Menhir a El Montmell

Avui, ens desplacem a la província de Tarragona per a visitar un menhir imponent. Com ja hem comentat anteriorment, no és una província precisament rica en megàlits, però conté un dels menhirs més alts de Catalunya, la Pedra Alta de Can Ferrer.

Per arribar-hi, nosaltres vam fer molta volta perquè érem a les vacances de Nadal i no teníem pressa. Des de Torrelles de Foix, vam travessar tota la serra d'El Montmell - Marmellar, però us explicarem el camí fàcil des de casa nostra. Prenem l'AP-7 en direcció Tarragona i posteriorment l'AP-2 quan hi ha la bifurcació d'autopistes. Agafem la sortida 12 cap a La Bisbal del Penedès seguint la T-240. Travessem La Bisbal i arribem a un enllaç amb la C-51, on prenem el sentit cap a Rodonyà i Valls. Després de passar La Pineda de Santa Cristina, arribem a una rotonda on deixem la carretera que portem i anem cap a Rodonyà per la C-51z. Un cop passat aquest poble, trobem a la nostra dreta un trencall cap a Can Ferrer de la Cogullada, seguint la TV-2444. Després de gairebé 5 quilòmetres, arribem a la cruïlla on la TV-2444 s'ajunta amb la TV-2443. Just en aquest punt, a la nostra esquerra, trobem el menhir de Can Ferrer o de la Pedra Alta. 

Aquest imponent monòlit, de 3.50 metres d'alçada, per 0.69 d'amplada i 40 centímetres de gruix, és un dels més alts de Catalunya, darrere del de les Pruneres (a Mollet) i davant del de la Murtra (a Sant Climent Sescebes). Per la seva morfologia, es pot datar dins del calcolític, període del Bronze (1800 - 650 a.C.). Fou publicat per primera vegada el 1909 per A. M. Gibert i posteriorment esmentat en diverses obres.

Com molts menhirs aïllats, té una llegenda associada a una construcció, en aquest cas, la de la Catedral de Tarragona. S'explica des d'antic que mentre es construïa la catedral, un anacoreta que vivia a El Montmell va somiar que mancava una gran pedra a la façana i va decidir portar-la. Pel camí, va trobar-se amb una velleta sospitosa i amb olor a sofre que li va explicar que ja no calia el roc perquè l'havien acabat. Decebut, l'anacoreta va deixar anar la pedra i aquesta es va clavar a terra, romanent dreta per sempre més.

Després de la ràpida visita al menhir, aprofitem el desplaçament per anar a veure un aqüeducte romà, el de Sant Jaume dels Domenys. Per arribar-hi, desfem el camí fins a La Bisbal del Penedès i, sense entrar al nucli, prenem la carretera T-240 cap a Llorenç del Penedès i L'Arboç. Un cop a Llorenç del Penedès, passem dues rotondes i, a la tercera, agafem la TP-2125 cap a Sant Jaume dels Domenys. En uns 650 metres, arribem a una altra rotonda, on agafem la primera sortida cap a Banyeres del Penedès i L'Arboç. Per si no hem fet prou rotondes, arribem a una altra... Aquesta vegada, sortim pel segon trencall a un carrer curt on ens obliguen a girar a l'esquerra als pocs metres pel carrer Mallorca. Si avancem una mica més, veurem, a la nostra dreta, les restes de l'aqüeducte de Sant Jaume dels Domenys, també conegut com Els Arcs (tornem-hi amb els grans pensadors de noms...).

Construït a època tardo-romana (segle IV d.C.), només resten en peu un conjunt de 3 arcs, un altre de solitari i un conjunt de dos més, ocupant una longitud de no més de 30 metres. Es pensa que s'utilitzava per abastir una vil·la romana que es trobava on ara és la masia dels Arcs.

Com el dia no acompanya gaire, retornem a casa per entrar en calor.

Coordenades:

Can Ferrer: UTM(ETRS89): 31T, 367295, 4575581