Dòlmens a Coll de Nargó I

Ruta dolmènica molt fàcil a Coll de Nargó, on podrem veure tres megàlits, dos d'ells tipus cista megalítica i un dolmen simple.

Per arribar-hi, és ben senzill: hem de sortir de Coll de Nargó per la carretera d'Isona, la L-511, i seguir-la uns 13.8 quilòmetres, on trobem una pista que surt a mà dreta, just després d'un cartell senyalitzador a "Valldarques" (que es troba a l'esquerra); curiós nom, almenys per a nosaltres. La pista és prou assequible per qualsevol cotxe: nosaltres vam anar amb un Peugeot 308 i vam arribar a peu de sepulcre. El primer dels dos que veurem, la Cista del Coll de Fau II o Cal Colau o Fossa de la Serra Freda es troba tot seguint la pista uns 850 metres. Aquí trobem un descampat a mà dreta i, a la fi del descampat i a uns 30 metres de la pista, trobem, entre els arbres, la sepultura.

Del megàlit, hem trobat que mossèn Joan Serra i Vilaró documenta una excavació l'any 1927 i presenta un dibuix en planta, fet que ens ha ajudat a poder determinar quin era el Coll de Fau I i quin el II (anàvem un pel liats). Esmenta desapareguda la coberta d'antic. 

Sabem que es tracta d'una cista megalítica que fou bastida vers el Neolític final/Calcolític recent - Edat del Bronze antic, cap el 2700-1800 a.n.e., i que conserva un túmul de pedres i terra, avui en dia resta prou aplanat i malmès a causa dels pins i les plantes arbustives que hi ha envoltant el megàlit; tot i això, encara es pot veure clarament.

Com hem dit, va ser excavat per Serra Vilaró, concretament entre els anys 1915 i 1920, i després ha rebut unes quantes re-excavacions. D'aquestes, es documenten diversos trossos informes de ceràmica a mà, un fragment d'un ganivet de sílex blanc, un braçalet de bronze (fet que determina la seva reutilització en aquesta edat) i una dena de collaret. Aquest material resta dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. També s'hi han trobat diversos fragments ossis humans que no es van recollir, ja que no eren aptes per al seu estudi antropològic.

Dibuix extret de la revista Ampurias

El 1950, el que el va estudiar fou en Lluís Pericot, incloent-lo a la seva "Tesis Doctoral", i, el 1988, Albert Villaró i Xavier Campillo l'inclouen, com el seu germà "de Fau", a l'inventari dels megàlits de l'Alt Urgell, que al final no es va publicar.

A dia d'avui, tenim més informació gràcies al compendi dolmènic de Catalunya del 2022, d'en Carreras i en Tarrús, del que n'extraiem dades de la seva morfologia: fa 2.65 metres de llarg, 1.05 metres d'ample i 62 centímetres d'alçada màxima conservada, dins d'un túmul circular  de 8-9 metres de diàmetre sense restes d'anell peristàltic.

Tornem al cotxe i seguim la pista uns 360 metres, fins on, tot fent una corba a la nostra esquerra, veiem un túmul molt ben conservat, just al seu vèrtex.

Al centre de l'obra tumular, veiem la cista megalítica del Coll de Fau I o Serrat del Guixó.

És una cista de forma rectangular de 1.80 metres de longitud per 1.55 d'amplada, que conserva una alçada de fins a 90 centímetres, però a la que li manca la coberta. Té un túmul d'uns 8/9 metres de diàmetre, amb restes de mur de contenció a la vessant nord-oest. Cal dir que fou bastida, com la seva germana, cap el Neolític final/Calcolític recent - Edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.

El sepulcre va ser excavat entre 1915 i 1920 pel mossèn Joan Serra i Vilaró, que en documenta diversos fragments ceràmics a mà, alguns d'ells d'estil campaniforme internacional, 1 dena discoidal de pedra blanca, 1 dentàlium i un botó d'os piramidal perforat en "V", que resten al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. També diu que va trobar diversos fragments ossis humans.

Tornem a la carretera i la seguim vers la nostra dreta, avançant 6.3 quilòmetres, fins a trobar un desviament a mà dreta direcció Els Prats, Montanissell i Sallent. 770 metres més tard, topem amb una bifurcació per la que anirem a la nostra dreta, seguint-la poc més de 500 metres fins a trobar una altra pista que surt a la nostra esquerra i que va quasi en paral·lel a la que estàvem fent. Seguint-la uns 270 metres, aturem el cotxe en una entrada d'un camp conreat que hi ha.

A peu, en dirigim a uns arbres que hi ha al cim del turó, per dir-ho d'alguna manera, que queda uns 25 metres al nord. Entre ells, cerquem i trobem el dolmen de Setcomelles.

Aquest megàlit és inèdit, o gairebé. Existeix un document del mossèn Joan Serra i Vilaró de l'any 1927 que diu que hi ha un megàlit per aquelles terres. A l'actualitat, no se'n coneix cap més per aquella contrada exacta, tot i que per què no n'hi pot haver més a la zona encara no trobats (no m'estranyaria gens)? Tot i això, el mossèn no va anar a visitar-lo.

El varen retrobar Núria Armentano, Josep Gallart, Xavier Jordana, Joan López i Assumpció Malgosa l'any 2004, mentre excavaven la cova de Sallent, que es troba sobre seu. No ha estat excavat encara, tot i que denota un clar espoli ja d'antic. La coberta i algunes lloses del megàlit o bé són soterrades o bé han desaparegut, però és evident la falta d'algunes pedres.

El que sí que podem dir és que, segons Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut, es tracta d'un dolmen simple, tipus cista. I segons Josep Tarrús i Enric Carreras és un dolmen simple bàsic, amb unes dimensions de 1.40 metres de llargada per 1 metre d'amplada i 80 centímetres d'alçada, i amb un túmul d'uns 8/9 metres de diàmetre, que conserva restes d'un mur de contenció davant de l'entrada del sepulcre. On coincideixen tots els autors és a la seva datació constructiva, d'entre el Neolític final i l'Edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.

Per avui, ja n'hi ha prou, però tornarem, hi ha tanta muntanya inexplorada! Aviam si acabem com els amics Manolo Lara i la seva dona, la Fina Ranchal, que en van trobar un, no fa gaire, per la contrada, l'anomenat Bony de les Bigues.

Coordenades UTM(ETRS89):

Coll de Fau II o Cal Colau: 31T 353293 4669069

Coll de Fau I o Serrat del Guixó: 31T 353527 4668909
Setcomelles: 31T 351005 4672540

Menhirs i inscultures a La Jonquera III i Capmany II

A 2 de maig del 2015, ens dirigim cap a l'Alt Empordà per a completar la ruta Dòlmens, menhirs i cromlech de La Jonquera I, Agullana I i Capmany I. Avui, anem amb el Truk, el Pau i la Núria, i farem de nou la ruta dels Estanys de la Jonquera, visitant els menhirs que no vam veure durant la nostra primera visita.

Un cop a Capmany, ens trobem que el poble és ple de cotxes i no podem aparcar, pel que comencem a pujar per la pista cap Els Estanys i no aparquem fins ben a prop dels dòlmens de Mas Baleta. Una vegada darrere el mas (o davant depèn de com es miri, ja que som davant del camí que va a la casa), pugem pel corriol que surt en sentit oposat del mas cap al Puig de la Llosa, on trobem el menhir caigut del mateix nom.

Fou descobert el 23 de novembre del 1986 per Enric Carreras i Josep Tarrús, que el varen trobar en la posició actual. Segons ells, es tracta d'una més que possible estela construïda en granit en un entorn de pissarra, pel que en el seu moment deuria de ser traslladada a la ubicació actual.

Es tracta d'un bloc granític d'uns 2.50 metres de longitud per 1.55 d'amplada, i 66 centímetres de gruix, del que no hi ha informació de cap troballa relacionada, pel que es fa difícil atorgar-li una datació. Tot i això, donada la seva situació tan a prop del Mas Baleta i les restes de vasos campaniformes resultants de l'excavació de Mas Baleta III, es pot associar una cronologia contemporània als jaciments d'aquest mas, és a dir, entre el Neolític final i el Calcolític inicial, vers la primera meitat del III mil·lenni a.n.e. 

Inserim la planimetria que publiquen els seus descobridors a l'article "Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999-2015".

Extret de l'article "Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999-2015" 

Tornem al camí i passem pels dos dòlmens de Mas Baleta i el recinte megalític per a fer via cap a la ruta dels dòlmens i menhirs dels Estanys, passant pel Quer Afumat. Poc després del conjunt dolmen + menhir del Quer Afumat, arribem al menhir del Quer Afumat I, que no sé perquè ens el vam saltar a la nostra primera visita, però que ja hem col·locat a l'entrada pertinent.

Després de visitar els menhirs i dòlmens dels Estanys, dinem per la zona i tornem cap el cotxe. Ens arribem fins el càmping Les Pedres (als afores de Capmany i que des del 2021 es diu càmping l'Albera), on aparquem, i enfilem el camí marcat en groc cap a la Pedra dels Sacrificis. Passada aquesta, després d'uns 700 metres, un corriol a la dreta de la pista ens duu, en pocs metres, a l'anomenat "menhir" Vidal.

Aquest suposat menhir sembla que no és tal, sinó una roca amb gravats. Deu el seu nom a Lluís Maria Vidal, que el va trobar l'any 1914 i el va classificar com a menhir, tot i que reconeixia que tenia una forma diferent als altres. Al seu estudi, descriu els quatre símbols gravats com de tipologia ibera.

Dibuix dels gravats segons L. M. Vidal

Posteriorment, s'esmenta aquesta roca en dues publicacions més, però sense detallar-ne la seva ubicació, pel que va restar il·localitzable tot i els intents de trobar-la del GESEART. L'any 2002, però, l'Albert Aparicio, veí de Capmany, va veure els gravats a una publicació d'en Josep Tarrús i va parlar amb el GESEART per a indicar-los la ubicació, ja que anys abans ell havia trobat aquests gravats a una roca peculiar. L'any 2008, el GESEART va confirmar la retrobada d'aquest "menhir" i la seva tipologia com a roca amb gravats, no pas un menhir.

Pel que fa al roc en si, fa 1.40 metres d'alçada per 1.20 d'amplada i 0.60 de gruix a la base, amb un perímetre de 55 centímetres. Els quatre gravats, com es veu a la imatge anterior, es troben a la seva part superior i són un cercle, una ferradura, una mena de vuit i una creu. Per la seva tipologia i la proximitat a la pedra dels sacrificis, GESEART els data entre el Neolític mitjà-final i el Calcolític.

De nou a la pista, fem no arriba a 200 metres més i trobem, ara a l'esquerra, el possible menhir de la Pedra Comanera I o del Mas Armet. Personalment, d'aquest tenim dubtes, perquè no li veiem treball aparent, però bé, podria ser un simple roc aixecat humanament.

No hem trobat informació arqueològica d'aquesta pedra, però està indicada al camí i a algunes rutes, així que li fem una visita per si les mosques... Té una alçada de 1.60 metres, una amplada de 0.75 metres i un gruix de 40 centímetres.

Tornem a la pista i fem uns 600 metres més per a trobar la Pedra Comanera II. I aquest sí que dic que, per nosaltres, no és res, tant per la seva fisonomia, com pel lloc on es troba, on clarament es veu un aflorament rocós del mateix estil de pedra.

Igual que la seva germana, no hem trobat informació al respecte, però com està indicada, allà que la fotografiem i mesurem. Fa 1.52 metres d'alçada per 0.66 d'amplada i 0.36 de gruix. 

Ja de tornada, uns 150 metres abans d'arribar a la Pedra Comanera I, veiem a tocar el camí a la nostra dreta la pedra amb cassoletes del Mas Armet.

A la foto no es veuen gaire i tampoc és que en tingui moltes, però a la part dreta, just on hi ha ombra i restes d'aigua, podem localitzar dues cassoletes.

Ara sí, una vegada completada la ruta, tornem cap el cotxe i anem a reposar líquids a Capmany, que caminar, no hem caminat gaire, però suar, ho hem fet de valent!

A dia 02 de març de 2019, tornem a la zona per a visitar un dolmen descatalogat i un menhir. El jaciment descatalogat és el dolmen Vila, dins el conjunt megalític del Estanys. Fou descatalogat per l'arqueòleg Josep Tarrús a una de les seves revisions a la zona.

El que sí té molta pinta de monument megalític és el proper menhir de Llines o de Les Llines (ho hem trobat identificat de les dues maneres). Es troba al terme municipal de Cantallops i  la primera notícia que tenim d'ell és de maig del 2015, on s'esmenta la ratificació com a monòlit prehistòric per part del catedràtic en arqueologia de la Universitat de Santiago, Anton Abel Rodríguez.

Per arribar-hi, ens situem de nou a Mas Baleta i emprenem direcció nord fins a trobar una pista apta per a automòbils. A la intersecció amb el camí, girem a la dreta. Seguim pel camí fins que aquest s'acaba i de nou girem a la nostra dreta pel nou caminoi. A partir d'aquí, no recordo ben bé com ho vam fer... el més possible és que ens endinséssim pels boscos amb les coordenades en mà. Cal dir, però, que si agafes la segona pista que surt del camí a l'esquerra, com a uns 120 metres de la intersecció, i la segueixes uns 500 metres, trobes un nou camí de tractor a la dreta que duu a un camp de conreu en 50 metres més, on cal endinsar-se cap a la dreta per l'arbustiu i punxegut bosquet. El menhir es troba a 70 metres.

Però ho torno a dir, millor anar amb un GPS, ja que el monòlit es troba caigut a una zona repleta de garrics i argelaga, pel que no és fàcil d'albirar.

Del majestuós monòlit, en podem dir ben poca cosa, ja que no hem pogut trobar informació arqueològica d'ell. Ja el deuen haver estudiat, però creiem que com és "nou" encara no hi ha res publicat. Nosaltres el que veiem és un menhir d'uns 3 metres de llarg, amb una de les seves cares completament treballada. 

Tot i això, per l'altra cara està com trencat recentment, cosa que fa perdre la sensació de monòlit prehistòric.

El nostre amic Manolo va fer un estudi digne d'esment buscant antigues imatges aèries del lloc i, segons les fotografies, el menhir ja es trobava al lloc actual com a mínim el 1989.

Agrair al Manuel Lara i la Fina Ranchal la recerca que van fer i que va donar els seus fruits el 17 d'abril del 2017 quan van trobar-lo sense tenir les coordenades. Gràcies per compartir-ho amb nosaltres i per la incansable recerca de monuments prehistòrics, molts d'ells donats per desapareguts o bé inèdits.

Coordenades UTM (ETRS89): 

Menhir del Puig de la Llosa: 31T 492855 4694558

"Menhir" Vidal: 31T, 491708, 4691561

"Menhir" de Pedra Comanera I o Mas Armet: 31T 491666 4691605

"Menhir" de Pedra Comanera II: 31T 491479 4691998

Pedra amb cassoletes del Mas Armet: 31T 491629 4691693

Estela-menhir de Llines o de les Llines: 31T 494343 4694128