Pàgines

dimecres, 21 de juliol del 2021

Dòlmens a Páramos II

Avui, nova ruta per la comarca de Páramos, on veurem tres sepulcres de corredor, i també farem una visita més bany al Pozo Azul, una surgència d'aigua al terme municipal de Covanera.

Comencem dirigint-nos al nucli de Tubilla del Agua per la N-623 direcció nord. Creuarem el poble desviant-nos per l'únic carrer que hi ha a la nostra dreta de tot el poble, anomenat carrer la Solana, que es troba quasi acabant el petit nucli. Aquest, el continuarem fins a la fi de l'asfaltat i les cases, on hi ha una àmplia zona per a deixar el cotxe. A peu, seguim el camí uns 450 metres arribant a una mena de petit parc (bàsicament recordo un banc), del que surt un corriol direcció est, que em penso que ja hi havia indicacions al sepulcre de Valdemuriel.

El corriol és prou verd, semblant a l'inici del que vam fer ahir per anar a la necròpoli de Fuentepecina, i, tal com el d'ahir, a l'estona comença el típic paratge burgalès. Però aquest cop, a uns 330 metres de creuar la riera, virem per un corriol que ens quedarà a mà esquerra tot obrint pas cap el cim del davant. A aquest hi ha tot un bosc, jo diria que plantat, i el caminoi discorre per ell fins a arribar al sepulcre de corredor de Valdemuriel, que per desgràcia nostra, es troba a ple sol.

Es tracta d'un sepulcre de corredor de mides un xic més petites que els grans dòlmens de la contrada; de fet, és prou diferent. Per exemple, ja es veu que la cambra sepulcral no és circular, sinó que és un xic hexagonal, fent 2 metres d'ample per uns 5 metres de llargada, amb un corredor de pedra seca de només uns 4 metres. També cal dir que consta de túmul de 16 metres de diàmetre, per una alçada conservada de 1.5 metres, del que va sorgir un carbó al què se li va fer la prova de C-14, i que va donar una antiguitat d'entre el 4800 i el 4300 a.n.e.

De la seva excavació, en podem dir que es van poder recuperar restes òssies humanes i un aixovar format per les típiques làmines, micròlits i elements d'ornament personal, un conjunt de vasos ceràmics i un fragment d'ídol d'espàtula.

Amb aquestes dades, podem mig assegurar que ens trobem davant de l'avantpassat del sepulcre de corredor clàssic de la contrada. Té una altra orientació i és prou rudimentari en comparativa, però, per a mi, és preciós, personalment em va agradar tant el sepulcre com la localització.

Refem el camí arribant al cotxe i enfilem cap a la tomba d'El Virgazal. Per arribar-hi, enfilem per la N-623 creuant el nucli, tot anat en direcció contrària a la que hem arribat, i just a les últimes cases virem a la dreta per la BU-V-6431, direcció Tablada del Rudrón i Bañuelos del Rudrón, entre d'altres. Seguirem aquesta 6.3 quilòmetres, creuant el petit nucli de Tablada del Rudrón, i en aquest punt girarem a la dreta per una pista sorrenca, per la que, a uns 3.7 quilòmetres, ens trobarem una bifurcació. A aquesta, seguirem per la dreta i, com a 1.15 quilòmetres aturem el cotxe al voral de la pista per a visitar l'antiga tomba que ens quedarà a mà esquerra, just al vèrtex entre el camí per on veníem i un caminoi desdibuixat que surt d'ell.

Ens trobem davant d'un sepulcre tumular del Calcolític de la zona. Estructuralment parlant, és molt diferent als megàlits neolítics de la zona, però força semblant si comparem amb algunes obres tumulars d'arreu.

Es tracta d'un túmul circular de 12 metres de diàmetre i 1 d'alçada, amb una zona central, també circular, de 6 metres de diàmetre delimitat per una espècie de cròmlec de petites lloses, i amb una rasa al centre i tres forats tocant aquesta. Hem extret aquest croquis constructiu de la pàgina web de Territorio Megalítico per a il·lustrar millor la seva descripció.

Dibuix de Francisco Tapias (Universidad de Valladolid)

A la rasa central, s'hi va trobar un esquelet humà pertanyent a un home d'uns 30-40 anys, restes amb datació documentada vers la segona meitat del III mil·lenni, i que segons les proves de ADN fetes, era provinent de barreges humanes originàries de les estepes russes. De l'excavació, també es destaca la troballa d'un botó d'ivori i ornamenta personal en or amb decoració típica britànica, que junt amb la seva posició dins l'enterrament, fa pensar que aquest devia ser de classe superior a la resta dels inhumats que es van localitzar al sepulcre.

Com acabem de dir, també es van localitzar més restes, concretament de 7 individus més, 5 d'ells també datats vers el Calcolític (un d'ells també de provinença russa), mentre que els altres 2 van ser datats vers el Bronze antic de la contrada, a la primera meitat del II mil·lenni. Tots ells anaven acompanyats d'aixovar funerari campaniforme.

D'aquí, anem a dinar a Covanera i, després de dinar, anem a refrescar-nos i relaxar-nos un xic al riu Rudrón, on hi ha uns magnífics escampats a la vora del riu, ideals per a posar les tovalloles. Tot i això, un cop remullats, agafem el cotxe, que el teníem a ple sol a l'aparcament del poble, que es troba just darrera dels escampats que dèiem i creuem el riu pel pont, virem a l'esquerra ,i un xic més endavant, aturem el cotxe a l'ombra d'uns grans arbres alimentats contínuament pel riu. A peu, seguim el camí fins a topar com amb una espècie d'embassament de reduïdes dimensions a mà dreta. Just creuar-lo, emprenem un caminoi que surt també a la dreta i que ens durà a la surgència d'aigua coneguda com el Pozo Azul.

Imatge extreta del web mar de hielo

Preciós lloc, tot i que val a dir que personalment em falten arbres i em sobra gent. Jo diria que la manca d'arbres i més natura són deguts a la massificació humana que deu patir a l'estiu, perquè aquí a la tardor o a l'hivern no t'hi banyes... és de les aigües més fredes a les que m'he remullat. Recomano, si algú es vol banyar, pujar per un corriol, mig escalant per la roca i tirar-s'hi sense pensar-s'ho gaire... a peu el més probable és que l'aigua no et passi dels genolls i surtis. Cal tenir present que aquesta aigua no ha vist mai la llum del sol, ve de l'interior del planeta.

Havent gaudit de l'aigua tant al riu com a la surgència, anirem a visitar l'últim dolmen del dia, el de San Quirce.

Per arribar-hi, sortim de Covanera per la BU-514 i, emprenent al poc la N-623 en direcció sud, a cosa d'un xic més dels 5 quilòmetres i havent creuat Tubilla del Agua, agafem un desviament a la dreta que s'endinsa als camps de conreu. Més o menys al quilòmetre i mig, prenem un desviament a l'esquerra, que, en una seixantena de metres, ens porta a un camp, en el seu dia conreat, i on dins d'ell, a uns 80 metres de la fi del camí d'accés, veurem el que queda del túmul del megàlit i les seves lloses. No cal dir que és quasi imprescindible l'ús d'un GPS!!

Es tracta d'un nou sepulcre de corredor, aquest en molt mal estat, inclús l'hem trobat en molt mal estat a les fotografies que hi ha del moment de la seva excavació. És un dels sepulcres de corredor més "modestos" de la contrada pel que fa a les dimensions. La típica cambra circular fa "només" 3 metres de diàmetre i el túmul que la sustenta és de 16 metres diametralment parlant, això sí, els seus constructors van afavorir-se d'una petita elevació natural del terreny... "què modest".

Inserim una fotografia de l'excavació extreta del web de Territorio Megalítico.

De l'excavació, es documenten restes humanes pertanyents a un mínim de 12 individus, gran part d'ells adults, i tot un seguit del típic aixovar neolític, com fulles i esclats de sílex, a banda d'un ullal de porc senglar polit.

Amb això, donem per acabat el dia pel que fa a la recerca dolmènica, demà més.


Coordenades UTM(ETRS89):

Valdemuriel30T 435585 4729163
El Virgazal: 30T 431440 4732531
San Quirce: 30T 433532 4726258

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada