Última ruta per Euskadi a aquestes vacances! I ara, després del confinament, confinament municipal, comarcal, etc., ja tenim moltes ganes de tornar... a Euskadi, a l'Alt Urgell, Països Baixos o a on sigui!!
Aquesta simple ruta, que molt possiblement ampliarem, comença partint del nucli d'Elizalde (Oiartzun). Partim direcció sud/sud-est per la GI-3420 i, seguint per aquesta carretera, a uns 900 metres de les últimes cases del nucli, topem amb una gran borda a mà esquerra. Just davant d'aquesta, veiem la carretera de Zokolo Bidea per la que seguim. Uns 400 metres després, la deixem per a seguir a l'esquerra per la Gainzabal Bidea, que, en 1 quilòmetre, ens deixarà a tocar del megàlit.
Recordem que a l'arribar teníem un tancat amb cavalls a mà dreta i un xic més endavant, aquest cop a mà esquerra, un gran galliner d'una imponent casa que hi ha un xic més amunt.
Aparquem tocant el filat dels cavalls, i després de saludar-los, creuem la pista i ens endinsem al bosc que hi ha, net de sotabosc i fàcil de caminar, tot trobant a uns 15 metres de la carretera, el sepulcre de Gainzabal.
No és fàcil de veure per qui s'espera un imponent dolmen, només li resta una de les lloses de la construcció de l'antiga tomba, que amida 1.07 de llarg i amb prou feines arriba als 20 centímetres d'alçada.
El que sí es veu clarament és el seu túmul, que fa diametralment 16 metres i conserva una alçada de 90 centímetres. S'ha de dir a més que el rocam del que està formada la construcció tumular sobresurt del sòl. Podem veure l'estructura de tot el jaciment en la planta que presenta Luis Millán al seu estudi.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Es pot veure a aquest croquis del jaciment com els arbres l'han envaït, i que miraculosament encara conserva al bell mig la llosa que dèiem abans. El que no es veu són les dues depressions que té aquest a la vessant nord de la construcció, que sí les podem veure a aquest dibuix d'en Balere Hidalgo.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Com acabem de dir, a dia d'avui no consta cap excavació arqueològica, ni s'ha recuperat cap resta, però pel tipus d'enterrament, el podem posicionar d'entre el Neolític a l'Edat del Bronze, abans de les cremacions i les urnes funeràries.
Acabem amb ell dient que el sepulcre de Gainzabal és conegut des de 1996, quan José Ángel Torres Lana el va descobrir.
Ara sí, l'últim monument prehistòric que veurem aquests dies, el cròmlec d'Elorritako Gaña. Des d'on som, desfem el camí uns 150 metres i girem a l'esquerra prenent una nova carretera, que curiosament, tot i que és un fet prou típic a aquestes terres, es diu exactament igual que per on veníem, Gainzabal Bidea. Aquesta la seguim fins a la seva fi, on girem a la dreta per l'Oieleku Bidea. Com als 200 metres d'anar per ella, girem de nou a la dreta per la Karrika Gunea, i la seguim tot rectes fins a topar amb la GI-3631, on girem a l'esquerra i la seguim 4.2 quilòmetres. A aquest punt, trobem un desviament a mà dreta i allà vam deixar el cotxe, a l'ombra dels arbres. Tot pujant a la plana que hi ha seguint la carretera asfaltada, emprenem pel primer caminoi de la dreta, que al poc es prou costerut, tot i que a la fi s'aplana bastant. Quan entrem a una plana, sense arbrat a mà esquerra, veurem el cròmlec d'Elorritako Gaña, gairebé tocant el voral esquerre del camí.
Es tracta d'un cròmlec tumular que amida 3.20 metres de diàmetre, sent perfectament circular, i construït amb més de 20 testimonis en forma de bloc, alguns de dimensions prou grans, tot i que, com diu Millán, cap d'ells aixeca més de 35 centímetres del sòl.
A la zona central, s'aixeca del terra un aflorament rocós, que segons Millán serien les restes d'una antiga cista; d'altres autors no li atorguen aquesta informació i tant sols comenten el rocam, sense entrar en opinions sobre la seva procedència.
Presentem la planta del jaciment d'en Luis Millán.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Tenint present l'època de l'any en la que ens trobem encara es veu prou bé, ara val a dir que les fotos d'en Millán són espectaculars.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
A dia d'avui, no es documenta cap excavació arqueològica, tot i que fou descobert fa gairebé 35 anys, l'abril del 1986 per Jesús Argomaniz Gutiérrez.
Com acabem de dir, no ha estat mai excavat, però els arqueòlegs de la contrada el col·loquen temporalment a l'edat del Ferro de la zona.
Finalitzada la visita, abandonem ja Euskadi per aquesta vegada. Tot i anar amb els nens i els dies de pluja que no perdonen, ens enduem unes quantes experiències, unes maques sortides i unes espectaculars vistes.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada