TRANSLATOR

diumenge, 25 de juny de 2017

Megàlits als Pyrénées Orientales VIII i Aude III

Nova ruta per França, on trepitjarem dos departaments, començant per l'Aude i acabant la ruta megalítica pels Pyrénées Orientales.

El primer en visitar fou el Grand Menhir de Counozouls o de Conòsols, que realment l'adjectiu de gran li va que ni pintat. Per trobar-lo, emprendrem la carretera D-84 direcció Col de Jau. Als 1.7 quilòmetres d'haver emprès aquesta via tot venint per la D-17, aturem el cotxe al voral de la preciosa carretera asfaltada i trobarem fàcilment una clariana al seu costat esquerre, que ens permetrà veure el menhir a uns 15 - 20 metres en un nivell inferior d'aquesta.



No hi ha cap dubte de que és un menhir prehistòric, no?? Segons Bruno Marc, té una llargada de 8.90 metres, una amplada de 2.25 i un gruix d'1.30 i el seu pes és de 50 tones. És un tros de menhir.

Hem llegit que hi havia un conjunt d'arbres aprofitant la plana que hi ha al davant, que tapaven el gran monument, però que s'ha fet una neteja profunda per poder admirar-lo.

Seguim la carretera, tot arribant al Col de Jau en uns 8.9 quilòmetres. Allà veurem una zona habilitada on deixarem el cotxe, i a peu anirem en direcció una caseta de fusta, i un pal indicador que hi ha a l'altre costat de la carretera. Allà, entre la caseta i el pal veurem estintolat a terra el menhir de Col de Jau o Coll de Jau.



A aquest monòlit prehistòric se li documenta una longitud de 2.50 metres segons en Bruno Marc, tot i que cercant per Internet, hem trobat que li atorgan 2.60 metres.

De nou en marxa, entrant a terres dels Pyrénées Orientales tot seguint per la carretera, ara anomenada D-14 (canvi de departament, canvi de nom). Per ella passarem els pobles de Mosset, que quedarà a la nostra dreta, i el desviament a Molitg a la nostra esquerra (Moset i Molig en català). Poc abans d'arribar al nucli de Catllar, o Catllà en català, i just quan fa 23.4 quilòmetres que hem emprès el camí per la D-14, ens desviem a l'esquerra per la D-619. Seguint-la 10.3 quilòmetres, veurem un camí sorrenc a l'esquerra que seguirem 5 quilòmetres, fins a arribar a una porta... Aquest camí ja l'hem fet diverses vegades i és totalment practicable. És el que porta al dolmen de la Femno Morte, que confirmem que ha estat destruït recentment. Aturem el cotxe davant la porta i ens posem a caminar creuant-la i girant vers la nostra esquerra. Tot caminant per allà, trobarem un corriol que ens apropa al megàlit, però al final hi has d'arribar per coordenades... Es troba prou amagat, nosaltres amb GPS vam donar un munt de voltes, sobretot gràcies al tipus d'arbust de la zona, que punxa prou.

Des del cotxe fins al megàlit hi ha uns 320 metres en línia recta, i a mig camí més o menys guaitarem uns afloraments rocosos que deixarem a l'esquerra, en els que molt posssiblement ens trobem alguna cabra montesa.



El sepulcre de Col de Tribes és una cambra simple, amb un túmul conservat de 12 metres de diàmetre i 2.40 metres d'alçada, que ha estat enriquit a posteriori amb més pedregam. De la cambra funerària podem dir que té unes dimensions de 2.10 metres de llarg, 1.20 d'ample i una alcada d'1.70 metres. Cal destacar la llosa de coberta de la que es documenten unes dimensions de 2.20 metres de longitud, una amplada d'1.77 i un gruix que oscil·la entre els 0.20 i els 0.25 metres.

Jean Abélanet el va excavar l'any 1967, tot i que el sepulcre havia estat violat anteriorment i també s'havia utilitzat om a abric d'agricultors i caçadors Varen sorgir trossos de ceràmica prehistòrica i un fragment de sílex. Com a curiositat d'aquesta excavació, podem dir qu vae sorgir d'entre les terres una moneda de coure amb la Mare de Déu i el Nen i a l'anvers l'escut de Catalunya.

Dir que històricament parlant es coneix d'antic, però que fou descrit per primer cop vers l'any 1832, per Joseph Jaubert de Réart.

Ja tornant, em va semblar veure algun túmul, que quedarà per una altra visita de la zona. Volíem visitar els tres sepulcres de Calahons i el temps se'ns tirava a sobre, tot i que teníem clar que ja no ens donarien de dinar enlloc amb els horaris francesos... Ja sé sap.

Per arribar a la necròpoli de Calahons tornem a la D-619 i l'emprenem en direcció contrària a la que hem arribat, tot refent camí. Ens aturem als 4.1 quilòmetres, on trobarem una pista sorrenca que surt a la dreta i que té una indicació de prohibició de pas de vehicles en 1000 metres. Allà, aturem el cotxe al voral de la carretera i a peu enfilem per la pista, que a uns 600 metres té 2 corbes seguides a la dreta i un camí amb un pas canadenc a l'esquerra. Allà, ens endinsem al "bosc" seguint el senyalitzat "Sentier des Cabanes", tot pujant fins a arribar a una plana, a la seva part més alta. Aquí és on es troben les tres arques de Calahons.

La primera en ser vista és la número III, també anomenada St. Jacques de Calaone, que és l'única que conserva la coberta i un túmul clarament visible.



Dolmen de corredor datable al Neolític final. El descobridor fou Jean Abélanet l'any 1968 després de realitzar una intensa recerca bibliogràfica. Documenta unes dimensions de la cambra mortuòria d'1.80 - 1.85 metres de llargada, una amplada d'1.40 i una alçada màxima de 0.83 metres.

Fou excavat per ell aquest mateix any, extraient de l'interior de la cambra funerària 1 fragment de vas ceràmic vermell romà, 1 esclat de sílex i diversos fragments de ceràmica informe. A l'hora d'excavar el corredor, sorgiren altres restes, com un percussor de quars, trobat a superfície, ceràmica prehistòrica no decorada i una plaqueta d'esquist polida amb dues perforacions, que segons documenta Abélanet, podria ser pertanyent a un antic braçalet d'arquer.

A l'esquerra del III, tal i com hem arribat, trobarem el II a uns 25 metres del company, dins de la mateixa plana.


D'aquest no hem trobat gaire informació, Abélanet només l'esmenta i li atorga una datació de vers el Neolític mitjà, entre el 3800 i el 3300 a.C. Sembla ser l'únic sepulcre de la cultura "Chasséen" que queda a la zona.

Nosaltres afegim que té tota la pinta de cista megalítica.

El tercer de la petita necròpoli, l'I de Calahons, el trobarem uns 95 metres en la mateixa direcció, i a l'extrem  de la plana.




Tomba inèdita fins al 1967, quan Jean Abélanet el va localitzar. Es tracta d'una cista en la que la coberta i el lateral dret de la cambra resten perduts d'antic. Tot i això, se li atorgen unes dimensions internes de la cambra d'uns 2.00 metres de llargada i 0.80 d'ample, amb una alçada màxima conservada de 0.52 metres.

Aquesta cista està dins un túmul de 6 - 7 metres de diàmetre, essent aquest circular. A uns 0.80 metres de la cambra sepulcral, i clavat al túmul, hi ha una llosa que podria ser la de tancament de l'antiga tomba.

Sabem que a l'excavació d'Abélanet al 1967, sorgiren 2 fragments d'esquist amb cassoletes, que curiosament és el mateix material trobat a l'excavació del III, que ben bé i segons Abélanet, podrien ser restes de la llosa de coberta del sepulcre. A banda d'això, no es va trobar cap material més d'era prehistòrica, tot i que sorgiren restes ceràmiques d'era romana, de vers els segles I i II d.C.

També hem sabut que als voltants de la necròpoli de Calahons, s'hi han trobat diversos fragments de ceràmica prehistòrica, dels que desconeixem l'estil... Això aniria bé saber-ho, ja que li podríem atorgar una certa temporalitat.



Coordenades:

Grand Menhir de Counozouls o Conòsols: UTM(ETRS89): 31T, 436461, 4731064
Col de Jau o Coll de Jau: UTM(ETRS89): 31T, 438612, 4726436
Col de Tribes: UTM(ETRS89): 31T, 451625, 4725330
Arca de Calahons III o St Jacques de Calaone: UTM(ETRS89): 31T, 452125, 4722928
Arca de Calahons II: UTM(ETRS89): 31T, 452150, 4722925
Arca de Calahons I: UTM(ETRS89): 31T, 452241, 4722900

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada