Nou dia per la Dordogne francesa. He de dir que, personalment, avui és un dels dies que esperava amb més ganes, tot i que ja sabíem que seria un dia de més cotxe que caminar. Comencem anant a visitar les coves de Font de Gaume, que es troben al poble de Les Eyzies de Tayac-Sireuil, que pot ser que no us soni gaire el nom, però si parlem d'alguns dels molts jaciments que té la cosa canvia, el més conegut potser és l'Abri de Cro-Magnon. Nosaltres, que trobem molt interessants les pintures, vam preferir començar per la cova, que, per cert, cal agafar les entrades per internet a Centre des Monuments Nationaux (sé que hi ha més webs, però bé, nosaltres les vam agafar per aquesta).
Com és de suposar, no es poden fer fotografies a les representacions, ja que aquestes són les originals. També per això, has de comprar les entrades per internet, i amb un cert temps d'antelació, ja que el nombre de visites diàries és limitat a 78 persones al dia, i les visites es fan en 30 minuts, més que res per a mantenir l'estabilitat climàtica i microbiològica de la cova. Als anys 60-70, es podia arribar a 1500 persones al dia, ja que no estava limitat.
Es tracta d'una cova santuari descoberta el 12 de setembre del 1901, i resta catalogada com a monument històric francès i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Fou utilitzada al Paleolític Magdalenià, cap al 15000/14000 a.n.e. Aquesta cova ha estat clarament habilitada com a santuari per a venerar la cacera i no com a hàbitat; prova d'això són les prop de 230 imatges que decoren les seves parets. Cal destacar d'aquest nombre d'expressions gràfiques el bisó, que és el més reproduït amb un total de 84 figures, i en menys mesura cavalls, cabres, mamuts, rens, felins, un os, un llop, rinoceronts llanuts, negatius de mans, una representació humana, i diversos gravats "tectiformes", que són típics de les coves de la contrada.
Inserirem les imatges que tenen a un dels webs oficials de La cova de Font-de-Gaume.
 |
| Extret de La cova de Font-de-Gaume |
Segons el citat web, aquesta cova mesura uns 250 metres de llarg (part d'ells no són visitables), i arriba a una alçada propera als 10 metres.
Com hem dit abans, a banda dels bisons, hi ha diferents animals representats. Una de les representacions que crida l'atenció és la d'un parell de rens en actitud afectuosa, que no només sobta perquè el ren és un animal poc representat a l'art parietal, tot i ser l'animal més consumit, sinó també per l'actitud de pau que denota l'escena entre els dos exemplars.
 |
| Extret de La cova de Font-de-Gaume |
Es pot veure el ren negre a la nostra esquerra llepant el front del ren vermell de la nostra dreta. Seguint amb el tema que dèiem abans, de les poques representacions de l'art parietal d'aquest animal, cal dir que la cova compta amb una quinzena de representacions.
Seguim la visita veient expressions gràfiques de cavalls, que al contrari dels rens, és l'animal més representat d'aquest estil artístic del Paleolític.
 |
| Extret de La cova de Font-de-Gaume |
A banda de les representacions gràfiques, podem dir que aquesta cavitat fou habitada per ossos de les cavernes, animal que podia fer tres metres d'alçada i pesar 800 quilograms de pes, per fer-nos una idea, tres vegades l'os bru actual. Aquest animal es va extingir cap el 23000 a.n.e. Es té constància d'aquesta ocupació per les troballes de les excavacions del 1967 i el 1968, on, a banda de diverses marques de les urpes, es van localitzar restes d'una desena d'individus, joves i femelles, que van morir durant la hivernació.
 |
| Extret de La cova de Font-de-Gaume |
L'entrada també va ser utilitzada com a mirador a l'era medieval, i inclús es documenta que també va ser parcialment utilitzada com a granja al segle XIX.
Amb la impressionant visita acabada, anem cap a l'altre costat del poble (té una forma de "V" amb un illeta a la intersecció), per mirar si podem entrar a l'Abri de Cro-Magnon.
Bé, què hi farem... dinem a un dels restaurants que hi ha al davant, i anem a fer la ruta dolmènica que havíem preparat per avui. Comencem pel dolmen de Cantegrel, situat al terme municipal de Saint Chamassy; de fet, el megàlit és conegut com a Cantegrel o Saint Chamassy, però també l'hem trobat identificat com a des Clotes o Roc del Cayre.
Per arribar a l'anomenat poble, anem per la D47 com si tornéssim a la Font de Gaume, i, a la illeta que hi ha, ens desviem emprenent la D706 direcció sud-oest com si anéssim a Lalinde o Bergerac. Seguim tot rectes uns 6 quilòmetres, on veurem a l'esquerra un desviament a la D703, per la que seguim 4.2 quilòmetres, lloc on ens desviem a la dreta direcció Audrix per la D31e2. Un cop al poble, ens desviem a la nostra esquerra per la Rte. de Saint Chamassy, que es troba just davant de l'església del poble. 1 quilòmetre més tard, arribem a un altre petit nucli i has de decidir si esquerra o dreta; bé, doncs a la dreta, 900 metres després, girem a l'esquerra per la carretera C1 i la seguim 1.8 quilòmetres. Allà es bifurca la carretera i nosaltres emprenem per la dreta seguint el Chemin de Cantegrel. 550 metres més endavant, veurem el camí del dolmen. Nosaltres vam deixar el cotxe per aquí, i vam fer a peu la resta, que són uns 90 metres. Després, girem a la dreta i seguim el camí 80 metres més, i, de nou, girem, aquest cop a l'esquerra, per a veure l'antic sepulcre en uns 60 metres més.
Segons la informació que hem trobat, es tracta d'un dolmen simple bastit al Neolític, tot i que a cap lloc es dona una datació exacta, que amida 1.20 metres d'ample i fins a 2.34 metres de llarg. Cal destacar també la llosa de coberta, que arriba als 2.50 metres d'ample i 3.50 metres de llarg.
La primera menció és de la investigació duta a terme pel doctor Testut el 1881. Fou excavat per Louis Gouzot a càrrec seu, tot i que cal dir que, des d'aquell moment, ha estat excavat en diverses ocasions. Gouzot documenta un esquelet humà complet, però sense cap, i una fulla de sílex. Anys més tard, va tornar a ser excavat per Émile Rivière, que va extreure un esclat del mateix material. Tot i això, no va excavar la part inferior.
Sabem que és catalogat com a monument històric francès des de l'any 2008, i cercant més informació per internet, hem trobat una reproducció tridimensional, que ens ajudarà molt més que una simple fotografia per a veure la morfologia del sepulcre. L'extraiem d'aquest web poly.cam.
Anem a pel segon, el bonic dolmen simple de Bonarme, situat al terme municipal de Saint Pardoux et Vielvic, també a Sarlat la Canéda.
Per arribar-hi, tornem al Chemin de Cantegrel i el seguim en la mateixa direcció. Als 500 metres, desemboca en un altre que seguirem vers la nostra dreta i el seguirem rectes fins a topar amb la D51. Seguim aquesta carreter 5.3 quilòmetres entrant en un petit nucli de cases, on toparem amb la D703, que seguirem cap a la nostra dreta direcció Sarlat. En 2.4 quilòmetres i havent creuat el riu Dordogne, toparem amb una illeta, on ens sortim per la primera emprenent la D25, direcció Bergerac entre d'altres, i la seguim fins 3.1 quilòmetres trobant a aquesta distància el desviament cap a Urval. Seguim aquesta carretera tot rectes 15.3 quilòmetres. Just en aquest punt, hi ha una casa a mà dreta i just després una pista sorrenca en bon estat, que seguim amb el cotxe uns 70 metres, lloc on veurem una zona habilitada per aparcar a la dreta i el preciós dolmen a l'esquerra.
Dolmen simple localitzat pel senyor Secondat l'any 1942, datat al Neolític, vers el 3300-3000 a.n.e. Val a dir que d'aquesta tomba no es va fer una investigació gaire acurada i, de fet, per això, hi ha diversos estudis més. Segons l'estudi en el què ens basem a l'hora de donar informació del sepulcre, la cambra té una llargada màxima de 3 metres i una alçada de 75 centímetres.
Però el més destacable és la seva coberta, que és de dimensions considerables (3.3 metres de llarg i 2 metres d'amplada) i que consta d'un pes d'unes 8 tones. A ella, es poden identificar tres zones.
 |
| Extret d'ArkeoLog83_EG_Bonarme.pdf |
A la part superior, es documenta el gruix més important de cassoletes de les 35 que té en total, i que van de 2 a 11 centímetres de diàmetre.
 |
| Extret de ArkeoLog83_EG_Bonarme.pdf |
La part central consta de diversos motius serpentiformes i cassoletes aïllades del grup de 26 que hi ha a la banda més a l'oest del roc que hem identificat abans.
 |
| Extret d'ArkeoLog83_EG_Bonarme.pdf |
I la part inferior que, pel que hem entès, era destinada a polir les cares de destrals i les puntes de sílex blanc i groc translúcid de la zona.
Anem a pel tercer, el dolmen de Cayreleva, que es troba al jardí d'una casa del terme municipal de Siorac en Périgord.
Per arribar a aquest és ben fàcil, ja que és el terme del costat. Tornem a la D52 i desfem 300 metres del camí fet abans. Girem a la dreta cap a Siorac en Périgord i seguim aquesta nova pista 400 metres, lloc on es bifurca i nosaltres seguim 550 metres més per la dreta. En aquest punt, a la casa que ens queda a mà esquerra, veurem el bonic dolmen simple de Cayreleva o Cayre Leva.
D'aquest dolmen simple que resta mig enfonsat, en sabem que és bastit en gres, que en algun lloc hem llegit que fa 1.5 metres d'alçada. No hem trobat les dimensions de la cambra, però sí les dimensions de la seva coberta, que amida 2.50 metres per 2.10 metres, sent de forma quasi quadrada, i té un gruix d'uns 60 centímetres. Té tres cassoletes insculpides a la seva cara superior.
 |
| Extret dels estudis de Michel Leduc |
Dues lloses caigudes han quedat sota la coberta, mantenint-la aixecada del terra, que deuen ser dels laterals, ja que a 2 metres es pot veure una altra que seria part de la de la capçalera. Igualment, falten moltes lloses que resten desaparegudes.
A l'excavació, no s'hi va trobar res de res, però sí que s'hi va trobar una destral polida a sota de la coberta. Podem dir que diuen com a frase final a la informació a la que hem accedit que es recomana una neteja del lloc, cosa que ja s'ha fet veient antigues fotografies i vídeos, ja que ara mateix resta molt més net i és molt més fàcil veure i interpretar.
Per l'estil arquitectònic, ens aventurem a dir que és Neolític, com tots els dòlmens simples de la zona. I aprofito per dir que no estic gaire segur de l'explicació de la seva morfologia: que sí, que clarament és un simple, però no acabo d'entendre la disposició de les lloses al megàlit, clar que tampoc no ens vam poder apropar.
I per acabar la jornada, visitem el dolmen de Fontanelles ja de tornada, també conegut com a Cabanes, al poble de Paunat, al Périgueux, Dordogne.
Hi arribem seguint la D52 direcció nord, tot buscant la D25, que seguim direcció nord-oest tal i com hem arribat abans. 4 quilòmetres després, dins el poble de Lo Bòisson de Cadonh i just abans de creuar les vies del tren, girem a l'esquerra per la D51e, en direcció Périgueux i la seguim 1.4 quilòmetres, creuant de nou el riu Dordogne i emprenent la D51 vers la nostra esquerra, seguint en direcció Périgueux. Als 2.1 quilòmetres, l'anomenada carretera fa un desviament a l'esquerra, que nosaltres agafem i seguim per ella 1.6 quilòmetres més vorejant el riu Dordogne, i creuant el Vézère. A una seixantena de metres de creuar aquest últim riu, fem un abrupte gir a l'esquerra emprenent la D31 i, als 550 metres, la deixem emprenent la Route de Touron que surt a mà dreta. 1 quilòmetre després, emprenem la Route de Capelière i avancem 350 metres, agafant a aquesta distància la Route des Etangs durant 1.1 quilòmetres. Llavors veurem un camí que surt a la nostra esquerra, on deixarem el cotxe.
El dolmen es troba a uns 45 metres en línia recta, tot i que has de pujar per la costeruda muntanya, arribant a la part superior on creues una part planera. El dolmen es troba força malmès i emboscat, així que no és de fàcil trobar... ja sabeu, coordenades.
Els dos cercles en vermell són les dues lloses laterals de l'antiga cambra sepulcral, i ens fa la sensació que, de la de coberta, un tros ha caigut, deixant el nucli del roc, més vermellós, a plena vista.
D'aquest sepulcre, no hem trobat informació arqueològica, només sabem que la llosa de coberta fa 2 metres de llargada per 1.75 metres d'amplada, i també hem trobat, com hem dit fa un moment, que les dues lloses laterals es poden veure estintolades a terra.
Amb aquest últim megàlit, acabem la ruta del dia i anem al càmping a fer un bany a la piscina, jugar una estona amb els nens, sopar, dormir, i demà més.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada