Avui sí, primera ruta megalítica a Nafarroa, en concret al terme municipal de Lesaka.
Per arribar a on deixem el cotxe i ens posem a caminar, ho explicarem des del conegut poble (Lesaka). D'ell, sortim direcció Oiartzun per la NA-4000 i, en poc més de 8 quilòmetres, a la part alta de la muntanya d'Agiña, trobarem un aparcament a l'esquerra de la carretera, just al costat del camí asfaltat que t'apropa a la capella d'Agiña. Allà deixem el cotxe i just davant del camí a l'altra banda de la carretera, veurem un pronunciat pendent sorrenc que després es torna un bonic camí, amb cert pendent, però d'aquells típics de Nafarroa i Euskadi (sembla que estiguis passejant per Hobbiton). Al poc d'accedir al camí, veiem la fita i tota la banda de la dreta de la muntanya plena de marques clares de treball humà cobert per la vegetació.
Un xic més endavant, seleccionem la foto que inserim a l'entrada... es veien molt clarament.
Com hem dit, hem inserit aquesta fotografia, però si mires cap a la dreta d'aquesta es veu tot el terra de la vessant de la muntanya ple de "bonys" recoberts d'herba.
Segons Luis Millán i val a dir que a la fita que hi ha també ho diu, hi ha 20 cròmlecs. 2 d'ells descoberts per Luis Peña Basurto, el 15 d'agost de 1958, 7 més l'11 de març de 1984, retrobats per I. Arbelaitz, Luis Del Barrio i el mateix Luis Millán, i més tard, el 12 d'agost de l'any 2006, foren B. Balere, I. Gaztelu, L. Millán, M. Tamayo i X. Taberna qui localitzen els 11 cròmlecs que faltaven.
Millán, a les seves fitxes, publica la següent planimetria.
A banda de la planimetria, aporta molta documentació, detallant els monuments megalítics un per un, tota una feinada, sens dubte. Amb el seu permís nosaltres farem un llistat tal i com fa ell, acabarem abans:
- Fa 7 metres de diàmetre i resten 14 rocs.
- Fa 3.50 metres de diàmetre i resten 5 rocs.
- Fa 4.50 metres de diàmetre i resten 6 rocs.
- Fa 5 metres de diàmetre i resten 9 rocs.
- Fa 3 metres de diàmetre i resten 3 rocs.
- Fa 5 metres de diàmetre i resten 7 rocs.
- Fa 5.50 metres de diàmetre i resten 14 rocs.
- Fa 3 metres de diàmetre i resten 4 rocs.
- Fa 5 metres de diàmetre i resten 11 rocs.
- Fa 4 metres de diàmetre i resten 10 rocs.
- Fa 6 metres de diàmetre i resten 11 rocs.
- Fa 4 metres de diàmetre i resten 21 rocs.
- Fa 5.50 metres de diàmetre i resten 7 rocs.
- Fa 4.50 metres de diàmetre i resten 10 rocs.
- Fa 2.80 metres de diàmetre i resten 9 rocs.
- Fa 4.50 metres de diàmetre i resten 13 rocs.
- Ovalat, fa 5 metres de diàmetre N-S i 5.50 metres en E-W, resten 13 rocs.
- Fa 4.50 metres de diàmetre i resten 11 rocs.
- Ovalat, fa 5 metres de diàmetre N-S i 4.50 metres en E-W, resten 7 rocs
- Fa 3.50 metres de diàmetre i resten 9 rocs.
Tots aquests cròmlecs daten de l'Edat del Ferro, vers el 800 - 300 a.n.e. Tot i la seva datació no ens consta cap tipus d'excavació oficial al jaciment.
Creuem la carretera per anar a visitar el primer sepulcre del dia, l'anomenat sepulcre d'Agiña. Es troba al poc d'enfilar la pista "cimentada" en direcció a la capella, tot seguint un camí que surt a l'esquerra, en direcció el cim del turó, per cert, amb un cert pendent.
Com es veu a la fotografia, jo anava convençut de que era a la part alta del puig i vaig posar el "turbo"; quan ja era dalt de tot, vaig sentir la Cristina cridant-me... Marc, és aquí!!!... Brrrr, torna a baix mig puig, o tres quarts, per veure les restes "amagades" del megàlit. Aquest es troba per mi a la dreta, per la Cris a l'esquerra del camí, amagat entre, com no, falgueres i algun esbarzer.
Aquest “dolmen corto abierto”, com hem trobat catalogat per algun autor, fou localitzat el 22 de febrer de 1985 per Tomás Atauri Manchola, José Miguel Barandiarán i Manuel Laborde Werlinden.
La cambra funerària amida 1,30 metres de llarg per 1 metre d'amplada, i conserva una alçada de 30 centímetres. Disposa d'un túmul de 5.40 metres de diàmetre i una alçada màxima conservada de 50 centímetres. La cambra es troba centrada al túmul, i al seu interior es pot veure un tros de la coberta. L'altre tros d'ella resta estintolada al sòl a uns 2 metres de la tomba.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
En aquest estudi morfològic del sepulcre, es documenten tres lloses, les dues laterals i la de capçalera, més els dos trossos de la coberta.
Tot i que nosaltres vam veure moltes falgueres, amb el permís de Luis Millán inserim una de les fotografies del seu estudi.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
No es documenta cap tipus d'excavació arqueològica, i a superfície no s'hi ha trobat res de res. Sense haver trobat res de res, li atorguen una àmplia data de creació, que va del Neolític al Bronze, que és com si no diguessin res de res.
Tornem a la pista asfaltada i seguim tot rectes donant l'esquena a la carretera. Ja a peus del turó on es troba la capella, fem el "campament base" sota el bonic bosc que hi ha, ja que els 4 cròmlecs d'Aguiña Erdi, es troben just a l'altre costat del camí.
Que com es pot veure resten ocults per les falgueres... no es pot anar a l'estiu per aquesta zona... la natura ho amaga tot!!
Aquest nou conjunt de cròmlecs fou localitzat també per Tomás Atauri, José Miguel Barandiarán i Manuel Laborde el mateix dia de febrer de 1958. Tot i això, el 15 d'agost del mateix any Luis Peña Basurto en localitza 5, és a dir, un més, tot i que aquest mai més s'ha tornat a referenciar.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Amb els cròmlecs d'Agiña Erdi farem el mateix que amb l'anterior jaciment de cercles d'Agiña, tant sols inserirem un llistat amb les seves dimensions, ja que no s'hi ha trobat res a ells. Però sempre ens faltarà el cinquè, que afirma Peña Basurto que va trobar i no ha estat mai geolocalitzat.
- Fa 4.60 metres de diàmetre i resten 8 rocs.
- Fa 5.20 metres de diàmetre i resten 15 rocs.
- Fa 5.80 metres de diàmetre i resten 13 rocs.
- Fa 7.60 metres de diàmetre i resten 11 rocs.
Vistes les meravelloses falgueres d'Agiña Erdi, tornem al campament i mentre els nens juguen amb sa mare, m'enfilo pel turó per anar a visitar els cròmlecs d'Agiña Hego... aquests sí que els veurem clarament.
Aquest és el d'Agiña Hego I. Collons amb l'església, no poden posar la pX?a capella un metre més enrere!!!
Fou localitzat per Atauri, Barandiarán i Laborde a la vegada que els anteriors. Consta de 3 metres de diàmetre i manté 13 rocs, al seu lloc original.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
A l'altre costat de la capella trobarem el III. A la fotografia no es veu clarament, però, in situ, és prou evident.
Aquest també fou localitzat per Atauri, Barandiarán i Laborde, el 22 de febrer de l'any 1958 i fa un diàmetre de 4 metres, mantenint 8 rocs.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
I a la part de davant de la capella, hi ha el II.
Que fou localitzat per Luis Peña Basurto el 15 d'agost del mateix any. També documenta un altre que sembla que voreja l'estela edificada, però aquest, al parer d'alguns arqueòlegs, és fals. El que sí que és un cròmlec de totes totes mesura 2.50 de diàmetre i, a les fitxes de Millán, es documentaven 8 rocs in situ.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Realment, aquest va costar de veure, però veient antics dibuixos, planimetries i la placa indicadora que hi ha, el vaig veure.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
També inserim la planta que dibuixa Luis Millán al seu estudi.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Crec que a la planimetria la capella és petita... es veu a les fotos i als seus mateixos dibuixos, a més es veu més clarament com el cròmlec III quasi la toca la capella, i el I és prou més petit.
Segons la placa dels cròmlecs d'Agiña Hego, aquests són datables a l'Edat del Ferro, entre el 800 i el 300 a.n.e.
Baixo cap al bosquet amb la resta de la família i dinem una mica, a l'ombra de l'arbrat del preciós bosquet que hi ha.
Un cop dinats, tornem a la pista cimentada i seguim endavant fins que es torna sorrenca i veiem el gran túmul d'Agiña, del que no es veuen els rocs... o nosaltres no els vam veure, però el que sí que es veu clarament és l'elevació del terreny del cercle tumular ple de falgueres. Possiblement a una altra època de l'any es veu millor.
Fou descobert per Jesús Elósegui Irazusta i Adolfo Leibar Axpe el 3 d'octubre de l'any 1954.
Inserim una fotografia de Luis Millán, a la que es veu molt millor el túmul prehistòric.
Segons informa Millán a les seves fitxes, el túmul fa un diàmetre de 15 metres per una alçada conservada que varia entre 90 centímetres i 1.30 metres, segons on el mesuris. A la part nord-oest hi ha dos cràters, de 2 i 3 metres de diàmetre, i a la part central hi ha una nova depressió de 2.50 per 1.50 metres i una fondària de 30 centímetres.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Tot i la seva monumentalitat, no ha rebut cap excavació arqueològica oficial, que furtives no ho sé, però els cràters que es veuen a l'amuntegament de sorra i pedres, ho sembla. Segons Luis Millán, aquesta seria la seva planta.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Deixem el túmul i, just darrere seu, "veiem" el cròmlec tumular d'Agiña Soroa, que ens va costar d'identificar, per dir-ho així... un d'aquells típics moments que els aficionats al megalitisme tenim de tant en tant, on tot són hipòtesis, a més, el fet de trobar-nos la fita arrancada i mig estintolada a terra no va ajudar gaire. Cercant per Internet ens va semblar que era aquesta zona.
Va ser descobert com gairebé tota la resta el 1958 per Atauri, Barandiarán i Laborde... bona excursió van fer aquell dia!
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Aquest cròmlec tumular amida 6.50 metres de diàmetre i li resten 9 rocs del seu cròmlec peristàltic.
Com hem dit, Millán documenta part del seu anell peristàltic, i presenta la seva planta, tot i que també diu que el van trobar molt remogut i que dubten de la seva autenticitat. Aquests dubtes hauran d'esperar, ja que, a dia d'avui, no ha rebut cap tipus d'excavació arqueològica.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
D'aquí, tornem cap el cotxe i ens dirigim a visitar el cròmlec de Gardelko Bagoeta i, tot seguit, el de Gurutzako Lepoa, ja que es troben ben a prop i són de fàcil accés.
Emprenem la NA-4000 en direcció contrària a la que hem arribat aquest matí. Cap a 1.5 quilòmetres, en una corba molt tancada a la dreta, surt al seu vèrtex una pista sorrenca, just al costat d'una caseta de fusta (penso que d'informació del parc, o quelcom així). A escassos 5 metres de fer-la, ja veiem una nova pista a la nostra dreta, i per ella seguim poc més de 100 metres fins a trobar un camí que surt a mà esquerra, quasi en direcció contrària a la que veníem. Allà deixem el cotxe i, a peu, avancem per aquest camí uns 40 metres, poc abans d'arribar a un camp de pastura de bestiar. En aquest punt, veurem un corriol a la nostra dreta que ens durà directes al cròmlec de Gardelko Bagoeta.
D'aquest no hem aconseguit trobar cap fotografia en que es vegi mig bé. En la de Juan Mari Martínez Txoperena, es veuen uns rocs dificultosament. La publiquem editada per a que es vegi un pèl més clar.
 |
| Extret de Megalitos Pirenaicos (wiki txoperena) |
Com es pot veure a les anteriors fotografies, es troba tocant un filat, pel que queda inaccessible per al bestiar que pastura per aquesta zona, tot i que a la vegada també deixa fer a la natura sense cap tipus de retall.
Sí que es veu molt clar, però, el dibuix en croquis de la planta fet per Txoperena.
 |
| Extret de Megalitos Pirenaicos (wiki txoperena) |
Fou descobert per Miguel Etxegarrai l'any 1991, i, segons Txoperena, té un diàmetre de 5 metres i li resten in situ 9 rocs.
Tornem al cotxe, ja que el teníem allà i seguim endavant pel camí. En no arriba a 300 metres, trobem un camí que surt a l'esquerra, on aturem el cotxe. A peu, ens endinsem a ell tot girant a la dreta pel mig del bosc a uns 15 metres de la pista sorrenca. No hi ha camí ni corriol, però és de fàcil caminar. A uns 50 metres del camí pel que hem emprès el camp a través, trobem la fita de Gurtzako Lepoa.
Ens trobem amb el que ja esperàvem; sort que Juan Mari Martínez Txoperena ens ha donat permís per a publicar fotos seves, així encara podrem veure algun roc.
 |
| Extret de Megalitos Pirenaicos (wiki txoperena) |
Fou localitzat per Luis Millán San Emeterio el dia 22 de març de l'any 1998.
Segons Txoperena, fa 6.50 metres de diàmetre amb una elevació màxima de 60 centímetres i conserva 15 rocs del peristàltic in situ.
 |
| Extret de Megalitos Pirenaicos (wiki txoperena) |
Ara sí, anirem a visitar els túmuls, tot tornant al cotxe i fent el camí de tornada, fins a la caseta de fusta, però en comptes de tirar cap a l'asfalt, girem a la dreta, i aparquem per on podem.
Al mateix vèrtex que fa la corba de sobre la caseta, comencen els túmuls de Gardelko Zelaia. Un grup de 6 túmuls de diverses dimensions, tots ells arrenglerats, que es troba a un bosc de faigs i pins. Van ser descoberts per Luis Millán San Emeterio el dia 28 de març de l'any 2005. No s'ha realitzat cap tipus d'excavació oficial, però al 6 hi ha clares mostres d'una violació no gaire antiga. Inserim la planimetria publicada pel mateix Luis Millán a les seves fitxes.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Comencem pel túmul I, que és el que queda més a prop del camí.
Fa 6.50 metres de diàmetre i té una alçada màxima conservada de 30 centímetres.
A continuació, ens trobem amb el túmul II de Gardelko Zelaia, que crec recordar que és aquest.
Fa 5.50 metres de diàmetre i 40 centímetres d'alçada màxima conservada.
Hem perdut les fotos, el III que és molt més petit, i es troba al pendent mateix del túmul IV. Té un diàmetre de 3.50 metres i l'alçada màxima conservada és de 15 centímetres.
I, si sóc sincer, la següent foto no sé si és el IV o el V, però vaja són tots junts, no té pèrdua.
El túmul IV consta d'un diàmetre de 8 metres i una alçada màxima conservada de 30 centímetres.
I el V amida 4.50 metres de diàmetre per una alçada màxima de 15 centímetres.
Uns metres més endavant, trobem el túmul de Gardelko Zelaia VI, que, com hem dit abans, és el que ha patit una violació de no fa gaire temps.
Aquest fa 7 metres de diàmetre i té una alçada màxima conservada de 40 centímetres. La cata il·legal que ha rebut és prou gran, de 2.70 per 3.40 metres, i que arriba a una profunditat de 60 centímetres.
Tornem al cotxe i comencem el retorn a l'allotjament, però, tenir a la Cristina com a dona és sinònim de veure totes les pedres que tinguem en un radi de... i bé, els nens s'ho passen genial a la muntanya. Així que anem de nou a la NA-4000 cap a la dreta en direcció a Lesaka i, 1.3 quilòmetres més endavant, ens desviem a l'esquerra cap a Katazpegi Auzoa. Avancem entre caseríos durant 1.4 quilòmetres i agafem llavors la pista asfaltada que surt a l'esquerra, que seguirem 1.2 quilòmetres més. A aquest punt, just on surt un camí a la dreta que torna enrere, deixem del cotxe i comencem a caminar. En uns 600 metres i acompanyant-nos bones vistes a l'esquerra durant el trajecte, arribem a una construcció (no sabria dir si era una casa) a mà dreta i poc després, entre moltíssimes falgueres, arribem al dolmen d'Amargungo Zeharra, del que no vam veure més que un roc entre la vegetació.
La nostra fotografia no és gaire bona, ja que les falgueres ho tapen tot. Ja ho diu el mateix Millán al seu estudi, fotografies del qual van ser preses al gener, pel que es pot veure bastant bé. Sabíem que eren aquests rocs, ja que es troben just al davant d'una edificació moderna i, comparant la nostra perspectiva amb la de les fotografies que dúiem, havia de ser allò.
Aquest sepulcre fou descobert el 24 de gener de 1954 per Jesús Elósegui Irazusta, Pedro Otegui Ecenarro y José María Salaverria Errazquín. La seva autenticitat com a sepulcre és desmentida per alguns autors, afirmant que és un mer aflorament rocós del mateix sol.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Com es pot veure, el túmul és prou evident, pel que no entenc la negativa sepulcral per part d'alguns, com hem dit abans. Un aflorament rocós natural amb túmul?? El que sí crec és que el sepulcre es troba molt malmès, bé sigui pel pas dels anys o per a una possible violació.
Tornem a dir, el mateix que amb l'altre dolmen, com no ha estat excavat li atorguen una llarga datació... des del Neolític fins el Bronze.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Al centre del túmul, es poden veure 4 lloses, totes elles de quars. No s'ha efectuat cap excavació arqueològica a aquest jaciment.
Uns 30 metres a la dreta i tocant el camí, veurem el cròmlec d'Amargungo Zeharra, al que nosaltres ni ens vam molestar a fer foto perquè no vam veure res de res. Però inseriré les d'en Millán, per si algú hi va en bona temporada!
Aquest va ser descobert el 24 de gener de 1954, per Jesús Elósegui, Pedro Otegui i José María Salaverria.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Aquesta és una fotografia del 10 de maig del 2015, amb raó no el vam ni veure, sense fita, sense cura per part de qui sigui... al cap i a la fi, és una pena, tenint el que tenen a Nafarroa, com a molts altres llocs, no ho preservin. Bé, seguim.
Es tracta d'un cròmlec tumular, que, com sempre segons Millán, tot l'interior és ple de pedres.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
El cròmlec en sí té unes dimensions prou grans, amb 10 metres de diàmetre i una alçada conservada que varia entre els 30 i els 80 centímetres. Romanen in situ 20 rocs del cròmlec peristàltic, alguns d'ells de grans dimensions.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
No ha rebut cap tipus de excavació arqueològica oficial, i crec que extraoficial tampoc.
Amb aquest cròmlec, donem el dia per acabat, tot i que ens deixem per una altra ocasió el dolmen de Pagolleta i els cròmlecs propers, ubicats també a Lesaka més al sudd'Agiña, però propers a Arantza, on ens allotjàvem. Es faci des d'on es faci, l'aproximació no és fàcil.
No podem donar per finalitzada aquesta entrada sense agrair, de totes totes a Luis Millán i Juan Mari Martínez Txoperena l'ús i difusió de les seves fitxes i coneixements... moltes gràcies Luis i Juan Mari!
Cròmlecs d'Agiña Ipar (20) : UTM(ETRS89): 30T, 600696, 4791012
Agiña: UTM(ETRS89): 30T, 600663, 4790956
Cròmlecs d'Agiña Erdi (4): UTM(ETRS89): 30T, 600565, 4790644
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada