Menorca Talaòitica IV

Nova jornada a Menorca. Aquesta vegada, ens dirigim cap el sud de l'illa en direcció a Cala en Porter. Un cop arribem a la rotonda que empalma la carretera d'Alaior a Cala en Porter amb la Me-12, prenem aquesta segona carretera en direcció a Maó. Pocs metres després, a la següent rotonda, seguim les indicacions a Son Vitamina i la maca cala de Calescoves. Al poc, ja veurem les indicacions de la necròpoli de Calescoves. Podem fer gran part del recorregut amb el cotxe, però no podrem accedir fins la cala... al menys, fora de temporada de bany, així que deixem el cotxe i continuem baixant a peu.

El primer que trobem, a mà esquerra del camí i poc després de deixar el cotxe, és Es Fornet. Ho sabem, la foto és molt dolenta, però ens vam descuidar la càmera al cotxe i vam haver de fer les fotos amb el mòbil (imperdonable...).

Anomenada també cova 77 és de tipus II, és a dir, es tracta d'una cova natural amb un mur ciclopi de tancament, realitzat en època naviforme (1600 - 1050 a.C.).

Seguint el camí arribem a la primera cala, la de Biniedrís, on trobem una bona quantitat de coves a banda i banda.

La majoria són coves de tipus I (repicades artificialment sobre el penya-segat i de difícil accés) i es troben tancades al públic, tot i que es pot accedir a algunes d'elles. Es van fer a l'època prototalaiòtica, essent les més antigues de la necròpoli. 

També n'hi ha de tipus III, repicades a la roca, però d'estructura més complexa, poden tenir pilars al seu interior, com les que vam veure a Cala Morell. Pertanyen a l'època talaiòtica i posttalaiòtica.

Si seguim per la dreta, podem vorejar la cala i arribar a la de San Domingo. Nosaltres no vam fer el camí sencer perquè no és fàcil fer-lo embarassada, però s'arriba a empalmar amb el Camí de Cavalls que recorre l'illa i es poden veure unes inscripcions romanes. A l'altra banda de la cala de San Domingo, es pot accedir a l'assentament costaner des Castellet de Calescoves i a una muralla possiblement prehistòrica. 

Els enterraments d'aquesta necròpoli són col·lectius i s'hi poden comptar unes 90 coves repartides entre el camí d'accés i les dues cales. Les prospeccions realitzades a les coves de tipus I han estat força fructíferes, donant lloc a punxons i agulles d'os, objectes plans i circulars decorats amb incisions de cercles concèntrics que van resultar ser taps d'uns recipients utilitzats als ritus funeraris, estris i joies de bronze com sagetes, denes bicòniques, fulles de tall, torques, braçalets, anells i punxons, així com ceràmica i algun fragment de ferro. Pel que fa a les coves de tipus III, s'hi van trobar ganivets, espases i braçalets de ferro, denes de collaret de pasta vítria i ceràmica de diferents estils.

Tornem al cotxe i anem de nou a la carretera Me-12, que prenem a l'esquerra, cap a Cala en Porter. A la següent rotonda, girem a la dreta cap a Alaior per la Me-1 i el nostre següent destí, el santuari de So na Caçana, que trobem a l'esquerra després de recórrer uns 600 metres.

La visita, tot i no ser guiada, és de pagament; la voluntat en temporada baixa i un preu assequible durant la resta d'any. 

Aquest jaciment és una barreja estranya de poblat pur i dur, i santuaris. De fet, està format per deu grups de construccions que inclouen dos talaiots, dos recintes de taula i un altre de possible, dos cercles i restes d'altres, estances sense definir el seu ús i llocs d'enterrament (dues coves naturals retocades i tres hipogeus).

El seu origen es data a l'època talaiòtica, però va estar en ús fins l'època islàmica. A més, els hipogeus i coves han estat utilitzats fins fa poc com a establies per a animals. Tot això fa que algunes de les estructures hagin estat modificades amb el pas dels anys.

Sortint del recinte, anem a visitar un altre poblat molt proper, però menys conegut, ja que no es troba inclòs a la candidatura de Menorca talaiòtica com a patrimoni de la Humanitat. Es tracta del poblat de Torrellisar Vell.

Prenem de nou la carretera Me-1 en direcció a Alaior i girem a l'esquerra, cap el Camí de S'Alblagai, després d'haver fet 650 metres. 400 metres més enllà, hem de deixar el cotxe ben enganxat a la tanca i agafar a peu el camí que surt a l'esquerra cap a Torrellisar Vell. Un cop passats els edificis del mas sense deixar el camí, aquest gira a l'esquerra i poc després trobem l'accés al bosquet on es troba el recinte de taula. De camí, podem veure restes de cases prehistòriques adossades al mur del bosquet.

Per accedir al recinte de taula, hem d'entrar per un passadís que travessa el potent mur de paret seca modern que l'envolta.

La taula és una de les set que es conserven en peu a tota l'illa (sense haver estat recol·locada).

Prop del recinte de taula, en direcció nord, es troben les restes de tres talaiots i d'estructures de cases del que era el poblat. Per la tipologia, es data dins del període posttalaiòtic (550 - 123 a.C.).

Ens dirigim ara a visitar un dels pocs dòlmens de l'illa. Desfem el camí fins la Me-1 i la travessem per a agafar la pista que surt de l'altra banda de la carretera. Recorrem 2.5 quilòmetres i deixem el cotxe a la dreta tan bon punt poguem. A peu, busquem per on saltar el mur de la dreta... tranquils, que hi ha ajuda, ja que el mur té unes travesses més sortides (botador) que permeten passar-lo més o menys còmodament (jo ho vaig fer embarassada, així que és apte per a tots els públics). De l'altra banda, un pèl ocult per la vegetació, trobem el sepulcre de Montpler.

El dolmen es troba complet pel que fa a la seva estructura, però li manquen totes les lloses de coberta, segurament reutilitzades com a material de construcció a principis del segle XX.  És un sepulcre de petites dimensions sense corredor (actualment, potser en va tenir, com els altres que es conserven) i amb forat d'accés a la cambra, element típic dels dòlmens de l'illa.

L'any 1943 va ser excavat per J. Flaquer i Fàbregas, qui va obtenir algunes restes òssies i ceràmiques. Per datacions de C-14, s'ha establert una datació d'entre el 1750 i el 1550 a.C. com a període d'utilització.

Aquí, vam tenir una curiosa companya de viatge, una tortuga ben maca!

Més o menys davant d'aquest sepulcre, però dins d'una finca privada, hi ha el sepulcre d'Alcaidús o Tanques de Montpler. Tot i que hauria de ser visitable, no ho és perquè la porteta que li dona accés no està mai oberta... una llàstima!

Des d'aquí, ens anem a Sant Climent a dinar, que ja va sent hora, prenent de nou la Me-1 en direcció sud i posteriorment la Me-12 cap a aquesta població. Després de l'àpat, ens acostem a la costa per a visitar la necròpoli en cova de Forma i es Castellàs des Caparrot de Forma. Per arribar-hi, des de Sant Climent, prenem la carretera de Binidalí i, després de recórrer uns 2 quilòmetres, ens desviem cap a Es Canutells i Ses Tanques. Arribats a Es Canutells, prenem el carrer de Forma (primer a l'esquerra) i deixem el cotxe quan aquest deixa de ser asfaltat. A peu, ens dirigim cap el penya-segat per a trobar la necròpoli.

Essent de difícil accés i amb risc de despreniments, és difícil fotografiar-la i observar-la plenament, però és fàcil veure que és espectacular. Formada per més de 30 coves de planta complexa, només algunes d'elles van poder ser excavades, donant com a resultats enterraments en calç, ornaments personals, restes ceràmiques i d'ossos d'animals. Tot això, permet datar el conjunt com a posttalaiòtic.

Anem ara a visitar Es Castellàs des Caparrot de Forma, una fortalesa prototalaiòtica amb un mur de tancament, que alguns autors consideren un turriforme, o el que és el mateix, un "antecedent" dels talaiots.

Per la seva boníssima ubicació, el jaciment va ser reaprofitat i parcialment modificat per les tropes angleses que van ocupar l'illa fins el segle XVIII. A més, als anys 20 del segle XX, va patir diversos espolis. Tot i això,  es poden observar restes d'una casa naviforme, una cisterna i diversos fogars, a més d'estructures de les que no se n'ha pogut determinar la tipologia.

Completada la visita a l'istme del Caparrot de Forma i de camí a Sant Climent, ens desviem cap a l'entorn de l'aeroport per a visitar un nou sepulcre, el de Binidalinet. Des dels Canutells, empalmen amb la carretera de Binidalí i girem a l'esquerra. Després de fer poc menys de 400 metres, girem a l'esquerra pel Camí de sa Volta des Milords, que es transforma en el de Biniparratx petit una mica més enllà. Després d'uns 200 metres, es troba l'accés a la finca del mateix nom, on es troba el sepulcre que busquem, però la porta estava tancada i no vam veure per cap lloc on saltar el mur, així que no vam poder visitar-lo.

Si tirem una mica més enllà, arribem al final de la pista de l'aeroport i podem visitar les restes del poblat de Biniparratx Petit o Biniparratxet.

Evidentment, aquest jaciment està afectat per la construcció de l'aeroport, però hom pot visitar una part del poblat i el seu talaiot a la ubicació original (aquest dins del recinte de l'aeroport), i la reconstrucció d'una de les seves cases amb tot luxe de detalls al costat de l'aparcament de l'aeroport (aquesta casa l'explicarem a l'entrada corresponent de quan la vam visitar).

El poblat ha estat excavat per diverses entitats de Ses Illes amb diners d'AENA (què mínim, a sobre de que se'l carreguen...) entre el 2000 i el 2003. Com es pot veure a la foto anterior, sembla que el recinte que es conserva al costat de l'aeroport està sent objecte d'estudi o recuperació. Pel que fa al talaiot, s'ha pogut constatar la seva estructura complexa per a accedir-hi.

Els estudis de les ceràmiques trobades i per C14 dels materials recuperats indiquen una antiguitat de prop del segle IX a.C.

Seguim cap a Sant Climent i la carretera Me-12 per anar a visitar la més que turística Cova d'en Xoroi. Esperem tenir sort perquè l'altra vegada que vam visitar l'illa es trobava tancada. Un cop a Sant Climent, seguim les indicacions cap a la Cala En Porter (sí, aquest matí ja hi hem anat, en aquesta direcció, però la Cova d'en Xoroi té horaris de tarda i nit per a veure la posta de sol). Doncs bé, a l'alçada de Binixíquer, a la seva rotonda, veiem les indicacions d'una atracció turística que no teníem controlada, sa Talaia de Binixíquer, i cap allà ens hi vam anar.

Aquest jaciment tampoc no està inclòs a la candidatura de patrimoni de la Humanitat, però el seu entorn ha estat recentment arranjat (2015) i es pot visitar tranquil·lament, disposant de panell informatiu.

Aquest talaiot mesura uns 19 metres de diàmetre i és de tipus esglaonat. Per la tipologia i per les restes recuperades (les del 2015, es poden veure museu de Menorca), es data cap el 1100 a.C.

Finalitzada la visita, seguim cap a la Cova d'en Xoroi. Tornem a la rotonda de Binixíquer i reprenem el camí cap a Cala en Porter seguint la Me-12. Una vegada a aquesta urbanització,  la carretera passa a dir-se Avinguda Central i ja trobem cartells indicatius cap a la cova. Quan acabem el tram recte d'aquesta avinguda, girem a la dreta seguint les indicacions cap a la cova i avancem uns 200 metres fins a trobar el parking de la discoteca. Pagant l'entrada de rigor, amb consumició inclosa (tipus refresc...), accedim a la famosa cova per a gaudir de les maques vistes.

Molt lluny es troba ara la utilització de la cova si la comparem amb els diferents usos que ha tingut al llarg dels anys; el que ens interessa a nosaltres és el prehistòric. Tot i que no s'hi han trobat restes d'aquest període, alguns arqueòlegs suggereixen el seu aprofitament durant aquesta era. 

Després de relaxar-nos una estona amb música chill out i la mar com a teló de fons, seguim la nostra recerca de cultura talaiòtica. Tornem al cotxe i desfem el camí fins la Me-12, que seguim durant 4.5 quilòmetres. A aquest punt, trobem una rotonda on prenem la segona sortida cap a Alaior. A les rodalies d'aquesta població, ens incorporem a la Me-1 cap a Es Mercadal i Ciutadella, i poc després ja veiem la sortida cap a Alaior i la Torre d'en Galmès. A la següent rotonda, agafem la tercera sortida en direcció al famós poblat, i 2.5 quilòmetres més endavant, ens desviem a l'esquerra seguint les mateixes indicacions. Ja que hi érem, vam fer una nova visita al poblat de la Torre d'en Galmès, però no explicarem res nou aquí, ja que teniu informació a l'entrada de l'anterior vegada que vam visitar l'illa (aquí teniu l'enllaç).

Molt a prop, tenim dues coses més dignes de visitar i totes dues incloses a la candidatura de Menorca talaiòtica com a patrimoni de la Humanitat. Per arribar-hi, seguim pel mateix camí que portàvem, ara ja en forma de pista sense asfaltar, 700 metres més, fins on s'eixampla un pèl el camí. Deixem el cotxe ben enganxat a la paret de pedra seca i busquem el botador per a saltar a l'altre costat del mur, on trobarem el dolmen de ses Roques Llises i el recinte de Na Comerma de Sa Garita. Per aquest últim, comencem la visita. Es troba a menys de 100 metres del mur i està tancat per un altre, al què haurem de buscar l'accés (hem d'anar cap a la banda esquerra).

Aquest monument és únic a l'illa pel que fa a la seva tipologia i no es troba en bon estat de conservació, pel que és difícil saber la seva utilitat. Tot i això, no ha estat mai excavat per a resoldre el misteri i la majoria d'autors el cataloguen com a santuari.

Consta d'un recinte porticat, com es veu a la imatge, amb cinc línies de tres columnes i un pati semicircular d'uns 270 metres quadrats, tot ell tancat per una muralla que arriba als 2 metres d'alçada en alguns punts. També s'intueix la presència d'una taula al costat nord-oest gairebé adossada al mur de la zona porticada, el que és una disposició estranya per a aquest tipus de recintes si la comparem amb les taules d'altres poblats. 

Pel que fa a la cronologia, per la tècnica constructiva i la troballa d'un vas talaiòtic en superfície, s'emmarca al final de l'època posttalaiòtica. Però de totes totes, una excavació aclariria moltes de les incògnites relacionades amb aquest jaciment.

Sortint del recinte emmurallat pel portell pel que hem accedit a Na Comerma de Sa Garita, a uns 30 metres lleugerament a l'esquerra, veiem amb facilitat el què es creia, fins fa uns 20 anys, el monument més antic de l'illa, el sepulcre megalític de Ses Roques Llises.

Ens trobem davant d'una cambra rectangular amb llosa d'accés perforada (com la que hem vist al matí al sepulcre de Montpler) que conserva part del corredor. En total, mesura 7.20 metres de longitud. També es conserven restes del mur dret de contenció del túmul i restes minses d'aquest.

Aquest dolmen va ser excavat el 1974 i va donar lloc a diverses troballes: restes humanes, vasos ceràmics, un ganivet de coure, botons d'os en forma piramidal i dos fragments d'esmoladors. Aquests elements permeten datar la tomba al període dolmènic de l'illa, és a dir, al Calcolític final o Bronze inicial, entre el 2100 i el 1600 a.C.

Finalitzada l'observació d'aquest interessant sepulcre, és hora de tornar a l'apartament a descansar i agafar forces per a un altre dia.

Coordenades: 

Necròpoli de Calascoves: UTM(ETRS89): 31S, 598082, 4413369
Santuaris de So na Caçana: UTM(ETRS89): 31S, 599320, 4415735
Poblat de Torrellisar Vell: UTM(ETRS89): 31S, 599088, 4416229
Montpler: UTM(ETRS89): 31S, 601635, 4416828
Necròpoli de Forma: UTM(ETRS89): 31S, 600480, 4411215

Poblat de Es Castellàs des Caparrot de Forma: UTM(ETRS89): 31S, 600517, 4411105
Poblat de Biniparratxet Petit: UTM(ETRS89): 31S, 604061, 4411691
Talaia de Binixíquer: UTM(ETRS89): 31S, 601022, 4414244
Cova d'en Xoroi: UTM(ETRS89): 31S, 596892, 4413454
Poblat de Na Comerma de sa Garita: UTM(ETRS89): 31S, 595070, 4416932
Roques Llises: UTM(ETRS89): 31S, 595112, 4416959