Ruta de tarda, ja que, al matí, hem estat visitant els dòlmens de Landarbaso i Igoingo Lepua; no tots, però sí un tastet.
Després de dinar, ens dirigim a visitar uns cròmlecs, els de Zaria, que els trobarem fàcilment partint del centre d'Oiartzun direcció oest vers el polígon. Gairebé arribant a ell, toparem amb la GI-3631. Seguirem aquesta carretera 11 quilòmetres fins a trobar una zona per aparcar a l'esquerra de la carretera, a una corba també a l'esquerra. Aquesta es troba en un tros de camp sense arbrat, a diferència de gairebé tot el camí recorregut, és just on surt el "carrer" Txaradi Bidea.
Aturant el cotxe a aquest punt, seguim a peu, per un corriol, el descampat que puja al turó de l'est des d'on hem aparcat, tot creuant la carretera. A uns 310 metres a la dreta tal i com pugem, veiem el senyal identificatiu de Zaria I.
Es tracta de dos cròmlecs que la vegetació no ens va ajudar gaire a veure, però sí que els vam distingir sent allà.
Presentem la planta de Luis Millán, extreta de les seves fitxes arqueològiques dels jaciments euskalduns.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Segons Millán, el cròmlec de més al nord, el qual el va localitzar ell mateix, crec que amb Iñigo Txintxurreta, amida 7.60 metres de diàmetre i li resten 9 blocs in situ. També podem dir d'ell, que segons Luis del Barrio Bazaco, podria haver estat tumular, ja, que segons ell, li resta una alçada de 20 centímetres.
I el de més al sud, que fou localitzat el 29 de juny de l'any 2009 per Carlos Aseginolaza, Luis del Barrio i Inma Lizaso, amida 6 metres de diàmetre i li resten 7 petits rocs amb prou feines visibles de la seva obra original. Igual que l'anterior, el mateix autor també li defineix una resta tumular de 30 centímetres.
Inserim un dibuix d'en Balere, on es veuen millor els cròmlecs i ens ajuda a poder identificar-los quan som allà.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Incomprensiblement, no consta cap tipus d'excavació, i del Barrio assegura que hi ha bonys al terra de la zona que amb tota seguretat són rocs que formarien part d'altres cròmlecs.
Continuem l'ascensió a la muntanya de Zaira uns 65 metres més, trobant a la dreta el típic testimoni basc de Zaria II, que també són dos cròmlecs, igual que el germà III que veurem després de 65 metres més d'ascensió.
Igual que l'anterior conjunt, el fet d'anar-los a visitar a l'estiu no va ser la millor decisió que hem pres a la vida, de fet, tenim clar que, quan hi tornem, no serà a l'estiu.
Del conjunt, el número I amida 5 metres de diàmetre, tot i que no en resta cap testimoni de la seva circular construcció. Com diu en Millán, s'observa “Un resalte circular interiormente rebajado”... dono fe de que es veu clarament aquesta obra.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Del número II es diu, també a l'estudi del Millán, que fa 5 metres de diàmetre i que està format per 13 rocs de petita mida.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Foren localitzats per Carlos Aseginolaza, Luis Del Barrio Bazaco i Inma Lizaso el 29 de juny de l'any 2009.
Aquí tenim la planta del jaciment segons les fitxes d'en Millán
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Igual que els seus companys, no ha estat excavat, però bé, com a mínim, s'han dignat a senyalitzar-lo, ja que segons hem trobat documentat antigament no ho estava.
Seguim l'ascensió, com hem dit abans, 65 metres més, tot trobant la fita de Zaria III.
Aquests 2 cròmlecs, situats a 1.90 metres l'un de l'altre, són els de més a l'oest del cim, i foren localitzats per Carlos Aseginolaza, Luis Del Barrio Bazaco i Inma Lizaso a la mateixa expedició on descobriren molts dels seus germans, el 29 de juny de l'any 2009.
A continuació, presentem la planimetria de Luis Millán, i, igual que amb els altres cròmlecs de Zaria, també inserirem unes fotografies del monuments, es veuen molt millor.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
El cròmlec de més al nord amida 3.60 metres de diàmetre i està format per 4 testimonis visibles en forma de bloc. I, segons els seus descobridors, hi ha diversos bonys al sòl, que deurien ser més blocs.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
El de més al sud fa 3 metres de diàmetre i li resten set testimonis visibles del cercle original. Aquests són blocs de petita mida, tot i que com hem dit amb el seu company, hi ha gran quantitat de bonys al sòl de la zona que deuen ser rocs dels cercles, i inclús altres monuments del mateix estil.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
D'aquí, partim a visitar els cròmlecs de Kauso I o Kausoko Lepoa I, que en són també 2. Per arribar-hi és facilíssim, de fet, hi pots anar caminant, ja que des de l'aparcament on hem deixat el cotxe, només hem de continuar la carretera en la direcció que hem arribat 800 metres més, lloc on trobarem una nova zona d'aparcament a la dreta d'aquesta. Aquí deixem el cotxe.
A peu, mig seguim un camí que hi ha al fons de l'aparcament que surt en direcció est/sud-est, a uns 30 metres de deixar la zona de descans per als vehicles. A uns 10 metres direcció sud del camí, veiem el primer dels cròmlecs. Aquest sí que és fotogènic, realment molt definit, ben conservat, senyalitzat i bonic de visitar. Tot i això, d'ell no es documenta cap excavació.
Els dos monuments van ser localitzats el 31 de gener del 1981 per Luis del Barrio Bazaco i Txomin Ugalde.
Del primer cròmlec, es documenten unes dimensions de 4 metres de diàmetre, i consta de 21 rocs en forma de bloc, com podem veure a la imatge, de dimensions prou grans.
Un xic més al sud, a poc més d'un parell de metres trobem el segon cròmlec de Kauso I o Kausoko Lepoa I, també ben definit i net. Clarament es veu tumular.
Aquest, el segon, és un xic ovalat amidant 7 metres (nord-sud) i 6.5 metres (est-oest), i consta de 17 blocs granítics de grans dimensions. Com hem dit abans, a simple vista ja semblava tumular, i hem trobat documentada una alçada de 65 centímetres.
Al bell mig del cercle es veuen uns grans rocs, que ens van semblar prou estranys ja que semblaven naturals i ens desfeia una mica la imatge mental del típic cròmlec, i, d'altra banda, la seva localització era estranya, ja que se situa vorejant el punt més elevat del turonet.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Com veiem que ja diu en Balere al seu dibuix, el cròmlec és bastit sobre un aflorament rocós que hi ha al cim del turó, aprofitant el terreny per a esdevenir fàcilment tumular. És una cosa estranya.
Tornem a la pista sorrenca i continuem per ella uns 130 metres. A aquest punt, pujarem al turó que veiem a mà esquerra i, al seu cim, trobarem el cròmlecs de Kauso o Kausako gaña, que en principi són dos.
El número II o B, que és el més visible, amida 7.40 metres de diàmetre i li resten 16 rocs en forma de bloc prou grans, que aguanten els 30 centímetres d'alçada tumular que té el monument.
Fou localitzat, com el seu germà I, per Luis del Barrio i Txomin Ugalde Cejudo el 31 de gener del 1981.
No es documenta cap tipus d'excavació arqueològica.
Vist el cròmlec, seguim caminant pocs metres més fins al cim del turó (es veu a la foto anterior), on veurem el de Kausako Gaña II A.
Tampoc no hem trobat cap excavació arqueològica associada al prehistòric monument.
En Balere fa aquest dibuix dels dos monuments.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Però, al costat del cercle gran vam veure unes petites pedres, ben col·locades. Sincerament vam pensar que eren massa petites com per sa er un cròmlec, dins un jaciment on els rocs són prou contundents, i que ja veiem coses on no n'hi havien. No ens vam capficar, i no li vam donar massa importància.
Un cop a casa i cercant informació, vam trobar documentades aquelles petites pedres tan ben col·locades.
Es troben al costat del més gran, però només ens constaven dos de cercles prehistòrics... igualment li vam fer fotografia, o això creiem. Ja que ara no la trobem, pel que inserirem una fotografia de les fitxes d'en Millán.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Pel que la planta del jaciment seria la següent, que és la que té el Millán, al seu estudi.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
El cercle Kauso IIC, és el més petit, tant dimensionalment com pel que hem dit abans, la mida dels testimonis conservats. Diametralment, fa 3.50 metres i li resten 6 petits rocs, no treballats, formant part de l'anell.
Fou descobert l'any 2009 per Luis Millán i Balere Barrero, en una visita als cròmlecs de Kauso II. El van poder veure perquè acabaven de tallar la gespa per a l'adequació i manteniment del jaciment, i aquest fet va fer que es veiés clarament el nou cercle. Balere Barrero ens deixa aquest dibuix.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
A la documentació de la investigació que van fer l'any 1990 dels llavors dos cròmlecs de Kausako Gaña, Jesús Altuna, Luis del Barrio, Francisco Etxeberria, Koro Mariezkurrena, Xabier Peñalver i Fran Zumalabe, no es descriu cap excavació arqueològica, però daten aquests cròmlecs a l'Edat del Ferro, a partir del 800 a.n.e. (a Catalunya).
Tornem al cotxe i emprenem la mateixa carretera. En la mateixa direcció a uns 950 metres, trobem una pista cimentada que surt a l'esquerra de la GI-3631, just quan aquesta vira vers la dreta, començant a anar més cap al sud. Emprenem la carretera cimentada i en pocs metres ens deixa a una zona per a aparcar. Així ho fem i ens preparem per a fer un bonica excursió, que ens portarà a visitar els 27 cròmlecs que ens falten avui, tot i que nosaltres no els vam veure tots (massa falgueres). Això sí, els paratges són espectaculars.
Emprenem el camí, i just creuar el filat que hi ha, veiem a l'esquerra el cercle de Munerre I.
Just al costat de l'I, tot seguint el camí veurem el II i després el III, i just després del III, a l'altre costat de la pista, veiem un monòlit prou gran, amb la fita dels cròmlecs de Munerre, estintolada a la vora del camí i just a sota seu a aquell moment.
Aquest és part del IV, poc després es troben les minses restes del V i per sobre d'ell, es troben les també minses restes del VI.
No inserirem fotografia de tots ells, només inserirem la planta del jaciment segons en Luis Millán, ja que amb la gran quantitat d'aquests monuments que hi ha, el més fàcil és posar un plànol en planta i tot seguit una llista amb les seva morfologia.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Aquí va la llista amb les morfologies dels cròmlecs:
- El número I fa 6 metres de diàmetre i consta de 8 testimonis.
- El número II fa 6.40 metres de diàmetre i consta de 9 testimonis.
- El número III fa 6 metres de diàmetre i consta de 6 testimonis.
- El número IV fa 4 metres de diàmetre i consta de 10 testimonis.
- El número V fa 5 metres de diàmetre i consta de 6 testimonis.
- El número VI fa 5 metres de diàmetre i consta de 3 testimonis.
L'I, el II, el III i el IV van ser descoberts per Luis Peña Basurto el 14 de novembre de l'any 1948. El V per Luis del Barrio Bazaco i Txomin Ugalde Cejudo el 31 de gener de l'any 1981. I el número VI fou localitzat el 23 de novembre del 2013 per Balere Barrero, Luis Millán, Xabier Taberna i Manolo Tamayo.
Encara que no s'hi hagi efectuat cap tipus d'excavació arqueològica, no es dubta de l'autenticitat dels 4 primers, però en Millán ja comenta al seu estudi que els números V i VI són prou dubtosos.
Seguim la ruta amb els d'Oianleku Hegoaldea, que fins ara són dos. Per arribar, es pot seguir l'altre camí que surt de l'aparcament direcció nord, però no ho sé explicar (crec, que no val la pena seguir aquest camí) ja que nosaltres vam pujar el turó quasi enganxats al filat, a mig turó es torna amb un clar corriol, d'aquests típics d'Euskadi, amples i amb un "manta" de gespa que els fa tant bonics. Tot seguint aquest camí uns 500 metres, passarem just al costat dels cròmlecs, tot fent el cim del següent turó.
De l'I, es documenta un diàmetre de 8 metres i esta format per 6 testimonis de grans dimensions, i bastants més de petites dimensions, i una alçada tumular conservada de 10 centímetres.
El II fa 5.50 metres de diàmetre, i té diversos rocs de petita mida, que resten ocults per la terra, la gespa, i a l'època les falgueres. Tot i estar totalment arrasat, es documenta una alçada tumular màxima 15 centímetres.
Inserim un dibuix en planta del cròmlec I (dreta), i el malmès cròmlec II (esquerra). Fet per Jesús Altuna, Luis del Barrio, Francisco Etxeberria, Koro Mariezkurrena, Xabier Peñalver i Fran Zumalabe per la revista Munibe.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Balere Barrero i Luis Millán documenten l'avistament d'uns rocs, que anirien de conya per la construcció d'aquest segon cròmlec dins un proper tancat.
El III amida 6 metres de diàmetre i, tot i que en Millán, com d'altres autors, diu que és dubtós, es poden veure 6 testimonis. Poder no els vam veure per les falgueres, no sé.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Foren localitzats per Luis Peña Basurto el 22 de desembre de 1947.
Deixem els cròmlecs d'Oianleku Hego, dient que a dia d'avui no consta documentada cap excavació arqueològica, i ens dirigim a visitar els germans d'Oianleku Iparraldea.
Continuem el preciós camí i, a la baixada del turonet, ens trobem amb una imatge digna de veure, com a poc per a mi.
Caminem tot rectes fins a trobar una edificació al costat del gruix de taules del parc, i just passar-la trobem un ampli camí, que seguint-lo ens deixa a la vora dels cròmlecs d'Oianleku Ipar, on destaquen l'I i el II, que foren descoberts per Pedro Manuel Soraluce Bolla l'any 1909.
L'excavació del jaciment fou a càrrec de Jesús Altuna Echave i Pablo Areso Barquín, l'any 1976. Tot i que s'ha de dir que són els únics dels 13 cròmlecs dels que consta el jaciment que han estat excavats i documentats, aquí deixem una planta dels dos monuments a la seva excavació.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
A aquesta, es documenta que a la banda més superficial, a tant sols 30 centímetres de profunditat i al cercle gran, es va trobar: trossets de carbó, diversos còdols, 12 petits fragments de ceràmica grollera, 1 raspador, 1 làmina de sílex prou gruixuda amb retoc pels dos costats, 1 element del tallant d'una falç, 7 làmines més de sílex, 1 botó cònic amb passador i diversos fragments ossis calcinats.
A la zona central i a uns 70 centímetres de profunditat es van localitzar uns 460 fragments ossis humans, tots ells calcinats. Tot i les troballes i segons es documenta, no va aparèixer a l'excavació cap tipus de cista a modus de tomba, ni ceràmica associada a l'enterrament, tot i que sí va sorgir algun element d'aixovar funerari.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Els resultats d'excavació del cercle menor no són tan quantiosos, però sí interessants, més que res per una hipotètica relació amb el cròmlec més gran.
Es documenta a 30 centímetres del sòl i al centre del cròmlec, 1 raspador discoïdal. A banda d'aquest element, no s'hi va trobar res més, tot i que prop del cercle aparegué un esclat de sílex. Però al centre de l'anell i a 55 centímetres de profunditat, aparegueren 429 fragments ossis calcinats, dipositats de la mateixa forma que els del seu germà gran, i un parell de pedres al costat de l'ossari.
Aquestes restes són dipositades al “Museo de San Telmo” al departament de la “Sociedad de ciencias Aranzadi”.
Segons Jesús Altuna Echave i Pablo Areso Barquín, la incineració dels cossos humans pertanyents al ossos recuperats no es va produir a l'interior dels recintes... és obvi, ja que s'han recuperat molt pocs carbons i cendres. Pel que fa als cercles, es desvinculen de la seva datació, ja que tot i que sabent que es van construir els dos alhora, no hi ha proves per a assegurar que els fessin al mateix temps que es va produir l'enterrament, pel que podrien ser anteriors, o més improbablement, al nostre criteri, posteriors.
La seva contemporània construcció queda patent a la seva estructura, ja que si fos extemporani es veurien, com a mínim, les lloses o encara que fos els negatius d'un dels cròmlecs fent la circumferència perfecta, i no es veuria el muret de pedres que es pot observar a la planta del jaciment a la seva excavació. Aquest fet és el que fa interesant les diferències entre ells.
Bàsicament, aquestes diferències són per a nosaltres, per donar més importància al cercle gran que al petit (enterrat a més profunditat, quantitat d'aixovar i la diferència diametral de l'anell), potser degut a certes escales socials dins l'àmbit de la tribu, però mantenint una certa relació... no hem pogut saber res dels ossos, pel que no podem dir gaire del tema. Cal dir, això sí, que l'única resta d'aixovar del cròmlec petit es va trobar prou a sobre dels ossos.
També es menciona a la documentació recuperada, un tercer enterrament, fet amb una urna ceràmica, a la zona més superficial del cercle gran, urna que també contenia carbons de la cremació de l'individu. Segons Altuna i Areso, les restes de sílex que s'han trobat al voltant del jaciment serien pertanyents a aquest tercer enterrament.
Tot i que no hi ha datació per carboni 14, alguns investigadors no ho dubten i el col·loquen a l'Edat del Ferro, per les tècniques emprades, tant a l'enterrament com a l'aixovar, comparant-los amb altres jaciments corroborats, d'aquesta època a la zona.
Ara ja entrem a la totalitat del jaciment, que val a dir que és prou impressionant. En Luis Millán dibuixa aquesta planta a la seva fitxa.
 |
Extret de les fitxes de Luis Millán |
No vam poder observar gaires cercles clarament degut a les falgueres, però sí clars vestigis entre la vegetació i algun que aquesta no l'havia cobert del tot.
Just al costat dels dos grans i clars cròmlecs, vam veure aquest, que segons la planta de Millán deu ser el XIII.
Inserirem la típica llista dels monuments del jaciment, afegint també el seu descobridor.
- El cròmlec I fa 9 metres de diàmetre i està format per 29 testimonis. Fou donat a conèixer per Telesforo Aranzadi Unamuno i Pedro Manuel Soraluce Bolla, el 15 de setembre de l'any 1915, tot i que com hem dit abans Soraluce el va descobrir vers l'any 1909.
- El cròmlec II fa 7 metres de diàmetre i està format per 18 testimonis. Fou donat a conèixer per Telesforo Aranzadi Unamuno i Pedro Manuel Soraluce Bolla, el 15 de setembre de l'any 1915, tot i que com hem dit abans Soraluce el va descobrir vers l'any 1909.
- El cròmlec III fa 4.5 metres de diàmetre i està format per 11 testimonis, sembla ser que és tumular. Fou descobert per Luis Peña Basurto, el 22 de desembre de l'any 1947.
- El cròmlec IV fa 6 metres de diàmetre i està format per 9 testimonis, sembla ser que és tumular. Fou descobert per Luis Peña Basurto, el 22 de desembre de l'any 1947.
- El cròmlec V fa 4 metres de diàmetre i no li resta cap testimoni. Fou descobert per Luis Millán San Emeterio, el 22 de maig de l'any 1983.
- El cròmlec VI fa 4.5 metres de diàmetre i no li resta cap testimoni. Fou descobert per Luis Millán San Emeterio, el 22 de maig de l'any 1983.
- El cròmlec VII fa 4 metres de diàmetre i i està format per 11 testimonis,. Fou descobert per Luis Millán San Emeterio, el 22 de maig de l'any 1983.
- El cròmlec VIII fa 5 metres de diàmetre i està format per 7 testimonis. Fou descobert per Luis Millán San Emeterio, el 22 de maig de l'any 1983.
- El cròmlec IX fa 2.70 metres de diàmetre i està format per 6 testimonis, sembla ser que és tumular. Fou descobert per Luis Millán San Emeterio, el 22 de maig de l'any 1983.
- El cròmlec X fa 4.5 metres de diàmetre i està format per 9 testimonis. Fou descobert per Luis Millán San Emeterio i Juan José Ochoa de Zabalegui, el 10 de desembre del 1988.
- El cròmlec XI fa 5 metres de diàmetre i està format per 7 testimonis. Fou descobert per Luis Millán San Emeterio i Juan José Ochoa de Zabalegui, el 10 de desembre del 1988.
- El cròmlec XII fa 6.5metres de diàmetre i està format per 5 testimonis. Fou descobert per Luis Millán San Emeterio i Juan José Ochoa de Zabalegui, el 10 de desembre del 1988.
- El cròmlec XIII fa 3 metres de diàmetre i està format per 8 testimonis. Fou descobert per Luis Millán San Emeterio i Juan José Ochoa de Zabalegui, el 10 de desembre del 1988.
Vist l'espectacular jaciment d'Oianleku Ipar, ens dirigim a visitar un altre conjunt que es troba un pèl més al nord, el de Basate. Tornem al caminoi que ens ha donat accés a l'últim jaciment des del parc i el seguim en aquesta direcció, uns 100 metres, on fent una petita pujada en corba ens deixa a la plana on es troben els 12 cròmlecs de Basate, tot i que a la planta de Millán només n'apareixen 10. Ell mateix documenta els 12, tot i que també indica 4 d'ells com dubtosos.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Realment, ens va costar un xic identificar la totalitat dels cròmlecs; justament on eren, hi havia gran quantitat de falgueres. De fet, ja ho esmenta Millán a les seves fitxes, de les que extraurem alguna fotografia per poder veure perfectament els cercles. Nosaltres, com a l'anterior jaciment, només vam poder observar testimonis al bell mig d'un mas de falgueres i algun trosset de monument, que per sort nostre mancava descobert.
Ja que hem explicat el jaciment d'Oianleku Ipar, em permeto dir que no creiem que siguin dos jaciments, la distància entre ells és mínima, només separada per escassos metres de desnivell, hi veiem una gran necròpoli d'incineració. I mirant-me els estudis, he llegit que Balere Hidalgo pensa com nosaltres.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Observem aquesta fotografia en detall del conjunt IV-V. Es pot veure clarament, a la banda superior de la imatge, els cròmlecs I i II d'Oianleku Iparraldea, que són els més allunyats del cercles de Basate. La resta de cercles són encara més a prop.
De nou, aprofitem i ja que parlem del IV i el V, direm que són els dos que són secants, igual que els grans cercles d'Oianleku Ipar I i II.
Inserim un dibuix d'en Balere Hidalgo.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Ara sí, afegim el llistat dimensional dels cròmlecs, amb els testimonis que li resten a dia d'avui, i tal i com vam fer amb Oianleku, el seu descobridor.
- El cròmlec I fa 3 metres de diàmetre i està format per 13 testimonis. Fou descobert per Luis Peña Basurto, el 22 de desembre de l'any 1947.
- El cròmlec II fa 3.50 metres de diàmetre i està format per 5 testimonis. Fou descobert per Luis Peña Basurto, el 22 de desembre de l'any 1947.
- El cròmlec III fa 8 metres de diàmetre i està format per 10 testimonis. Fou descobert per Luis Peña Basurto, el 22 de desembre de l'any 1947.
- El cròmlec IV fa 2.60 metres de diàmetre i està format per 15 testimonis. Sembla que és tumular i fou descobert per Luis Peña Basurto, el 22 de desembre de l'any 1947.
- El cròmlec V fa 4 metres de diàmetre i està format per 15 testimonis. Sembla ser tumular i fou descobert per Luis Peña Basurto, el 22 de desembre de l'any 1947.
- El cròmlec VI fa 4.50 metres de diàmetre i està format per 10 testimonis, sembla ser tumular. Fou descobert per Luis Millán San Emeterio i Juan José Ochoa de Zabalegui Echezarreta el 18 de desembre de l'any 1988.
- El cròmlec VII fa 8 metres de diàmetre i i està format per 22 testimonis. Sembla ser tumular i fou descobert per Luis Peña Basurto, el 22 de desembre de l'any 1947.
- El cròmlec VIII fa 5.50 metres de diàmetre i està format per 20 testimonis. Sembla ser tumular i fou descobert per Luis Peña Basurto, el 22 de desembre de l'any 1947.
- El cròmlec IX fa 2.50 metres de diàmetre i està format per 10 testimonis. Sembla ser tumular i fou descobert per Luis Millán San Emeterio i Juan José Ochoa de Zabalegui Echezarreta el 18 de desembre de l'any 1988.
- El cròmlec X fa 2.50 metres de diàmetre i està format per 7 testimonis, sembla que és tumular. Fou descobert per Luis Millán San Emeterio i Juan José Ochoa de Zabalegui Echezarreta el 18 de desembre de l'any 1988.
- El cròmlec XI fa 2 metres de diàmetre i està format per 7 testimonis. Fou descobert per Luis del Barrio Bazaco el 27 d'octubre de l'any 2016.
- El cròmlec XII fa 3 metres de diàmetre i està format per 7 testimonis. Fou descobert per Luis del Barrio Bazaco el 27 d'octubre de l'any 2016.
Ja marxem d'aquest últim jaciment de la ruta, tot fent-li una última ullada al cercle prehistòric número III, bé al que podíem veure d'ell. Però tranquils insereixo una foto de Millán que es veu de conya.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Aquest jaciment, com tots els vistos avui, és datat, segons els arqueòlegs euskalduns, a l'Edat del Ferro, a partir del 800 a.n.e.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada