Avui sí, últim dia de vacances, pel que ja dormirem a Cardedeu, tot i que ja que som a terres no gaire properes a casa. Encara que sigui fent cami cap a casa, aprofitarem fins a l'últim moment per visitar coses interessants que hi ha per la zona.
Sortim de Sabiñánigo ben d'hora i emprenem la N-260, que seguim uns 80 quilòmetres en direcció Barbastro i creuant diversos pobles. D'ells, el que ens va fer gràcia retrobar va ser el de L'Aïnsa o L'Aínsa en aragonès, lloc on ja hi hem estat diverses vegades. Deixem el conegut poble a l'esquena tot seguint la N-260 fins a Campo, on just després de creuar el riu Rialbo topem amb una rotonda, a la que girem a la dreta per la primera sortida, que, en 1.3 quilòmetres, dona accés a l'HU-V-9601. En 16.2 quilòmetres, aquesta acaba fent intersecció amb l'A-1605, que seguim vers la nostra dreta i per la que avancem 6.3 quilòmetres, arribant al nucli de La Puebla de Roda. Aquí, virem de nou a la dreta per la carretera indicada cap a Merli. Aquesta té gran quantitat de desviaments, primer a la dreta i després a l'esquerra, i em sembla recordar que amb no gaire senyalització, però bé, és tot recte.
Aturem el cotxe a l'entrada del poble de Merli i, a peu, tornem enrere per la carretera que ens ha portat al petit nucli. Uns 100 metres més tard, agafem un camí senyalitzat que surt a l'esquerra i que ens durà, en uns 300 metres, a l'entrada del camp de conreu (també a l'esquerra del camí) on es troba el possible menhir.
El roc en sí és bastant impressionant per les seves dimensions, ja que fa prop de 4,5 metres de llargada visible... hem trobat informació que documenta un xic més de 6 metres, el que ens fa pensar en que deu ser la seva mida total.
El megàlit no ha estat mai excavat i, de fet, alguns autors dubten de la seva autenticitat prehistòrica. En canvi, n'hi ha d'altres que veuen un clar treball humà, sobretot per l'inici del magestuós monòlit en secció quadrangular i el seu acabament arrodonit. Aquests el consideren un dels minsos menhirs del Pirineu, i el daten d'entre algun punt desestimat de la vida neolítica, entre el 6000 i el 4000 a.n.e. Tot i això, l'Óscar Buil, al seu llibre "Megalitos del Alto Aragón", el col·loca temporalment vers finals del Neolític o inicis del Calcolític, a finals del III mil·lenni a.n.e.
Vist el "menhir", tornem al cotxe i cap a casa, ja tenim ganes d'arribar!! Ens deixem a prop l'estació megalítica de Cornudella, però tenim un munt de quilòmetres per recòrrer encara i preferim anar fent via i visitar aquest conjunt amb més temps.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada