Coves i dòlmens als districtes de Sarlat la Canéda III i Périgueux

Nou dia per la Dordogne francesa. He de dir que, personalment, avui és un dels dies que esperava amb més ganes, tot i que ja sabíem que seria un dia de més cotxe que caminar. Comencem anant a visitar les coves de Font de Gaume, que es troben al poble de Les Eyzies de Tayac-Sireuil, que pot ser que no us soni gaire el nom, però si parlem d'alguns dels molts jaciments que té la cosa canvia, el més conegut potser és l'Abri de Cro-Magnon. Nosaltres, que trobem molt interessants les pintures, vam preferir començar per la cova, que, per cert, cal agafar les entrades per internet a Centre des Monuments Nationaux (sé que hi ha més webs, però bé, nosaltres les vam agafar per aquesta).

Com és de suposar, no es poden fer fotografies a les representacions, ja que aquestes són les originals. També per això, has de comprar les entrades per internet, i amb un cert temps d'antelació, ja que el nombre de visites diàries és limitat a 78 persones al dia, i les visites es fan en 30 minuts, més que res per a mantenir l'estabilitat climàtica i microbiològica de la cova. Als anys 60-70, es podia arribar a 1500 persones al dia, ja que no estava limitat.

Es tracta d'una cova santuari descoberta el 12 de setembre del 1901, i resta catalogada com a monument històric francès i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Fou utilitzada al Paleolític Magdalenià, cap al 15000/14000 a.n.e. Aquesta cova ha estat clarament habilitada com a santuari per a venerar la cacera i no com a hàbitat; prova d'això són les prop de 230 imatges que decoren les seves parets. Cal destacar d'aquest nombre d'expressions gràfiques el bisó, que és el més reproduït amb un total de 84 figures, i en menys mesura cavalls, cabres, mamuts, rens, felins, un os, un llop, rinoceronts llanuts, negatius de mans, una representació humana, i diversos gravats "tectiformes", que són típics de les coves de la contrada.

Inserirem les imatges que tenen a un dels webs oficials de La cova de Font-de-Gaume.

Extret de La cova de Font-de-Gaume

Segons el citat web, aquesta cova mesura uns 250 metres de llarg (part d'ells no són visitables), i arriba a una alçada propera als 10 metres.

Com hem dit abans, a banda dels bisons, hi ha diferents animals representats. Una de les representacions que crida l'atenció és la d'un parell de rens en actitud afectuosa, que no només sobta perquè el ren és un animal poc representat a l'art parietal, tot i ser l'animal més consumit, sinó també per l'actitud de pau que denota l'escena entre els dos exemplars.

Extret de La cova de Font-de-Gaume

Es pot veure el ren negre a la nostra esquerra llepant el front del ren vermell de la nostra dreta. Seguint amb el tema que dèiem abans, de les poques representacions de l'art parietal d'aquest animal, cal dir que la cova compta amb una quinzena de representacions.

Seguim la visita veient expressions gràfiques de cavalls, que al contrari dels rens, és l'animal més representat d'aquest estil artístic del Paleolític.

Extret de La cova de Font-de-Gaume

Segons la informació que es dona d'aquesta escena, hi ha dos cavalls amb actitud dinàmica, com si estiguessin saltant, de nou una actitud poc representada a l'art rupestre.

A banda de les representacions gràfiques, podem dir que aquesta cavitat fou habitada per ossos de les cavernes, animal que podia fer tres metres d'alçada i pesar 800 quilograms de pes, per fer-nos una idea, tres vegades l'os bru actual. Aquest animal es va extingir cap el 23000 a.n.e. Es té constància d'aquesta ocupació per les troballes de les excavacions del 1967 i el 1968, on, a banda de diverses marques de les urpes, es van localitzar restes d'una desena d'individus, joves i femelles, que van morir durant la hivernació.

Extret de La cova de Font-de-Gaume

També es documenten marques de sílex als ossos dels animals que han pogut recuperar, prova d'un descarnament per part de les tribus humanes de fa 40000 anys. Així mateix, s'hi van recuperar tres puntes de sílex de fa uns 20000 anys, restes dels estris utilitzats per a la producció de les escenes, restes del Neolític i l'Edat del Bronze, com fragments ceràmics, puntes de sageta amb peduncle i aletes, i una bonica agulla de bronze.

L'entrada també va ser utilitzada com a mirador a l'era medieval, i inclús es documenta que també va ser parcialment utilitzada com a granja al segle XIX.

Amb la impressionant visita acabada, anem cap a l'altre costat del poble (té una forma de "V" amb un illeta a la intersecció), per mirar si podem entrar a l'Abri de Cro-Magnon. 

Que sincerament tampoc no li vam trobar gaire al·licient, tot i la seva importància prehistòrica. Però bé, no deixa de ser un abric, com el que podem trobar a qualsevol muntanya. Per això no ens vam ni molestar en comprar entrades per anticipat, de fet, de poc ens hagués servit, ja que estava totalment tancat.

Bé, què hi farem... dinem a un dels restaurants que hi ha al davant, i anem a fer la ruta dolmènica que havíem preparat per avui. Comencem pel dolmen de Cantegrel, situat al terme municipal de Saint Chamassy; de fet, el megàlit és conegut com a Cantegrel o Saint Chamassy, però també l'hem trobat identificat com a des Clotes o Roc del Cayre.

Per arribar a l'anomenat poble, anem per la D47 com si tornéssim a la Font de Gaume, i, a la illeta que hi ha, ens desviem emprenent la D706 direcció sud-oest com si anéssim a Lalinde o Bergerac. Seguim tot rectes uns 6 quilòmetres, on veurem a l'esquerra un desviament a la D703, per la que seguim 4.2 quilòmetres, lloc on ens desviem a la dreta direcció Audrix per la D31e2. Un cop al poble, ens desviem a la nostra esquerra per la Rte. de Saint Chamassy, que es troba just davant de l'església del poble. 1 quilòmetre més tard, arribem a un altre petit nucli i has de decidir si esquerra o dreta; bé, doncs a la dreta, 900 metres després, girem a l'esquerra per la carretera C1 i la seguim 1.8 quilòmetres. Allà es bifurca la carretera i nosaltres emprenem per la dreta seguint el Chemin de Cantegrel. 550 metres més endavant, veurem el camí del dolmen. Nosaltres vam deixar el cotxe per aquí, i vam fer a peu la resta, que són uns 90 metres. Després, girem a la dreta i seguim el camí 80 metres més, i, de nou, girem, aquest cop a l'esquerra, per a veure l'antic sepulcre en uns 60 metres més.

Segons la informació que hem trobat, es tracta d'un dolmen simple bastit al Neolític, tot i que a cap lloc es dona una datació exacta, que amida 1.20 metres d'ample i fins a 2.34 metres de llarg. Cal destacar també la llosa de coberta, que arriba als 2.50 metres d'ample i 3.50 metres de llarg.

La primera menció és de la investigació duta a terme pel doctor Testut el 1881. Fou excavat per Louis Gouzot a càrrec seu, tot i que cal dir que, des d'aquell moment, ha estat excavat en diverses ocasions. Gouzot documenta un esquelet humà complet, però sense cap, i una fulla de sílex. Anys més tard, va tornar a ser excavat per Émile Rivière, que va extreure un esclat del mateix material. Tot i això, no va excavar la part inferior.

Sabem que és catalogat com a monument històric francès des de l'any 2008, i cercant més informació per internet, hem trobat una reproducció tridimensional, que ens ajudarà molt més que una simple fotografia per a veure la morfologia del sepulcre. L'extraiem d'aquest web poly.cam.

Anem a pel segon, el bonic dolmen simple de Bonarme, situat al terme municipal de Saint Pardoux et Vielvic, també a Sarlat la Canéda. 

Per arribar-hi, tornem al Chemin de Cantegrel i el seguim en la mateixa direcció. Als 500 metres, desemboca en un altre que seguirem vers la nostra dreta i el seguirem rectes fins a topar amb la D51. Seguim aquesta carreter 5.3 quilòmetres entrant en un petit nucli de cases, on toparem amb la D703, que seguirem cap a la nostra dreta direcció Sarlat. En 2.4 quilòmetres i havent creuat el riu Dordogne, toparem amb una illeta, on ens sortim per la primera emprenent la D25, direcció Bergerac entre d'altres, i la seguim fins 3.1 quilòmetres trobant a aquesta distància el desviament cap a Urval. Seguim aquesta carretera tot rectes 15.3 quilòmetres. Just en aquest punt, hi ha una casa a mà dreta i just després una pista sorrenca en bon estat, que seguim amb el cotxe uns 70 metres, lloc on veurem una zona habilitada per aparcar a la dreta i el preciós dolmen a l'esquerra.

Dolmen simple localitzat pel senyor Secondat l'any 1942, datat al Neolític, vers el 3300-3000 a.n.e. Val a dir que d'aquesta tomba no es va fer una investigació gaire acurada i, de fet, per això, hi ha diversos estudis més. Segons l'estudi en el què ens basem a l'hora de donar informació del sepulcre, la cambra té una llargada màxima de 3 metres i una alçada de 75 centímetres.

Però el més destacable és la seva coberta, que és de dimensions considerables (3.3 metres de llarg i 2 metres d'amplada) i que consta d'un pes d'unes 8 tones. A ella, es poden identificar tres zones. 

Extret d'ArkeoLog83_EG_Bonarme.pdf

A la part superior, es documenta el gruix més important de cassoletes de les 35 que té en total, i que van de 2 a 11 centímetres de diàmetre.

Extret de ArkeoLog83_EG_Bonarme.pdf

La part central consta de diversos motius serpentiformes i cassoletes aïllades del grup de 26 que hi ha a la banda més a l'oest del roc que hem identificat abans.

Extret d'ArkeoLog83_EG_Bonarme.pdf

I la part inferior que, pel que hem entès, era destinada a polir les cares de destrals i les puntes de sílex blanc i groc translúcid de la zona.

Anem a pel tercer, el dolmen de Cayreleva, que es troba al jardí d'una casa del terme municipal de Siorac en Périgord.

Per arribar a aquest és ben fàcil, ja que és el terme del costat. Tornem a la D52 i desfem 300 metres del camí fet abans. Girem a la dreta cap a Siorac en Périgord i seguim aquesta nova pista 400 metres, lloc on es bifurca i nosaltres seguim 550 metres més per la dreta. En aquest punt, a la casa que ens queda a mà esquerra, veurem el bonic dolmen simple de Cayreleva o Cayre Leva.

D'aquest dolmen simple que resta mig enfonsat, en sabem que és bastit en gres, que en algun lloc hem llegit que fa 1.5 metres d'alçada. No hem trobat les dimensions de la cambra, però sí les dimensions de la seva coberta, que amida 2.50 metres per 2.10 metres, sent de forma quasi quadrada, i té un gruix d'uns 60 centímetres. Té tres cassoletes insculpides a la seva cara superior.

Extret dels estudis de Michel Leduc

Dues lloses caigudes han quedat sota la coberta, mantenint-la aixecada del terra, que deuen ser dels laterals, ja que a 2 metres es pot veure una altra que seria part de la de la capçalera. Igualment, falten moltes lloses que resten desaparegudes.

A l'excavació, no s'hi va trobar res de res, però sí que s'hi va trobar una destral polida a sota de la coberta. Podem dir que diuen com a frase final a la informació a la que hem accedit que es recomana una neteja del lloc, cosa que ja s'ha fet veient antigues fotografies i vídeos, ja que ara mateix resta molt més net i és molt més fàcil veure i interpretar.

Per l'estil arquitectònic, ens aventurem a dir que és Neolític, com tots els dòlmens simples de la zona. I aprofito per dir que no estic gaire segur de l'explicació de la seva morfologia: que sí, que clarament és un simple, però no acabo d'entendre la disposició de les lloses al megàlit, clar que tampoc no ens vam poder apropar.

I per acabar la jornada, visitem el dolmen de Fontanelles ja de tornada, també conegut com a Cabanes, al poble de Paunat, al Périgueux, Dordogne.

Hi arribem seguint la D52 direcció nord, tot buscant la D25, que seguim direcció nord-oest tal i com hem arribat abans. 4 quilòmetres després, dins el poble de Lo Bòisson de Cadonh i just abans de creuar les vies del tren, girem a l'esquerra per la D51e, en direcció Périgueux i la seguim 1.4 quilòmetres, creuant de nou el riu Dordogne i emprenent la D51 vers la nostra esquerra, seguint en direcció Périgueux. Als 2.1 quilòmetres, l'anomenada carretera fa un desviament a l'esquerra, que nosaltres agafem i seguim per ella 1.6 quilòmetres més vorejant el riu Dordogne, i creuant el Vézère. A una seixantena de metres de creuar aquest últim riu, fem un abrupte gir a l'esquerra emprenent la D31 i, als 550 metres, la deixem emprenent la Route de Touron que surt a mà dreta. 1 quilòmetre després, emprenem la Route de Capelière i avancem 350 metres, agafant a aquesta distància la Route des Etangs durant 1.1 quilòmetres. Llavors veurem un camí que surt a la nostra esquerra, on deixarem el cotxe.

El dolmen es troba a uns 45 metres en línia recta, tot i que has de pujar per la costeruda muntanya, arribant a la part superior on creues una part planera. El dolmen es troba força malmès i emboscat, així que no és de fàcil trobar... ja sabeu, coordenades.

Els dos cercles en vermell són les dues lloses laterals de l'antiga cambra sepulcral, i ens fa la sensació que, de la de coberta, un tros ha caigut, deixant el nucli del roc, més vermellós, a plena vista.

D'aquest sepulcre, no hem trobat informació arqueològica, només sabem que la llosa de coberta fa 2 metres de llargada per 1.75 metres d'amplada, i també hem trobat, com hem dit fa un moment, que les dues lloses laterals es poden veure estintolades a terra.

Amb aquest últim megàlit, acabem la ruta del dia i anem al càmping a fer un bany a la piscina, jugar una estona amb els nens, sopar, dormir, i demà més.

Coordenades UTM(ETRS89):

Grotte de Font de Gaume: 31T 344475 4977645

Abri de Cro-Magnon: 31T 343017 4978233

Cantegrel o Saint Chamassy: 31T 335615 4969576

Bonarme: 31T 339668 4962278

Cayreleva o Cayra Levada: 31T 339872 4963130

Fontanelles o Cabanes: 31T 332037 4974255

Megàlits al districte de Brive la Gaillarde II

Segona ruta de les vacances pel districte francès de Brive la Gaillarde, a Corrèze. Visitarem molt tranquil·lament 3 dòlmens i una espècie de cròmlec, que no fa mala pinta, però deixem-ho en que com a poc és molt curiós (per a nosaltres). 

Comencem pel sepulcre de Bos Ayretié o Rochesseux, al terme municipal d'Aubazines. Per trobar-lo, ens apropem al poble que li dona nom per la D48. Un cop al poble, emprenem pel carrer Rochesseux (és el carrer central del poble) direcció est sortint del petit nucli. Al poc, la carretera asfaltada es bifurca i seguim per la dreta. Uns 300 metres més tard, trobem un nou camí asfaltat a l'esquerra, al que aparquem als pocs metres, al voral esquerre on hi ha una entrada d'una casa o cobert.

Deixem el cotxe i a peu continuem pel camí asfaltat tal i com hem arribat fins trobar una entrada a mà dreta que ens deixa al mig del bosc i on veurem fàcilment el dolmen de Bos Ayretié, i que, com hem dit, també rep el nom del poble i el carrer.

Ens trobem davant d'un dolmen simple bastit al Neolític, durant el III mil·lenni a.n.e. Conserva una cambra que mesura 1.90 metres de llargada, 82 centímetres d'amplada i 95 centímetres d'alçada. La llosa de coberta és de forma triangular i fa 3 metres de longitud màxima per 1.5 metres de base. Aquesta va ser recol·locada l'any 1944 per part de la "Société scientifique, historique et archéologique de la Corrèze de Brive", ja que es trobava caiguda a terra, recolzada a la cambra a la seva banda nord.

Tot i el bon estat del sepulcre i la seva fàcil localització, la datació del sepulcre és donada per la seva tipologia, ja que a l'excavació efectuada no aparegué cap resta associada que permetés la col·locació a la línia temporal.

Seguint el caminoi, sortim de nou al de Rochesseux, que seguirem vers la nostra esquerra i seguirem fins a arribar a una casa (per a mi espectacular). Aquí, l'ampli camí es torna un caminoi que ens enfila vers la muntanya de Puy de Pauliac. Quan arribem al cim (tranquils no és gaire alta), el caminoi gira vers l'esquerra, deixant a l'esquena un mirador i un conjunt de blocs rocosos de grans dimensions. Al poc de començar la davallada, a mà esquerra, trobarem un lloc curiós, l'antiga casa de l'ermità de la contrada, tota ella bastida en pedra seca, i que conté diversos edificis.

Tornem al camí principal de baixada i el seguim tot rectes fins a petar al cròmlec, no té pèrdua. A la fotografia, es pot veure el camí de baixada del cim, i les lloses del gran cròmlec, classificat com a monument des de 1899.

Aquest gran cròmlec, com ja hem dit, ens va sobtar, ja que el cercle no és només de lloses clavades, també té un conjunt de grans rocs naturals al seu perímetre (es pot veure a la fotografia superior, al final de la part de rocs alineats), semblants als que hem vist al cim del puig. Tot i això, l'encerclament és prou evident, essent de 40 metres de diàmetre.

Segons hem pogut saber, és Neolític, afirmació de la que no estàvem convençuts fins que vam veure el menhir central, estintolat a terra, amb senyals de treball humà.

Es documenten un total de 44 lloses clavades envoltant un menhir que, com hem dit, consta clarament de treball humà, es veu prou bé a la part que queda més cap a nosaltres a la fotografia anterior.

D'aquí, ens disposem a visitar un altre sepulcre, el bonic dolmen simple de la Cabanne de la Feé, al que arribarem fàcilment tornant enrere vers el poble de Rochesseux. El deixarem enrere seguint per la D48 i, al ben poc, trobarem un encreuament on girarem a la dreta direcció Chastang. Als 50 metres, girarem a la dreta emprenent la D175 direcció Palazingues i Albignac, per la que seguirem 3 quilòmetres i, a aquesta distància, dins de l'esmenat poble, veurem un desviament a l'esquera cap a Beynat, tot seguint la mateixa carretera, que continuarem 1.9 quilòmetres més. A aquest punt, s'acaba la carretera i hem de girar a esquerra o a dreta; nosaltres anem vers la nostra esquerra direcció Beynat per la D130. Als 3.2 quilòmetres, toparem amb un encreuament de diversos camins i nosaltres agafarem el de més a l'esquerra direcció Brugeilles. Seguirem per aquí 1.8 quilòmetres, lloc on veurem a la nostra dreta, un passadís d'uns 100 metres entre el camps de conreu, habilitat per anar a visitar el dolmen.

El dolmen de la Cabanne de la Feé és considerat i protegit com a monument històric des del 1992 i, per tant, és patrimoni francès des d'aquell any.

Sabem que el sepulcre és Neolític, segons documenta el mateix govern francès, i que la coberta mesura uns 3 metres de llarg per 2.5 d'ample.

Va ser excavat pocs anys després del 1865 i es van trobar fragments ceràmics molt rudimentaris. Anys més tard, un tal senyor Rupin, el va tornar a excavar i va extreure una "fusain", que és un bloc de carbó vegetal, que resta exposat al Musée de Brive.

Cal dir també, que hem trobat fotografies on el dolmen restava molt més recte, més que res, la llosa lateral de la nostra dreta, que fent comparatives ara ha cedit prou vers l'interior de la cambra, i en poc temps, ja que les fotografies de les que parlem són prou actuals.

I acabem el dia megalític amb un últim sepulcre tot anant de camí a l'allotjament. Visitem el sepulcre de Puy de la Ramière, que es troba al terme municipal de Noailhac.

Per arribar-hi, tornem a allà on hi havia el nus d'encreuaments, per on ens acabem de desviar per arribar al dolmen de la Cabanne de la Feé i emprenem per la segona carretera de la nostra esquerra, una que indica Le Frustier i Le Moulin à Papier. Seguim aquesta carretera fins a la D921, on girarem a la dreta en direcció Lanteuileuil i Brive E. La seguim fins a trobar la D14 a 3.7 quilòmetres a la nostra esquerra i, per aquesta nova carretera, només farem uns 600 metres i en desviarem a la dreta seguint indicacions cap a Neix i Le Breuil d'entre altres. La seguirem vorejant aquests dos poblets mencionats i arribant al nucli de La Bitarelle, on creuarem el petit poble pel mig sortint a la D150. En 1 quilòmetre, arribem a un nou encreuament on girem a la dreta cap a Le Puy de la Ramière entre d'altres, i, en 900 metres més, girem a l'esquerra, on veiem una zona per a deixar el cotxe just girar i així ho fem.

Per acabar d'arribar, és tan fàcil com seguir el caminoi que surt des d'on hem deixat el cotxe; de fet, està senyalitzat.

Quan hi vam anar, estaven tallant els arbres, fet que ens vam trobar diverses vegades durant el nostre viatge. Per això, les fotografies no van acabar de ser tan bones com ens agradaria, però bé, prefereixo una mala foto que un arbre a sobre. Ara, si podeu, admireu-lo bé, és espectacular.

Ens trobem davant d'una tomba col·lectiva erigida vers el III mil·lenni a.n.e. La cambra construïda excèntricament dins d'un túmul allargat, el fa del tot espectacular, a banda de les dimensions de les lloses laterals. La capçalera del megàlit, en canvi, és bastida a raó d'un mur de pedra en sec, mentre, com veiem a la fotografia, la llosa porta resta fora del seu lloc original.

Inserim la planimetria aportada per J. L. Couchard, publicada al butlletí de la "Société scientifique, historique et archéologique de la Corrèze" de l'any 1968.

Extret del web: noailhacpatrimoine.fr

Segons en J. L. Couchard, l'excavació del megàlit no va ser gaire fructífera, però segons ell era molt necessari fer una excavació a l'obra tumular.

Acabem dient que, segons el web Noilhac, el fet de que s'erigís un sepulcre d'aquestes dimensions indicaria que en aquesta zona hi havia una gran població, ja que feia falta prou gent per moure les lloses d'aquesta tomba, també de grans dimensions, per poder encabir-hi gran quantitat de restes humanes.

Ara sí, tornem a l'espècie de càmping on érem allotjats, i a refrescar-nos a la piscina!

Coordenades UTM(ETRS89):

Rochesseux: 31T 396281 5003561

Cròmlec de Puy de Pauliac: 31T 396545 5004296

Cabanne de la Feé o de Brugeilles: 31T 398742 5000039

Puy de la Ramière: 31T 391506 4993583

Dolmen al districte de Sarlat la Canéda II

Avui només veurem un sepulcre, i el publiquem sol, ja que els altres jaciments que vam visitar són lluny. La resta del dia, vam estar veient el bonic (tot i que, pel nostre gust, massa turístic i massificat) poble medieval de Sarlat, i tota la tarda de piscina i jocs amb els petits de casa (que ja no són tan petits).

Sí, només un dolmen, però ens va fer il·lusió de veure, ja que era el primer sepulcre de la Dordogne. També van ser els primers de Corrèze abans d'ahir, però havíem vingut per a veure quelcom de la Dordogne i avui ho fem realitat amb un dolmen situat al municipi de Vitrac. Visitarem el sepulcre de Pierre du Diable, Peyrelevade o Griffoul.

Per arribar-hi, és tan fàcil com sortir de Sarlat la Canéda, direcció sud-oest per la D46, fins a trobar una illeta de la que sortirem per la primera sortida direcció Bergerac, entre d'altres, tot prenent la D57. Als 1.8 quilòmetres d'anar per ella, ens desviem a la nostra esquerra, emprenent una nova carretera que ens deixarà en uns 870 metres davant del que queda del sepulcre. Nosaltres vam aparcar el cotxe 75 metres abans, on hi una zona a l'esquerra de la carretera on pots deixar el cotxe i fer el que queda a peu.

No hem trobat informació arqueològica d'aquest jaciment, encara que, com s'observa, té molta pinta de ser només la coberta d'un dolmen; de fet, això sí que ho hem vist a diferents webs d'internet. El que sí hem trobat és que és patrimoni i monument nacional francès des de l'any 1910. Ells mateixos el consideren un monument Neolític. Pel nom, podem intuir alguna llegenda amb el diable pel mig, però és ben curiós no trobar res més, ni tan sols les dimensions de la llosa, d'aquest dolmen classificat com a monument francès i tan accessible.

Coordenades UTM(ETRS89):

Pierre du Diable, Peyrelevade o Griffoul: 31T 358159 4967977

Cova de Lascaux, Sarlat la Canéda I

Primer jaciment a la Dordogne. Realment, és al que li teníem més ganes, va ser, en part, gràcies a ell, pel que ens vam decidir per a aquest districte francès. Parlem de les conegudes i reconegudes arreu coves de Lascaux. Un temple prehistòric, on podrem veure la pintura dels homes prehistòrics, del Paleolític.

Cal dir, que no van ser les primeres pintures paleolítiques descobertes, aquestes foren les d'Altamira, a Santillana del Mar, Cantàbria, dir però, que els francesos, entre altres, van córrer a descatalogar-les afirmant que, per la seva complexitat, havien de ser modernes (ara sabem que aquestes daten del 35600 al 13000 a.n.e.). Anys més tard, descobriren les de Lascaux i, llavors sí, les catalogaren com a pintures prehistòriques.

Visitarem la reproducció IV, ja que les coves originals resten tancades al públic des de 1963, degut al deteriorament que van patir en pocs anys a causa del CO2 emès per la quantitat de persones que la visitaven a diari: hem trobat que feien la visita unes 1200 persones cada dia. Aquesta reproducció de la cova original és la més moderna, ja que si busquem un xic trobarem fàcilment Lascaux II, que és la reproducció inaugurada al 1983, la desconeguda Lascaux III, que és una reproducció ambulant, en funcionament des del 2012 i finalment Lascaux IV, que va ser inaugurada creiem que el 15 de desembre del 2016, tot i que faltaven algunes parts que van estar llestes i visitables la primavera de l'any següent.

Aquesta reproducció és exactament igual que la descoberta el 12 de setembre de 1940 per quatre adolescents i el gos d'un d'ells, de fet gràcies a aquest gos anomenat Robot, i el seu amo Marcel Ravidat, es va trobar la cova, però no van poder entrar. Ho feren dies més tard el Marcel amb l'ajuda de tres amics, desbrossant l'entrada i accedint a la primera sala, on van veure les primeres pintures.

Les coves de Lascaux (Francès), o Las Caus (Occità), és una cova que, pel que sembla, no va ser habitada. Creuen que era un espai més ritual que altra cosa, un gran espai utilitzat pels Neandertals entre el 18000 i el 15000 a.n.e.

Com podem observar, són pintures d'estil naturalista parietal. N'hi ha que són clarament en perfil, però també n'hi ha en les que els artistes buscaven la tercera dimensió utilitzant ombrejats, punts de vista, deformacions de la roca, etc. En aquesta cova, es documenten més de 1900 motius, dels que part d'ells són gravats, pintures animalistes en perfil, tridimensional, traços sense gaire definició, punts negres, alguna mà humana, etc.

Els gravats eren fets amb sílex, mentre que per a les pintures es feien servir òxids, carbons i colors que aporta la mateixa natura, i que barrejant-los amb resines o greixos, obtenien diferents tonalitats. També hi ha pintures per bufera, bufaven la pintura i pintaven com si fos un aerosol d'ara (no explicarem la manera de fer-ho, però és molt enginyós), encara que la majoria són fets directament amb el dit, o els dits, o utilitzant pinzells rudimentaris a raó de fibres vegetals o animal, sobretot per a donar volum a l'obra, pals carbonitzats, etc.

Com podem veure a la fotografia superior, tota la cova estava plena de representacions, inclús el sostre, al qual hi podien accedir construint bastides que eren lligades amb cordes vegetals i encaixades a petits forats que feien a murs interns de la cova o bé a la mateixa paret. Però per si encara no en tenim prou, pensem on es troben les pintures, clarament necessitaven llum per a poder fer la obra, el més fàcil es pensar que feien un foc i llestos, però si ho rumiem bé, s'acabarien ofegant amb el fum. Doncs bé, els artistes Neandertals il·luminaven l'espai per a fer la pintura mitjançant una pedra amb cassoleta, o alguna resta animal petxines grosses o quelcom així, plenes de greix animal, a mode de cera d'una espelma actual, i amb líquens secs o branques de ginebró a mode de metxa, amb aquest estri es feia prou llum amb l'avantatge de que no produeix fum.

Com ja podem pensar, les representacions fetes a la cova santuari són per a venerar la caça. Hi ha moltes femelles prenyades, per a demanar gran quantitat d'animals i també animals morts per a demanar una gran cacera.

Deixem la reproducció de la cova i ens endinsem "al taller", una zona on s'explica com ho feien, i, per tant, hi ha diversos esbossos i evolucions de la pintura acabada.

Es tracta d'una zona on es reprodueixen de nou algunes de les pintures. A més, han col·locat uns miralls per a poder veure millor alguns detalls de les pintures i tot s'acompanya amb l'explicació de l'audio-guia que hem anat utilitzant durant tot el recorregut.

Per últim, comentar que també hi ha un cinema on es reprodueix un vídeo explicant la troballa de les coves i les discusions sobre la datació de les pintures.

Tot i que aquesta entrada sigui relativament curta, és una visita totalment recomanable. Durant una mica més d'una hora, es visita la fascinant reproducció de la cova, el taller, les àrees complementàries i el mirador des d'on t'expliquen la geologia de la zona i la ubicació de la cova real. Nosaltres vam completar la jornada visitant el Parc du Thot, un petit parc d'animals a 8 quilòmetres de la cova on es poden veure alguns dels animals representats a les pintures de Lascaux. És una visita per a fer amb nens i es pot comprar una entrada combinada Lascaux-Thot... si només hi van adults, es pot obviar.

A la fitxa del blog d'aquest jaciment hem inserit unes quantes fotografies més.

Coordenades UTM(ETRS89):

Lascaux IV (reproducció de la cova de Lascaux): 31T 355875 4991065

Dòlmens al districte de Brive la Gaillarde I

La segona publicació de les vacances del 2024, que, tot i estar allotjats a Dordogne, la vam fer a terres de Corrèze, i en la que visitarem 5 jaciments prehistòrics, tots ells al terme municipal de Saint Cernin de Larche, al districte de Brive la Gaillarde.

Des d'on érem allotjats, prop del petit nucli de Bouch, ens dirigim al nord-est per una carretera secundària, que seguim 17 quilòmetres, fins al poble de Lintignac, on agafarem la D63 a la dreta. Poc després dels 7 quilòmetres, entrant al nucli de Chavanhac deixem la D63 i emprenem la D60 tot girant a l'esquerra. 1 quilòmetre més tard, girem a la dreta per la Route du Lac, que seguirem 2.6 quilòmetres, tot i que al poc canvia de departament, pel que també canvia el nom de la carretera, però bé, que als 2.6 quilòmetres de deixar la D60 i entrant a un petit nucli, emprenem ara la D181 a la nostra dreta. En aquest punt, ja veurem dos rètols indicatius, el primer que posa La Chassagne i al segon posa dòlmens. 1 quilòmetre més tard, veurem una zona habilitada per aparcar a mà dreta de la carretera, i aquí és on deixarem el cotxe.

A peu, creuem la carretera i enfilem per un camí molt marcat. A aquell tram de muntanya, n'hi ha dos de camins, un fet per a 4x4, amb les roderes marcades, i el que emprenem nosaltres, un xic més a l'esquerra, que et porta als sepulcres d'avui seguint-lo.

El primer és el dolmen de La Palein, que es troba a uns 210 metres de l'inici del camí, a escassos 10 metres a l'esquerra d'aquest.

Del bonic sepulcre de La Palein, hem trobat documentat que consta d'un túmul (molt clar) ovalat de 28 metres de llargada, 15.50 metres d'amplada i 1.4 metres d'alçada (a l'estudi del professor Lalande diu que és més gran), de fet, des del camí quasi el trepitges, tot i que la cambra es troba al seu extrem més oriental.

El sepulcre d'estil dolmen simple fa 2.90 metres de llargada, 1.10 metres d'amplada i 1.50 metres d'alçada. A l'estudi, que ja té uns anys, diu que a l'entrada de la tomba hi ha una llosa que podria ser la de tancament, que nosaltres no vam veure. D'altra banda, la coberta mesura 2.85 metres de llargada, 2.43 metres d'amplada i 40 centímetres de gruix.

Per últim, direm que va ser excavat pel senyor Rateau i el professor Lalande de Brive, entre el 1864 i el 1865, i encara que sabem que a aquests temps les excavacions arqueològiques no eren gaire minucioses, ell documenta diverses restes òssies d'un individu, carbons vegetals, fragments ceràmics, un petit tros de ferro i 3 polseres de bronze de secció rectangular. Aquestes últimes troballes resten conservades al Museu Ernest Rupin, a Brive. Cal dir que, segons hem llegit, aquestes són pertanyents a la primera Edat del Ferro francesa, pel que es tractaria d'una reutilització del sepulcre, ja que el dolmen resta datat vers el Neolític, entre el 3100 i el 2500 a.n.e.

Al mateix estudi d'on hem tret la informació, s'esmenta l'existència d'una obra tumular a uns 40 metres al nord-est, que creiem que la vam veure, però no ens hi vam poder apropar perquè hi ha un filat, que el podíem haver saltat, però amb la imatge que vam veure ja no ens va fer falta.

Del túmul de La Palein, no hem trobat cap estudi associat, però al cartell posa que té un diàmetre de 9 metres, que va ser excavat vers el 1870 i que contenia les restes d'un esquelet humà al que se li havia arrencat el cap, s'havia cremat, i s'havien col·locat les cendres en una petita placa ceràmica, amb una altra placa a sobre que feia de tapa. També segons el rètol, cada avantbraç duia tres polseres de bronze, col·locades equidistants entre el colze i el canell. Aquestes resten dipositades al Museu de Labenche.

Com ja pensàvem nosaltres, per la morfologia del túmul, aquest enterrament resta datat vers la primera Edat del Ferro francesa, vers el 750-450 a.n.e.

Seguim per la pista, en la mateixa direcció, fins que peta a una altra pista. En aquest punt, prenem un corriol que segueix en la mateixa direcció que veníem creuant l'arbrat del turó i que ens apropa a la cista de Buffo Vent o Buffovent en 110 metres, a la part alta del turó.

Hem encerclat el que considerem que és el túmul. A la fotografia, es veu el pedregam, que in-situ és encara més evident. Segons l'estudi al que hem pogut accedir, aquest deuria fer, en el seu moment, 12 metres de diàmetre i 1 metre d'alçada. També podem dir que, segons hem pogut saber, tocant aquesta obra tumular n'hi havia una altra, desapareguda a dia d'avui.

A l'interior del túmul, trobem una malmesa cista de la que es van poder extreure les seves dimensions, que eren d'1.30 metres de llargada, 1 metre d'amplada i 90 centímetres d'alçada.

El senyor Lalande també la va excavar i, segons documenta, a banda d'uns quants fragments ossis, no hi havia res. No hem pogut trobar cap datació de la tomba i per l'estil tampoc ho tenim clar, perquè podria ser, a Catalunya, una cista neolítica amb túmul, però a França, i amb la distància a la que ens trobem, no sabem, la veritat.

Ara agafem un altre corriol, un que surt a la dreta tal com hem arribat. Quan s'acaba el corriol i de nou al camí principal, a escassos metres d'aparèixer de nou a ell seguint l'ascens i allunyant-nos cada cop més del cotxe, veurem una bifurcació, on nosaltres agafarem el camí de la dreta, emprenent direcció sud-est. Seguint aquest camí a 240 metres, trobarem, a la nostra esquerra, l'estructura del bronze de Chassagne, i just després el marcadíssim túmul que sustenta el dolmen de la Chassagne. 

Comencem pel preciós megàlit, que s'assembla molt al de La Palein, pel que no dubtem en dir que és també neolític, d'entre el 3100 i el 2500 a.n.e., tot i que al cartell existent allà posa que és del Neolític final/Calcolític, de vers el 2500-1800 a.n.e., i que va ser reutilitzat vers la primera Edat del Ferro, vers el 750-450. Això últim va quedar clar a les investigacions al túmul del 1980, on es van recuperar restes d'aquestes eres. Cal dir que són datacions franceses, i que res tenen a veure amb les catalanes.

El claríssim túmul feia al seu dia 22 metres de diàmetre i 1.50 metres d'alçada, era construït a raó de terra, pedres i blocs, i contenia aquest dolmen simple que veiem a dia d'avui, i del que no hem trobat les dimensions. Tampoc serveix de gaire, ja que, com es veu, torna a estar soterrat. Només podem dir que la coberta mesura 2.10 per 1.45 metres.

També va ser excavat per Lalande, trobant a 50 centímetres de la superfície una construcció semi el·líptica d'uns dos metres de radi, a raó de pedra en sec, per aïllar el difunt, que es trobava a 1 metre del sòl.

Creiem que a l'excavació va passar quelcom i la terra extreta es va acabar barrejant amb les restes que hi havia a l'interior de la cambra, que eren bàsicament carbons, ossos humans, entre ells 15 dents infantils, que no havien tingut cap contacte amb el foc dels carbons i alguns fragments ceràmics. Tot i això, el professor Lalande, també va trobar fragments d'un gerro, 3 perles de "jayet", 1 de calcària polida, no sabem si al mateix dolmen o a una gran quantitat de túmuls satèl·lit que hi ha a les immediacions, que per cert els hem trobat documentats, però no hem trobat la ubicació de cap.

Però això no és tot, ja que, segons el senyor Couchard, es va descobrir al túmul, no sabem si a aquest o a un dels satèl·lits, una gerra ceràmica de color marró, en molt bon estat i que era igual a les ceràmiques del proper dolmen de Route-Vieille, un dolmen de la cultura de Hallstatt (una cultura del 800-500 a.n.e.).

Just al davant, veiem l'anomenada estructura del bronce de la Chassagne, que, segons el rètol, és un annex que se li va fer a l'Edat del Bronze. Nosaltres ja diem sense haver trobat res d'informació, per ara, que ens recorda a les necròpolis que hi ha a Lleida.

Pel que si fos el mateix, tot i la distància, ens trobem davant d'un túmul pla amb cista, on aniria col·locada una urna amb amb les restes incinerades de l'individu.

Dir que, amb la varietat de datacions que ens hem trobat a l'hora de fer l'estudi, pensem que era una zona molt concorreguda a les eres prehistòrica i protohistòrica, ja sigui perquè fos una zona de pas o perquè hagués un poblat a la zona, que va perdurar i evolucionar amb el pas del temps.

Comencem la tornada tot anant pel camí principal fins al punt del corriol que ens portava a Buffovent, aquí girarem a l'esquerra per baixar per on hem pujat fa una estona, i tornem al cotxe, que estava promès als nens que a la tarda i hauria piscina, i n'hi va haver, tot i que al matí ens ha plogut uns 10 minutets quan érem a La Palein

Coordenades UTM(ETRS89):

La Palein: 31T 375124 4993382

Túmul de La Palein: 31T 375157 4993403 (aprox)

Coffre de Buffo Vent o Buffovent: 31T 375434 4993491

Chassagne: 31T 375647 4993202

Estructura del Bronze de la Chassagne: 31T 375637 4993204

Megàlits al districte de Gourdon I

Aquest any, amb el trencament de menisc que vaig tenir, la mala recuperació que porto, el poc entrenament que portem des de fa uns mesos, etc., decidim anar a un espai més planer a visitar jaciments prehistòrics. La idea del primer dia és aprofitar el camí fins a Dordogne (la Dordonya), France, i ens aturarem a veure jaciments a la zona de Gourdon, encara al departament francès de Lot.

Per arribar a la primera tomba, anem cap a Toulouse però nosaltres, que veníem de Narbonne, per l'A61, no hi entrem, agafem la carretera perifèrica direcció Paris/Bordeaux/Albi previ peatge. Ja sortint de la ciutat, la carretera canvia de nom anomenant-se A62, la que deixarem agafant la sortida 10, direcció Paris/Limoges/Montauban per l'A20. Per aquesta seguim tot rectes fins la sortida 56, cap a Aurillac/Sarlat/Figeac, i, a la illeta que ens trobarem al poc, sortim per la tercera escapatòria cap a Payrac/Gourdon emprenent la D801. La seguim 6.4 quilòmetres fins a trobar un desviament a la dreta, just després d'unes cases, amb un petit cartell que indica Ginouillac. Agafant-lo, en més o menys a 1 quilòmetre, veurem un camí sorrenc a la nostra dreta, just després d'una gran granja, allà deixem el cotxe.

A peu, fem els 50 metres que fa el camí sortint a un prat. Just trepitjar-lo, girem a l'esquerra i ja veurem l'imponent sepulcre des Cloups a uns 35 metres, a la vora d'aquest camp de conreu.

Pel que hem trobat sobre el sepulcre, és de tipus "coudé", recolzat en català. La llosa del davant del que seria la cambra funerària seria possiblement la primera llosa d'un corredor, en la què es recolzaria, a la banda esquerra, el roc d'accés al sepulcre.

Segons l'inventari megalític francès, la cambra funerària mesura 1.60 metres de llargada, 1.50 metres d'amplada i 1.80 metres d'alçada, i resten conservades diverses lloses del corredor que, com hem dit abans, és de tipus recolzat.

Inserim un planimetria de Jean Clottes.

Planimetria extreta d'"Inventaire de mégalithes de la France 5. Lot" de Jean Clottes

També hem pogut saber que aquesta antiga tomba neolítica resta protegida i classificada com a monument històric francès des del 5 de novembre del 1973.

Anem a pel següent, el dolmen des Fosses, al què arribarem anant tot tornant cap a la carretera per on ens hem desviat a Ginouillac, i, al davant del desviament, uns metres a l'esquerra surt un camí sorrenc que seguirem fins a la seva fi, on desemboca a la D23, que seguim vers la nostra esquerra uns 730 metres més. En aquest punt, girem a la nostra dreta, deixant enrere una creu de terme i seguint un munt d'indicacions. Avancem tot recte uns 1250 metres, punt on deixem el cotxe, a l'entrada d'un camí. A peu, seguim el camí 65 metres, lloc on en surt un altre a la nostra esquerra i que seguirem uns 105 metres més. A aquest punt, veurem un corriol costerut, que surt del camí pel que anem, a mà dreta. Només encarar aquest corriol, ja veurem el megàlit.

Aquest sepulcre és d'estil indeterminat, tot i que sembla un dolmen simple, però diuen que la llosa d'accés a la cambra funerària podria haver estat una llosa d'un vestíbul.

La pedra de coberta mesura 80 centímetres de gruix, per 2.90 metres de llargada i 1.80 metres d'amplada. D'altra banda, no hem trobat especificades les dimensions de la cambra, ja que descriuen les lloses una a una, dimensions de les que podem extreure unes mides de la cambra sepulcral d'uns 1.80 metres de llarg, per 1 metre d'ample, per 1.60 metres d'alçada.

El que sí que identifiquen és l'obra tumular, tot i que sense donar dimensions. A més, diuen que hi ha una llosa com a un metre de l'entrada a la cambra funerària, que, per les dimensions que donen, podria ser la llosa aquesta que es veu a primer pla.

Aquesta és la planimetria que aporta Jean Clottes.

Planimetria extreta d'"Inventaire de mégalithes de la France 5. Lot" de Jean Clottes

Tot seguit, anem a visitar un cròmlec, el de Peyrebrune, que es troba a la localitat de Saint Project. No s'ha de caminar, arribes amb el cotxe fins al lloc, però sí que t'has d'endinsar en un bosquet que estar molt brut, de sotabosc i d'escombraries humanes; s'ha d'anar amb cura d'on poses els peus.

Per arribar, tornem a la D23 i la seguim fins que s'acaba a la D801. A aquesta, girem a l'esquerra i, en no arriba a 1 quilòmetre, creuem el petit nucli de Peyrebrune, on s'esmenta un dolmen avui desaparegut. Al poc de creuar-lo, trobem una illeta a la que ens sortirem a la segona escapatòria, tot seguint per la D801, i, a uns 30 metres de l'illa veurem un camí a la dreta on endinsem el cotxe. El camí, en no arriba ni a 10 metres, et deixa a un camp de conreu i un bosc a l'esquerra; dins aquest bosc, es troba el cròmlec.

Sincerament, ens va semblar un xic rar, però bé, està documentat al mateix inventari que els anteriors megàlits com un pseudo-cròmlec, del que es van trencar els monòlits que el formaven a la construcció de la carretera del costat. Igualment, si netegessin la zona, les restes del jaciment es veurien millor.

Tornem al cotxe i tornem a la illeta, sortint ara per la quarta escapatòria agafant la D820 direcció Brive i la seguim 3.4 quilòmetres, lloc on creua una altra vegada amb la carretera D23. La seguim a la dreta direcció Reilhauget, però no arribarem a aquest poble, ja que uns 450 metres més tard, a la vora dreta de la carretera, trobarem un accés desbrossat al camp de conreu que hi ha. Tot seguit, caminem uns 50 metres pel camp en la mateixa direcció per la que veníem per l'asfalt i serem davant del bonic dolmen de Rigou.

El cotxe el podeu deixar a l'entrada d'un camí que surt també a la dreta uns 80 metres abans. De fet, aquest camí et permet accedir al camp de conreu, però recomano anar pel voral de la carretera i el voral del camp.

Aquest sepulcre no conserva cap resta de la seva obra tumular i, com hem dit abans, no especifiquen les dimensions internes de la seva cambra. Però com es pot veure, es tracta clarament d'un dolmen simple bastit al Neolític, que conserva una cambra sepulcral que mesura, interpretant les dimensions documentades de les lloses, 2 metres de longitud màxima, per 1.10 metres a la capçalera i una alçada de 1.30 metres.

Seguim fent camí a Dordogne i ara ens aturarem al terme municipal de Lanzac, per a visitar un altre sepulcre, el de Cieurac o Cartayroux. A ell arribem tot tornant a la D820 i seguint-la 12.7 quilòmetres direcció nord, arribant al poble de Le Roc, on girem a la dreta per la D43 i la seguim 2.6 quilòmetres. Aquí, girem de nou a la dreta seguint indicacions cap a Lanzac i seguim 700 metres més, on trobem un altre carrer asfaltat que segueix l'ascens als turons. Al ben poc, veurem a la part dreta de la carretera un lloc on podem deixar el cotxe, amb  una porta que dona accés a un dipòsit d'aigua. 

A peu, seguim la carretereta per la que hem vingut, que al poc deixa de tenir el poc asfalt que li queda i es torna un camí de muntanya. A partir d'aquí s'ha d'anar per coordenades, només puc dir que hem d'avançar uns 340 metres des de la corba de l'última casa i endinsar-nos al bosc de la dreta uns 55 metres. Com a pista, si no aneu amb GPS, dir que el sepulcre es troba entre el que ens va semblar que eren dos antics camps de conreu, a la vora d'un d'aquests.

Pel que veiem, el sepulcre ha estat violat molt clarament, es poden veure dues lloses al fons de la fotografia que bé podrien ser les lloses laterals que li falten o bé part de la coberta.

No hem trobat informació del sepulcre, ja que ens sembla que ha estat desaparegut durant un cert temps, pel que no es tenien estudis actuals del megàlit. Però pel que hem trobat, sense ser cap informació oficial, les lloses que hi ha sobre el túmul serien de la coberta, i li atorguen una alçada màxima de 1.30 metres. La llosa lateral dreta, que és la que resta sencera, fa 2.80 metres de llargada. Desconeixem l'amplada de la tomba, però, com es veu a la fotografia, és prou gran; de fet, no sabem quin tipus de sepulcre és (tot i que fa pinta de dolmen simple), ara, sigui de l'estil que sigui, la cambra sepulcral és de grans dimensions.

Retornem al cotxe (al nostre cas, en tractor, ja que un pagès molt agradable ens va oferir pujar al seu remolc en veure que els nens miraven el seu vehicle amb molta curiositat) i, per acabar, visitem un dolmen més, aquest d'estil diferent als vistos avui. Es tracta del sepulcre de corredor de Laval, al terme municipal de Souillac.

Per arribar-hi, baixem els 700 metres fins el desviament cap a Lanzac i allà girem a la dreta per la D255 direcció Souillac. En 2.2 quilòmetres, entrem al poble, on al primer carrer, l'avinguda de Sarlat, girem a l'esquerra i seguim 750 metres fins a una illeta, on sortim per la primera escapatòria. Seguim rectes fins a una altra illeta, a la que sortim per la quarta, direcció Présignac, i 1 quilòmetre més tard, just creuar les vies de tren sota un magnífic pont, girem a la dreta i seguim el camí 1.8 preciosos quilòmetres per asfalt, lloc on s'acaba l'asfalt i hi ha una zona habilitada per a aparcar.

A peu, seguim una pista que surt a l'esquerra tal i com hem arribat uns 70 metres, i ja veurem la indicació de que el bonic sepulcre de Laval queda a la dreta, a uns 35 metres de la pista.

Es tracta d'un sepulcre de corredor del Neolític, que resta classificat des del 26 de desembre de l'any 1984. Tot i està classificat, no hem aconseguit trobar res de la seva morfologia, bé, sí, que el corredor és fet a raó de pedra seca (fet prou evident)... si més no, com el van deixar a la restauració del 1987-88, després de que maquinària pesada estigués a punt de destrossar-lo el març de 1971.

Tornem a baixar fins a zones habitades i anem fins als afores de Terrasson, que era on teníem el càmping. Amb moltes hores de cotxe i uns quants megàlits, donem el dia per tancat.

Coordenades UTM(ETRS89):

Des Cloups: 31T 384116 4953319

Des Fosses: 31T 380643 4951052

Cròmlec de Peyrebrune: 31T 381110 4954266

Rigou: 31T 381114 4957173

Cieurac o Cartayroux: 31T 378258 4971500

Laval: 31T 378003 4974710