Ruta dolmènica molt fàcil a Coll de Nargó, on podrem veure tres megàlits de tipus cista megalítica.
Per arribar-hi, és ben fàcil: hem de sortir de Coll de Nargó per la carretera d'Isona, la L-511, i seguir-la uns 13.8 quilòmetres, on trobarem una pista que surt a mà dreta, just després d'un cartell senyalitzador a "Valldarques" a l'esquerra, curiós nom, almenys per a nosaltres. La pista és prou assequible per qualsevol cotxe, nosaltres anem amb un Peugeot 308 i vam arribar a peu de sepulcre. El primer dels dos que veurem, la Cista del Coll de Fau II o Cal Colau o Fossa de la Serra Freda es troba tot seguint la pista uns 850 metres. Aquí trobem un escampat a mà dreta i, a la fi de l'escampat i a uns 30 metres de la pista, trobem, entre els arbres, la sepultura.
Fou bastit vers el Neolític final, cap el 2700 a.n.e., i es tracta d'una cista megalítica que consta d'un túmul de 10 metres de diàmetre, avui en dia prou aplanat i malmès a causa dels pins i les plantes arbustives que hi ha envoltant el megàlit, tot i que encara es pot veure.
El 1927, mossèn Serra Vilaró l'excavà i el dibuixà en planta, fet que ens ha ajudat a poder determinar quin era el Coll de Fau I i quin el II (perquè quina tela tu!!). La coberta resta desapareguda d'antic.
D'aquesta excavació, es documenten diversos trossos informes de ceràmica a mà, un fragment d'un ganivet de sílex blanc, un braçalet de bronze (fet que determina la seva reutilització en aquesta edat) i una dena de collaret. Aquest material resta dipositat al Museu Diocesà de Solsona.
 |
| Dibuix extret de la revista Ampurias |
El 1950, el que el va estudiar fou en Lluís Pericot, incloent-lo a la seva Tesis Doctoral, i, el 1988, Albert Villaró i Xavier Campillo l'inclouen com el seu germà "de Fau", a l'inventari dels megàlits de l'Alt Urgell, que al final no es va publicar.
Tornem al cotxe i seguim la pista uns 360 metres, fins on, tot fent una corba a la nostra esquerra, veiem un túmul molt ben conservat, just al seu vèrtex.
Aquí teniu la Cista del Coll de Fau I o Serrat del Guixó.
Aquest fou bastit, com el seu germà, cap el Neolític final, vers el 2700 a.n.e., i utilitzat fins a l'edat del Bronze, cap el 650 a.n.e.
És una cista de forma rectangular de 2 metres de longitud per 1.80 d'amplada, que conserva una alçada de fins a 1.05 metres, però a la que li manca la coberta. Consta d'un túmul d'uns onze metres de diàmetre, i és orientada, com molts megàlits, en direcció est-oest.
No hem trobat cap excavació associada al megàlit, pel que pot ser molt bé que no s'hagi excavat mai. Més que res, perquè els documents als que hem pogut accedir parlen dels dos sepulcres de Coll de Fau, però només es documenten resultats d'excavació del número II.
Tornem a la carretera i la seguim vers la nostra dreta, avançant 6.3 quilòmetres, fins a trobar un desviament a mà dreta direcció Els Prats, Montanissell i Sallent. 770 metres més tard, topem amb una bifurcació per la que anirem a la nostra dreta, seguint-la poc més de 500 metres fins a trobar una altra pista que surt a la nostra esquerra i que va quasi en paral·lel a la que estàvem fent. Seguint-la uns 270 metres, aturem el cotxe en una entrada d'un camp conreat que hi ha.
A peu, en dirigim a uns arbres que hi ha al cim del turó, per dir-ho d'alguna manera, que queda uns 25 metres al nord, entre ells cerquem i trobem el dolmen de Setcomelles.
Aquest megàlit és inèdit, o gairebé, existeix un document del mossèn J. Serra Vilaró de l'any 1927 que diu que hi ha un megàlit per aquelles terres. A l'actualitat, no se'n coneix cap més per aquella contrada exacta, tot i que per què no, n'hi pot haver més a la zona, encara no trobats (no m'estranyaria gens). Tot i això, el mossèn no hi va anar.
El varen retrobar Núria Armentano, Josep Gallart, Xavier Jordana, Joan López i Assumpció Malgosa l'any 2004. No ha estat encara excavat, tot i que denota un clar espoli del sepulcre, ja d'antic. La coberta i algunes lloses del megàlit o són soterrades o bé han desaparegut, però és evident la falta d'algunes pedres.
El que sí que podem dir és que, segons Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut, es tracta d'un dolmen simple, tipus cista, pel que el podríem datar, com als seus companys de Fau, segons la seva morfologia.
Per avui, ja n'hi ha prou, però tornarem, hi ha tanta muntanya inexplorada! Aviam si acabem com els amics Manolo Lara i la seva dona, la Fina Ranchal, que en van trobar un, no fa gaire, per la contrada... l'anomenat Bony de les Bigues.
Setcomelles: 31T 351005 4672540
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada