Seguim la ruta del districte de Rodez I i després de dinar a Rodez, veiem la seva gòtica catedral i, amb la pluja com acompanyant, ens acostem fins al Museu Fenaille, on podem veure, entre altres coses, la col·lecció d'estàtues-menhirs més important de França.
No es pot parlar d'estàtues-menhir sense esmentar a Frédéric Hermet. Nascut al Mas Capelier el 1856, va ser vicari de Saint Sernin des del 1888. Allà, els feligresos van informar-lo d'una pedra gravada amb una mena de monja. Ell es va encarregar de comunicar aquesta troballa a la Société des Lettres, Sciences et Arts de l'Aveyron. D'aquesta manera, va començar la seva aventura amb les estàtues-menhir, nom que va donar ell mateix a aquest tipus de figures. Després van venir la des Maurels i una de les de Pousthomy. També va recuperar una de les dues figures que el seu pare, agricultor, li va ensenyar quan ell només tenia 10 anys i que havia trobat mentre llaurava els camps de Mas Capelier, on vivien, cap a l'any 1866. Va recopilar troballes i informació d'estàtues-menhir durant més de 20 anys, creant un inventari de més de 30 peces.
Posteriorment, amb l'empenta de Louis Balsan als anys 1940, el número va anar creixent i ja són més de 150 les que es compten a la zona que envolta les muntanyes de Lacaune. A dia d'avui, la gran majoria es troba a museus o col·leccions particulars i només es poden veure les rèpliques allà on es van trobar.
De totes elles, teòricament, n'hi ha 20 al Museu Fenaille, però sempre hi ha alguna viatgera a algun altre museu o es troba en període de restauració. Nosaltres, en vam veure 17 i les explicarem en l'ordre que les vam visitar, que més o menys és el recorregut que et marca el museu. Al web del Fenaille, podeu trobar fotos espectaculars tot i que les nostres ja serveixen per a poder-les admirar. Realment, és una col·lecció impressionant. Si voleu tenir una sensació encara més real, podeu visitar el web d'Sketchfab, on es mostren simulacions 3D de la majoria d'estàtues.
Poden ser figures femenines, masculines o mixtes, és a dir, transformades d'un a un altre sexe amb el pas dels anys. A mode descriptiu, adjuntem un esquema del web dels museus d'Occitània amb els atributs típics de cadascun dels sexes, femení, com mostra la Dame de Saint Sernin a la part superior de la imatge, i masculí a la inferior representat per l'estàtua des Maurels.
La primera figura que trobem tot entrant a la sala de les estàtues-menhirs és, precisament, l'estàtua masculina des Maurels, de Calmels et Le Viala, feta en gres blanc, i, com hem comentat, de les més veteranes.
No es pot parlar d'estàtues-menhir sense esmentar a Frédéric Hermet. Nascut al Mas Capelier el 1856, va ser vicari de Saint Sernin des del 1888. Allà, els feligresos van informar-lo d'una pedra gravada amb una mena de monja. Ell es va encarregar de comunicar aquesta troballa a la Société des Lettres, Sciences et Arts de l'Aveyron. D'aquesta manera, va començar la seva aventura amb les estàtues-menhir, nom que va donar ell mateix a aquest tipus de figures. Després van venir la des Maurels i una de les de Pousthomy. També va recuperar una de les dues figures que el seu pare, agricultor, li va ensenyar quan ell només tenia 10 anys i que havia trobat mentre llaurava els camps de Mas Capelier, on vivien, cap a l'any 1866. Va recopilar troballes i informació d'estàtues-menhir durant més de 20 anys, creant un inventari de més de 30 peces.
Posteriorment, amb l'empenta de Louis Balsan als anys 1940, el número va anar creixent i ja són més de 150 les que es compten a la zona que envolta les muntanyes de Lacaune. A dia d'avui, la gran majoria es troba a museus o col·leccions particulars i només es poden veure les rèpliques allà on es van trobar.
De totes elles, teòricament, n'hi ha 20 al Museu Fenaille, però sempre hi ha alguna viatgera a algun altre museu o es troba en període de restauració. Nosaltres, en vam veure 17 i les explicarem en l'ordre que les vam visitar, que més o menys és el recorregut que et marca el museu. Al web del Fenaille, podeu trobar fotos espectaculars tot i que les nostres ja serveixen per a poder-les admirar. Realment, és una col·lecció impressionant. Si voleu tenir una sensació encara més real, podeu visitar el web d'Sketchfab, on es mostren simulacions 3D de la majoria d'estàtues.
Poden ser figures femenines, masculines o mixtes, és a dir, transformades d'un a un altre sexe amb el pas dels anys. A mode descriptiu, adjuntem un esquema del web dels museus d'Occitània amb els atributs típics de cadascun dels sexes, femení, com mostra la Dame de Saint Sernin a la part superior de la imatge, i masculí a la inferior representat per l'estàtua des Maurels.
 |
| Extret de la fitxa temàtica de les estàtues-menhir de la xarxa de museus d'Occitània |
Clarament, mostra els atributs típics de les figures masculines: cinturó, ganivet (conegut com a objecte, tot i que diríem que és un punyal), arc amb fletxes, etc. a la part anterior...
... i arnès, corretja, etc. a la part posterior.
Mesura 2.10 metres d'alçada per 65 centímetres d'amplada i 25 de gruix.
Fou descoberta per M. Fabre mentre feia feines de desbrossament prop de la finca que dona nom al menhir a la dècada dels 1880 i la seva troballa va ser comunicada al pare Frédéric Hermet el 1888. No s'hi ha realitzat cap excavació a la zona on va ser trobada.
La següent estàtua que veiem és la de la Raffinie, trobada a la llera de la riera del mateix nom a la localitat de Martrin el 1880 per M. Alverne després d'unes inundacions.
Crida ràpidament l'atenció que es conservi tan poc tros i sigui d'aquest color. Segurament, està trencada des d'antic i encara sort que en resta alguna part tenint en compte la mala vida que va patir. Després dels aiguats, el senyor Alverne se la va endur a casa i la va fer servir com a frontal de xemeneia, d'aquí el seu color fosc i no uniforme encara que està feta en gres vermellós.
La part conservada mesura 55 centímetres d'amplada per 15 de gruix i 45 centímetres d'alçada, tot i que se li estima una alçada real d'entre 110 i 120 centímetres.
El collaret clarament marcat ens indica que és una figura femenina, però no s'observen faccions facials. A la part posterior, es veuen els cabells i els omòplats.
A continuació, veiem l'estàtua-menhir de la Bessière, trobada a Murat sur Vèbre.
Aquesta estàtua pertany al Museu Toulose-Lautrec d'Albi, però es troba cedida aquí per a que estigui acompanyada per les seves amigues. El 1897, el pare Gautrand, mossèn de la parròquia del poble de Murat sur Vèbre, la va descobrir formant part de la muralla d'un camp de conreu proper a l'església.
Es tracta d'una figura masculina de diorita de 125 centímetres d'alçada per 80 d'amplada i 31 de gruix. Curiosament, només té gravats a la part frontal.
Veiem a continuació una altra figura masculina, l'estàtua-menhir de Saumecourte, originària de Montlaur.
Descoberta ja trencada en dues parts el 1947 mentre M. Sicard llaurava terres prop de la finca que li dona nom, està feta en pedra sorrenca grisa que s'ha anat tornant vermellosa per l'acció dels minerals de la terra on es trobava.
Mesura 97 centímetres d'alçada per 55 d'amplada i 23 de gruix.
A continuació, veiem la més famosa i millor conservada de les estàtues, la Dame de Saint Sernin, visible des de que s'accedeix a la sala i gairebé des de qualsevol punt d'ella. És la que van indicar a l'abat Hermet que semblava una monja.
Mesura 97 centímetres d'alçada per 55 d'amplada i 23 de gruix.
A continuació, veiem la més famosa i millor conservada de les estàtues, la Dame de Saint Sernin, visible des de que s'accedeix a la sala i gairebé des de qualsevol punt d'ella. És la que van indicar a l'abat Hermet que semblava una monja.
Tot i que diríem que és una figura clarament femenina, l'estudiós F. Octobon va indicar que podria ésser una figura mixta.
Deixant de banda el seu sexe, va ser trobada el 1885 al nucli de Laval de Saint Sernin sur Rance i abandonada a la seva sort fins que el 1888 va ser esmentada pel pare Hermet.
Aquesta estàtua de gres rogenc té una alçada màxima de 120 centímetres per 70 d'amplada màxima i entre 10 i 20 centímetres de gruix.
Anem seguidament a l'estàtua-menhir de Pousthomy I, de gres blanc i originària del poble que li dona nom.
Descoberta el 1861 pel doctor Paul F. A. Foulquier-Lavergne, aquesta figura masculina va ser la primera estàtua-menhir en descobrir-se, juntament a
Pousthomy II (que veurem més endavant). Les dues es trobaven enterrades a la propietat de l'esmentat doctor, qui va informar d'haver trobat unes roques gravades amb una mena de cinturó penjat. Per a trobar-ne una explicació, es va haver d'esperar fins que el mossèn Hermet va catalogar aquest tipus de pedres gravades com a elements prehistòrics el 1888.
Pel que fa a les seves dimensions, mesura 1.30 metres d'alçada per 0.55 d'amplada, i té un gruix de 17 centímetres.
Avancem a la següent estàtua, la de Nicoulès, originària de Saint Sever du Moustier, i un pèl peculiar, tot sigui dit...
També figura masculina en gres verdós, fou descoberta el 1981, notícia que va arribar a oïdes de J. Matet. Posteriorment, fou donada al Museu Fenaille.
Mesura 1.30 metres d'alçada.
La següent estàtua és l'anomenada Mas Viel 2, procedent de Mounhes Prohencoux.
Feta en gres, forma part d'un conjunt de 3 estàtues, dues de les quals es poden visitar a aquest museu (tot i que nosaltres només en vam veure aquesta), mentre que la restant (Mas Viel 1) es troba a una col·lecció particular.
Tot seguit, veiem l'estàtua de Rivière, de Rivière sur Tarn.
A la nostra foto, només s'hi observa el cinturó, tot i que encara conserva minses restes de la part superior. Donat el seu estat de conservació, no es pot determinar el seu sexe.
Fou descoberta el 1909 per M. Raynal com a part d'un mur i la va donar al museu on es troba actualment.
Feta en gres, com la majoria, mesura 1.00 metres d'alt per 50 centímetres d'ample i 38 de gruix.
Avançant per la sala, trobem l'estàtua femenina-masculina de Borie de Paulets, de Brasc.
Fou descoberta el 1909 per M. Raynal com a part d'un mur i la va donar al museu on es troba actualment.
Feta en gres, com la majoria, mesura 1.00 metres d'alt per 50 centímetres d'ample i 38 de gruix.
Avançant per la sala, trobem l'estàtua femenina-masculina de Borie de Paulets, de Brasc.
Diríem que és femenina pels pits, però, entre ells, podem veure clarament el típic punyal masculí... així doncs, és una figura mixta feta en gres gris. Mesura 1.42 metres d'alçada per 0.60 d'amplada i 0.19 de gruix.
A diferència d'algunes de les seves veïnes, va servir de paviment enlloc de ser part d'un mur. Va acabar amb aquella funció després de ser descoberta llaurant un camp proper a la finca on es va trobar. Louis Balsan l'esmenta per primera vegada a un article del 1969.
Tot seguit, veiem l'estàtua de Prade, original del poble de Coupiac. Es tracta d'una figura femenina en gres, de la que únicament es conserva la part superior.
Gravada tant per la part davantera com darrera, fou trobada a un camp mentre un agricultor el llaurava i es troba trencada.
A dia d'avui, es conserven 50 centímetres d'alt, i fa 40 d'ample i 12 centímetres de gruix.
Compartint el mateix stand, veiem l'estàtua-menhir de Saint Maurice d'Orient, del poble de Laval Roquecézière, que està castigada cara a la paret.
Aquesta figura masculina també formava part els terra d'un pati quan va ser descoberta el 1965 per M. Bel... quina mania aquesta dels francesos d'aprofitar rocs gravats com a paret, terra... Precisament per això mateix, es mostra l'esquena de l'estàtua, ja que la part frontal no conserva cap gravat o relleu.
Feta en gres i actualment envermellida pel terreny on es trobava, mesura 1.20 metres d'alt per 0.50 d'ample i 0.14 de gruix.
La següent figura, també de gres, és l'estàtua-menhir de La Verrière, del poble de Montagnol.
Fou descoberta el 1925 per M. Viala i, pels seus atributs, diríem que és una figura masculina. Curiosament, li manquen faccions facials.
Mesura 0.87 metres d'alçada per 0.50 d'amplada i té 15 centímetres de gruix.
Seguidament, veiem l'estàtua masculina de Lacoste, originària del poble de Broquiès.
Feta en gres blanc, fou trobada per M. Audouard el 1898 mentre feia tasques agrícoles a la banda dreta del riu Tarn.
Mesura entre 71 i 100 centímetres d'alçada, per 40 d'amplada i té un gruix màxim de 14 centímetres.
Ja gairebé arribant al final del recorregut, trobem les dues estàtues-menhir de Tauriac de Camarès. La primera d'elles, conserva pocs detalls, però el collaret molt visible ens fa situar-nos davant d'una figura femenina.
Va ser trobada a un jardí prop de l'església de Tauriac durant la Segona Guerra Mundial i va ser recuperada pel doctor Brunel.
És de gres gris i mesura 0.93 metres d'alçada per 0.55 d'amplada i 0.13 metres de gruix.
De la segona estàtua de Tauriac, que només conserva la part superior i podem identificar com a masculina per la presència del punyal, hem trobat que també és coneguda amb el nom de Cénomes. De fet, tot i que està identificada com a Tauriac al museu, tota la informació que hem trobat està relacionada a Cénomes, nucli del poble de Montagnol.
És de gres gris i mesura 0.93 metres d'alçada per 0.55 d'amplada i 0.13 metres de gruix.
De la segona estàtua de Tauriac, que només conserva la part superior i podem identificar com a masculina per la presència del punyal, hem trobat que també és coneguda amb el nom de Cénomes. De fet, tot i que està identificada com a Tauriac al museu, tota la informació que hem trobat està relacionada a Cénomes, nucli del poble de Montagnol.
Fou descoberta, també durant la Segona Guerra Mundial, al riu Nuéjols al seu pas per Cénomes i molt a prop del límit municipal amb Tauriac de Camarès, d'aquí suposem que li diguin també de Tauriac. Es parla d'una segona estàtua-menhir trobada al mateix temps, però desapareguda des de llavors.
Feta en gres gris, mesura 0.48 metres d'alçada per 0.45 metres d'amplada i 0.18 de gruix.
Aquesta figura masculina en gres vermell, com ja hem comentat en parlar de la seva germana, va ser descoberta el 1861 pel doctor Paul F. A. Foulquier-Lavergne.
Tot i trobar-se a un raconet poc visible, és de les més altes del museu: fa 1.67 metres d'alçada, té una amplada de 0.80 metres i un gruix de 0.27.
Totes aquestes estàtues poden datar-se dins del Calcolític de la zona (3300 - 2200 a.n.e.).
Acabem la visita al museu veient la resta de sales i retornem directes a l'allotjament, ja que tenim una estona i la pluja no para. Una pena, però contra el temps no es pot fer res!
Coordenades:
Col·lecció d'estàtues-menhir del Museu Fenaille: 4 Place Eugène Raynaldy. Rodez
Col·lecció d'estàtues-menhir del Museu Fenaille: 4 Place Eugène Raynaldy. Rodez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada