Nou dia a la província espanyola de Burgos, i, avui sí, caminarem una mica, menys del que volíem fer en inici, però almenys vam caminar. Visitarem la necròpoli de Fuentepecina, que fou excavada per Germán Delibes i el seu equip, i que consta de quatre sepulcres amb aparença de dolmen simple, un d'ells, en molt mal estat, ja que, segons hem trobat documentat, antigament passava un camí per sobre d'ell.
Per arribar a la zona on deixarem el cotxe i ens posarem a caminar, hem d'agafar la N-623 direcció nord, com si anéssim des de Quintanilla Sobresierra a Tubilla del Agua. Just al quilòmetre 36 de la carretera, ens desviarem a la dreta per la BU-514 direcció Sedano. Uns 4.6 quilòmetres més tard, a la sortida d'una petita corba a l'esquerra, trobarem a mà dreta de la carretera un camí sorrenc que baixa als escassos boscos de la zona i el rierol que l'alimenta, l'Arroyo de la Canaleja. Aparquem el cotxe uns metres més endavant, on trobarem llocs per a deixar-lo sense que molesti a la circulació.
A peu, tornem enrere i ens endinsem pel citat camí, la veritat es que és un racó molt maco, es nota que hi ha aigua ben a prop. Passem una bassa i, poc després, veurem un "dujo", que és una edificació apícola típica de la zona, a mà esquerra. Llavors el camí enfila perdent tota la verdor boscosa, acabant en el típic terra erm de Burgos. Quan arribem a terra planer, a 950 metres d'alçada, veurem que hi ha un antic camí de muntanya molt desdibuixat, que surt a mà dreta a uns 2 quilòmetres de començar el camí des de la carretera, i en aquesta direcció ja veurem el cartell informatiu del dolmen de Fuentepecina I a uns 45 metres al nord-est.
Aquest en qüestió va ser sepultat novament després del seu estudi. Segons es documenta, consta d'una cambra poligonal de 2.5 metres de diàmetre, i a l'excavació varen sorgir tres lloses d'un possible corredor o d'un vestíbul.
Segons Germán Delibes de Castro, amb l'estudi de Carboni 14 a les restes recuperades, aquest antic sepulcre data del 3320 a.n.e. amb un error temporal de ±140 anys.
Des de Fuentepecina I i mirant cap al sud, veurem a uns metres un cartell informatiu, que és el que indica la localització dels sepulcres. El segon, el trobem seguint el camí que hi ha un xic més.
Aquest dolmen és l'únic del que podem veure lloses de la seva cambra sepulcral, formant una estança hexagonal de també 2.5 metres de diàmetre. Tot i això, l'obra tumular és més gran que l'anterior, fa 17.5 metres de diàmetre. A més del perfecte estat de la cambra, es va poder documentar un petit vestíbul que donava accés a la cambra.
Segons Germán Delibes de Castro i Manuel Ángel Rojo Guerra, amb les proves radio-carbòniques efectuades, la datació del sepulcre denota una reutilització durant la prehistòria, ja que al nivell 1 de l'excavació es dona una datació per carboni 14 del 3220 ±100 a.n.e., i al nivell 6 es dona una datació per radiocarboni del 3245 ±45 anys, més a baix encara es va trobar un carbó del 6310 a.n.e. amb un error de 50 anys, que seria anterior a la construcció de la tomba.
El tercer, el trobarem tot seguint rectes la direcció en què hem arribat al segon, creuant la cambra sepulcral i acostant-nos al proper túmul, que hi ha al bell mig del camp conreat.
I ja per acabar, visitem el quart sepulcre de la Necròpoli de Fuentepecina, que el trobarem tot tornant al desdibuixat camí en direcció nord-est. Es troba a escassos metres de passar aquest, al bell mig d'una illeta d'aquestes que fan als horts.
El IV és prou estrany, pel que es documenta i el que vam veure, ni te elevació tumular, ni costa de cap resta megalítica, pel que es podria tractar d'un sepulcre tumular sense cambra megalítica, tot i que tampoc es pot menysprear la possibilitat de que sigui un sepulcre megalític en molt mal estat de conservació. Ja hem dit abans que antigament, segons hem pogut trobar documentat, li passava un camí per sobre.
Segons documentació, entre el sepulcres de la necròpoli es va recuperar un extens i variat aixovar, entre ells micròlits, espàtules d'os, denes de pissarra, lignit, talc i variscita, destrals polides, fulles de sílex i quars.
Les restes òssies, tot i la seva mala localització per a una bona conservació, s'eleven a més de 30 individus dels dos sexes.
Pel que fa a la datació dels sepulcres, segons les datacions obtingudes per mitjà de C-14, els quatre sepulcres van ser utilitzats a l'hora, i ho feren a la primera meitat del IV mil·lenni, vers el 4000-3500 a.n.e., sent els precursors d'aquets grans dòlmens de corredor que hi ha a la contrada.
Tornem al camí principal pel que hem arribat a peu des de la carretera amb la intenció d'anar, tot seguint el camí, a veure d'altres túmuls que hi ha més endavant, però el sol i els pocs arbres ens van fer repensar-nos-ho i vam començar el descens de l'altiplà per tornar al cotxe. Demà més.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada