Nova ruta a Coll de Nargó. Avui, tal i com vam fer ahir, emprenem la carretera L-511, fins a trobar a l'esquerra el desviament cap a Gavarra, que agafem. Als 3.2 quilòmetres, veiem a la dreta un camí sorrenc que surt a la dreta; allà, deixem el cotxe ben arraconat a la carretera. A peu, continuem pel camí que baixa vers la vall vorejant un nou turó. Al poc, veiem unes runes d'un corral o quelcom així al costat del camí i, pocs metres després d'ell, trobem la cista del Corral del Bossa.
Cista megalítica recentment trobada per en Jordi Pasques Canut, a principis de l'any 2012. Fou estudiada i publicada pel mateix Pasques, en Gerard Remolins i l'Albert Fàbrega l'any 2018.
Segons Carreras i Tarrús, la cambra sepulcral amida 1.40 metres de llarg per 1 metre d'amplada conservada i 30 centímetres d'alçada, també conservada. El túmul de tendència circular és bastit a raó de terra i pedres, però es documenta alguna llosa intratumular a mode d'ancoratge d'aquesta obra de 7/8 metres de diàmetre.
Ells el daten al Calcolític recent - Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.
No es documenta cap tipus de troballa en el seu estudi, tot i que no sabem si va arribar a ser excavada.
Tornem al cotxe i continuem en la mateixa direcció i, a poc més d'1 quilòmetre, veiem una nova entrada sorrenca a la nostra dreta, que ens torna a deixar al cim aplanat del turonet adjacent a la carretera. A peu, ens endinsem al bosc que ens queda més al sud, cercant i trobant la cista del Coll de Conseu.
.JPG)
Novament parlem d'un nou megàlit a l'Alt Urgell, del qual no hem trobat informació, només una petita descripció, la qual diu que les dues lloses que resten de l'antic sepulcre, una lateral i la capçalera, són de roca calcària local.
A dia d'avui, en Carreras i en Tarrús ens aporten més informació, i, a banda del que ja sabíem, com que fou descobert per Jordi Pasques l'any 2007, que és de tipus cista megalítica i conserva una obra tumular de 7/8 metres de diàmetre, ens donen les dimensions internes de la cambra sepulcral: d'1.40 metres de llarg, 1 metre d'amplada i només conserva 30 centímetres d'alçada. També indiquen la seva datació constructiva, que aniria del Calcolític recent al Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.
De nou al cotxe, ens dirigim a visitar l'últim sepulcre del dia. N'hi ha més a la zona, ja anirem actualitzant quan tinguem un cotxe més decent per fer caminois de muntanya.
Emprenem la carretera en la mateixa direcció uns 600 metres, fins a veure les runes d'un nou corral pocs metres a la dreta de la carretera. Aquesta edificació està bastida en part de l'obra tumular del següent sepulcre, la Fossa del Corral del Coll de Gavarra. Aquest es troba, mirant des de l'asfaltat, a la part esquerra posterior de la moderna edificació.
D'aquesta cista megalítica sí que es tenia constància d'antic, tot i que no ha rebut cap treball arqueològic "oficial", però sí que ha estat objecte de furtives excavacions. La Generalitat el col·loca temporalment vers el Neolític final i utilitzat fins a l'edat del Bronze, del 2500 a.n.e. fins al 650 a.n.e.. Segons Carreras i Tarrús, dels que me'n fio molt, la seva construcció es va produir vers el Calcolític recent - Bronze antic, entre el 2700-1800 a.n.e.
Del sepulcre, només en resten quatre petites lloses laterals, tot i que com els mateixos arqueòlegs de la Generalitat diuen: La baixa, però densa vegetació no deixa visualitzar gaire més. Del túmul, no es documenten mides, tot i que s'esmenta, com jo vaig veure, que és diametralment petit, tot i que la impressió que jo vaig tenir en visitar-lo és que a la contra sí que em va semblar prou elevat, pel poc diàmetre que té. S'hi hauria de fer una neteja i cala per a saber més d'aquest sepulcre.
Ara, a dia 25 de març del 2023, podem afirmar que els seus descobridors foren en Albert Villaró i Xavier Campillo, l'any 1988, i ells mateixos l'estudiaren aquell any. També podem dir que la cambra funerària amida interiorment 1 metres de llarg, per 1 metre d'amplada i conserva 40 centímetres d'alçada, i, que al contrari del que a mi em va semblar, el diàmetre tumular és de 9/10 metres. Però bé, ara que ho penso són 4.5/5 metres de radi... potser que sí, i que jo anés més pendent del grau d'inclinació.
Bé, acabem la ruta aquí, però l'allargarem de seguida que puguem, ja que sabem de l'existència de més cistes de l'estil tot anant cap a Gavarra, i, per què no, podem trobar-ne de noves, tot i que amb els nens, és prou improbable. Cal recordar que aquesta zona no està del tot estudiada i hi ha molta muntanya.
I aquest dia ha arribat, en concret el 15 d'abril del 2023, encara que només sigui per a visitar un sepulcre, n'hi ha més, però ja els posarem en una altra entrada. Aquest és que va de pas al nucli de Gavarra tot seguint la carretera, com els anteriors d'aquesta ruta.
Es tracta de la Fosssa del Serrat del Camí de Gavarra i es troba tot seguint amb l'automòbil en el mateix sentit que portàvem uns 1.3 quilòmetres des de la zona on hem deixat el cotxe que hi ha davant del Corral del Coll de Gavarra, aturant i deixant-lo de nou, a un espai que hi ha a l'esquerra de la carretera, just abans d'un caminoi que surt a la dreta d'aquesta (que es podria fer en un cotxe mitjanament adaptat). Seguim a peu per aquest i, en uns 520 metres en una corba tancadíssima a l'esquerra, girem a la dreta vorejant un camp d'arbres que ens sembla recordar que eren fruiters. Quan la clariana que volteja aquesta banda del camp s'acaba i ja ets caminant direcció sud girem a la nostra esquerra caminant quasi bé totalment a l'est, pujant al cim de la serra. Allà trobarem la Fossa del Serrat del Camí de Gavarra, a uns 100 metres en línia recta des de l'aclarat.
Segons hem pogut trobar documentat, a l'excavació de Cura l'any que el va localitzar, varen sorgir 1 vora i 3 fragments informes d'un vas campaniforme internacional marítim. En Carreras i en Tarrús posicionen la seva erecció vers el Calcolític - Edat del Bronze antic, cap el 2700-1800 a.n.e.
I ara sí donem per tancada la ruta, però per si voleu veure més de la zona podem visitar els megàlits de la ruta Dòlmens a Coll de Nargó IV, que comença a mig camí de Gavarra, i també la ruta de Dòlmens a Coll de Nargó I.
Fossa del Corral del Coll de Gavarra: 31T 351701 4665440
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada