Pàgines

dissabte, 11 d’agost del 2018

Dòlmens, esteles i menhirs al districte de Sion I

Seguim la ruta per Suïssa anant avui a un dels llocs que no et pots perdre si ets aficionat a la prehistòria. Anem a Sion, on s'han trobat (i encara se'n troben) els dòlmens més espectaculars de tot el país, molts d'ells fets reaprofitant esteles, a l'estil del megàlit dels Reguers de Seró.

Per començar, ens acostem al parc arqueològic de Saint Guérin, muntat amb alguns dels megàlits trobats durant els anys 1960 i 1970 a les proximitats. És una visita lliure d'horaris i gratuïta. Hem d'anar al recinte que queda entre cases al sud de l'avinguda de Petit Chasseur i al nord del Chemin des Collines, davant de l'escola secundària de Saint Guérin. Allà, hi trobarem, reubicats, l'alineament de Chemin des Collines i també alguna de les sepultures (o fragments) de la necròpoli de Petit Chasseur.

Però anem a pams i comencem per l'alineament de Chemin des Collines.

Descobert el juliol de 1964 durant les excavacions per a la construcció dels fonaments d'un parell d'edificis al carrer Chemin des Collines, i desmuntat el mateix any, l'alineament està format per 13 menhirs de mides molt diverses, 6 d'ells amb gravats antropomorfs i cassoletes. Poc després del 1970, els menhirs van ser traslladats a la ubicació actual.

Plànol de la ubicació original extret de l'article "Découvertes archéologiques récentes à l'ouest de Sion: nouvelles données sur le néolithique valaisan" de O-J Bocksberger

El conjunt va ser estudiat immediatament per Olivier-Jean Bocksberger, director de les properes excavacions de Petit Chasseur, que s'estaven realitzant simultàniament, i Denis Weidmann. La seva datació correspon al Neolític mitjà.

Seguim la visita per les poques restes de la necròpoli que es van recol·locar a aquest emplaçament. Però abans d'entrar en detalls, fem una introducció històrica al conjunt.

Les feines d'excavació per a la construcció d'un canal a unes vinyes el juliol del 1961 (a l'actual avinguda de Petit Chasseur), van treure a la llum dues cistes pràcticament intactes i amb algunes lloses gravades. Això va alertar els arqueòlegs, que inicialment van indicar que eren construccions medievals en no existir restes prehistòriques a aquesta zona. Però Olivier-Jean Bocksberger va indicar que feien tota la pinta de ser neolítiques. I no s'equivocava! ja que posteriorment van trobar ceràmica campaniforme a les múltiples campanyes d'excavació que es van realitzar. Sota la seva direcció, la zona es va seguir excavant i el 1962 es van trobar les cistes MIII, MIV (que no se la considera part de la necròpoli en ser d'un altre tipus constructiu i la seva absència deixa un buit de números a l'inventari...) i MV, el majestuós dolmen MVI amb el seu túmul triangular i les cistes que l'acompanyaven MVII i MVIII. Posteriorment, van ser trobades les cistes MIX i MX, i el 1969 es va trobar el dolmen MXI, fet gairebé totalment per esteles gravades.

Plànol de Petit Chasseur extret de l'article de Favre et al. 1986

Molt anys després, el 1987, durant les excavacions per a fer un aparcament a un edifici de l'avinguda Petit Chasseur situat uns 120 metres més a l'est, es van descobrir un dolmen molt similar al MVI, que fou anomenat MXII, i la cista MXIII. L'inventari de la necròpolis s'acaba aquí, tot i que s'han seguit trobant restes per la zona i altres espais de Sion.

Tornant a la visita, l'espai dedicat als megàlits ens va crear força confusió. A banda de tenir el dolmen MVI dins una construcció de formigó i vidre, hi ha tres cistes i unes lloses que costa identificar. Allà, no hi ha cap mena d'informació sobre els megàlits i, amb la bibliografia que hem anat llegint, que n'hi ha per avorrir, no és fàcil determinar quina és cadascuna d'elles. A més, com veurem més endavant, gairebé totes les sepultures de Petit Chasseur tenien alguna llosa amb gravats, i aquestes esteles van ser retirades per a la seva millor conservació, pel que no és possible veure cap de les tombes amb les seves lloses originals. Teòricament, quan el 1973 es va muntar aquest "parc" arqueològic, van traslladar el dolmen MVI, que veurem a continuació, i les cistes MVII i MVIII... però ja hem dit que hi ha tres cistes... D'altra banda, als cartells informatius de l'interior del tancat es diu que el parc conté els menhirs del Chemin des Collines, el dolmen MVI, dues esteles i una petita tomba a l'exterior. Qui dona més? Sincerament, tenint en compte el reaprofitament d'esteles i que aquestes han estat tretes del lloc original i exposades o bé guardades per a la seva conservació, ens fa la impressió que aquestes tombes de l'exterior de l'edifici de formigó s'han construït amb lloses "sobrants" dels megàlits desmuntats simulant tombes de l'antiga necròpolis. Bé, comprem que són les MVII i MVIII excepte les lloses gravades i "noves cistes" sense identificar car són "artificials".

Com és impossible identificar-les, col·loquem tot seguit les seves imatges sense més informació.



Finalment, ens acostem al tancament de formigó i vidre on aquests suïssos guarden la "joia de la corona" de la necròpolis, trobada el 1962, i traslladada i reconstruïda als anys 1970. És l'anomenat dolmen MVI.

La cambra, que mesura 2.50 metres per 1.30, es trobava continguda a un túmul triangular de 6 metres de base i 16 d'alçada, que s'ha reconstruït a l'emplaçament actual. Durant l'estudi del megàlit, es van trobar dos enterraments del Bronze i un altre de molt proper a l'extrem nord d'aquest peculiar túmul. L'entrada a la cambra era lateral, per la llosa nord-est, que té un orifici, i hi havia un petit corredor d'entrada.

Aquest sepulcre tenia les esteles 7, 8 i, la dubtosa per a alguns arqueòlegs, 29.

En l'excavació de la cambra, van aparèixer restes òssies calcinades d'un mínim de 12 individus, fragments de ceràmica campaniforme, puntes de sageta i elements ornamentals (com botons i una espiral d'argent). Es va constatar un mínim de dues violacions del sepulcre, la primera a l'època de la cultura campaniforme i la segona a l'edat del Bronze. A aquesta darrera, es va incorporar un fogar i l'excavació del megàlit va destapar una urna d'incineració intacta del Bronze antic a un racó de la cambra.

A l'exterior del dolmen, es van trobar diferents capes estratigràfiques amb restes associades, però alterades degut a les violacions de la tomba. Entre totes les capes, comentem que a la tercera més fonda s'hi van trobar restes òssies, punyals de sílex, discos de pedra i plaquetes perforades d'os. A la següent capa superior, s'hi van trobar restes d'uns 81 individus i material remogut de l'era campaniforme.

Per últim, adossada al dolmen per la part sud, es trobava una cista que no va ser traslladada quan es va col·locar el dolmen MVI a la ubicació actual. Al seu interior, entre altres coses, van aparèixer dues agulles de bronze i una destral. A la part nord del sepulcre MVI, es van trobar les tres tombes del Bronze que hem indicat abans, en forma de fossa i amb ric aixovar funerari.

Dins del mateix recinte tancat del dolmen MVI, a la seva paret oest, hi ha dues esteles del dolmen MXI que eren massa grans com per a exposar-les amb la resta al museu on van ser col·locades als anys 1970. Degut a aquesta ubicació rere un vidre i tenint en compte el bon dia que ens va fer i la furgoneta aparcada davant del vidre, ens va ser impossible fer fotos decents.

Però bé, aquí teniu la primera estela que veiem, la 23, llosa est del megàlit MXI.

Es tracta d'una estela de marbre de grans dimensions: 349 centímetres d'alçada conservada (380 suposats), 177 d'amplada i 13 de gruix. Crida l'atenció el gran forat de reaprofitament del seu lateral.

Tot i que no s'aprecia a la fotografia, aquesta llosa conserva una petita part de gravats a la part de la llosa que va quedar soterrada quan es va reutilitzar, que representen una figura masculina.

Esquema extret del monogràfic "Les stèles anthropomorphes de la nécropole néolithique du Petit-Chasseur à Sion (Valais, Suisse)" de Pierre Corboud

Just al seu costat, tenim l'estela 21, llosa oest del dolmen MXI, la foto del qual encara és més dolenta que l'anterior... grrrrrrr!! Val a dir que les fotos són dolentes, però també costa veure en directe què hi ha dins del vidre.

Feta en marbre de sericita, mesura actualment 3.14 metres d'alçada (estimada 3.60 metres) per 1.63 d'amplada i 0.14 de gruix.

Els pocs gravats que conserva no permeten distingir si és una figura femenina o masculina.

Esquema extret del monogràfic sobre les esteles de la necròpolis de Pierre Corboud

Acabada la visita a l'espai "d'interpretació" i després de fer un picnic al Domaine des Iles, zona d'esbarjo lacustre de Sion, tornem a la ciutat vella per a visitar la col·lecció d'esteles de Petit Chasseur que es troba, a dia d'avui, a la Salle des Stèles de l'antiga presó de Le Pénitencier. Després del tancament del museu d'arqueologia de La Grange, a l'Evêque, on les esteles més representatives es van col·locar durant els anys 1970, les 16 esteles exposades es van traslladar a una sala d'aquesta antiga presó, i es van col·locar fent jocs de llum per tal d'apreciar-ne els gravats.

La primera estela que veiem és la 27, pertanyent a l'entrada del dolmen MXI, constituït íntegrament per esteles reaprofitades (recordeu que les dues que hem vist junt al dolmen MVI són també de MXI). 

Es tracta d'un fragment de marbre de 91 centímetres d'alçada per 44 d'amplada, i un gruix de 5 - 6 centímetres, que representa la part inferior d'una estela de 165 centímetres d'alçada estimada.

L'estudi de la figura revela que es va esculpir en dues etapes diferents, segurament per a acabar de definir els gravats de la primera època. Representa un personatge de sexe indeterminat, ja que no s'observen els detalls típics de cap dels dos sexes. Respecte als gravats geomètrics, podem veure rombes i triangles.

Aquesta pedra gravada descansava horitzontalment i amb els gravats visibles sobre l'estela 26 que veiem tot seguit.

Feta en quarsita, mesura 124 centímetres d'alçada, 80 d'amplada i 13 - 14 de gruix. 

Tot i ser antropomorfa, no s'hi observa cap gravat. Val a dir que el seu estat de conservació és dolent, pel que podrien haver-se perdut. Una altra teoria és que no s'arribés a gravar. Curiosament, és l'única estela de la necròpoli sense gravats, però és una estela clarament per la seva forma.

Tot i que el dolmen MXI on van ser trobades es data vers el 2400 a.n.e. per les troballes ceràmiques i les datacions de carboni 14 practicades, aquestes dues esteles sembla que van ser col·locades força més tard, a l'època del Bronze antic suís (2100 - 2000 a.n.e.).

La següent estela és la 1, trobada fent de capçalera al dolmen MI, que era íntegrament format per esteles.

Aquesta roca gravada de marbre gris mesura actualment 1.28 metres d'alçada (se li suposa una alçada de 2.20 metres) i 1.03 metres d'amplada, mentre que el seu gruix és d'uns 6 - 7 centímetres.

El seu treball, igual que passa a l'estela 27, va ser fet en dues fases. A la primera, es van fer relleus per a donar lloc a una figura masculina de la que només se n'aprecia el nas i alguns trets ornamentals d'aquest gènere. La segona fase, en canvi, és de gravats, però aquests no representen un sexe determinat i la zona corresponent al cap va quedar transformada en un sol.

Per a poder encabir-la com a llosa al dolmen MI, es va retallar part de l'estela i per això sembla que els gravats estiguin col·locats en diagonal.

A continuació, trobem l'estela 24, llosa lateral de l'avantcambra del dolmen MXI.

Feta també en marbre gris, mesura 1.93 metres d'alçada (2.30 d'alçada hipotètica) per 0.94 d'amplada i uns 10 centímetres de gruix.

Representa una figura masculina a la que se li veu parcialment una mà i que duu quatre punyals, un sobre el cinturó i tres més sota d'ell, que no són del tot similars entre ells, el que fa pensar que foren esculpits en èpoques diferents.

Tot seguit, veiem l'estela 2, també feta en marbre. Era la llosa oest del dolmen MI i es va trobar, com la majoria, amb els gravats cap a l'interior. La menjada circular de la banda inferior es deu a la construcció d'un canal de rec, mentre que la part superior fou trencada quan es va descobrir.  

Mesura 2.59 metres d'alçada per 1.18 metres d'amplada, i té un gruix d'uns 8 - 9 centímetres. Se li suposa una alçada real de 2.80 metres.

Tot i que pot semblar una figura femenina, si ens hi fixem, veurem el punyal típic de les figures masculines sota el cinturó. El que semblen els pits és un penjoll en forma d'espiral doble. També s'hi observen dos bracets força ben conservats.

La següent estela és un fragment de la 16, que fou retallada per tots els costats per a poder formar part del dolmen MV, essent la llosa nord. Realment, és una pena perquè aquesta sí mostra clarament els seus gravats.

Feta en marbre gris, mesura 86 centímetres d'alçada i 70 d'amplada, i té un gruix de 5 - 6 centímetres. Pels estudis fets als seus gravats, es pot estimar una alçada de 275 centímetres... el què deia, una llàstima! Ben pensat, podrien haver fet dues lloses del dolmen amb la mateixa estela i així ara podríem veure-la més sencera.

Es tracta d'una figura masculina de la que podem veure un punyal i part d'un altre, un braç i el seu cinturó.

Tot seguit, veiem l'estela 8, feta en quarsita. Formava part de la cista annexa a la cara sud del dolmen MVI, d'aquí potser que no la restauressin amb el dolmen.


Mesura 1.63 metres d'alçada (1.85 teòricament) per 0.80 d'amplada, i té un gruix de 6 - 7 centímetres.

Pels elements del seus gravats, com una destral (tot i que és incompleta degut a que a l'estàtua li manca l'extrem esquerre), es pot deduir que representa una figura masculina. Conserva les mans i part del cinturó.

A la següent paret, trobem l'estela 15, que es conserva gairebé sencera gràcies a haver pogut recuperar quatre trossos seus. No formava part de cap megàlit i es va trobar tombada, amb els gravats cap amunt, al costat de la cista MX. És feta en marbre de sericita.

Les seves dimensions són 1.54 metres d'alçada, 1.10 d'amplada, i 4 - 5 centímetres de gruix.

Ens tracta d'una de les poques esteles femenines del conjunt, ja que no duu armes. Porta un collaret triple i la decoració es completa amb motius geomètrics: rombes concèntrics, triangles i punts. També s'hi observen lleugerament les mans.

La següent estela és la 25, però, lamentablement, es trobava de viatge a Zurich. Com l'anterior, es va trobar també sencera i gairebé íntegra. Formava part del dolmen MXI com a element ornamental davant de la cambra.

Tot seguit, veiem la fragmentada estela 6. Feta en marbre gris, va ser reutilitzada com a llosa oest en la construcció de la cista MII. El petit tros que l'acompanya es va trobar dins d'una canalització moderna.

Conserva unes dimensions de 1.13 metres d'alçada (1.90 teòrics), 0.86 metres d'amplada i 9 - 10 centímetres de gruix.

Representa la part inferior d'una figura femenina que mostra les mans i la decoració geomètrica en relleu.

A continuació, veiem un petit fragment de l'estela 19, que era la llosa nord de la cista MIII. És de marbre gris.

Es conserven 66 centímetres d'alçada per 73 d'amplada, mentre que el gruix és de 6 - 7 centímetres.

Pels detalls que es conserven, com el cinturó i una bossa, es dedueix que representa una figura masculina.

Seguim avançant per a observar l'estela 10, millor conservada que les anteriors. Feta en marbre, es va trobar com a paret oest de la cista MVIII.

Les seves dimensions actuals són de 166 centímetres d'alt (175 teòrics), 98 d'ample i 7 - 8 centímetres de gruix.

Aquesta figura femenina conserva el collaret, els braços gairebé complets i el cinturó, així com força gravats geomètrics.

Al costat, trobem l'estela en marbre gris número 5. Era la llosa nord de la cista MII.

Aquest fragment té una alçada de 67 centímetres (105 suposats), una amplada de 41 centímetres i un gruix de 6 centímetres.

Encara que no es pot afirmar, sembla representar una figura femenina que conserva un braç i les mans, així com el collaret i el cinturó.

A continuació, trobem l'estela 18, de marbre gris, i reaprofitada com a llosa est de la cista MIX.

Faltant-li només el cap, mesura 101 centímetres d'alçada (115 suposats), 56 d'amplada i entre 6 i 9 centímetres de gruix.

Tot i que els seus dibuixos es troben una mica malmesos, podem veure clarament que és un personatge masculí, ja que conserva un punyal dins d'una bossa penjada al cinturó i arc amb fletxa. Com a la resta, la vestimenta i accessoris estan decorats amb motius geomètrics.

I acabem la visita amb l'estela central de la sala, la número 20, que es pot veure per ambdós costats perquè conserva gravats a les dues cares. Com moltes de les anteriors, és de marbre gris i formava part del dolmen MXI, essent la llosa nord.

Es conserven 153 centímetres d'alt per 123 d'ample, i té 10 de gruix. Se li suposa una alçada de 190 centímetres si disposés del cap, que es va trencar per a poder-la reutilitzar. Al voltant d'on es trobava, es podien observar restes de la llosa trencada.

Es tracta de l'única estela que té gravats a les dues cares, amb personatges de sexes diferents a cadascuna d'elles. Es pensa que es deu a una reutilització.

La primera que veiem és la figura masculina.

El que més crida l'atenció és la presència d'un arc amb una única fletxa, com ja hem vist a alguna altra estela. També conserva el collaret i el cinturó, i el conjunt es completa amb motius geomètrics de diferent qualitat si comparem els dos extrems del roc.

Per acabar, veiem la representació femenina, igualment molt completa i ben conservada.


Té un collaret de tres nivells i penjoll amb una creu de Sant Andreu dibuixada. A més, es poden veure els braços esquemàtics col·locats sobre la panxa, polseres als canells i un cinturó, i l'estàtua es completa amb gravats geomètrics de decoració.

Finalment, anem a explicar una mica la línia temporal tant de les esteles com dels megàlits en els què van ser reutilitzades, i per a això ens ajudem d'una infografia que hem trobat a diversos estudis del conjunt, com el monogràfic de Pierre Corboud que hem fet servir per a explicar les esteles.

Taula extreta del monogràfic sobre les esteles de la necròpolis de Pierre Corboud

Els dòlmens més antics són els més grans i els seus túmuls eren triangulars. Curiosament, el que sembla ser el més veterà és precisament l'últim que fou trobat, el MXII, construït vers el 2900 -  2750 a.n.e., seguit del MVI, també corresponent al Neolític final suís. Aquest darrer megàlit conservava dues esteles gravades, pel que forçosament han de ser anteriors a aquest període i podríem datar-les cap el 3000 a.n.e. Els objectes gravats a aquestes representacions i l'ornamentació més senzilla confirmen aquesta teoria.

Posteriorment, a l'època anomenada campaniforme pel tipus de ceràmica associada i que seria la transició entre el Neolític i el Bronze (l'equivalent al nostre Calcolític), es va construir la resta de tombes, la majoria de tipus cista o bé dòlmens més petits. En elles, trobem esteles senzilles i també del que s'anomenen tipus B, més evolucionades en objectes i tècniques d'escultura.

Finalment, amb posterioritat a la construcció de les tombes, hi ha la col·locació de les esteles auxiliars del megàlit MXI, ja a l'edat de Bronze suís, equivalent al final del Calcolític català.

Amb la vista d'aquestes magnífiques esteles, anem a seguir la visita per la ciutat, ja que la resta de monuments prehistòrics són visitables només sota demanda i previ pagament... almenys, quan hi vam estar. Bé, val a dir, que el dolmen MXII sí és visitable, però no vam poder trobar-lo amb la informació que dúiem. Per a que us feu una idea de la magnitud megalítica de Sion, el 2017 es van descobrir diverses tombes (algunes amb restes humanes) en dues excavacions diferents que s'estaven duent a terme. El 2018, poc abans de la nostra arribada, es van trobar un dolmen ben gros durant les obres d'un aparcament a la zona de Dom Bosco, força a prop de les troballes de Petit Chasseur. El setembre del mateix any, es van trobar dues esteles més amb gravats de l'estil de les de l'esmentada necròpoli. L'abril del 2019, una estela completa de 3 metres d'alçada va ser trobada a les obres d'un altre aparcament a la zona de Dom Bosco. L'estiu del mateix any, es van trobar 6 esteles més al nord de l'avinguda de Petit Chasseur, a només 100 metres de la ubicació actual del dolmen MVI i a 300 metres del dolmen MXII... En definitiva, sembla que haurem d'anar fent plans de tornada a Sion i voltants... però sempre que aquests suïssos comencin a prendre consciència del patrimoni que tenen a la zona i el preparin per a visites.


Coordenades UTM(ETRS89):

Alineament del Chemin des Collines: 32T 372898 5121125
Necròpoli de Petit Chasseur MVI: 32T 372869 5121110
Necròpoli de Petit Chasseur: 32T 372891 5121132
Esteles de Petit Chasseur 23 i 21: 32T 372866 5121107
Esteles de Petit Chasseur 27, 16, 1, 24, 2, 16, 8, 15, 6, 19, 10, 5, 18 i 20: Musée de l'Ancien Pénitencier

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada