Comencem el dia ben d'hora... s'ha d'aprofitar el temps tot i que tampoc no pots anar molt ràpid fent les coses si vas amb nens, però bé, es va fent.
Avui, visitarem tan sols dos sepulcres (que al final resulten ser tres), el de Laufen i el d'Aesch, tots dos al cantó de Basel-Landschaft. El primer d'ells, el trobem al poble de Laufen, que és el que li dona el nom. Per arribar-hi, hem d'agafar la carretera número 18, que passa pel poble, i, just davant de l'entrada del que ens va semblar el barri històric, es troba aquest megàlit (pres per una vitrina), al costat de l'església de Santa Caterina. Tot i que per visitar el dolmen no cal fer res més que baixar del cotxe, recomanem una volteta per aquest curiós, tot i que molt arreglat, barri antic del poble.
La tomba col·lectiva de Laufen fou descoberta l'any 1946, i excavada per Alban Gerster, però no es trobava pas on és ara, sinó un quilòmetre més al sud, als terrenys que ocupa la fàbrica de ceràmica i mobiliari de bany al que el poble dona nom. Gràcies a un estudi posterior, l'any 1989, va ser traslladat i reconstruït a l'emplaçament actual.
Aquest sepulcre, construït amb pedra calcària, és de tipus Schwörstadt, estil molt típic a Alemanya, que té la peculiaritat de tenir un forat fet per erosió a la seva llosa d'entrada a la cambra sepulcral, pel qual se suposa que "llançaven" les restes humanes. En aquest cas, aquest forat s'entreveu en una d'elles.
Quan va ser excavat per Gerster el 1946, va trobar les dues lloses col·locades en angle recte tal com les veiem ara i dues més prop de la cambra. El va reconstruir com si la més estreta fos la llosa nord de la cambra i la coberta fos la més gran. Durant aquesta excavació, va trobar 121 dents, corresponents a un mínim de 24 adults i 8 nens.
El 1989, com a conseqüència de l'ampliació de la fàbrica, fou excavat de nou abans de ser traslladat i les seves lloses van ser restaurades. Aquest segon estudi va demostrar que les dues lloses en angle recte sí eren on s'havien col·locat en origen, però no es podia dir el mateix de les altres dues. La gran llosa que Gerster va col·locar com a coberta era una llosa lateral, mentre que la seva llosa nord devia de ser part de la coberta. Aquesta reordenació de les lloses dona com a resultat una cambra amb dimensions interiors d'entre 1.75 i 2.05 metres d'amplada, per 2.25 de llargada i 1.50 metres d'alçada (1.80 metres per la part exterior).
Arribat el moment del trasllat al costat de l'església de Santa Caterina, es va decidir restaurar el monument com es pensava que havia estat en origen. El mes de maig de 1989, el dolmen va quedar instal·lat a la nova i actual ubicació. Va ser llavors quan es va col·locar la vitrina on es pot veure el sepulcre a dia d'avui.
Pel que fa a les troballes humanes, els diferents estudis no permeten tenir un nombre definitiu d'individus, i aquest varia entre 12, 19 o 24 adults i 4 nens. Això és degut als diferents espolis que ha patit la tomba i a que no es conserven totes les restes que hi devia d'haver al seu interior.
Els materials conservats i alguna que altra prova de C-14 permeten situar el megàlit vers el 2000 a.n.e., que no acaba de quadrar amb la datació de l'estil Schwörstadt que tenim entesa.
Segons hem pogut esbrinar, durant una altra excavació als terrenys de l'empresa Laufen l'any 2000, una excavadora va descobrir una llosa, també de pedra calcària, de 2.90 metres per 1.70, uns 120 metres al sud-oest de l'emplaçament de l'anterior dolmen. Els estudis als que hem pogut accedir diuen que sens dubte es tractaria d'un segon dolmen d'era neolítica, pel que van decidir instal·lar aquesta llosa al mateix recinte que el company Laufen. Creiem que és la gran llosa que hi ha dreta davant del clar angle de la cambra sepulcral de Laufen.
Visitat el barri històric de Laufen, ens dirigim tots quatre a veure el sepulcre d'Aesch. Val a dir que els nens es van quedar dormits al cotxe i jo em vaig quedar amb ells, esperant a la carretera que t'apropa a aquest curiós sepulcre. Des del dolmen de Laufen, prenem la carretera 18, que passa a peu del sepulcre, en sentit nord. Un cop arribats a Aesch, girem a l'esquerra per Klusstrasse uns 100 metres abans d'arribar a l'estació del tramvia. Després d'uns 2250 metres, aparquem a la dreta i agafem el camí que surt a la dreta cap el megàlit. Poc després, trobem una cruïlla i seguim per la branca esquerra, i girem a la dreta al primer camí que veiem. Poc després, ja veiem les indicacions del sepulcre d'Aesch.
Fou descobert per Karl Blarer el 1907, i estudiat per Paul i Fritz Sarasin del 1907 al 1909.
Avui dia, està clarament reconstruït; d'ell, només en resten part de les 17 lloses que formaven la cambra funerària del megàlit. Aquesta té unes dimensions de 4 metres de llargada per 3 d'amplada. Els estudis efectuats li atorguen una antiga alçada de 2.0 a 2.5 metres, pel que la capacitat de la cambra seria considerable, d'uns 24 - 30 metres cúbics. El túmul que contenia el megàlit devia de ser d'uns 4 metres d'alçada, per un diàmetre d'entre 10 i 12 metres. Del peristàlit que l'abraçava, no en queden restes a dia d'avui, però sí eren visibles l'any 1907.
Els experts col·loquen la tipologia de l'antiga tomba com la del seu anterior company, dins dels sepulcres de tipus Schwörstadt, tot i que no hi ha evidència de l'existència de forat de l'ànima.
Les restes humanes que s'hi han pogut extreure pertanyen a 14 nens i 33 adults, i també van sorgir d'altres restes animals utilitzades per a la producció de penjolls o amulets. També es van trobar fragments de ceràmica, dues puntes de fletxa, una fulla de punyal de sílex i moltes dents d’animals perforades, que provenen d’ornaments i collarets que portaven els difunts. Tots aquests elements es van datar al Neolític final.
El 1993, i segons la Universitat ETH Hönggerberg de Zürich, després de fer les proves de C-14 a aquestes restes, se li atorga una utilització de vers el 2400 a.n.e., per tant, de l'era transitòria entre el Neolític i el Calcolític de Catalunya. Segons hem pogut trobar cercant informació, la cultura associada a aquest estil de sepulcre (Horgener Kultur) té els seus inicis vers la segona meitat del IV mil·leni i només es troba a França, Suïssa i Alemanya.
Per avui, suficient, que ens espera un camí no molt curt fins a l'allotjament. un altre dia més!
La tomba col·lectiva de Laufen fou descoberta l'any 1946, i excavada per Alban Gerster, però no es trobava pas on és ara, sinó un quilòmetre més al sud, als terrenys que ocupa la fàbrica de ceràmica i mobiliari de bany al que el poble dona nom. Gràcies a un estudi posterior, l'any 1989, va ser traslladat i reconstruït a l'emplaçament actual.
Aquest sepulcre, construït amb pedra calcària, és de tipus Schwörstadt, estil molt típic a Alemanya, que té la peculiaritat de tenir un forat fet per erosió a la seva llosa d'entrada a la cambra sepulcral, pel qual se suposa que "llançaven" les restes humanes. En aquest cas, aquest forat s'entreveu en una d'elles.
Quan va ser excavat per Gerster el 1946, va trobar les dues lloses col·locades en angle recte tal com les veiem ara i dues més prop de la cambra. El va reconstruir com si la més estreta fos la llosa nord de la cambra i la coberta fos la més gran. Durant aquesta excavació, va trobar 121 dents, corresponents a un mínim de 24 adults i 8 nens.
El 1989, com a conseqüència de l'ampliació de la fàbrica, fou excavat de nou abans de ser traslladat i les seves lloses van ser restaurades. Aquest segon estudi va demostrar que les dues lloses en angle recte sí eren on s'havien col·locat en origen, però no es podia dir el mateix de les altres dues. La gran llosa que Gerster va col·locar com a coberta era una llosa lateral, mentre que la seva llosa nord devia de ser part de la coberta. Aquesta reordenació de les lloses dona com a resultat una cambra amb dimensions interiors d'entre 1.75 i 2.05 metres d'amplada, per 2.25 de llargada i 1.50 metres d'alçada (1.80 metres per la part exterior).
Arribat el moment del trasllat al costat de l'església de Santa Caterina, es va decidir restaurar el monument com es pensava que havia estat en origen. El mes de maig de 1989, el dolmen va quedar instal·lat a la nova i actual ubicació. Va ser llavors quan es va col·locar la vitrina on es pot veure el sepulcre a dia d'avui.
Pel que fa a les troballes humanes, els diferents estudis no permeten tenir un nombre definitiu d'individus, i aquest varia entre 12, 19 o 24 adults i 4 nens. Això és degut als diferents espolis que ha patit la tomba i a que no es conserven totes les restes que hi devia d'haver al seu interior.
Els materials conservats i alguna que altra prova de C-14 permeten situar el megàlit vers el 2000 a.n.e., que no acaba de quadrar amb la datació de l'estil Schwörstadt que tenim entesa.
Segons hem pogut esbrinar, durant una altra excavació als terrenys de l'empresa Laufen l'any 2000, una excavadora va descobrir una llosa, també de pedra calcària, de 2.90 metres per 1.70, uns 120 metres al sud-oest de l'emplaçament de l'anterior dolmen. Els estudis als que hem pogut accedir diuen que sens dubte es tractaria d'un segon dolmen d'era neolítica, pel que van decidir instal·lar aquesta llosa al mateix recinte que el company Laufen. Creiem que és la gran llosa que hi ha dreta davant del clar angle de la cambra sepulcral de Laufen.
Visitat el barri històric de Laufen, ens dirigim tots quatre a veure el sepulcre d'Aesch. Val a dir que els nens es van quedar dormits al cotxe i jo em vaig quedar amb ells, esperant a la carretera que t'apropa a aquest curiós sepulcre. Des del dolmen de Laufen, prenem la carretera 18, que passa a peu del sepulcre, en sentit nord. Un cop arribats a Aesch, girem a l'esquerra per Klusstrasse uns 100 metres abans d'arribar a l'estació del tramvia. Després d'uns 2250 metres, aparquem a la dreta i agafem el camí que surt a la dreta cap el megàlit. Poc després, trobem una cruïlla i seguim per la branca esquerra, i girem a la dreta al primer camí que veiem. Poc després, ja veiem les indicacions del sepulcre d'Aesch.
Fou descobert per Karl Blarer el 1907, i estudiat per Paul i Fritz Sarasin del 1907 al 1909.
Avui dia, està clarament reconstruït; d'ell, només en resten part de les 17 lloses que formaven la cambra funerària del megàlit. Aquesta té unes dimensions de 4 metres de llargada per 3 d'amplada. Els estudis efectuats li atorguen una antiga alçada de 2.0 a 2.5 metres, pel que la capacitat de la cambra seria considerable, d'uns 24 - 30 metres cúbics. El túmul que contenia el megàlit devia de ser d'uns 4 metres d'alçada, per un diàmetre d'entre 10 i 12 metres. Del peristàlit que l'abraçava, no en queden restes a dia d'avui, però sí eren visibles l'any 1907.
El 1993, i segons la Universitat ETH Hönggerberg de Zürich, després de fer les proves de C-14 a aquestes restes, se li atorga una utilització de vers el 2400 a.n.e., per tant, de l'era transitòria entre el Neolític i el Calcolític de Catalunya. Segons hem pogut trobar cercant informació, la cultura associada a aquest estil de sepulcre (Horgener Kultur) té els seus inicis vers la segona meitat del IV mil·leni i només es troba a França, Suïssa i Alemanya.
Per avui, suficient, que ens espera un camí no molt curt fins a l'allotjament. un altre dia més!
Coordenades:
Laufen I i II: UTM(ETRS89): 32T, 386883, 5253289
Aesch: UTM(ETRS89): 32T, 392160, 5258206
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada