Pàgines

dissabte, 4 d’agost del 2018

Megàlits al districte d'Övre Aargau I

Avui, nou cantó suís, en concret, serem a Bern, Berne o Berna... a Schweiz, com ja hem comentat, conviuen tres llengües oficials: l'alemany, que és com l'escrivim nosaltres, el francés i l'italià, pel que de vegades és complicat saber inclús on vols anar o a on ets, tota una "putada".

Com deia, entrem a Bern i ens dirigim a la localitat d'Oberbipp, a la que arribem partint des de Biel/Bienne per l'autopista 5. La seguim, tot rectes, transformant-se aquesta en l'autopista 1 i l'E-25, que va direcció Zürich/Luzern/Basel. Per ella, seguim fins la sortida 42, que va cap a Wangen a.A./Herzogenbuchsee/Wiedlisbach, i just sortir a la nova carretera, la 22, la prenem a l'esquerra direcció Wangenstrasse, passant per sobre de l'autopista. La seguim rectes tot entrant al nucli, però no la deixem fins a trobar-nos amb la Route 5, la que emprenem a la nostra dreta en direcció Basel/Olten.

Ja som a poc d'arribar i comencen les indicacions encara més enrevessades... als 2.1 quilòmetres d'anar per la Route 5, fem un gir prou pronunciat a l'esquerra per emprendre el carrer Untergasse. Als 500 metres, fem un gir, de nou a l'esquerra, per agafar l'Obisgasse i, als 200 metres, girem a la dreta pel carrer Kirchgasse; el seguim fins a trobar un aparcament just davant i un altre que ens quedarà a mà esquerra, just davant de l'altre. Deixem el cotxe aquí i a peu ens endinsem pel carrer Moosgasse, en el qual en pocs metres veurem l'església d'Oberbipp a la dreta. Allà hi trobem el dolmen just darrera d'ella, al costat del cementiri.


Aquest dolmen és d'un estil de cultura estrany en aquesta localització, ja que, per norma, es troben més cap a la zona sud alemanya. Fou descobert l'octubre de l'any 2011, a uns 500 metres al sud de la ubicació actual, al carrer Steingasse, per un noi d'11 anys que estava intrigat per una pedra que sobresortia al prat de casa seva. Com hem dit abans és d'un estil que es troba focalitzat un xic més al nord: Els dòlmens catalogats com a sepulcres d'Horgen, datables de entre el 3400 i el 2850 a.n.e. De fet, no hi ha tanta distància, però els dòlmens suïssos d'aquest estil van ser destruïts perquè dificultaven l’ús agrícola del terreny.

Es tracta d'un sepulcre rectangular del Neolític de 2 metres d'amplada, 3 de llarg i 1 metre d'alçada, amb una cambra sepulcral de mides internes de 1.4 metres d'amplada per 2 metres de llarg en pedra granítica, pedres que van ser transportades pel glacialAaregletscher fins la zona a mode de blocs erràtics. D'altra banda, el sòl del que consta el sepulcre és de pedra calcària local. I també, segons hem pogut, saber davant del megàlit es van trobar dos blocs de gneis flanquejant l'entrada, a mode d'estel·la.

Segons informes d'excavació, a l'espai adjacent al sepulcre, s'hi van trobar restes d'era romana i medieval, pel que aquest devia d'star intacte i ben visible fins al segle XIII. El sediment que el cobria fins l'era actual era degut, probablement, a les inundacions del riu de Mühlebach

A l'excavació de la cambra sorgiren restes de 30 cossos humans d'era neolítica.


Extret del folletó informatiu del sector d'arqueologia del cantó de Bern
I també restes de l'aixovar funerari corresponent; tals com un ganivet de sílex, nou puntes de sageta del mateix material, sis penjolls de dents d'animals (una d'elles de porc senglar, molt ben conservada), i un cargol de mar (prou degradat) i una dena de collaret de pedra.


Extret del folletó informatiu del sector d'arqueologia de Bern
També, al voltant del sepulcre es van recuperar 4 puntes de sílex, que segons els arqueòlegs serien datables al Mesolític, dues puntes de sageta més, nombrosos esclats de sílex i peces de carbó vegetal. Aquestes restes demostren, mitjançant el C-14, que aquest sepulcre va estar en ús a la prehistòria fins X - IX a.n.e. D'altra banda, també van sorgir restes de l'edat mitjana i de l'època romana.

Vist el sepulcre, anem a per un menhir proper, que, per cert, l'explicació de com arribar-hi pot ser un pèl complicada si la fem en detall, més que res per la seva proximitat (es troba a 4 quilòmetres en linea recta), pel que has d'anar per carrers i carreteres per arribar a dos pobles més enllà en direcció Biel/Bienne.

Bàsicament, creues Wiedlisbach i et dirigeixes cap a Attiswil, on, al costat de l'esglesia del municipi, just davant de la vivenda del que creiem deu de ser el capellà, trobem, al bell mig d'un camp desboscat, el monòlit d'Attiswil.


Per cert, església en alemany es diu kirche... més que res perquè pot ser útil saber aquest mot a l'hora de cercar l'esglési
a.


Ens trobem davant d'un menhir bastant gran, ja que al 1855 fou excavat i mesurat, donant una longitud total de 3.6 metres.

Igualment, es va tornar a excavar l'any 1963, excavació que va revelar fragments de sílex prehistòrics i ceràmica romana, pel que se suposa que el menhir deuria de tornar a ser mig sepultat amb la mateixa terra extreta, a l'excavació anterior.

Donem el tema prehistòric per acabat per avui i anem a visitar les meravelles naturals que hi ha a la zona.


Coordenades:

Oberbipp: UTM(ETRS89):32T, 398642, 5235284
Menhir de Attiswil: UTM(ETRS89):32T, 395194, 5233267

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada