Comencem la ruta marcada d'avui pels dòlmens que empalmen amb la ruta d'Hernani que vam fer unes dies enrere. Els d'Igoingo Lepua i 2 dels 7 de Landarbaso seran els únics sepulcres d'avui... ens dedicarem a la tarda a veure cròmlecs, localitzats a paratges espectaculars; de fet, jo porto una foto d'un d'aquests llocs amb els nens, al mòbil.
Comencem pel dolmen d'Igoingo Lepua I. Per arribar-hi, prenem la GI-2132, que surt a l'oest d'Astigarraga, i, poc després del quilòmetre 10 de la carretera, ens desviem a la dreta per la GI-3671 direcció Errenteria. A una setantena de metres del desviament, virem a la dreta direcció Listorreta i, just abans d'arribar a la zona d'esbarjo d'aquest nom, emprenem un camí cimentat vers la nostra dreta. Per ell seguim tot rectes durant 6.7 quilòmetres, creuant la masia de Landarbaso i fent-nos arribar a una segona casa. Nosaltres vam aparcar abans d'arribar-hi, a un espai que hi ha al voral esquerre de la pista.
A peu, seguim per la pista en la mateixa direcció arribant-nos a la moderna edificació i emprenem per un camí, ja de terra, que surt davant d'ella. A uns 200 metres, surt a un nou camí, que seguirem vers la nostra dreta; de fet, sempre ens mantenim a la dreta si trobem alguna bifurcació, però bé, és seguir el camí principal. Ho farem fins que topem amb un pas canadenc, però ja haureu vist el dolmen, ja que es troba just a la dreta del pas i és molt evident.
El megàlit localitzat per Francisco Auzmendi i José Miguel de Barandiarán Ayerbe el 12 de setembre de l'any 1928. Té un túmul de 9 metres de diàmetre, conservant una alçada màxima de 80 centímetres al seu vessant sud. Pel que fa a la cambra sepulcral, es localitza al centre de l'obra tumular, i conserva, com a poc, 4 de les seves lloses i la coberta dividida en dos grans lloses estintolades sobre el túmul. A banda, també es documenten tres lloses més arrencades, i, segons Luis Millán, hi ha un parell de lloses més, ja fora del túmul, que per les seves dimensions també podrien formar part de la coberta.
En Millán publica aquesta planta del megàlit
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Segons altres investigacions del sepulcre, documentades l'any 1982 i produïdes per Jesús Altuna Etxabe, Ángel Armendaritz Gutiérrez, Luis del Barrio Bazaco, Francisco Etxeberria Gabilondo, Koro Mariezkurrena Gastearena, Xabier Peñalver Irribaren i Fran Zumalabe Makirriain, el túmul del megàlit faria 14 metres de diàmetre per la mateixa alçada que esmenta Millán. A la següent investigació d'ells, aquesta del 1990, documenten que el cràter central fa 3 metres de llargada per 1.5 d'amplada i que té una profunditat de 35 centímetres.
No es descriu als estudis cap tipus de resta, tot i que que hem trobat documentada una excavació de Tomás Atauri Monchola, Jesús Elósegui Irazusta i Manuel Laborde Werlinden de l'any 1951, que diu el següent: "Fue en este dolmen en el que nos detuvimos con más tiempo, ya que de los tres visitados presenta más garantías, al parecer, de poder conservar algo de interés. Limpio de zarzas y helechos, efectuamos dentro de la cámara una cata de 0,50 m. de profundidad, pero no hallamos vestigio alguno de ajuar".
Visitat el sepulcre d'Igoingo Lepua I, anem a veure el seu germà Igoingo Lepua II. El trobarem fàcilment tot creuant el caminoi pel que hem arribat, i endinsant-nos al camp del davant per un estret corriol.
Fou localitzat per Francisco Auzmendi i José Miguel de Barandiarán Ayerbe el 12 de setembre del 1928.
Té un túmul de 7 metres de diàmetre amb una alçada màxima de 40 centímetres al vessant sud. Aquest túmul té una depressió central, degut a antigues excavacions (no ens consta cap d'oficial), d'uns 2 metres per 20 centímetres de profunditat.
A la part més oest d'aquest cràter, hi ha una llosa, o part d'una de les lloses, que formaven la cambra sepulcral. Segons el que hem trobat, aquesta llosa amida 60 centímetres de llarg, 45 d'ample i 10 centímetres de gruix.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Al seu estudi, no consta cap tipus d'excavació arqueològica, pel que no se li atribueix cap resta arqueològica prehistòrica. A causa d'això, el megàlit és datable entre el Neolític i l'Edat del Bronze, sense poder ajustar una era.
Hem pensat que potser amb un dibuix de Balere s'identificaria més el megàlit, així que l'inserim a continuació.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Tornem vers el camí principal i creuem el pas canadenc que dèiem abans per a visitar els sepulcres de Landarbaso, que n'hem trobat 7 de documentats, però a partir d'aquest punt el camí ens el vam trobar en pitjor estat, ja que el dia anterior havia estat plovent, i entres a l'atapeït bosc, pel que el sòl no s'havia eixugat i restava relliscós i ple de fang... que pel camí més principal cap problema, però al poc de baixar ens vam trobar un brut corriol amb la senyalització del dolmen, pel que els nens i jo no podíem passar. Per això, vam decidir que ens quedaríem al dolmen d'Igoingo Lepua I esperant a la mare... que es troba en plenes facultats físiques!! Tot i això, només en va fer un tastet, els veurem a un altre visita, quan el sol estigui sec i no comporti cap risc físic pels altres membres de la família.
Segons la Cristina, si segueixes baixant pel camí principal, en trobes un altre molt més ample i habilitat que el corriol que hem vist, i que et porta al sepulcre número I de Landarbaso (després ho expliquem).
Aquí tenim el dolmen de Landarbaso I, que fou localitzat per Jesús Elósegui Irazusta el 30 d'abril del 1950.
La fotografia és feta des de la part posterior del sepulcre. A la part davantera, just a l'entrada, vam veure una llosa que, sens dubte, formaria part del megàlit. Molt possiblement seria la llosa de tancament de l'antiga tomba.
La coberta resta desapareguda, degut, molt possiblement, a antigues excavacions furtives al megàlit.
Té un túmul de 10 metres de diàmetre, que conserva una alçada màxima de 85 centímetres, i, al seu centre, es troba la cambra sepulcral, que conserva tres lloses dempeus al seu lloc original, i una altra estintolada a terra i desplaçada vers l'entrada de la tomba. Veiem a la planimetria de Luis Millán que aquesta llosa té pinta de ser la de tancament de l'habitació sepulcral.
El 1950, es va trobar al sòl de l'espai mortuori una llosa que amidava 1.75 metres de llarg per 72 centímetres d'ample, i d'un gruix de 13 centímetres, que faria de sòl de la cambra, fet prou estrany als dòlmens de la zona euskaldun.
El megàlit va ser excavat per Tomás Atauri, Jesús Elósegui i Manuel Laborde el 14 de setembre i el 12 d'octubre de l'any 1950. Fou una excavació que va obtenir resultats positius, crec que sobretot gràcies a la llosa que feia de paviment al sepulcre, ja que, com hem dit abans, havia estat espoliat anteriorment destruint-ne la llosa de coberta.
Els materials retrobats van ser prou abundants i variats, destacant-ne diversos fragments de sílex en forma de puntes de sageta (com a mínim, he llegit sobre un tors d'una), un triangle, 3 làmines i 4 ganivets.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
També prehistòrica, va sorgir una petita destral polida de fibrolita de 34 mil·límetres de llarg 28.3 mil·límetres d'ample al seu fil, i un gruix de 8 mil·límetres. A banda, també van sorgir de la sepultura, restes ceràmiques corresponents a un bol, que no s'ha pogut acabar de datar, però, molt probablement, sigui d'era romana. Van sorgir moltes altres peces, ja d'era posterior.
Segons aquestes restes, podríem datar la utilització del megàlit vers l'era calcolítica.
Ara ja anem a per l'últim del dia, perquè, tot i que la Cris ja havia vist que hi havia un camí mitjanament acceptable per fer, el terra seguia molt mullat i ara començava a plovisquejar de nou. Així que va visitar ràpidament el II de Landarbaso i vam tornar al cotxe.
Per arribar al sepulcre de Landarbaso II des de l'I, per la Cris va ser de tornada, però com dèiem abans és molt més fàcil. Només hem de seguir el caminoi principal, fins que aquest s'acaba en un altre camí que el creua, aquí girem a la dreta, tot seguint els cartells indicatius. Al poc, veiem Landarbaso II (no recordem del tot bé, però creiem que venint com hem explicat, quedava a l'esquerra de la pista). I seguint tot recte, arribarem a Landarbaso I.
Aquest és el dolmen de Landarbaso II, del que no podem veure les lloses de la cambra funerària, degut a la vegetació, però sí que es veu clarament el túmul.
Va ser descobert per Luis del Barrio Bazaco el 26 de desembre de 1977. El que no arribem a entendre és per que encara no ha rebut cap tipus d'excavació, ni oficial, ni furtiva. El túmul també resta inexplorat, pel que, com diu Millán, farien bé en excavar-lo urgentment.
Aquesta sepultura resta al centre d'una obra tumular de 10 metres de diàmetre i una alçada conservada màxima de 80 centímetres al seu vessant nord.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Val a dir que aquesta foto és del 27 de març del 2009, quan potser encara es veia la llosa de coberta, estintolada sobre el túmul. També n'inserirem una per documentar les restes de la coberta i denunciar la seva retirada en fer la pista, que, per cert, també va arrasar part del túmul. Aquí deixem la fotografia, feta el 21 de maig de 1978.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Segons la documentació que tenim, aquesta llosa feia 2.05 metres de llarg, 1.40 d'ample i 20 centímetres de gruix.
Pel que fa a la cambra sepulcral en el seu estat original, devia de fer un mínim de 2.20 metres de llarg, per una amplada mínima de 80 centímetres.
Aquí deixem una planta general de jaciment, on es pot veure l'arrasament de part d'ell.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
Com hem dit, ja tornem al cotxe amb la idea de tornar abans de marxar si el temps ho permet o algun altre any... a banda dels dòlmens que ens mancaran de Landarbaso, també hi ha la cova d'Aizpitarte, que es troba al poc d'entrar per la pista amb el cotxe.
Anem a dinar i agafar forces, que a la tarda anem de cròmlecs. Com no tenen res a veure amb els sepulcres visitats avui per la seva ubicació, i aquesta entrada serà ampliada, els hi dedicarem una entrada a banda.
De nou, mostrem els nostres agraïments a Luis Millán per permetre'ns l'ús i difusió de les seves fitxes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada