Avui, ens acomiadem de Suïssa i anem tornant cap a Catalunya, tot i que passarem un parell de nits a França per a fer la tornada més relaxada. Aquest pas a França serà força curiós, ja que aprofitarem per a visitar diversos jaciments propers a la frontera entre els dos països i creuarem la frontera unes quantes vegades per accessos secundaris i gairebé sense adonar-nos-en.
Comencem el dia visitant els menhirs d'Huémoz. Des de Mase, on érem allotjats, baixem fins a Sion i agafem l'A9 direcció Lausanne. Després de 43 quilòmetres, prenem la sortida 19 cap a Bex seguint la carretera 9 i, poc després, trobem una bifurcació, on girem a l'esquerra també cap a Bex. Avancem 4.2 quilòmetres per aquesta carretera i girem a la dreta seguint les indicacions de l'Abbaye de Salaz. 1 quilòmetre després, girem a l'esquerra tot seguint cap a la mateixa abadia. Arribats a ella, trobem una bifurcació i seguim a la dreta cap a Les Fontaines-Antagnes. A partir d'aquí, hem de fer unes quantes paelles i l'explicació no és fàcil, així que més val utilitzar un GPS per a trobar la carretera de Villars, que es converteix en l'Avenue Centrale quan entrem a aquesta població. A una pronunciada corba a la dreta, seguirem una indicació al vèrtex cap a l'escola Pré Fleuri i, poc després, girem a l'esquerra. Ens uns 900 metres, arribarem a l'esmentada escola i aparcarem. Per a arribar als menhirs d'Huémoz, anirem al bosquet de l'esquerra.
El conjunt d'Huémoz o de Chessières està format per un arc de 5 menhirs (M2 a M6) col·locats al voltant d'un sisè (M1). D'aquests 5 menhirs, hi ha dues parelles M3 - M4 i M5 - M6. El menhir central mesura 2.20 i té una base rectangular de 40 per 60 centímetres.
A peu, anem fins al restaurant, on al seu costat trobarem la Pierre des Sacrifices entre un munt d'herbes altes.
La Pierre des Sacrifices, monument nacional francès des de 1907, és un roc que conté 44 cassoletes gravades i que és datat vers el 3500 - 2000 a.n.e.
Com passa habitualment quan hi ha un sol radiant, la foto anterior no deixa veure les cassoletes, així que n'inserim una de detall per a fer-nos una idea.
Aprofitem per a dinar davant del llac i seguim el nostre camí, aquest cop a veure un dolmen.
Per arribar-nos-hi tornem a la D1005 i avancem fins al poble de Douvaine, on girarem a la dreta cap a Lyon, Paris i Annemasse per la D1206. Anant per aquesta autovia, agafem la sortida cap a la D15 en direcció a Juvigny. A la rotonda que trobem poc després, prenem la tercera sortida cap a Evian i seguim endavant fins a trobar una bifurcació, lloc on girarem a la dreta per la Route de la Cave aux Fées i avançarem 350 metres per a trobar el dolmen del mateix nom. Just al costat, hi ha espai per a aparcar.
La Cave aux Fées (o cova de les fades en català), també conegut com a dolmen de Saint Cergues, que és el municipi on es troba. És l'altre supervivent d'un grup de 7 megàlits que es documenten a la zona, juntament amb la Pierre aux Fées que vam veure de camí a Suïssa.
Es tracta d'una galeria coberta formada per 6 lloses que delimiten una cambra de 3.20 per 2.30 metres. Curiosament, la cambra sepulcral s'estén vers la dreta de l'entrada, fent una "L" . Al seu interior, es van trobar restes humanes carbonitzades.
Pel seu estil arquitectònic i les troballes associades, es pot datar vers el 3000 - 2500 a.n.e.
Segons el govern francès, és monument nacional des de 1889, tot i que al panell informatiu del dolmen hi diu 1910...
Seguim ara cap a Ginebra, és dir, tornem a travessar la frontera, per a visitar unes curioses restes ubicades al Parc de la Grange. Desfem el camí fins la D15, girant a l'esquerra cap a Juvigny, i la seguim durant 2 quilòmetres, moment en què girarem a la dreta cap a Jussy i Ginebra i entrarem de nou a Suïssa. Avanarem per la nova carretera fins que aquesta mor a un altre i girem llavors a la dreta. Poc després, trobem una rotonda on prendrem la sortida cap a Ginebra i avancem 5,5 quilòmetres per la ribera del llac Léman per a trobar el Parc de la Grange. Ja a peu, anirem al sud del parc, gairebé tocant a l'extrem que dona al carrer Frontenex, per a trobar els dos menhirs de la Grange i la vil·la romana.
Actualment, només són visibles dos menhirs de dimensions modestes, vora el metre d'alçada, tot i que se'n van trobar sis durant l'excavació de la vil·la. Es creu que devien formar un petit alineament com els de Clendy i Lutry, i que van ser erigits al Neolític o l'Edat del Bronze (IV - II mil·lenni a.n.e.).
De la vil·la romana, vivenda d'un funcionari anomenat Titus Fronto, també podem afirmar que les restes visibles són força minses.
Tornem al cotxe i ens dirigim a l'última parada abans de relaxar-nos a l'allotjament. Anem per la Route de Frontenex fins que trobem el desviament a mà esquerra cap a Champel i l'estació d'Eaux Vives. Passada aquesta estació, girem a l'esquerra per la Route de Savoie, que es converteix en l'avinguda Amandolier primer i en el Chemin Rieu després. Arribats a un semàfor, girem a l'esquerra cap a Florissant i seguim endavant per aquesta nova carretera fins que arribem a una indicació de la població de Troinex cap a la dreta. Seguirem aquesta indicació uns 100 metres fins a trobar un petit aparcament i, allà darrere els cotxes, la Pierre aux Dames, que no és una pedra, sinó un conjunt de tres.
La Pierre aux Dames pròpiament dita és una roca gravada amb 4 dames. Ens trobem davant d'una còpia, car l'original es troba al Museu d'Art i Història de Ginebra. Es considera un treball gal·lo-romà.
Al seu costat, hi ha dues petites pedres d'alçada aproximada d'un metre. Una d'elles és un menhir que acompanyava la pedra gravada quan fou descoberta el 1819.
De fet, la pedra es trobava sobre un túmul de 36 per 29 metres, amb una alçada d'entre 3.5 i 5 metres d'alçada. En excavar el túmul, es van trobar 3 tombes que contenien 1 o 2 esquelets (7 en total) perfectament conservats. El menhir es trobava lateralment a aquestes tombes. Les dues pedres foren reubicades i les tombes desaparegueren.
 |
| Esquema extret d'un article de Perusset (publicat després per Blondel 1943) |
Segons els estudis, es creu que els enterraments podrien ser d'entre finals de l'edat del Bronze i principis de la del Ferro, mentre que la pedra hauria estat gravada més tard, com hem dit, a època gal·lo-romana.
Tot i que segur que trobaríem més coses en aquesta zona, va sent hora de recollir-se i hem de tornar a travessar la frontera per a arribar a l'allotjament on passarem les últimes nits d'aquestes vacances. Així que abandonem Suïssa definitivament i demà serà un altre dia!
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada