TRANSLATOR

dilluns, 7 de gener del 2019

Poblat a Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat

Nova entrada de poblats. Aquests són prou més complexos d'explicar que un dolmen, pel que necessites més temps d'"estudi", a banda d'intentar encabir estudis arqueològics de centenars de pàgines en una simple entrada del blog. Això fa que, de vegades, resulta prou dens, degut a la "compressió" de dades.

Avui visitem el poblat de la Penya del Moro, que es troba situat al cim del turó que li dona nom, a 277 metres d'altitud, al terme municipal de Sant Just Desvern, a la comarca del Baix Llobregat (Barcelona), tot i que segons el posicionament en les seves plantes, una petita cantonada pertany a Sant Feliu de Llobregat.

La primera utilització de l'hàbitat data de finals de l'Edat del Bronze inicis del Ferro, vers el segle VII a.n.e. Va continuar ocupat ja a plena Edat del Ferro i, després d'un abandó d'uns 40-50 anys, va esdevenir un poblat iber de la tribu dels laietans. Prou més tard, a l'era medieval, s'hi va construir una fortificació. És curiós que a la època ibera ni tant sols hi hagués un sistema defensiu, només la torre de guaita, construïda vers el 450 - 300 a.n.e.

Extret de la Viquipèdia
Cal dir que el camí que et duu al jaciment et porta directament a la torre medieval, que es troba bastida sobre la torre d'avistament ibera, segons les investigacions que ha sofert...


... passant per sobre del que més ens interessa, el poblat, fundat a finals de la prehistòria, inicis de la protohistòria.

Les excavacions arqueològiques al jaciment, iniciades l'any 1972, han tret a la llum una bona quantitat de estances, cobertes de nou per a la seva conservació. Aquestes són dividides en diversos sectors d'excavació. Segons el departament de Cultura de la Generalitat, la superfície excavada es va distribuir en dos sectors: el de la vessant sud i est del turó, que atansa uns 1300 metres², i un complementari a ponent de 200 metres².

Comencem la descripció per la zona baixa del poblat. Segons el departament de Cultura, el carrer enumerat com a “A” al dibuix inferior podria ser també un escòrrec per a la recollida d'aigües de les terrasses i conduir-les cap a una bassa. Aquest sector del poblat no és fàcil d'admirar, ja que la vegetació el cobreix en gran part (és una de les zones on les restes van ser documentades i soterrades de nou per a la seva conservació). Per fer-nos una idea, el millor és avançar fins a la fi de la passarel·la de fusta que hi ha a mig caminoi. Veient ja algunes restes de cases a la dreta (restaurades el 2002). S'ha de pensar que el poblat s'estén més enllà de la torre medieval/ibera i també s'hi ha trobat algun mur en direcció contrària, segons ens sembla que s'indica al mateix panell informatiu que hi ha.


Mostrem la planimetria dibuixada a l'estudi de les excavacions que es van dur a terme entre el 1982 i el 1983, sota comandament de Josep Barberà Farràs i Elvira Mata, arqueòlegs del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.


Les últimes excavacions a les que hem pogut accedir són a carrec del mateix Josep Barberà Farràs i Núria Molist Capella l'any 1989, i de nou Josep Barberà amb la codirecció de M. Teresa Miró Alaix i Núria Miró Alaix el 1990. Aquestes dues campanyes es dedicaren exclusivament a l'excavació d'un nou sector, l'anomenat sector "U".

Tot i això, com es pot veure a la planta del poblat, es dibuixen en ell diversos murs més donats a llum a les anteriors etapes d'excavació que s'han produït al jaciment. Inserim la planimetria resultant d'aquestes excavacions per col·locar el sector "U" al jaciment, feta per Martí Abella.

També cal dir que a la planimetria oficial dels autors, segons els estudis als que hem pogut accedir, també s'hi dibuixen dues cates clandestines que segons veiem en el dibuix ens sembla que podrien tenir resultats positius arqueològicament parlant. Parlem sobretot de la del vessant oest del turó, on fa la sensació que il·legalment es van descobrir tres murs, i que s'hi ha excavat a posteriori, ara sí legalment parlant, denominant-se com a sector SF. 

A la seva banda est no fa la sensació que s'hi hagi efectuat cap excavació oficial, però sembla que hi ha un mur dibuixat a la cata il·legal. I també a la banda est, un xic més al nord, es mostra un sondeig, en el que ens fa la sensació que es dibuixen dos murs.

El material arqueològic recuperat més quantiós en aquests sectors són les ceràmiques, aquestes d'estils que denoten una clara comercialització per la mediterrània. Van sorgir restes de ceràmica àtica, coríntia, itàlica, fenícia, jònica i massaliota, a banda de la ibera, i un collaret púnic.

Imatge extreta del Centre d'Estudis Santjustencs
A més de les típiques fusaioles i alguna figureta feta en ceràmica, ...

Imatge extreta del Centre d'Estudis Santjustencs

...també es desenterraren gran quantitat d'elements metàl·lics, com fíbules...

Imatge extreta del Centre d'Estudis Santjustencs
... plaquetes de bronze, puntes de sageta, etc.


Imatge extreta del Centre d'Estudis Santjustencs

... i algun objecte fet amb os.

Però, el millor que s'ha pogut localitzar al poblat és un plaqueta de plom del segle IV a.n.e. de només 28 milímetres d'alçada i 40 d'amplada, amb un gruix de 1.5 milímetres, i inscripcions iberes a les dues cares. Aquesta resta dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona.
Extret de la Viquipèdia

La plaqueta conté 34 signes ibers que traduïts a l'alfabet actual es llegirien així:

  • Cara 1: tinbasteeroke / bartastoloriltursu
  • Cara 2: tortonbalarbiteroka
    Extret de la Viquipèdia
    Llàstima que a dia d'avui no s'hagi desxifrat aquesta antiga llengua, sí l'abecedari, però no el significat.

    Amb aquesta vista des de l'antic poblat, la qual ens serveix per afirmar que tenien un gran control visual de la zona (tot i que la foto és prou dolenta, maleït sol), refem el camí i ens dirigim al cotxe.


    Coordenades:

    Penya del Moro: UTM(ETRS89): 31T, 422183, 4583228

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada