Avui, anirem ben a prop de casa, concretament a Canovelles, on han descobert un poblat neolític quan estaven fent un forat a terra per començar a inserir els fonaments de l'escola Els Quatre Vents, actualment l'escola ja està construïda, però segons el pla constructiu està programat de tal manera que les restes quedin exposades al seu lloc original, almenys això es deia, ho podré confirmar aquest dissabte 16/4/2025, que farem una visita guiada al jaciment. Tinc l'esperança de que hagin respectat l'espai, ja que és un dels pocs assentaments neolítics a Catalunya, i realment el més ben conservat, i l'únic amb aquests sòls de cabana, un sistema de recollida d'aigua, i enterraments, a part dels fogars, tan ben conservats.
Com el lloc és certament únic i espectacular, crec que el millor és inserir una fotografia del poblat.
Ara, no sé si això és tot el que hi ha o hi ha més coses sepultades sota terra, perquè en té tota la pinta. De fet, a l'estudi de la zona es parla d'un hàbitat d'uns 3000 metres quadrats; al meu parer, ha de ser bastant més gran del que es pot veure exposat (aquí no hi ha 3000 metres quadrats). Crec que amb un alineament de blocs, una petita "cisterna" (per dir-ho d'alguna manera) per a recollir l'aigua de la pluja, també hi ha dos enterraments, i només dos sòls de dues cabanes. Em sembla poca vivenda per una infraestructura tan ben delimitada i erigida.
Anem pas a pas, fixant-nos en les diferents construccions prehistòriques. La primera és el curiós alineament de rocs.
Els estudis creats del poblat pels entesos en la matèria diuen que seria un alineament per a la separació del món dels vius i el món dels morts, tot i que les tombes són més properes al que seria el món dels vius, a poca distància de les cabanes.
Just al costat, seguint el tall de les màquines que hi ha a la dreta de la foto, trobarem a la cantonada de l'excavació el primer fogar del jaciment, que tenint en compte el pensament dels arqueòlegs sobre l'alineament, devia ser ritual pels morts, però bé, la veritat és que no acabem d'entendre la disposició dels àmbits dins del poblat
Seguim endavant pel jaciment, i el primer que veiem és, al bell mig de la zona excavada, una depressió amb sòl pavimentat, per dir-ho d'alguna manera.
Aquesta depressió, segons els arqueòlegs, era per a recollir aigua de pluja, aquí sí que hi estic d'acord, tot i que tenen el Congost a tocar, que en aquelles èpoques a més, devia anar força més crescut del que va actualment. La depressió creada és prou gran, hi caben un quants litres aquí.
Seguim la visita tot apropant-nos a un enterrament, que cal dir que ja sabíem que era un enterrament, ja que havia vist fotografies de l'excavació on es veu l'esquelet humà de l'individu, que hem pogut saber que tindria entre 50 i 65 anys, i que hi va ser inhumat farà uns 6500 - 6800 anys.
Com es veu, el sepulcre va ser mig destruït per la maquinària excavadora, tot i això, aquest va tenir més sort que el company, que sí que se'l van carregar del tot.
Encara bo, que d'aquest es va poder recuperar intacte l'esquelet humà, destrossant, això sí, l'aixovar que l'acompanyava, una cabra, un recipient que es va trencar en caure de la pala de la màquina, però que van poder reconstruir.
Al costat, veiem el que potser és el més espectacular del poblat, els dos sòls de cabana.
Són típics sols de cabana, només cal omplir els terres de sorra, i compactar-la trepitjant-la, així et queda un sòl planer i ferm.
Al costat veiem unes lones, que no aixecarem pas, però segons el què hem pogut saber, són fogars. De tots ells, n'hi havia un que no s'apagava mai, així tenien el foc just quan el volien.
Seguint tot rectes pel jaciment veiem dos forats perfectament delimitats a la part superior esquerra de l'excavació. No sabíem ben bé què nassos era, però ens hem assabentat que es tracta de dues sitges d'era medieval, d'entre els segles XI i XIII.
Com a dada final, anotarem un total de 6 fogars repartits a tot el poblat, que mitjançant el Carboni 14 han donat datacions d'entre el 4800 i el 4500 a.n.e.
Molt proper a aquest jaciment, se situa Ca l'Estrada I, on es van trobar l'estela menhir del mateix nom (podeu consultar l'entrada Menhirs i poblat al Vallès Oriental i Occidental I), un parell d'enterraments neolítics (d'una dona d'uns 25 - 30 anys i d'un nen d'un 5 - 7 anys), així com estructures posteriors (romanes i medievals). Val a dir que aquest jaciment no es pot visitar, ja que va quedar sepultat per la ronda nord de Granollers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada