Segona ruta d'aquestes vacances a Osca (Huesca), aquesta vegada al terme municipal de Villanúa. Visitarem dos sepulcres i passarem per davant d'unes coves, que ja visitarem en una altra ocasió.
El primer en rebre la nostra visita és el dolmen de Letranz, i per arribar creuem el poble de Villanúa, tot anant cap al seu costat més nord-est, fins trobar-nos ben a prop de la cova de las Güixas, tot creuant el riu Aragó. Tot i això, no anem direcció la cova, la deixem per més tard, i seguim amb el cotxe per l'Avinguda de la Selva, primer asfaltada i després de sorra. La seguim 2.8 quilòmetres, deixant el cotxe marge de la pista, i, a peu, ens enfilem pel prat de l'esquerra, per un clar corriol que ens durà al sepulcre en 35 metres.
Es tracta d'un sepulcre megalític d'estil dolmen simple, del que no hem trobat les dimensions de la seva cambra sepulcral, tot i que es troben les tres lloses que conformen la cambra in situ. Tan sols, tenim referències de les dimensions de la de coberta, que fa 1.75 metres de longitud, 1.50 metres d'amplada i un gruix de 30 centímetres.
Com podem veure, no queda rastre del seu anell de contenció, ni del túmul, tot i que el més segur és que les pedres que el formaven siguin part del mur al què es troba encabida l'antiga tomba.
Fou descobert l'any 1974 per Vicente Baldellou Martínez, que l'excavà el mateix any donant a llum diverses ascles de sílex i una dena discoïdal de collaret. Amb aquestes restes recuperades, es tractaria d'un sepulcre utilitzat vers el III mil·lenni a.n.e., cap al final del Neolític o inicis del Calcolític.
Tornem al cotxe i ens disposem a visitar el dolmen de las Güixas, que, com se sospita pel seu nom, es troba ben a prop de la cova. Així doncs, tornem al cotxe i ens dirigim al començament de l'avinguda de la Selva, i, just abans de creuar el riu, emprenem a peu un corriol pedregós habilitat per la visita de la cova, que deixarem enrere i seguirem pel camí. Com a uns 500 metres del seu inici i poc després d'una bifurcació, en la que seguirem per la dreta, veurem un corriol que s'enfila als camps novament de la dreta. Seguint-lo, trobarem el dolmen amagat dins d'un petit nucli d'arbres al bell mig del prat a uns 50 metres del corriol habilitat.
Ens trobem davant d'una tomba del mateix estil i contemporània al pròxim dolmen de Letranz, com hem dit, vers el III mil·lenni a.n.e. El seu estat de conservació és prou bo, ja que conserva tota la seva estructura, més el túmul, tot i que no ens va semblar veure restes de l'anell peristàltic a simple vista.
També fou descobert per Vicente Baldellou Martínez, aquesta vegada amb Maria Teresa Andrés Rupérez, l'any 1976. Va ser excavat per ells mateixos aquell any, però l'excavació no va ser gaire fructífera, ja que no va aparèixer res de res al seu interior.
Ja de baixada, vam parar un moment davant de la profunda cova, que no vam visitar, però profunda ha de ser perquè sortia molt fred per la seva entrada. Ja la visitarem quan els nens siguin més grans.
Es tracta d'una cavitat d'origen càrstic de fa uns 25000 - 30000 anys, on l'aigua ha anat erosionant passadissos i galeries subterrànies. Es documenten infinitat de galeries, una d'elles de 16 metres d'alçada. Realment, ha de ser tota una meravella poder veure això.., grans sales creades per l'erosió, rius i salts d'aigua interns, etc. a més quan passàvem pel davant de la porta, entrava un grup a fer la visita de la cova, i vam sentir que la guia comentava, que hi viuen 9 espècies de rat-penats... allà no els molesta ningú. Igual que els seus primers habitants humans que, segons es documenta per les restes recuperades, seria a l'era neolítica, vers el 3000 a.n.e.
A més de la cova, deixem el tercer dolmen de Villanúa, el de Diez Campanas, per a una altra ocasió. Comença a fer calor i els nens prefereixen fer la seva a no seguir buscant dòlmens.
Coordenades UTM(ETRS89):
Dolmen de Las Güixas: 30T 702473 4728930
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada