Segona ruta de les vacances pel districte francès de Brive la Gaillarde, a Corrèze. Visitarem molt tranquil·lament 3 dòlmens i una espècie de cròmlec, que no fa mala pinta, però deixem-ho en que com a poc és molt curiós (per a nosaltres).
Comencem pel sepulcre de Bos Ayretié o Rochesseux, al terme municipal d'Aubazines. Per trobar-lo, ens apropem al poble que li dona nom per la D48. Un cop al poble, emprenem pel carrer Rochesseux (és el carrer central del poble) direcció est sortint del petit nucli. Al poc, la carretera asfaltada es bifurca i seguim per la dreta. Uns 300 metres més tard, trobem un nou camí asfaltat a l'esquerra, al que aparquem als pocs metres, al voral esquerre on hi ha una entrada d'una casa o cobert.
Deixem el cotxe i a peu continuem pel camí asfaltat tal i com hem arribat fins trobar una entrada a mà dreta que ens deixa al mig del bosc i on veurem fàcilment el dolmen de Bos Ayretié, i que, com hem dit, també rep el nom del poble i el carrer.
Ens trobem davant d'un dolmen simple bastit al Neolític, durant el III mil·lenni a.n.e. Conserva una cambra que mesura 1.90 metres de llargada, 82 centímetres d'amplada i 95 centímetres d'alçada. La llosa de coberta és de forma triangular i fa 3 metres de longitud màxima per 1.5 metres de base. Aquesta va ser recol·locada l'any 1944 per part de la "Société scientifique, historique et archéologique de la Corrèze de Brive", ja que es trobava caiguda a terra, recolzada a la cambra a la seva banda nord.
Tot i el bon estat del sepulcre i la seva fàcil localització, la datació del sepulcre és donada per la seva tipologia, ja que a l'excavació efectuada no aparegué cap resta associada que permetés la col·locació a la línia temporal.
Seguint el caminoi, sortim de nou al de Rochesseux, que seguirem vers la nostra esquerra i seguirem fins a arribar a una casa (per a mi espectacular). Aquí, l'ampli camí es torna un caminoi que ens enfila vers la muntanya de Puy de Pauliac. Quan arribem al cim (tranquils no és gaire alta), el caminoi gira vers l'esquerra, deixant a l'esquena un mirador i un conjunt de blocs rocosos de grans dimensions. Al poc de començar la davallada, a mà esquerra, trobarem un lloc curiós, l'antiga casa de l'ermità de la contrada, tota ella bastida en pedra seca, i que conté diversos edificis.
Tornem al camí principal de baixada i el seguim tot rectes fins a petar al cròmlec, no té pèrdua. A la fotografia, es pot veure el camí de baixada del cim, i les lloses del gran cròmlec, classificat com a monument des de 1899.
Aquest gran cròmlec, com ja hem dit, ens va sobtar, ja que el cercle no és només de lloses clavades, també té un conjunt de grans rocs naturals al seu perímetre (es pot veure a la fotografia superior, al final de la part de rocs alineats), semblants als que hem vist al cim del puig. Tot i això, l'encerclament és prou evident, essent de 40 metres de diàmetre.
Segons hem pogut saber, és Neolític, afirmació de la que no estàvem convençuts fins que vam veure el menhir central, estintolat a terra, amb senyals de treball humà.
Es documenten un total de 44 lloses clavades envoltant un menhir que, com hem dit, consta clarament de treball humà, es veu prou bé a la part que queda més cap a nosaltres a la fotografia anterior.
D'aquí, ens disposem a visitar un altre sepulcre, el bonic dolmen simple de la Cabanne de la Feé, al que arribarem fàcilment tornant enrere vers el poble de Rochesseux. El deixarem enrere seguint per la D48 i, al ben poc, trobarem un encreuament on girarem a la dreta direcció Chastang. Als 50 metres, girarem a la dreta emprenent la D175 direcció Palazingues i Albignac, per la que seguirem 3 quilòmetres i, a aquesta distància, dins de l'esmenat poble, veurem un desviament a l'esquera cap a Beynat, tot seguint la mateixa carretera, que continuarem 1.9 quilòmetres més. A aquest punt, s'acaba la carretera i hem de girar a esquerra o a dreta; nosaltres anem vers la nostra esquerra direcció Beynat per la D130. Als 3.2 quilòmetres, toparem amb un encreuament de diversos camins i nosaltres agafarem el de més a l'esquerra direcció Brugeilles. Seguirem per aquí 1.8 quilòmetres, lloc on veurem a la nostra dreta, un passadís d'uns 100 metres entre el camps de conreu, habilitat per anar a visitar el dolmen.
El dolmen de la Cabanne de la Feé és considerat i protegit com a monument històric des del 1992 i, per tant, és patrimoni francès des d'aquell any.
Sabem que el sepulcre és Neolític, segons documenta el mateix govern francès, i que la coberta mesura uns 3 metres de llarg per 2.5 d'ample.
Va ser excavat pocs anys després del 1865 i es van trobar fragments ceràmics molt rudimentaris. Anys més tard, un tal senyor Rupin, el va tornar a excavar i va extreure una "fusain", que és un bloc de carbó vegetal, que resta exposat al Musée de Brive.
Cal dir també, que hem trobat fotografies on el dolmen restava molt més recte, més que res, la llosa lateral de la nostra dreta, que fent comparatives ara ha cedit prou vers l'interior de la cambra, i en poc temps, ja que les fotografies de les que parlem són prou actuals.
I acabem el dia megalític amb un últim sepulcre tot anant de camí a l'allotjament. Visitem el sepulcre de Puy de la Ramière, que es troba al terme municipal de Noailhac.
Per arribar-hi, tornem a allà on hi havia el nus d'encreuaments, per on ens acabem de desviar per arribar al dolmen de la Cabanne de la Feé i emprenem per la segona carretera de la nostra esquerra, una que indica Le Frustier i Le Moulin à Papier. Seguim aquesta carretera fins a la D921, on girarem a la dreta en direcció Lanteuileuil i Brive E. La seguim fins a trobar la D14 a 3.7 quilòmetres a la nostra esquerra i, per aquesta nova carretera, només farem uns 600 metres i en desviarem a la dreta seguint indicacions cap a Neix i Le Breuil d'entre altres. La seguirem vorejant aquests dos poblets mencionats i arribant al nucli de La Bitarelle, on creuarem el petit poble pel mig sortint a la D150. En 1 quilòmetre, arribem a un nou encreuament on girem a la dreta cap a Le Puy de la Ramière entre d'altres, i, en 900 metres més, girem a l'esquerra, on veiem una zona per a deixar el cotxe just girar i així ho fem.
Per acabar d'arribar, és tan fàcil com seguir el caminoi que surt des d'on hem deixat el cotxe; de fet, està senyalitzat.
Quan hi vam anar, estaven tallant els arbres, fet que ens vam trobar diverses vegades durant el nostre viatge. Per això, les fotografies no van acabar de ser tan bones com ens agradaria, però bé, prefereixo una mala foto que un arbre a sobre. Ara, si podeu, admireu-lo bé, és espectacular.
Ens trobem davant d'una tomba col·lectiva erigida vers el III mil·lenni a.n.e. La cambra construïda excèntricament dins d'un túmul allargat, el fa del tot espectacular, a banda de les dimensions de les lloses laterals. La capçalera del megàlit, en canvi, és bastida a raó d'un mur de pedra en sec, mentre, com veiem a la fotografia, la llosa porta resta fora del seu lloc original.
Inserim la planimetria aportada per J. L. Couchard, publicada al butlletí de la "Société scientifique, historique et archéologique de la Corrèze" de l'any 1968.
 |
| Extret del web: noailhacpatrimoine.fr |
Segons en J. L. Couchard, l'excavació del megàlit no va ser gaire fructífera, però segons ell era molt necessari fer una excavació a l'obra tumular.
Acabem dient que, segons el web Noilhac, el fet de que s'erigís un sepulcre d'aquestes dimensions indicaria que en aquesta zona hi havia una gran població, ja que feia falta prou gent per moure les lloses d'aquesta tomba, també de grans dimensions, per poder encabir-hi gran quantitat de restes humanes.
Ara sí, tornem a l'espècie de càmping on érem allotjats, i a refrescar-nos a la piscina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada