, que seguirem i, en ben poc de fer-lo, toparem amb una zona d'aparcament també a la dreta, allà aturem el cotxe. A peu, seguim un camí atrotinat que surt d'ella, paral·lel a l'autopista, amb sentit com tornant a Brocuejouls. A uns 600 metres del camí sorrenc trobarem a mà dreta les restes del sepulcre de Cadénède. No és fàcil de veure, encara que es trobi just al costat del camí... es veu un xic més l'amuntegament de pedres del túmul que el mateix dolmen.
Com el seu company Brocuejouls B, el que en queda no és gaire, tot i que bastant més que l'altre... com a mínim es veu una llosa lateral i jo diria que part de la de capçalera, amagada entre els arbres, i el túmul de pedres, sobretot per la banda esquerra del megàlit, tal i com el veiem.
D'aquest sepulcre, no hi ha gaire a documentar, però el que hi ha es documenta. Parlem clar de la llosa que es veu... que segons estudis del megàlit fa 2.00 metres de llargada per 0.90 d'amplada i un gruix de 30 centímetres. No es documenta res de la llosa de capçalera que deia jo, pel que no crec que ho sigui... jo realment només m'hi vaig fixar veient la fotografia.
Ara sí que sí, posem rumb a Combarel, on teníem l'allotjament a una caseta rural (just davant d'un preciós prat, des d'on es veien unes sortides de sol brutals), que ja ansiem una dutxa, un bon i merescut sopar, i una estoneta aplatanats al sofà... tot i que no gaire que hem de preparar la ruta de demà. Però sobretot, el que tinc ganes d'enganxar, com a mínim jo, és el llit.
Coordenades:
Saint Martin du Larzac B: UTM(ETRS89): 31T, 513494, 4880390
Saint Martin du Larzac C: UTM(ETRS89): 31T, 513466, 4880414
Saint Martin du Larzac D: UTM(ETRS89): 31T, 513366, 4880385
Soulobres A: UTM(ETRS89): 31T, 501310, 4884673
Brocuejouls B: UTM(ETRS89): 31T, 501058, 4882399
Brocuejouls A: UTM(ETRS89): 31T, 500994, 4882203
Cadénède: UTM(ETRS89): 31T, 502433, 4883160
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada