Com cada any i cada vegada que hi ha sorteig, vam participar a la iniciativa de vacances en família de la Generalitat, i vam escollir de destí, de nou, Prada de Conflent. Després de passar el gairebé tot el primer dia a la reserva africana de Sigean, anem a l'alberg de Prada, que és la seu de la Universitat Catalana d'Estiu des del 1968.
Al dia següent, i com sempre amb ganes de veure patrimoni, vam visitar moltes coses com castells i ciutats medievals, rius, i com no, 3 dòlmens que ens faltaven de la zona.
Comencem pel de Molló, que es troba al terme municipal de Mosset, tot i que sabem que ens falten coses a Prada que també volem veure. Així doncs, agafem la D-619 que creua la banda nord del poble amb el nom de Rue de Catllar, seguim per ella direcció est fins que aquesta fa un revolt a la dreta, i també segueix la carretera asfaltada tot recte. Nosaltres seguim rectes per aquesta, que es passa a dir D-14 i va direcció Mosset d'entre altres. 8.2 quilòmetres més tard, ja dins el nucli de Mosset, girem a la dreta per un carrer, em sembla recordar que bastant estret, que en pocs metres ens deixa al carrer Portal de France, que el seguim cap a la nostra esquerra. Poc després, aquest carrer fa una corba prou pronunciada a la dreta (quasi 360 graus), i uns 50 metres més tard emprenem la desviació a l'esquerra que hi ha. Per aquesta pista, seguim rectes uns 4 quilòmetres, on trobarem a la nostra esquerra el dolmen de Molló (millor anar amb coordenades tot i que es troba molt proper a la pista).
La primera notícia documentada d'ell fou vers el setembre 2005, quan el senyor Reyne de Montpellier, resident del castell de Mosset, li va mostrar a Jean Abélanet.
Es tracta d'un dolmen simple bastit en granit, amb una forma lleugerament trapezoidal, accentuada a dia d'avui pel seu malmès estat de conservació.
 |
| Planimetria de Jean Abélanet |
Amb la visió del croquis de dalt, podem dir que la seva llargada màxima és de 1.10 metres, que correspon amb la llosa que resta en diagonal. La de l'altre costat mesura 95 centímetres de llarg, la de capçalera només fa uns 60 centímetres, i es conserva una alçada màxima de 90 centímetres. Esmentar també la petita llosa que hi ha de tancament del sepulcre, que mesura 72 centímetres de longitud, i que aixeca ben poc de terra.
Sembla que el megàlit no ha estat objecte de cap excavació oficial, però a superfície es va trobar un fragment ceràmic d'un fons de vas carenat.
Per acol·locar-lo temporalment, ja que el company Abélanet no en diu res, ho farem segons en Tarrús, que els data igual que els de l'Albera Sud i el Cap de Creus, vers el Neolític, entre el 3600-3200 a.n.e.
Per últim, i com podem veure a la imatge inferior, sembla que el túmul hagi estat mogut a època moderna per fer un camí d'accés al prat, amb maquinària pesada. In-situ, es veu clarament.
També hem vist ja a casa que de fet és la mateixa pista que el dolmen de Molló, i que si la segueixes recte arribes al mateix lloc, per darrera, en 8.2 quilòmetres.
Segons Abélanet, ens trobem davant d'un dolmen simple que consta d'unes bones dimensions respecte els seu companys de contrada. Hem de dir que la llosa de coberta ja a primera vista ens va semblar impressionant, ja sigui pel treball associat com per les dimensions, que segons el citat autor fa aproximadament 2.20 per 2.10 metres. Pel que fa a la cambra sepulcral, interpretant el què diu Abélanet, es dimensionen les lloses una a una. Dona unes dimensions de més o menys 1.65 metres d'amplada, per 2.08 metres de llargada màxima, mentre que l'alçada de la cambra no la publica, tot i que sí el gruix de les lloses, que varia entre 15 i 28 centímetres. També esmenta la gran quantitat de cassoletes que hi ha insculpides a la llosa de coberta (unes 30).
 |
| Planimetria de Jean Abélanet |
I en dibuixa un túmul ovalat d'uns 6/7 metres d'amplada, per una llargada d'uns 15 metres, que sembla que contingui restes de dos cròmlecs, un d'intern, al voltant de la cambra sepulcral, i un altre suportant l'obra tumular.
Aquesta tomba ha estat saquejada des de fa molt temps. És per això que ni tan sols s'hi ha fet una excavació (som de l'opinió que es mereix un sondeig sí o sí), segur que encara trobarien coses per a poder datar amb exactitud la sepultura i, a més, podrien saber l'alçada real. Com a descobridor, que en aquest cas seria el primer que el publica car que es coneix de molt antic, consta el Joseph Jaubert de Réart el 1832.
I com acabem de dir, no donen datació exacta, pel que ens guiarem pel que diu Tarrús dels dòlmens simples de l'Albera, que fou erigit vers el Neolític entre el 3600 i el 3200 a.n.e.
I ara a dinar, ho vam fer a una zona desboscada al bell mig de la muntanya, i tot seguit emprenem el cotxe per a visitar el poble medieval de Vilafranca de Conflent, i que els nens gaudissin anant per la seva muralla. Però si voleu més veure més, sempre podeu anar a la ruta de Megàlits als Pyrénées Orientales VIII i Aude III, els de Pyrénées Orientales són els més propers al Pla de l'Arca, també és encara molt més fàcil d'arribar al dolmen del Cortal d'En Ponsi, que encara no hem vist, tot i que vam estar dinant a només 500 metres d'ell!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada