Dòlmens i cova al districte de Villefranche de Rouergue II

Segon dia de vacances del 2025, i avui farem una cosa d'aquelles que ens passa sovint... anem a un departament francès i acabem visitant el del costat. Avui anem al d'Aveyron, concretament al districte de Villefranche de Rouergue.

Anant direcció Villeneuve, passem prop d'un sepulcre que vam visitar en el seu dia, i del que havíem perdut les fotografies, parlem del dolmen de Causse du Prunier, al terme municipal de Martiel. Un cop revisitat i refotografiat, seguim fins el terme municipal de Villeneuve, on megalíticament parlant visitarem un dolmen, i després anirem al de Foissac, on en veurem sis més i una preciosa cova, que fou hàbitat i lloc d'enterrament a mida que et vas endinsant a la cavitat.

Però primer anem a visitar el poble medieval de Villeneuve i, després de la visita al bonic poble i fer unes pizzes allà, anem a trobar el proper i majestuós dolmen de la Tombeau du Géant. Bé, això de majestuós... val a dir que tots els sepulcres de la zona són fets amb grans lloses, o sigui que tots són prou impressionants, però bé. Per arribar al dolmen, sortim de Villeneueve per la D-922 direcció sud, cap a Montauban i Villefranche de Rouergue, com a 1 quilòmetre del nucli, virem a l'esquerra tot seguint el chemin de la Croix Blanche, i ens aturem a un encreuament amb una pista sorrenca que hi ha a 345 metres de la carretera.

A peu, emprenem per aquest camí vers la nostra esquerra tal i com hem arribat, i, a 200 metres de caminar per l'àmplia pista, veurem a la seva vora dreta el que resta del bonic sepulcre.

Del megàlit no hi ha una data exacta del seu descobriment, però més o menys aquest fet es va produir vers el 1868 per part del capellà Abbé Cérès, que és el primer en documentar-lo.

Es tracta d'un dolmen simple, en el que la cambra sepulcral amida 3.50 metres de llargada per 1.30 metres d'amplada, i una alçada d'entre 0.90 i 1.20 metres. Cal destacar les grans dimensions de les lloses laterals, fet prou comú als megàlits d'Aveyron: aquestes amiden 3.60 i 3.75 metres de llargada respectivament. Pel que fa a l'obra tumular, com és d'imaginar, entre el camp de conreu que té a l'esquerra i el camí de la dreta, no en queden restes visibles.

Sabem que el sepulcre ha estat excavat com a mínim parcialment en dues ocasions, la primera per l'Abbé Cérès, que documenta una punta de sageta de sílex, una plaqueta rogenca de mineral de ferro, que podria correspondre a un collaret, i cal dir que al Museu Fenaille de Rodez es conserva un petit còdol, gairebé rodó i perforat, que va donar Cérès, i que és pertanyent a aquest sepulcre. I l'altra que hem trobat documentada és del 1959 per l'arqueòleg Jean Caussanel, acompanyat pel company prehistoriador Jean Arnal, a la que van sorgir 3 puntes de sageta i 2 fragments de làmines de sílex, i unes 3000 peces dentals humanes.

Part de la informació i les planimetries d'aquesta publicació són extretes de: Gallia préhistoire. Suppléments, supplément 1-7, 1983. Inventaire des mégalithes de la France. 7 — Aveyron. I — L’Ouest

Aveyronnais : Causses de Limogne et de Villeneuve;

https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1983_sup_1_7

Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7"

Al no documentar-se cap datació per C14, ens podem aproximar per l'estil arquitectònic, els símils que hi ha a zones properes, o per les restes recuperades a ell. Tots aquests mètodes, aporten una cronologia relativa molt similar al sepulcre, que abasteix entre Neolític final i el Calcolític inicial, vers el 3300/3000 a.n.e. com a punt més remot i el 2700/2400 a.n.e. com a punt més "modern".

Tornem al cotxe i canviem de terme municipal, anem a fer una visita guiada a la Grotte de Foissac (per tant anirem a Foissac). Arribarem a la cova tot tornant a la D-922 i girant a la dreta emprenent direcció nord. La seguirem 7.3 quilòmetres creuant el nucli de Villeneuve i, a aquesta distància, girarem a l'esquerra seguint indicacions de Narrines, La Jouate, per la Route des Grottes. Seguint tot rectes per aquesta 2.7 quilòmetres, just després d'una oberta corba a l'esquerra, trobarem, de nou a la nostra esquerra, la casa on s'expedeixen les entrades de les visites, i a la dreta un petit museu de la cova/zona, amb una reproducció d'una estela tipus la Dame de Saint Sernin i un dolmen a l'exterior. Després de la casa, també a la esquerra, hi ha l'entrada a la zona d'aparcament, en la que hi ha deixem el cotxe.

Ja a peu, ens disposem a fer la visita a la cova, baixant per unes escales que hi ha darrera d'una porta, al costat de la casa de venda d'entrades i peluixos i records de la cova. Més o menys abrigats, ja que a la cova hi ha una temperatura constant de 12 graus i amb quelcom que sigui impermeable, ja que ens aniran caient gotes d'aigua durant la visita. Inserim una fotografia de les estalactites i les estalagmites que formen aquest constant degoteig.

Es tracta d'una cavitat descoberta el 1965, utilitzada, com a mínim, des del Paleolític superior, vers el 25000-15000 a.n.e. passant pel Neolític, Calcolític i l'Edat del Bronze, des del 3000 fins al 1800 a.n.e., quan es va esfonsar l'entrada de la cova, conservant així en perfecte estat totes les restes de l'interior.

De l'era paleolítica, hi ha evidències d'art rupestre a la part més profunda de la cova, que no es pot visitar per temes de conservació. De les eres neolítica i calcolítica, es documenten ceràmiques, eines de sílex i os, ornaments personals i 60 sepultures. I a l'Edat del Bronze es reutilitza l'espai com a lloc d'enterrament amb sepultures secundàries, i s'hi ha recuperat divers material metàl·lic i restes d'ofrenes. Cal dir que també es documenta l'evidència de l'inici de l'activitat minera d'argila a la cova durant aquesta era.

Ara, s'ha de dir que el que es fa més visible i espectacular a la visita són les etapes Neolítica i Calcolítica, ja que es poden veure quantitat d'inhumats, les restes dels quals són originals, tal i com van ser depositats és com es troben, col·locats en posició fetal.

Pel que fa a les inhumacions, hi ha moments que són prou espectaculars. A la fotografia inferior, veiem les restes de dos individus, cada un col·locat al respectiu pla.

Pel que hem llegit, les empremtes, els rastres humans, les olles i ceràmiques que es poden veure durant la visita també són les originals. Pel que es veu, a la museïtzació del jaciment, van deixar in situ les que presentaven algun tipus de dificultat en l'extracció, la resta es troben al Museu Arqueològic de Foissac.

De fet, ara, a casa assegut, davant l'ordinador encara em quedo més bocabadat pensant en què tot el que vam veure en aquella cova és original al 100%. El que sí es documenta són algunes accions de consolidació en algun punt per evitar la caiguda, però no hi ha res "fals".

Però per si no hi havia prou, a la cova, dins d'una vitrina, podem admirar una petita escultura, tallada amb sílex sobre un os, aquest pertanyent a un bòvid de grans dimensions i  trobada el 2016. Els estudis que se li han fet, dictaminen que aquesta fou produïda entre el 20000 i el 15000 a.n.e., tot i que encara resta en estudi... sabem que poden afinar més, sent os, hi ha tècniques per datar amb més precisió. Però aquesta troballa indica que, clarament, per si dubtàvem dels gravats de la part més profunda de la cova, aquesta també fou utilitzada pels "Homos" del Paleolític.

Poc més enllà de la vitrina, ens va cridar l'atenció un altre os conservat, aquest clarament no és d'un esser humà. També a la nostra dreta es veuen dues petjades molt i molt clares, i dalt dels ossos, també es veuen dues de probables empremtes, i un xic a la dreta en podem veure dues o tres més.

Però bé, cal dir que, lògicament, la cova també ha estat utilitzada per animals, abans i després de l'ocupació humana. Es documenten al Paleolític, abans dels enterraments Neolítics de la cova, l'os de les cavernes, el llop, el gat salvatge, cabres salvatges i isards. Animals domesticats del Neolític, com bous, ovelles, cabres, cavalls i porcs, i també s'hi ha trobat ossamenta de gos, que pertany al Bronze antic, possiblement sacrificat per algun ritual funerari.

Per acabar amb la cova, tot i que dona per molt més, l'intentarem definir físicament. Es tracta d'una cova per galeria creada amb el pas dels anys i la degradació patida pel torrent de Foissac (ruisseau de Foissac), que mesura un total de 3.5 quilòmetres de galeries topografiades (tot i que, en un web d'espeleologia, asseguren que han fet 8000 metres), de les quals 350-400 metres són els visitables, amb 10 metres de desnivell entre ells. Aquest torrent torna a la superfície (una surgència càrstica) i acaba desembocant al riu Lot.

Cal dir, per això, que la fondària màxima sobre el nivell del sòl a la que es troben aquestes galeries és de 45 metres, i que aquestes arriben a tenir entre 1 i 10 metres d'amplada, i fins a 15 metres d'alçada en alguna d'elles.

Sortim de la cova, agafem aire i tornem al cotxe seguint la carretera per la que hem vingut en la mateixa direcció. Uns 250 metres més tard deixem la carretera per la que anem (D-230), i emprenem per la carretera de l'esquerra. En no arriba a 100 metres, girem de nou a l'esquerra, seguint la carretera La Jonade E, i avancem uns 480 metres, fins que mor a la D-87, que emprenem vers la nostra esquerra. 750 metres més tard, aturem el cotxe a la sortida d'un camí sorrenc a la nostra dreta. A peu, emprenem un bonic camí que surt en aquell punt, just a l'altra banda de la carretera i caminem uns 45/50 metres més, on girem a la nostra esquerra per un camí, que seguirem uns 180 metres, i ja veurem, a la nostra dreta, el dolmen de Jonade B o 2.

No es diu gaire d'aquesta tomba. Realment, el seu estat ja dona poques expectatives de poder documentar alguna resta interessant. Però sí es documenten les dimensions del que queda d'aquest dolmen simple, del que hem de dir que la fotografia superior és feta des de la part de darrere, o sigui des de la capçalera. La llosa de la nostra esquerra, que seria la de la dreta del sepulcre, amida 4.10 metres de llarg per 0.55 metres d'ample, i resta trencada en tres parts; la de l'esquerra fa 2.40 metres de llarg i 0.42 metres de amplada, i té també dues lloses més petites a l'entrada del sepulcre com per empetitir l'accés. Addicionalment, podem dir que amiden de gruix 0.25 i 0.30 metres de respectivament.

Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7"

Segons Jean Clottes i Claude Maurand a l'inventari de l'Aveyron, la cambra mesurava 1.25 metres i consta d'una obra tumular ovalada de 12.50 per 10.50 metres.

Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7"

No es documenta cap excavació oficial ni cap troballa a superfície. Tot i això, l'estil dolmènic ens permet col·locar-lo en la línia temporal vers el Neolític final - Calcolític antic, entre el 3000-2500 a.n.e.

Per arribar al segon, seguim el bonic camí en la mateixa direcció uns 240 metres, fins a veure fàcilment el dolmen de Jonade A o 1.

Segons en Clottes i Maurand, quan va ser excavat per Jean Caussanel amb la col·laboració de Jean Arnal, entre el 1950 i el 1959, i encara tenia la llosa de coberta, la de capçalera, la llosa porta de tancament, i conservava el sòl de la cambra funerària enllosat. I cito textualment: El dolmen fou excavat en un sol dia i després parcialment destruït per un contractista.

Del que en queda, en sabem que el suport dret fa 3 metres de llargada per 1.30 d'amplada i 0.25 metres de gruix, l'esquerre amida 4 metres de llarg per 1.38 metres d'alt i 0.28 metres de gruix (de nou fotografia des de darrere). Aquest resta trencat més o menys per la meitat, i cal dir que, a l'estudi, es documenta que aquesta llosa conserva o conservava una falca de 0.54 per 0.48 metres i 0.13 de gruix.

Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7"

Com podem veure seguint la planimetria, la llosa dreta, la de 3 metres, ha acabat cedint vers el que seria l'interior de la cambra, que a l'estudi posa que feia 1.25 metres, des de que es va fer el dibuix en planimetria del dolmen. D'altra banda, i pel que fa a l'obra tumular, és ovalada de 15 per 12 metres, amb el sepulcre megalític descentrat cap el nord-oest.

Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7"

De l'excavació, es documenten 25 puntes de sageta, foliàcies i d'altres amb escotadures, un espectacular punyal de sílex blanc, de 25 centímetres de llargada i 13 centímetres d'amplada màxima, 1 làmina de sílex, 1 perla de coure (trobada fora de la cambra), 11 perles anulars, 2 cilíndriques d'estalagmita, 1 dent de cérvol i un vas de fons rodó que es va recuperar intacte. 

Amb aquestes troballes i l'estil arquitectònic del sepulcre, no hi ha dubte de la seva cronologia d'entre el Neolític final i el Calcolític inicial, vers el 3000-2500 a.n.e. 

Refem el camí, tornat al cotxe i emprenem a visitar la necròpoli de Les Places, que es troba al terme municipal del poble del costat, Montsalés, tot i que a molts llocs la veurem com a part de Foissac, ja que es troba molt a prop de la línia divisòria dels termes.

Per arribar-hi, seguim tot rectes, tal i com hem arribat, 600 metres més, lloc on girem a la dreta per un camí habilitat per a cotxes. Uns 490 metres més tard, trobem un camí a l'esquerra i aquí deixarem el cotxe. A peu, seguim un xic més endavant trobant un ampli camí als boscos de la dreta (si no trobeu el camí no patiu, els boscos són nets de sota bosc, es pot anar per coordenades). A uns 185 metres de distància del camí per a cotxes, trobarem el dolmen de Les Places B o 2.

És el dolmen més ben conservat de la necròpoli i el més fàcil de localitzar, ja que es troba al costat del camí més principal, i la llosa de coberta és molt i molt visible.

Del majestuós megàlit de Les Places B, en sabem que les seves lloses són prou prominents, en especial la de coberta, que amida 3.75 metres de llarg per 2.50 metres d'amplada màxima, i té un gruix que varia molt segons el punt, però que s'estima en uns 0.70 metres de gruix màxim.

La llosa de capçalera amida 1.02 de llargada per 0.85 metres d'amplada i les altres dues lloses fan, la de la dreta, 2 metres de llarg per una amplada d'1 metre, i l'esquerra 2.60 metres de llarg per 0.90 metres d'amplada. Cal dir que totes dues lloses resten trencades per l'evident pes de la coberta, i un tros d'aquesta s'ha trencat i ha rodat cap al sud-est de la cambra.

Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7"

De la cambra parlant, i segons documenten Clottes i Maurand, tindria una llargada màxima de 2.20 metres i una amplada d'1.10 metres. A diferència de la gran majoria de megàlits de la zona, els límits tumulars es documenten indistingibles, segons els citats autors, degut al desnivell i la vegetació.

No es documenta cap excavació ni cap troballa associada al sepulcre en superfície. Però, per l'estil arquitectònic, el podem col·locar vers el Neolític final - Calcolític antic, entre el 3000 i el 2500 a.n.e. 

Després de l'espectacular sepulcre, anem a veure el que queda del dolmen de Les Places 4 o D, que, de fet, no surt documentat a l'inventari de l'Aveyron; el vam trobar identificat a una de les pàgines de megàlits francesos que solem utilitzar a l'hora de fer recerca. Per tant, la informació que podrem donar del megàlit creiem que serà més aviat justeta.

Per localitzar-lo, no hi ha camí definit. Vam anar camp a través, que ja hem dit que era de fàcil caminar, fins al cim del turó on es troba el B o 2, entrant des d'ell un xic al bosc, per un corriol molt desdibuixat i a no gaires metres, gira a la nostra dreta, tot fent la conseqüent pujada (millor anar amb coordenades).

I com ja prevèiem, l'únic que hem pogut trobar és que són les restes d'un dolmen (autentificat), del que no es pot donar cap dimensió degut a l'estat ruïnós del jaciment. Ara, nosaltres pensem que devia ser de grans dimensions, per ser un simple, veient la llargada de les lloses laterals, tot i que també podria haver tingut un vestíbul.

Per col·locar-lo en el temps i creient que pot ser, des del nostre punt de vista, o bé un simple, o bé un simple amb vestíbul, el podem datar entre el 3000-2500 a.n.e., entre el Neolític final i el Calcolític antic, o bé del Neolític - Calcolític, entre el 3500 i el 2200 a.n.e., com el de Taillebarte. És a dir, la mateixa datació, però ampliant un xic els límits.

Ara anem a pel de Les Places 1 o A, que també el podem trobar anomenat com a La Grave o Pech de Cérol. Li manca la llosa de coberta, però ens va semblar molt bonic i interessant. Hi arribarem baixant del 4 fins l'alçada del 2, on agafarem aquell corriol cap a la nostra dreta, allunyant-nos del 2. Aquest corriol es va aclarint, i en uns 150 metres, si arriba, sortim a un camí més ampli, en el que girem de nou a la dreta. A uns 30 metres, ja veurem el megàlit al voral dret del camí.

Val a dir que, al començament, quan el veus des d'allà, sents un pèl de decepció, ja que li han fet les típiques columnes de pedra del segle XXI, i el túmul sembla força deteriorat per la banda del camí. Però quan t'apropes, la cosa canvia, el túmul ja no et sembla tant destrossat (que ho està), però et permet veure les parts del sepulcre ben definides, i les dues lloses que conserva són ben maques.

D'aquest dolmen, es documenten unes dimensions de les lloses de 2.45 metres de llargada per 0.93 metres d'amplada màxima la de la dreta, mentre que l'esquerra amida 2.15 metres de llargada per 1.27 metres d'alçada màxima. Totes dues tenen un gruix de 0.18 metres. El petit roc que es veu just davant de l'arbre, es diu que podria ser part de l'enllosat de la cambra sepulcral, que, per cert mesura 1.20 metres, ens suposem que d'amplada.

Segons els estudis que hem trobat, segons el mossèn Coucoureux, el 1930, es mantenia in situ la llosa de capçalera, que amidava 1.25 metres de llarg, per 0.55 metres d'ample, i només tancava una part de la tomba; la resta ho feia un petit mur de pedra en sec. El mateix succeïa amb la llosa porta, que feia 0.72 metres de llarg per 0.36 metres d'ample.

També fa esment a la coberta, de la que diu que era triangular, de 1.70 metres de llargada i 0.85 metres d'amplada. També segons ell, l'alçada de la tomba era d'entre 1.25 metres al punt més alt, a la part de capçalera, i 0.95 metres al punt més baix.

Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7"

L'excavació va permetre assegurar un mínim de tres estrats que eren separats per petites lloses calcàries. Entre aquestes capes, hi havia gran quantitat de fragments ossis humans, que restaven en molt mal estat de conservació.

Cal dir també que es van poder recuperar 395 dents, estudiades pel Dr. Baudoin el 1937. Segons aquest estudi, els inhumats serien uns trenta, dels quals una dotzena serien infants. Els cranis que van sorgir eren la majoria de tipus ample (braquicèfals), però sis d'ells eren allargats (dolicocèfals). I parlant d'ossos també va sorgir un fragment de la mandíbula d'una cabra.

Com a aixovar funerari, es van recuperar 4 puntes de sageta i 40 perles de diferents estils i materials. Amb aquestes troballes i l'estil arquitectònic del sepulcre, identificat com a clar dolmen simple, podem posicionar-lo vers el Neolític final i el Calcolític antic, entre el 3000 i el 2500 a.n.e.

D'aquí, anem a visitar el de Les Places 3 o C, al que arribarem fàcilment tornant pel corriol i arribant al megàlit número 2 de la necròpoli, el passarem i tornarem al camí pel que hem pujat al començament, i emprendrem fent pujada vers la nostra esquerra. Al poc, el definit camí fa una corba a la dreta i, al poc, també veurem de nou a la dreta del camí, el sepulcre megalític amb una part de la llosa de coberta a l'interior de la cambra.

Es tracta novament d'un dolmen simple que, com hem dit, conserva a l'interior de la cambra funerària un tros de coberta, que, pel que hem llegit, va ser trencada molt possiblement durant el transcurs d'antigues excavacions. Cal dir, però, que no és l'únic tros de la coberta visible, ja que es poden veure dos trossos més estintolats sobre el túmul com a mínim, a banda i banda del megàlit. A aquesta llosa, se li documenta un gruix de 0.40 metres, però no es diuen les seves dimensions pel que fa a la llargada i l'amplada.

Sí que es fa amb les lloses laterals. La de la dreta es diu que fa 2.65 metres de llargada per 1.50 metres d'amplada i conserva un gruix de 0.33 metres, i l'esquerra amida 1.80 metres de llarg, 1.11 d'amplada, i 0.30 metres de gruix. La cambra funerària, que fa més o menys 1.10 metres d'amplada, conserva, al seu interior, una llosa que es diu que formaria part de l'enllosat del sepulcre.

Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7"

De l'obra tumular, en podem dir que, segons documenten en Caussanel i Arnal, ja en aquell temps es trobava molt modificat de l'estat original degut a l'abocament de rocs dels camps conreables del costat.

Amb les dades de que disposem i a falta de C14, podem dir que aquest sepulcre fou bastit, com els companys de la necròpoli, vers el Neolític final i el Calcolític antic, entre el 3000 i el 2500 a.n.e.

Coordenades UTM(ETRS89):

Tombeau du Géant o Géants: 31T 423739 4919969

Grotte de Foissac: 31T 421046 4928183

Jonade B o 2: 31T 420430 4928133

Jonade A o 1: 31T 420566 4928229

Les Places 2 o B: 31T 419975 4927806

Les Places 4 o D: 31T 419942 4927882

Les Places 1 o A o La Grave o Pech de Cérol: 31T 419829 4927856

Les Places 3 o C: 31T 420033 4927899

Dòlmens als districtes de Montauban i Cahors II

Primera ruta de les vacances del 2025. De fet, la fem de camí al destí escollit per a passar uns dies de desconnexió. Aquest any, anem al poble de Limogne en Quercy, al departament de Lot (Òlt en Occità). Tot anant cap allà, passem molt a prop de diversos megàlits, i no podem deixar passar l'oportunitat per a visitar-los.

Començarem per un que enceta un districte i un departament per a nosaltres, tot i que es troba just al límit. Parlem del dolmen de Taillebarte o Truc de Saint Simon, que també és conegut com a Butte de Saint-Simon, al terme municipal de Montpezat de Quercy, districte de Montauban al departament de Tarn et Garonne.

Per arribar és molt senzill i no has ni de caminar, ja que el sepulcre es troba al costat de la carretera D57, carretera que fa de límit del departament de Tarn et Garonne amb el de Lot. És al quilòmetre 4 de la D57, a uns 150 metres de l'encreuament amb la D20, que a partir de llavors es dirà D56 coincidint amb l'entrada al departament de Lot.

Com veiem, aquest dolmen simple amb vestíbul resta molt malmès a dia d'avui, tot i que no hi ha dubtes de que al seu dia va ser una tomba. Sabem que la llosa de coberta no és l'original, havent estat recentment col·locada, i els espais resultants entre les grans lloses taponats per pedres en sec.

Pel que fa a informació arqueològica, en sabem que, per les restes de la cambra sepulcral, aquesta faria 1.80 metres de llargada per 1.55 metres d'amplada, i una alçada que varia entre el 0.90 i 1.10 metres. Es troba a un túmul ovalat de 14 x 8 metres, molt deteriorat i modificat per la carretera que li passa a només 6 metres i el camp conreat que és a tocar per l'altra banda.

Parlant de la seva fisonomia, cal fer menció a tres lloses en qüestió: la lateral esquerra, que és un tros de roc de 2.60 metres de llarg, amb un treball realment exquisit; la de vestíbul d'aquest costat, de 1.85 per 0.40 metres; i la que veiem estintolada a la dreta, just davant del sepulcre, que formaria part del vestíbul a la banda dreta, que fa 1.80 per 0.55 metres. I ja que som parlant de les lloses, podem dir que són d'un tipus calcari que és estrany trobar a la zona, pel que possiblement aquestes van ser transportades d'algun lloc llunyà.

Tota la informació, els calcs i dibuixos inserits a la publicació han estat extrets de: Gallia préhistoire. Suppléments, supplément 1-5, 1977. Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot; https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1977_sup_1_5

Hem trobat referenciada una excavació vers l'any 1880 per Jean Baptiste Camille Castagné, en la que documenta que la cambra sepulcral estava compartimentada en dues d'iguals, amb unes lloses clavades a terra separant les dues cambres i un passadís estret al mig.

Al fons de les cambres, es va trobar l'aixovar i les restes intactes dels 4 individus del Neolític inhumats en posició fetal. Com a curiositat, dins de tot el curiós que pot ser una tomba, podem dir que la llosa de capçalera tenia uns rebaixos semiesfèrics, fets per encabir els caps dels difunts mirant cap al cel.

Pel que fa a l'aixovar recuperat, es mencionen tres collarets, un d'ells podria ser de variscita per la descripció que es dona, un altre fet a raó de dents (32), no sabem de quin ésser, i un altre d'hèlix de cargols de vinya, que curiosament es van desfer en contactar amb l'aire. També es documenta una punta de sageta amb aletes i peduncle en sílex, igualment desapareguda.

Seguim el camí entrant al nou departament, però la veritat és que vas, a partir d'ara i per arribar al següent dolmen, entrant a Lot i Tarn et Garonne continuadament, que de fet tant ens fa, l'únic problema és que el nom de la carretera canvia a cada un d'ells, però és la mateixa. Pel que noms a banda, emprenem per la D56 d'entrada a Lot i la seguim tot rectes uns 5.8 quilòmetres, on girarem a l'esquerra direcció Lalbenque (que és el terme municipal on farem la resta de visites d'avui) per la D20bis i la seguim 3 quilòmetres. En aquest punt, girarem de nou, ara vers la nostra dreta per la D99 i la seguirem 1.4 quilòmetres. A aquesta distància, girarem de nou ara a la dreta per la D6 i, al quilòmetre, veurem una clariana just al costat de la carretera de la que surt el camí que porta a la tomba.

En aquest escampat veurem un munt de cartells advertint l'existència d'una empresa de transports de gran volum o quelcom així; nosaltres igualment volíem passar, però el veí de la casa del davant ens va advertir que millor que no ho féssim i ens va recomanar que agaféssim el cotxe i anéssim per darrera per a visitar el sepulcre. Dit i fet, tornem enrere per la D6 uns 200 metres i agafem un camí asfaltat que surt a la dreta a uns 300 metres, al poc veurem un nou carrer a la nostra dreta, que al començament és asfaltat, però més tard és sorrenc, però bé és apte per a tots. Uns 650 metres més tard, aturem el cotxe en un ampli accés als camps de conreu que surt a la dreta. Allà deixem el cotxe.

A peu, seguim direcció sud vorejant els immediats camps vers la nostra esquerra. Al poc de fer-ho, veiem un camí ben marcat, també a la nostra esquerra, que òbviament porta a algun lloc, pel que saltem al camí i el seguim rectes en la mateixa direcció, fins que gira a la dreta vorejant un bosc (recordeu-lo aquest), de nou torna cap al sud, i de nou vers la dreta. Als 110/115 metres d'aquest últim gir, trobarem el gran dolmen de Cuzoul A a l'esquerra del camí, tocant aquest.

Segons hem pogut extreure de les dades publicades d'aquest megàlit, la cambra fa 1.90 metres. A nosaltres no ens acaba de quadrar veient la planimetria publicada per Jean Clottes, ja que la llosa "petita", la dreta, fa 3.20 metres de llargada, mentre que l'esquerra amida 4.05. Però bé, per nosaltres la cambra sepulcral faria, a la banda de capçalera, el que mesura la llosa petita menys el gruix de la capçalera, que fa 0.30 metres, 1.60 metres d'amplada i entre 1.10 i 1.40 metres d'alçada, si es que les mides de les lloses laterals estan agafades des del sòl.

La llosa de coberta, de 4.60 per 2.85 metres i 0.55 de gruix, es documentava inclinada vers l'any 1977, i es diu d'ella que ja portava així uns 20 anys, i que va ser aturada per una alzina. Diríem que l'han reposicionat.

Com vam veure in situ, el túmul és molt evident al davant i al darrere de la cambra, però els vessants sud i nord han desaparegut per la creació dels camps de conreu i el camí pel que hem vingut.

Oficialment, va ser excavat per Bergère i Bétirac, que van recollir diverses restes del megàlit.  A la col·lecció Bergère, es documenten:

• 4 fletxes amb escotadures o aletes
• 70 perles anulars
• 1 gran perla translúcida
• 2 perles amb aletes
• 1 perla en punta
• 2 petites ammonites foradades

I també es documenta un ganivet de sílex, que resta exposat a un museu (no sabem quin) i que presumptament ve d'aquest sepulcre. A banda, també es diu que l'any 1964, després de que el dolmen fos clandestinament excavat, es va trobar una perla anular d'esteatita entre les deixalles.

Un cop visitat, i sabent que era l'A, anem a cercar el B, el trobarem creuant el bosc que hem passat abans (i que ja hem dit que "el recordéssiu") per la part alta, com si seguíssim rectes pel camí on es troba l'A, i intentant seguir el filat que separa el bosc amb el gran camp de conreu que hi ha just després, ara a la nostra dreta. Just acabar-lo, veurem a la nostra dreta, dins el camp, el dolmen de Cuzoul B, tocant el filat.

Del dolmen de Cuzoul B hi ha poca cosa a dir, l'estudi de Jean Clottes on surt referenciat descriu l'espai com una carena entre dues comes, òbviament això és menys clar que abans, degut als intensos treballs agrícoles, tot i que es pot veure la inclinació del camp conreat, però el "dolmen" ja restava més o menys igual.

Es documenta una gran llosa recolzada sobre tres rocs que amida 2.70 metres de llarg per 2 metres d'ample i que consta d'un gruix de 0.45 metres. Segons ell, en aquell temps hi havia una pedra plantada a 1.90 metres a l'est del treballat roc i restes d'una obra tumular més a l'est. Amb aquestes dades, en Jean Clottes, opina que podria tractar-se d'un dolmen que finalment no es va construir. I cal dir que segons ell, hi havia un tercer dolmen de Cuzouls, que va ser destruït abans de fer el compendi de Lot.

Amb els dòlmens de Cuzoul vistos tornem al cotxe i emprenem direcció a un nou sepulcre que només resta a 3.3 quilòmetres i al que s'hi arriba en cotxe... ja que hi som, no ens el saltarem pas. Es tracta del sepulcre de Pierre Leveé (com moltíssims megàlits francesos) o Pélissie. El trobarem molt proper al petit nucli que li dona el segon nom que hem escrit.

Per arribar, és ben fàcil: hem de tornar a l'asfaltat per on hem vingut, girar a l'esquerra, també per on hem vingut, i agafar el primer carrer que en surt a la dreta. Aquest acaba a la D6 en uns 200 metres i seguim la carretera en direcció oest 2.3 quilòmetres més. A aquesta distància i abans d'arribar al petit poble, girem vers la nostra dreta per un carrer que es diu Chemin du Dolmen, òbviament ja som a tocar del nostre destí, de fet, nosaltres vam passar de llarg el megàlit, cercant un lloc per a deixar el cotxe, i ho vam fer després de la casa que hi ha a la nostra dreta d'on surt un cami sorrenc a l'esquerra, ja que hi ha una zona on pots deixar el cotxe sense que molesti a ningú. A peu, tornem enrere i, a uns 50 metres de la D6 entrem per un caminoi a la nostra dreta que et duu directament a la tomba en uns 20 metres.

Aquí teniu el preciós megàlit de, com hem dit abans, Pierre Leveé o Pélissie.

Òbviament, a la descripció de jaciment es parla molt de la gran coberta del sepulcre, que és realment impressionant; ja ens ho va semblar la de Cuzouls A i aquesta és encara més grossa. Mesura 4.55 metres de llarg per 2.65 d'ample i té d'un gruix mig de 0.65 metres. I com es pot veure, resta lleugerament inclinada vers el suport esquerre del megàlit.

Pel que fa a la cambra sepulcral, s'estima que faria uns 2 metres de llargada, tot i que no conserva les lloses de tancament i capçalera, i, tal i com es veu a la imatge superior, les lloses laterals tampoc no resten en estat òptim. Pel que documenta Clottes aquestes fan 1.95 per 0.70 metres i 0.15 metres de gruix la de l'esquerra, que resta trencat en dues parts, i 1.45 per 0.90 metres i 0.20 de gruix la de la dreta. No es documenta l'existència d'obra tumular.

No hem trobat documentada cap excavació oficial, però s'assegura que, al jaciment, van ser recuperades: una perla de coure i dos o tres fragments de sílex dels que avui en dia es desconeix la seva localització.

Ara ja anem a per l'últim, també pertanyent al terme de Lalbenque. Arribarem seguint per la D6 en la direcció que anàvem durant 4.6 quilòmetres, creuant el poble de Lalbenque. A aquesta distància, trobarem un desviament a la dreta on ja s'indica La Borie Rouge, petit nucli que, com en el cas anterior, li dona un dels noms al següent megàlit, el de Peyrelevade o Borie Rouge. Tot i això, tampoc arribem a veure el nucli de cases, ens desviem abans, en concret ho fem a 200 metres d'emprendre aquest desviament, on tornem a girar a la dreta. A uns 400 metres veurem una entrada sorrenca a una casa que resta ben a prop de l'asfaltat, a uns 30 metres d'aquest camí d'accés, al mur lateral que hi ha amb el bosquet de la casa del costat, trobarem l'antiga tomba.

Com podem veure a la fitxa que li hem fet, el que més crida l'atenció d'aquest megàlit és la coberta, que resta trencada per la meitat, amb un dels trossos estintolat a la part de darrere del sepulcre. Mesurant les dues lloses, ens farien una coberta de 4.70 metres de llarg per 2/2.10 metres d'ample, i un gruix mig de 0.40 metres. Pel que fa a la cambra, queda bastida entre dues lloses de 2.40 i 2.70 metres de llargada respectivament i una amplada de 1.20 i 1.45 metres, i, pel que ens ha semblat entendre, l'amplitud de l'espai funerari és de 1.30 metres. No es documenta cap resta d'obra tumular, ni cap resta associada al megàlit.

Per últim, dir que segons l'estil arquitectònic (dolmen simple) que ens sembla que tenen tots els sepulcres visitats avui, tots ells serien bastits a era Neolítica local, entre el 3500 i el 3000 a.n.e. i utilitzats fins al 2200 a.n.e. Però bé, és una apreciació personal. Els documents francesos vistos no determinen exactament de quina edat és cadascú, en algun fan una aproximació per les restes recuperades, però no hi ha ni C14 ni res de res.

I amb aquest, donem per acabats els jaciments per avui. Anem a instal·lar-nos al càmping on ens allotgem i que els nens puguin anar una estona en bici ara que ja no plou. Ja sabeu, com sempre que som de vacances, demà més.

Coordenades UTM(ETRS89):

Taillebarte o Truc de Saint Simon o Butte de Saint-Simon: 31T 382253 4901930

Cuzoul A o Saint Guiral: 31T 388778 4906973

Cuzoul B: 31T 389019 4906904

Pierre Leveé o Pélissie: 31T 386476 4908979

Peyrelevade o Borie Rouge: 31T 383874 4911886

Dòlmens al districte de Perpignan IV

Avui anem a França a fer una visita ràpida al terme municipal de Llauro (Llauró en català), al districte de Perpignan, al departament de Pyrénées Orientales. Visitarem dos sepulcres, el primer el dolmen simple, per a alguns, sepulcre de corredor per a altres, de Galuert o Serrat de Galuert, nosaltres vam arribar des del poble de Llauro, tot i que creiem que s'hi pot arribar des del nucli de Vivès, però bé com no ho sabem perfectament indicarem per on vam anar nosaltres.

Des de l'esmentat poble, emprenem direcció sud-oest per la D-615 fins al Coll de Llauro, on just abans de veure el desviament a la D-13 direcció Calmeilles, Taillets i Oms, surt un camí de terra per l'altre costat de la carretera, emprenent el sentit contrari del què hem arribat. Seguim aquesta pista 1.5 quilòmetres fins a trobar, a mà dreta, un cartell sobre el megàlit a peu d'un camí. El dolmen de Galuert es localitza fàcilment seguint aquest camí uns 30 metres de curta pujada i entrant al bosc per l'aclarit que hi ha a la nostra esquerra.

Segons Enric Carreras i Josep Tarrús, es tracta d'un sepulcre de corredor antic, que seria datat vers el 3500-3000 a.n.e. En canvi, els francesos opinen que és un dolmen simple amb vestíbul, que té unes dimensions a la cambra sepulcral de 0.93 metres de llarg, per 0.80 metres d'amplada, pel que el datarien diferent, creiem que entre el 3000 i el 2700 a.n.e. Inserim la planimetria publicada per en Jean Abélanet.

Extret d'"Itinéraries mégalithiques" de Jean Abélanet

També, en Carreras i en Tarrús diuen que: Guy Salles de Llauró el 1990 va comunicar en una carta al diari que amb les informacions de Jean Abélanet s’havia retrobat el Dolmen de Galuert que “no era conegut per la gent del poble".

Segons el rètol informatiu, fou excavat l'any 1952, on van sorgir diversos fragments de sílex gris i negre, i, segons el web de l'ajuntament del poble, es van recuperar un ganivet de sílex i dues perles. Però l'estudi d'en Jean Abélanet diu que ell mateix l'excavà a l'agost de l'any 1957, i que va trobar al seu interior una perla d'esteatita gris (que segons diu no en va trobar més degut als problemes que van tenir a la hora de tamisar les terres). També parla de dos fragments ceràmics corresponents a un vas, que no es va poder reconstruir, una fulla de sílex de 71 mil·límetres i una perla de disc de variscita. Aquests dos últims objectes es mostren a la següent fotografia.

Extret d'"Itinéraries mégalithiques" de Jean Abélanet

Cal dir també que, al web de l'ajuntament, també fan menció a l'estranya orientació del megàlit, ja que és rar trobar dòlmens orientats al nord-oest al Rosselló.

Tornem a Llauro, i emprenem per la carretera de Torderes, que és just la paral·lela a la D-615 més al nord, passant per davant de l'església del poble. Seguint-la en direcció sud-est, veurem que al poc gira cap al nord, i després direcció est. En aquest moment i a uns 1.3 quilòmetres de l'església, la carretera canvia de nom, dient-se Llauro/Cabane del Moro, just al moment on surt una pista sorrenca a la nostra esquera, nosaltres seguim rectes uns 450 metres més fins a trobar un desviament a la dreta, seguint-lo 450 metres més, arribarem a una casa, que té habilitada una zona per a deixar el cotxe just abans d'arribar a ella (creiem que és fet intencionadament) i a escassos metres del sepulcre, que es troba a la part alta del petit puig.

El dolmen de la Cabana del Moro és, al nostre parer, un dolmen simple. Fou descobert per Joseph Jaubert de Réart l'any 1832 i consta d'una cambra sepulcral, que el mateix Réart va dimensionar en 0.9 metres d'amplada, 1.8 de llargada i 0.76 metres d'alçada. També dimensiona la llosa de coberta, a la que li atorga 1.20 metres de llarg, per 1.50 metres d'ample i un gruix d'uns 0.60 metres. Cal tenir en compte que aquestes dimensions són a raó d'un càlcul que hem fet a partir de les mides en peus que donava ell el 1832.

Al llibre d'"Itinéraries mégalithiques" de Jean Abélanet, es descriu el megàlit, la història i l'entorn que ha canviat totalment des del 1966, amb la urbanització de la zona.

Ell ens presenta aquesta planimetria del megàlit.

Extret d'" Itinéraries mégalithiques" de Jean Abélanet

Gràcies al treball d'Abélanet, hem pogut assegurar algunes dades del megàlit que ja ens havia semblat entendre a estudis no tan elaborats, potser la que més ens ha impactat és la seva obra tumular quadrada. D'aquest fet, hem trobat que, segons Lluís Pericot, es documenten tres sepulcres amb obra tumular quadrada als Pirineus nord-catalans, un d'ells la Femno Morto, que ja hem anat a cercar dues vegades sense trobar-lo i que, finalment, es va donar la notícia de que havia estat destruït per maquinària pesada durant l'eixamplament de la pista, i un altre que no anomena.

Extret d'"Itinéraries mégalithiques" de Jean Abélanet

De la inspecció al megàlit del 1949 per part del mateix Abélanet i en J. Pull, es descriuen diversos fragments de ceràmica i unes troballes de: 1 petita destral de pedra polida de color verd fosc i 1 làmina de pissarra de color verd clar amb un bon treball: fa 127 mil·límetres de llargada, 40 mil·límetres a la base i 30 a la part superior, estant polida pels dos costats.

Per la seva tipologia, ens atrevim a datar-lo a finals del Neolític inicis del Calcolític, vers el 3000-2700 a.n.e.

Hi ha una notícia de 1832 que indica que Joseph Jaubert de Réart va trobar un altre dolmen a la població, anomenat Serrat de les Costes, i que resta desaparegut actualment, tot i que podem trobar coordenades aproximades a internet derivades del seu topònim. En Jean Abélanet el publica al seu llibre indicant que tant ell com en Pierre Ponsich van buscar-lo sense sort. L'Abélanet, però, no va marxar amb les mans buides de les prospeccions i va trobar una pedra amb unes cassoletes ben esplèndides. La publica al seu llibre, però no en dona les coordenades, així que nosaltres tanquem la paradeta per avui.

Coordenades UTM(ETRS89):

Galuert o Serrat de Galuert: 31T 479127 4709135

Cabana del Moro o Cabane du Moro: 31T 479517 4711194

Dòlmens i inscultures a Palau-saverdera III

Nova ruta íntegra a peu a Palau-saverdera, la tercera del terme municipal, on visitarem 5 tombes i 7 conjunts de gravats prehistòrics, aquests situats a les planes que hi ha darrere de la zona d'esbarjo, el mirador i l'antiga masia del Mas Ventós.

Així que deixem el cotxe al Mas Ventós, que, per a qui no el conegui, dir que es troba tot anant per la GIP-6041 de Vilajuïga a El Port de la Selva, al que diria que és el punt més alt. Bé, de tota manera, ens menjarem la zona d'aparcament anant per l'esmentada carretera, ja que és a tocar d'ella a mà dreta, poc després del desviament cap al dolmen del Bosc de la Margalla (no està senyalitzat). Creuem la zona d'esbarjo i comencem la baixada per l'altre extrem de la plana, per un costerut i pedregós, però clar, estret camí, que seguirem 900 metres deixant enrere el desviament senyalitzat cap als dòlmens i la cista de La Sureda, ja que per fer la ruta començarem pels megàlits més allunyats del Mas Ventós. Al poc de passar el desviament, en trobarem un altre a la dreta, que mena en pocs metres al dolmen de la Muntanya d'en Caselles.

Aquest sepulcre fou documentat per primer cop per Isidre Macau el 1934, i es tracta d'un sepulcre de corredor bastit amb gneis, on la cambra sepulcral amida 3 metres de llarg, 1.80 metres d'ample i 1.45 metres d'alçada. Aquesta obra és sustentada per un túmul circular de 9/10 metres de diàmetre, del que no hi ha restes de cròmlec peristàltic.

Extret de la tesi doctoral de Josep Tarrús Galter 

Pel que fa a un possible aixovar de la tomba, tenim constància de dues excavacions, el 1934 i el 1942. La primera, com és de suposar, d'Isidre Macau, en la què no es documenta cap troballa a l'interior del sepulcre, però sí al camp d'oliveres del costat, on va trobar quatre destrals que resten conservades a l'ajuntament de Palau-saverdera.

Destral recuperada per Macau, extret de la tesi doctoral de Josep Tarrús Galter

De l'altra, d'August Panyella i Miquel Taradell, no es documenta res de res, pel que no sabem quant de fructífera va ser.

Per últim, segons Carreras i Tarrús, podem dir que aquesta tomba fou bastida al Neolític, vers el 3400-3200 a.n.e.

Un cop vist el bonic sepulcre, anem a pel següent, el dolmen de la Barraca del Rec del Mas Ventós, una mica difícil de localitzar, tot i que des del sepulcre anterior es veu si és que saps on és. Val a dir que a partir d'aquest primer sepulcre és molt recomanable l'ús de GPS... més ben dit indispensable, ja que les marques grogues que marquen el camí no són ben visibles i és el que toca quan no es reobren els camins amb una certa assiduïtat.

El trobarem seguint el corriol que ens ha dut a la Muntanya d'en Caselles en la mateixa direcció, tot i que, quan hi vam anar nosaltres, el marcat corriol desapareixia, però es notava trepitjat. Seguim rectes fins trobar-nos el rec, que molt probablement porti aigua (com va ser el cas) si és que ha plogut recentment. A partir d'aquí, el millor és anar per coordenades, ja que les indicacions que hi devia haver s'han perdut. Dir que es troba a pocs metres del rec havent-lo creuat des d'on veníem i enfilant-nos pel pendent, just en línia recta respecte l'anterior megàlit.

I aquí teniu el dolmen de la Barraca del Rec del Mas Ventós.

Si, és una cabana de pastor, tot i que, per la llosa de coberta ja ens podem imaginar que l'interior de la barraca és molt diferent. Aquest sepulcre és d'estil indeterminat, encara que veient els veïns, ben bé es podria tractar d'un sepulcre de corredor. És el dolmen de la zona descobert més recentment, en concret el 22 d'abril del 2012, quan Marc Ayter Coderch i Pere Ayter Oliveras el van localitzar a l'interior de la cabana.

La cambra sepulcral amida 1.90 metres de llargada, 1.22 metres d'amplada i 1.40 metres d'alçada, i s'ha de dir que a dia d'avui no queda cap resta del seu túmul peristàltic que molt possiblement deuria tenir entre 10 i 12 metres de diàmetre.

Inserim la planimetria del megàlit per Carreras i Tarrús.

No hem trobat documentada cap excavació, en part és comprensible: la seva recent descoberta, el difícil accés, la gran quantitat de sepulcres del mateix estil a escassos metres, el seu reaprofitament com a barraca, l'orografia del terreny, que fa pensar que les possibles restes prehistòriques haurien acabat al rec, etc. Tot i això, sí que el podem col·locar a la línia temporal pel seu presumible estil arquitectònic, que segons Carreras i Tarrús seria al Neolític, vers el 3400-3200 a.n.e.

Ara tornem enrere fins al camí que mena del Mas Ventós, i el seguim a l'esquerra fins el desviament que hem vist abans a les tombes de La Sureda. Seguint-lo uns 200/215 metres en direcció est/sud-est, trobarem un desviament senyalitzat a mà esquerra que ens durà en 65/70 metres més a la cista i al primer dolmen de La Sureda.

Comencem visitant la cista.

Aquesta sepulcre, una petita cista neolítica amb túmul, és el més antic de la contrada, vers el 3600-3200 a.n.e. Fou descoberta pel GESEART (Carreras, Tarrús i Piñero) el 9 de febrer de 1987. Dir que aquesta tomba comparteix túmul amb el sepulcre megalític de La Sureda I.

Extret de la tesi doctoral de Josep Tarrús Galter

No hem trobat documentada cap excavació, ni troballa a superfície, però el que sí tenim són les seves dimensions per cortesia, com sempre, de Carreras i Tarrús. Fa 0.80 metres de llarg, 0.60 metres d'amplada i 0.80 metres d'alçada.

A escassos metres més a l'est, com hem dit, compartint obra tumular, veiem el sepulcre de corredor de La Sureda I.

El sepulcre de corredor fou descobert molt abans que la cista del costat, el 1934, per Isidre Macau. Resulta curiós que no veiés la cista del costat, potser estava coberta per la vegetació.

De la morfologia, en sabem que consta d'una cambra sepulcral que mesura 4.50 metres de llarg, per 2.30 metres d'ample i una alçada de 1.70, i resta bastit dins d'una obra tumular de tendència circular de 11/12 metres de diàmetre, amb restes d'un anell de contenció a raó d'un mur de pedra en sec.

Extret de la tesi doctoral de Josep Tarrús Galter

Exactament, no sabem quantes excavacions ha sofert, però sí sabem que només s'hi ha recuperat divers i prou fragmentat material ceràmic a mà. Per últim, dir que aquest sepulcre fou bastit vers el Neolític, entre el 3400 i el 3200 a.n.e.

Ara tornem enrere fins al corriol principal i el seguim tot rectes fins a veure a mà dreta les restes de l'antiga tomba.

De nou, un altre sepulcre de corredor descobert pel GESEART, tot i que per algun altre membre del grup que en el cas anterior (Bofarull, Carreras i Piñero), el 27 de maig de l'any 1985. Com es pot veure, ens trobem davant d'un megàlit enrunat, fet que fa difícil atribuir-li un estil arquitectònic. El seu estat és degut molt probablement a les feixes de vinya comuns a Catalunya durant el segles XVIII i XIX; de fet, l'obra tumular també és molt incerta, ja que la cambra estaria integrada a una paret de les feixes, però igualment en Carreras i en Tarrús li veuen senyals de que amidava uns 8/9 metres de diàmetre. Pel que fa a la cambra sepulcral, sabem que, com a mínim, feia 1.10 metres de llarg, 1.40 d'ample i 1.30 metres d'alçada.

Extret de la tesi doctoral de Josep Tarrús Galter

Pel que fa a troballes arqueològiques, no ens consta cap excavació, però igualment, després dels intensos treballs agrícoles que ha rebut la zona en els últims segles, creiem que les esperances a trobar quelcom deuen ser més aviat poques. Tot i això i l'estat del megàlit, en Carreras i en Tarrús, que opinen que es deuria tractar d'un sepulcre de corredor, li atorguen la datació pertinent a aquest estil de sepulcre, vers el 3400-3200 a.n.e., durant el Neolític català.

Havent visitat aquest últim dolmen, tornem a la pista principal i tornem al Mas Ventós, on després de dinar, cercarem i trobarem les inscultures que reben el nom del mas.

Les primeres que vam veure, les denominades com a números 4 i 5 del Mas Ventós, que les trobarem fàcilment seguint un ampli camí que surt del Mas Ventós, i que va paral·lel a la carretera, direcció dolmen del Bosc de la Margalla. Es troben a un aflorament rocós quasi tocant la carretera asfaltada, a uns 75 metres a l'esquerra de les escales que hi ha a la zona d'aparcament que toca la GIP-6041.

Algunes d'elles resten prou difuminades i ocultes pel liquen que hi ha les roques. Vam buscar les inscultures sense conèixer exactament el què trobaríem i ha estat a casa, mirant-nos una ruta de wikiloc del company Montagut, on hem pogut saber tot el què hi ha i on és.

Aquest va ser l'únic gravat que vam veure amb claredat, i mira que l'altra creu que hi ha en aquest roc es troba a escassos centímetres.

Les segones, el conjunt de les roques 1, 2 i 3, les localitzem uns 12 metres al sud. Es veu des del primer conjunt, just l'aflorament rocós que hi ha per sota. No hi ha possibilitat d'equivocar-se de roc, ja que tot ell resta gravat amb cassoletes.

El roc que es veu més a l'esquerra, sota el matoll, presenta un conjunt de cassoletes que realment es veuen molt clarament.

La del seu costat dret també presenta un gran nombre de cassoletes, però es troben més degradades, potser són més clares un parell o tres ran de terra. I la tercera és tot el gran roc que hi ha per sobre aquests dos als dos costats que resta ple de cassoletes més desgastades, però que hem pogut admirar gràcies a una fotografia d'en Montagut amb el Sol idoni i és realment espectacular. Veient les fotografies d'en Montagut, ens hem adonat que tot això és només la pedra 1, i que les altres dues són uns altres rocs, que hi ha d'haver al costat. Una pena perquè ja que hi érem ens hagués agradat veure la 3, en la què hem vist tres creus molt ben definides i ran de terra.

I ara anirem a cercar les últimes, que són la 6 i la 7, i es troben prou més lluny en comparació (275 metres). Per trobar-les, tornem a l'ampli camí i el seguim en la mateixa direcció fins a la seva fi, on just després de la tanca veurem un corriol ben definit a la nostra esquerra, que va direcció oest/sud-oest. Seguint-lo uns 230 metres i a uns 10 metres a l'esquerra d'ell, sobre un nou aflorament rocós, trobarem els gravats.

A aquestes vam poder mig veure diverses creus, i algunes cassoletes molt clares i ben definides.

La resta d'inscultures que vam veure en aquests rocs, les inserirem a la seva fitxa corresponent.

Amb aquests gravats, donem per tancada la ruta d'avui i retornem cap a casa prou satisfets.

Coordenades UTM(ETRS89):

Muntanya d'en Caselles: 31T 512226 4685176

Barraca del Rec del Mas Ventós: 31T 512089 4685345

Cista de la Sureda: 31T 512455 4685064

La Sureda I: 31T 512460 4685063

La Sureda II: 31T 512474 4684911

Inscultures de Mas Ventós 4-5: 31T 512158 4685973

Inscultures de Mas Ventós 1-2-3: 31T 512151 4685963

Inscultures de Mas Ventós 6-7: 31T 511906 4685859