Avui fem una ruta de poc caminar. Visitarem una cova ocupada entre el Neolític i el Bronze, i les minses restes del que podria ser un poblat iber. Tots dos, es troben al Baix Llobregat, comarca no gaire prolífica en jaciments neolítics i ibers.
Comencem per la cova tot anant a Vallirana, on podem arribar per la B-24, que ens estalvia passar pel centre de la població. Quan aquesta carretera mor a la N-340, avancem fins a trobar el cartell de Les Casetes d'en Julià i girem llavors a l'esquerra cap el polígon industrial. Arribats a una primera rotonda, seguim endavant per la segona sortida i trobem una segona rotonda, on sortim també per la segona sortida. Arribem a una tercera rotonda i aquesta vegada sortim per la primera escapatòria, seguint pel carrer Baix Llobregat. A la quarta rotonda que trobem, ja sense fàbriques al voltant, veiem l'inici de la ruta a peu dels forns de calç. Nosaltres, però, seguim en cotxe per la primera sortida pel carrer Comtes d'Arruga i avancem fins la següent corba (molt tancada), on, a la dreta de la carretera, veurem un antic carrer asfaltat que s'enfila cap el cim de la urbanització de Les Bassioles i que està actualment tancat al trànsit rodat. Allà, podem deixar el cotxe i caminar pel costerut carrer uns 550 metres per a trobar, a mà dreta, l'inici del corriol que duu a la cova baixant cap a la riera de Cervelló en uns 30 metres. També podem acabar de pujar a la urbanització i arribar al carrer tancat (anomenat Olesa de Bonesvalls) per la part de dalt, de manera que el corriol a la cova ens quedaria a l'esquerra i caminaríem encara menys.
La Cova Bonica és una cova natural molt bonica (d'aquí el nom), d'aquelles amb estalactites i estalagmites (avui en dia destrossades per individus incívics), que va ser ocupada entre el Neolític antic cardial i el Bronze. Es divideix en diferents estances, una principal i dues laterals a la dreta, que han estat estudiades (i espoliades) en diferents èpoques. També comentar que la cova ha estat utilitzada com a planter, com a mina de calcita (fet identificat a l'excavació del 2010) i per al cultiu de xampinyons, pel que ha estat contínuament maltractada.
Per a fer-nos una idea de la seva distribució, inserim un plànol de la cova on s'indiquen les zones excavades durant el segle XX.
 |
| Extret de la fitxa de l'Invarque de la Cova Bonica: https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2569 |
Per començar, la sala principal (a l'esquerra de la imatge) fou parcialment excavada per l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra-Ràfols el 1936, però els resultats no van ser publicats degut a l'esclat de la Guerra Civil.
Durant els anys 1978 a 1984, les sales laterals van ser excavades clandestinament per un tal senyor Aznar que va donar els objectes al Museu de Gavà el 1987 i que ara es troben exposats a l'esmentat museu. Aquestes intervencions sense tenir gaire en compte els nivells estratigràfics han fet que, en vista del material, es pugui datar l'ocupació del jaciment molt àmpliament, com hem esmentat, entre el Neolític antic cardial i l'edat de Bronze. Concretament, el material extret es correspon a ceràmica cardial de diferents tipus i una fusaiola de terra cuita, restes òssies humanes i restes d'animals i indústria lítica. Dins d'aquesta última categoria, podem esmentar esclats i fulles de sílex, un nucli de jaspi i destrals polides.
 |
| Fotografia de Manuel Lara |
Pel que fa a les restes faunístiques, podem destacar punxons i espàtules d'os, un anell de petxina i un braçalet de pectunculus. A més, s'hi va trobar un petit punyal de bronze.
 |
| Fotografia de Manuel Lara |
Posteriorment, entre el 2008 i el 2016, la cova ha estat excavada i estudiada pel Grup de Recerca del Quaternari (GRQ) de la Universitat de Barcelona amb col·laboració de la Universidad Complutense de Madrid durant els últims anys. Aquestes intervencions han consistit en excavar científicament els sectors ja excavats antigament, així com estudiar-ne de nous, tant a l'interior com a l'exterior, per a completar la recerca. Per exemple, el 2009 es van re-excavar els sectors excavats per Serra-Ràfols i Aznar (zona est), i es van trobar materials similars als ja inventariats, a més d'una estructura de combustió i 2 forats possiblement de pals. Les següents excavacions s'han dedicat a estudiar el jaciment en tota la seva extensió.
Com a últim detall, indiquem que la inhumació col·lectiva de sis individus amb objectes domèstics i restes d'animals (cabres i ovelles principalment) ha permès certificar que aquestes restes humanes són de les més antigues corresponents al Neolític trobades a la Península Ibèrica, ja que corresponen al 5400 a.n.e. aproximadament.
Visitat aquest interessant jaciment situat en un bonic enclavament (era comentari fàcil, jejeje), ens desplacem a Molins de Rei per a veure un "poblat iber"... ja veureu més endavant perquè ho posem entre cometes.
De nou al cotxe, desfem el camí fins la B-24 i la prenem en sentit Vallirana. La seguim fins que, passat Cervelló, mor a la N-340 i, ja a Molins, just després de passar per sobre de la B-23, girem a l'esquerra cap a la C-1413a. Ens mantenim a la dreta per a seguir per aquesta carretera en direcció a El Papiol i Rubí durant 500 metres, punt on trobem un semàfor i girem a la dreta per la BV-1468, també anomenada Carretera de Vallvidrera. Un quilòmetre després, trobem una rotonda i seguim per la segona sortida cap el tanatori i el cementiri de Molins, tot i que no hi arribarem, ja que ens aturarem en recórrer 300 metres. A peu, agafem el carrer de l'esquerra que puja cap a un bosquet i llegirem la informació de què allà, a la Plaça de les Bruixes, es documenten restes de ceràmica ibera.
El jaciment de la Plaça de les Bruixes I va ser descobert el 1974 i consisteix en una fossa de material ceràmic que s'ha relacionat amb un possible forn que no ha estat localitzat. Pel tipus de ceràmica trobada, es considera que pertany als segles III - II a.n.e.
Anem ara a l'altra banda del carrer, retrocedim 80 metres i agafem a l'esquerra el carrer Estefania de Requesens. Quan aquest deixa de ser asfaltat, avancem uns 80 metres més pel camí sorrenc per a trobar, a banda i banda del camí, unes restes dins d'uns tancats metàl·lics una mica deixats.
Aquest espai, conegut com a Plaça de les Bruixes II, va ser descobert el 1971 arran de les obres per a eixamplar el camí que duu de Molins a Sant Bartomeu de la Quadra. Inicialment, es van trobar els tres recintes a tocar del camí, que consisteixen en dos dipòsits rectangulars de pedra i dues sitges amb ceràmica ibera d'uns 1.70 metres de diàmetre.
Els dos dipòsits tenen paviment de tipus opus signinum, parets arrebossades amb morter de calç i sòcol.
Posteriorment, a una prospecció realitzada pel Grup d'Arqueologia del Museu de Molins durant les excavacions dels anys 1972 i 1973, es va trobar el dipòsit circular que és més lluny del camí i que no es troba arrebossat, mentre que el paviment és de terra piconada. Al seu interior, hi havia tègules.
Pels materials recuperats, datats entre els segles II i I a.n.e., es tenen dubtes de si totes aquestes troballes corresponen a un assentament rural iber o bé a una petita vila romana d'època republicana.
Com aquest poblat és una mica descafeïnat, si us heu quedat amb ganes de més, podeu completar la ruta amb el poblat de La Penya del Moro, a cavall entre Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat.
Establiment ibero-romà de la Plaça de les Bruixes II: 31T 418412 4585854
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada